Europa: Previsions Econòmiques Hivern 2017
de febrer 13, 2017
Navegant per aigües turbulentes
Brussel·les, 13 de febrer de 2017
Tots els estats membres creixen el 2016, el 2017 i el 2018
El 2016 la recuperació econòmica europea var demostrar la seva capacitat de resistència als reptes mundials i està previst que el 2017 i el 2018 continuï consolidant-se: per primera vegada en gairebé una dècada les previsions apunten que les economies de tots els estats membres de la UE creixeran tot al llarg del període de previsió: 2016, 2017 i 2018.
Tot i així, les perspectives estan envoltades de les incerteses habituals.
El PIB real de la zona euro ha crescut durant quinze trimestres consecutius, l’ocupació ho fa a bon ritme i l’atur continua baixant tot i que encara es manté per sobre dels nivells anteriors a la crisi. El motor de la recuperació econòmica continua sent el consum privat. Val a dir que també continua el creixement de la inversió, però que encara és massa feble.
Segons les previsions d’hivern de la Comissió Europea, a la zona euro el creixement del PIB serà del 1,6 % el 2017 i del 1,8 % el 2018. Aquestes previsions han estat lleugerament revisades a l’alça respecte de les que es van fer a la tardor del 2016 (un 1,5 % el 2017 i un 1,7 % el 2018) gràcies als resultats més positius del previst que s’han enregistrat a la segona meitat del 2016 i a la força del creixement d’ençà que ha començat el 2017. Sempre segons les mateixes previsions, el creixement del PIB a tota la UE seguirà una pauta similar i se situarà en l’1,8 % el 2017 i el 2018, que cal contrastar amb les previsions que se n’havien fet a la tardor: un 1,6 % el 2017 i un 1,8% el 2018.
Els riscos que amenacen aquestes previsions són molt grossos i tant es pot produir una evolució positiva com una de negativa, però la tendència global continua sent a la baixa.
«La recuperació econòmica europea es perllonga per cinquè any consecutiu. Tot i així, en aquests temps d’incertesa és important que les economies europees continuïn sent competitives i capaces d’adaptar-se a l’evolució de les circumstàncies. És per això que cal fer esforços continus per fer reformes estructurals i centrar-nos a fer possible un creixement integrador que garanteixi que tothom se’n beneficiï. D’altra banda, com que torna a créixer la inflació, que fins ara es mantenia en uns nivells molt baixos, cal suposar que els estímuls monetaris actuals no duraran eternament. Per tant, els estats membres amb uns elevats nivells de deute i de dèficit haurien de continuar reduint-los per millorar la seva resistència a les pertorbacions econòmiques», ha declarat avui el vicepresident responsable de l’Euro, del Diàleg Social, de l’Estabilitat Financera, dels Serveis Financers i de la Unió dels Mercats de Capitals, Valdis Dombrovskis.
«L’economia europea ha donat proves de resiliència davant de les nombroses sacsejades que va patir el 2016. Es manté el creixement i la desocupació i el dèficit tendeixen a la baixa. Tot i així, els alts nivells d’incertesa ens demanen més que mai que fem servir totes les eines de què disposem per donar suport al creixement. Hem de vetllar perquè la recuperació s’estengui a tots els racons de la zona euro i a tots els segments de la societat», ha declarat també avui el comissari d’Afers Econòmics i Financers, Fiscalitat i Duanes, Pierre Moscovici.
Impuls de la recuperació mundial
En els últims mesos han millorat les perspectives de creixement de les economies avançades no europees gràcies en gran mesura a les expectatives generades per les polítiques d’estímul pressupostari que s’han dut a terme en els Estats Units i que han provocat un augment dels tipus d’interès a llarg termini i una apreciació del dòlar americà. També està previst que el creixement de les economies dels mercats emergents es consolidi d’aquí al 2018 encara que de manera desigual segons els països o les regions. En conjunt, aquest fenomen podria reactivar les exportacions europees de béns i serveis després d’un 2016 una mica fluix.
Repunt de la inflació
Últimament, ha pujat la inflació a la zona euro arran de l’augment del preu de l’energia, que fins ara tirava a la baixa. Actualment, està previst que, després dels nivells tan baixos enregistrats aquests últims dos anys, la inflació augmenti el 2017 i el 2018 si bé no arribarà encara als nivells ideals, «inferiors, però propers al 2 % a mig termini», amb què es defineix l’estabilitat dels preus. Les previsions relatives a la inflació subjacent, de la qual s’exclouen per la seva volatilitat els preus de l’energia i dels aliments, només indiquen un augment gradual. En termes generals, s’espera que la inflació a la zona euro augmenti del 0,2 % del 2016 a l’1,7 % el 2017 i a l’1,4 % el 2018. Les previsions a tota la UE indiquen un augment de la inflació de l’1,8 % el 2017 i de l’1,7 % el 2018 a partir del 0,3 % del 2016.
La demanda interna continuarà impulsant el creixement econòmic
Segons les previsions, el consum privat continuarà sent el motor principal del creixement gràcies a la generació constant d’ocupació i a l’increment dels salaris nominals. Tot i així, cal ser conscients que la limitació del poder adquisitiu de les economies familiars que suposarà l’augment de la inflació alentirà el creixement del consum privat.
Les previsions indiquen que la inversió continuarà creixent, tot i que només de manera moderada, sostinguda per una sèrie de factors, com ara els escassos costos del finançament i la recuperació de l’activitat econòmica mundial. A mesura que vagin passant de la fase d’aprovació a la d’execució, els projectes finançats d’acord amb el pla d’inversions per a Europa impulsaran cada vegada més la inversió pública i privada. En general, està previst que el 2017 la inversió a la zona euro augmenti un 2,9 % i un 3,4 % el 2018 (un 2,9 % i un 3,1 % a tota la UE); l’augment enregistrat fins ara des de l’inici de la recuperació a principis del 2013 ja és del 8,2 %. Tot i així, el pes de la inversió en el PIB és molt inferior al que era al començament de segle (un 20 % el 2016 davant del 22 % del període 2000-2005). Aquesta persistent atonia de la inversió suscita dubtes pel que fa a la sostenibilitat de la recuperació i al creixement de l’economia.
Creixement sostingut de l’ocupació
La recuperació econòmica que han generat les profundes reformes estructurals engegades per diversos estats membres continua tenint efectes positius en el mercat de treball. Segons les previsions, el creixement de l’ocupació es mantindrà relativament estable tot i que el 2017 i el 2018 enregistrarà un dinamisme un mica inferior al del 2016. Segons les previsions, a la zona euro continuarà baixant la taxa de desocupació i passarà del 10 % del 2016 al 9,6 % el 2017 i al 9,1 % el 2018. Les previsions sobre tota la UE apunten a una disminució de la desocupació del 8,1 % el 2017 i del 7,8 % el 2018 a partir del 8,5 % que es va enregistrar el 2016. Aquestes són les xifres de desocupació més baixes des del 2009, però val a dir que tot i així es mantenen en nivells superiors als anteriors a la crisi.
Deute sobirà i disminució del dèficit públic
Segons les previsions, el 2017 i el 2018 continuarà baixant el dèficit públic agregat de la zona euro i el deute públic en percentatge del PIB. A més, està previst que es redueixi el dèficit de les administracions públiques de la zona euro i que passi de l’1,7 % del PIB del 2016 a l’1,4 % tant el 2017, com el 2018. Aquesta baixada reflecteix la menor despesa que ha generat el pagament d’uns interessos actualment excepcionalment baixos, però també respon a les contínues millores del mercat de treball, que fan que hi hagi més contribuents que paguen impostos i menys beneficiaris de les transferències socials. Segons les previsions, el ràtio deute/PIB anirà baixant paulatinament del 91,5 % del 2016 al 90,4 % el 2017 i al 89,2 % el 2018.
Economies en expansió de tots els estats membres
Per primera vegada des del 2008 les previsions de la Comissió apunten a un creixement econòmic en tots els estats membres de la UE i tot al llarg del període de referència: 2016, 2017 i 2018. Segons les previsions, el 2016 fins i tot els estats membres més afectats per la recessió van tornar a la via del creixement. Tot i així, els efectes de l’apreciació del dòlar americà i l’increment dels tipus d’interès a llarg termini podrien diversificar les taxes de creixement dels diversos estats membres.
Riscos excepcionals a les previsions d’hivern
Les greus incerteses que envolten aquestes previsions d’hivern són degudes a les intencions encara per clarificar del nou govern americà en molts àmbits clau, a les nombroses eleccions que s’han de celebrar el 2017 a Europa i a les properes negociacions que mantindrem amb el Regne Unit sobre l’aplicació de l’article 50 del Tractat.
Tot i que han augmentat els riscos a l’alça i a la baixa, el balanç de tots aquests riscos sembla que sigui més aviat positiu. A curt termini, les mesures d’estímul pressupostari adoptades pels Estats Units podrien tenir un impacte encara més gran del previst en el creixement. A mig termini, els riscos que corre el creixement provenen de les seqüeles de la crisi, del referèndum del Regne Unit per sortir de la Unió Europea, de les pertorbacions del comerç, de l’enduriment més ràpid del previst de la política monetària dels Estats Units, que podria tenir una influència negativa en les economies dels mercat emergents, i de les eventuals conseqüències de l’endeutament cada vegada més important de la Xina.
Rerefons
Aquestes previsions es basen en una sèrie d’hipòtesis externes sobre els tipus de canvi, els tipus d’interès i els preus dels productes bàsics fins a l’1 de febrer del 2017. Les xifres que es fan servir reflecteixen les expectatives dels mercats basades en els mercats de derivats en el moment d’efectuar les previsions. Pel que fa a la resta de dades, incloses les hipòtesis sobre les polítiques públiques, les previsions tenen en compte la informació obtinguda fins a l’1 de febrer del 2017 inclòs. Només s’incorporen a l’anàlisi les polítiques anunciades de manera creïble i notificades amb tot detall. Les previsions parteixen, doncs, del supòsit que es mantindran aquestes polítiques.
0 comments