Aquest vídeo correspon a una pel·lícula, Els Amics de Peter, però teniu a una colla de bons actors i actrius britànics cantant, Stephen Fry, Emma Thompson, Kenneth Branagh, Imelda Staunton, Alphonsia Emmanuel  i de nou a Hugh Laurie que a més toca el piano. La peça és The Way You Look Tonight
Només a tall de record, Imelda Staunton va ser l'antipàtica Dolores Jane Umbrige a Harry Potter, la bruixa que anava sempre vestida de color rosa, aquesta sèrie de pel·lícules també van sortir Emma Thompson que feia de professora Trelawny (l'endevida de les ulleres gruixudes) i Kenneth Branagh va fer de professor Lockhart (el que s'apropiava dels èxits dels altres mags).

Foto: John Malkovich

Amb Les Amistats Perillores com a referent, amb un Hugh Laurie que no era popular en aquells moments i amb un John Malkovich seductor i inquietant com sempre.

Foto: David Dj Johnson

Aquest va ser enregistrar en una sòla seqüència, sense talls, ni muntatge. 

Foto: Laurie Jacobs Shore

Molts són interprets reconeguts com Hugh Laurie ( Dr. House)

Foto: Che

Una petita obra d'art.

Foto: Arnold Wells

Són molts els actors i actrius que han anat col·laborant amb music, o són musics o cantants ells mateixos, raó per la qual hi ha una bona quantitat de videoclips interessants amb el resultat d'aquests projectes compartits. Per això obrim una nova secció on anireu trobant videos d'aquesta categoria.

Naoko Yasue, Eliane Defibaugh, Lisa Krivitzky, Pau Catà i Teresa Baltasar Foto: Dolores García

Un dels plaer de visitar exposicions com la que fins el 8 de juliol es pot veure a Les Quintanes, que recull obres de tres artistes residents al CeRRCa és comprovar com l’art és una fusió de les emocions i experiències de cada artista, modulades per les seves capacitats tècniques.


Aquesta mostra aplega tres línies de viure l’art força diferents i interessants.

Naoko Yasue Foto: Dolores García

Naoko Yasue és japonesa, i fa de cada obra una pàgina d’un diari personal, de manera que les seves obres són instants personals genuïns i vitals. I aquesta vitalitat és capta sense cap esforç quan es contemplen.
A la fotografia es poden contemplar dues de les seves obres, de molt diferent factura.

Lisa Krivitzky Foto: Dolores García

Lisa Krivitzky es australiana, i posseeix una alegria contagiosa i un gran capacitat per l’observació i el detall. El desenvolupament de les obres que presenta, en vidre, fetes per la tècnica del fusing, és basa en una planta, la ruda (una planta que de vell antuvi se li atribueixen qualitat màgiques i protectores; per exemple els magistrats romans duien branquetes de ruda si havien de tenir contacte amb un condemnat, per evitar el mal d’ull).

Eliane Defibaugh Foto Dolores García

Eliane Defibaugh divideix el seu temps entre New York i Miami i realitza obres de gran format, amb una dualitat creativa, estan pintades amb llum natural i amb llum negre, és a dir, segons siguin il•luminades es veu un o un altre quadre diferent. És un treball exigent, tècnicament complex i absorbent. Però en tots dos casos les seves creacions desprenen força, energia i optimisme.






Les obres són creacions realitzades a l’estada a Llorenç del Penedès, per tant són conseqüència de la interrelació amb el poble i les seves gents.
Les peces de vidre han estat realitzades amb la col•laboració de Josep Sadurni artista vidrier local.

L'exposició romandrà oberta:
Del 6 de juliol a l'1 de setembre.
De dimarts a dissabte de 2/4 de 6 a 2/4 de 9

L'estiu és temps de festes, acompanyats pel bon temps la tradició ens porta
a disfrutar-ne al carrer.
Pa beneit, Festes Majors amb cercaviles, diables, gegants, bestiari popular,
balls...

Aquesta és la temàtica de l'exposició.

La festa plasmada en ceràmica, en objectes quotidians com plats, gerros...
D'una manera espontània, amb un toc  naïf els protagonistes més populars de
la nostra tradició festiva fan cercavila a l'entorn d'un plat.
Són peces de gres, esmaltades a pinzell i amb la tècnica mishima,  tècnica
d'origen japonès dels s. XVI - XVII que consisteix en gravar el dibuix en la
pasta quan té una certa duresa i omplir-lo amb una altra de color
contrastat, en aquest cas blanc, després es cobreix amb un vernís
transparent, en el cas d'aquestes peces els espais s'omplen de colors, és
una adaptació personal de la tècnica mishima.

Camil.la Pérez Salvà
CERÀMICA
Pl. de les Garrofes, 4. El Vendrell

El Projecte Greenboock es va presentar el passat dijous dia 21, el concepte és fer viable les industries de les arts gràfiques i els conceptes de protecció mediambientals, en especial referits a la darrera cima del mediambient, coneguda com RIO + 20

Enllaç amb el resum de l’acte i les conclusions a les que es va arribar.

Edifici Charlemagne (Brussel·les)

La Comissió Europea ha autoritzat, d'acord amb les normes sobre ajuts estatals de la UE,la pròrroga de sis mesos del règim de garantia dels instruments de renda fixa emesos per entitats de crèdit a Espanya, fins al 31 de desembre de 2012. El règim original es va aprovar el desembre de 2008 (IP/08/2049)) i es va prorrogar el juny de 2009 (MEX/09/0625), i successivament el desembre de 2009 (MEX/09/1201), el juny de 2010(IP/10/854), el novembre de 2010 (MEX/10/1129) i el juny de 2011 (IP/11/673). Es va reintroduir el febrer de 2012 (MEX/12/0209). La Comissió ha considerat que la pròrrogas'ajusta a les orientacions sobre mesures de suport als bancs durant la crisi financera. En particular, la mesura prorrogada és específica, proporcionada i limitada quant a la seva durada i abast. La Comissió, en conseqüència, ha conclòs que el règim de garantiaconstitueix un mitjà apropiat per posar remei a la greu pertorbació de l'economia espanyola, així que és compatible amb l'article 107, apartat 3, lletra b), del Tractat de laUE. Durant l'aplicació de les normes de crisi per a l'ajuda estatal als bancs, la Comissió haautoritzat règims de garantia dels passius dels bancs durant períodes de sis mesos per talde supervisar la seva evolució i ajustar les seves condicions en conseqüència.

Van Rompuy i Durao Barroso

Durant els darrers dos dies ha tingut lloc la darrera reunió del Consell d’Europa.
Les conclusions a les que s’han arribat son les que trobareu en l’enllaç adjunt on en document emès pel mateix s’informa detalladament dels acords.

Des de l'1 de juliol del 2012, l'ús d'Internet a través del mòbil per accedir a mapes, fotos, xarxes socials i correu electrònic serà molt més barat en els desplaçaments a d'altres Estats membres de la Unió Europea.


Els preus de les trucades i dels SMS també disminueixen


El nou reglament de la UE aplica una tarifa màxima pels serveis d'itinerància de dades, és a dir, la descàrrega de dades d'Internet mitjançant una connexió mòbil. Per un clàssic home de negocis que viatgi per la UE, l'aplicació de les noves normes li suposarà un estalvi de més de 1.000€ anuals. En el cas d'una família que passi les vacances en un altre país de la Unió Europea, l'estalvi està calculat en uns 200€ (a l'annex II s'ofereixen en detall diversos estudis de situacions sobre els serveis d'itinerànica de dades). Les noves normes també redueixen els preus màxims de les trucades de veu i dels missatges de text.
De manera general, i fent una comparació amb els preus del 2007, les millores que aporta aquest nou reglament de la UE sobre itinerància de dades permetran que els consumidors s'estalviïn un 75% en una sèrie de serveis d'itinerància mòbil: trucades, missatges de text i dades. Aquest any, els europeus es gastaran al voltant dels 5.000 milions d'euros en serveis d'itinerància, la qual cosa representa un estalvi d'uns 15.000 milions d'euros en comparació amb els preus anteriors a l'entrada en vigor, l'any 2007, del primer reglament de la UE sobre itinerància.
La vicepresidenta de la Comissió Neelie Kroes ha afirmat que "la limitació dels preus per la utilització de dades obre la porta de la itinerància a la generació dels telèfons intel•ligents i posa fi d'una vegada als abusos que es cometen a la UE en aquest àmbit. Estic encantada que, any rere any, la UE torni diners als ciutadans".
Els nous preus màxims que els usuaris de telèfons mòbils hauran d'abonar a partir de l'1 de juliol del 2012 són els següents:
•         29 cèntims més IVA el minut per fer una trucada
•         8 cèntims més IVA el minut per rebre una trucada
•         9 cèntims més IVA per enviar un missatge de text
•         70 cèntims més IVA per megabyte (MB) per descarregar dades o navegar per Internet en els desplaçaments a l'estranger (preu per kilobyte utilitzat)
Mentre al juliol del 2009 la majoria de les operadores cobraven més de 4 euros per megabyte per descarregar dades, aquesta xifra suposarà ara menys d'una sisena part. I de cara al 2014, a mesura que se segueixin reduint els preus, el cost màxim per aquest mateix concepte serà de tan sols 20 cèntims més IVA per megabyte, és a dir, un estalvi del 90% respecte de les tarifes actuals.
Les operadores tenen llibertat per oferir tarifes més barates. La limitació de preus  suposa fixar un nivell màxim que actuï com a barrera de seguretat. Per la seva banda, la competència hauria de fer baixar els preus.
Així doncs, a partir de l'1 de juliol de 2012, i per evitar sobresalts en rebre la factura per utilització de dades, als ciutadans que es desplacin fora de la UE se'ls avisarà, mitjançant un missatge de text, un correu electrònic o una finestra emergent, que l'import de dades descarregades s'aproxima als 50 euros o al nivell acordat prèviament. Per poder seguir utilitzant el servei d'itinerància de dades, els consumidors hauran de confirmar que estan d'acord amb superar aquest nivell. Amb això, s'amplia el sistema d'alerta que està en funcionament actualment a la UE.
Les mesures que entren en vigor l'1 de juliol son les primeres d'una sèrie de limitacions progressives de preus, que acabaran desembocant en un nou sistema gràcies al qual el mercat podrà oferir més opcions, una major competència i nous acords d'itinerància en permetre que els consumidors optin per un contracte d'itinerància a part abans d'iniciar un viatge o escullin un proveïdor en el lloc de destinació, de la mateixa manera que s'escull una xarxa Wi-Fi. Aquesta opció serà possible a partir de l'1 de juliol del 2014.
Antecedents
La UE va introduir per primera vegada limitacions als preus de la itinerància el 2007(IP/07/870), garantint als abonats a serveis de telefonia mòbil el pagament per aquell concepte d'unes tarifes semblants a tota la UE. La revisió de les normes aprovada al juliol del 2009 va permetre de seguir reduint els preus progressivament, de manera que, al juliol del 2011, les tarifes màximes d'itinerància eren de 35 cèntims per minut en el cas de les trucades fetes i d'11 cèntims per les trucades rebudes a l'estranger (veure IP/09/1064 iMEMO/09/309). Les normes sobre la itinerància del 2009 són aplicables fins a finals de juny del 2012.

Des de fa mesos que el tema de les preferents forma part dels mals sons d’una bona part de famílies perquè es tracta d’un producte venut a través dels bancs que consistia en unes inversions en el qual  qui dipositava els diners els deixava en realitat a perpetuïtat a favor de l’entitat titular de les preferents.




Les preferents eren en realitat un regal enverinat, si fa o no fa com la poma de la bruixa de Blancaneus, només que aquesta poma s’ha multiplicat per centenars de milers i ha enverinat els estalvis de persones de totes les edats i condicions.


La major part d'afectats són gent gran que no van pensar mai que tenien els sues diners hipotecats per la resta de la vida.


Gent que no va entendre que per poder recuperar-los tenia que haver algú altre que volgués "comprar" aquelles preferents que el banc posaria a la venda si ell demanava de recuperar el dipòsit.


Gent que en cap moment va entendre que si no hi havia ningú que volgués comprar aquelles preferents, no podria recuperar els diners i que no tindria dret a replicar, perquè resulta que el contracte en un lloc o un altre posava que feia un dipòsit a perpetuitat. 


 És ben curiós que en un Estat on no hi ha res perpetu, (ni la presó es perpetua), resulta que els afectats per les preferents s'hi troben amb un veritable bloqueig dels seus diners, amb una veritable condemna perpètua. .

Sovint s’explica que la culpa la té Europa, però la culpa és de qui va "vendre", aquest producte sense donar tota la informació que permetés decidir si és volia o no entrar en un joc tant perillós.

Sembla un conte de terror i realment ho és per a qui té els seus estalvis en aquesta situació.


Resulta realment difícil de creure que ningú que sabés que dipositava els diners per sempre més, és a dir, a perpetuïtat, pogués entrar en aquesta mena de productes.

La clau per entendre aquest embolic de les preferents s’explica en unes quants preguntes prou senzilles.

Vostè, de saber que posava els diners per deixar-los per sempre,  hagués deixat que el banc li vengués Preferents?

Vostè, de saber que l’únic camí per recuperar aquest diners era que el banc trobés un comprador que  el substituís a vostè, és a dir que si no el trobaven vostè quedava lligat per a sempre,  hagués deixat que el banc li vengués Preferents?

Segur que la resposta seria que d’haver-ho conegut, mai hagués deixat que el banc li vengués aquest producte.

Alguns volen acusar als que tenen preferents com si haguessin volgut fer especulació, quan la major part han sigut persones que han vist les preferents com una mena de dipòsit a termini, confiant en que era segur i garantir.  Només cal veure el perfil dels que en tenen aquest producte per adonar-se que no es tracta de taurons financers que s’hagin agafat els dits, sinó de persones – de edat i condicions cultural diversa – que van confiar en el que els deia l’entitat bancària que els va vendre les tristament famoses preferents.

Ara comencen a sorgir moviments per tal de poder defensar el dret a recuperar els seus estalvis d’aquestes persones afectades. Demà hi ha un acte al Vendrell on parlaran d’aquestos temes. Si més no, pels que es troben en aquesta situació i vulguin saber com estan altres que també es troben en la mateixa situació, demà tenen l'oportunitat de fer-ho.

Foto: Dolores García Martínez

El proper dia 5 de juliol a les 21 hores a la sala de plens de l’Ajuntament de Banyeres, en el marc de la Festa Major, tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Animals” de Josep Cañas la qual es podrà visitar fins al 31 d’agost a la sala de plens de l’ajuntament.

També s’aprofitarà l’acte per tal de presentar el llibre “Gats” que està fet per Edicions Andana amb col•laboració de la Fundació Josep Cañas.

Entre els assistents es comptarà amb la presència del President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet.

L’exposició compta amb la col•laboració de Fundació Josep Cañas, Amics de Josep Cañas, el Museu Josep Cañas, l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i la Diputació de Tarragona, la qual cedeix l’escultura “El Cavall”.
Lourdes Meroño




Horari de visita de l'Exposicio:

Divendres, 6 de juliol de 10 h a 14 h
Dissabte, 7 de juliol de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Diumenge, 8 de juliol de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h
Dilluns, 9 de juliol de 18 h a 20 h

Del 10 al 31 d'’agost de 10 h a 14 h (dies feiners)

La Comissió Europea ha autoritzat temporalment, de conformitat amb les normes de la UE sobre ajuts estatals, la conversió d'accions preferents de titularitat estatal per un import de 4.465 milions d'euros en capital i una garantia de liquiditat de 19.000 milions d'euros en benefici del grup espanyol BFA i de la seva filial Bankia.


Espanya s'ha compromès a presentar un pla de reestructuració de Bankia i BFA en el termini de sis mesos.

L'ajuda autoritzada no inclou les injeccions de capital anunciades que esperava BFA, que estan sent examinades actualment per les autoritats espanyoles.

Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió i responsable de política de competència, ha afirmat que «no hi ha dubte que el beneficiari haurà de realitzar una important reestructuració. La conversió d'accions preferents en capital simplificarà l'estructura de la propietat de BFA, que passarà a ser estatal en la seva totalitat, fet que facilitarà la presa de les decisions necessàries per a la reestructuració».

Bankia és la branca bancària del grup BFA, fruit de la fusió de set caixes d'estalvis espanyoles. El 2010, el grup va rebre una injecció d'accions preferents per un import de 4.465 milions d'euros subscrites pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que va ser autoritzada per la Comissió en el marc del règim espanyol de recapitalització de 2010 (vegeu IP/10/70).

Amb la conversió d'accions preferents en capital aprovada ara, el FROB posseeix el 100% de BFA. Això és perquè la valoració econòmica realitzada abans de la conversió ha llançat un valor negatiu de BFA, de manera que els actuals accionistes de BFA han perdut el seu capital. La possibilitat d'aquesta conversió es contemplava, prèvia notificació, en una decisió de la Comissió de principis de 2010 per la qual s'aprovava la recapitalització per part del FROB mitjançant accions preferents d'algunes entitats de crèdit espanyoles (vegeu IP/10/70).

A més, es concedirà una garantia de liquiditat per un import de 19.000 milions d'euros.

Espanya s'ha compromès a presentar un pla de reestructuració en el termini de sis mesos i a no pagar dividends o cupons per a instruments híbrids llevat que hi hagi l'obligació jurídica de fer-ho. Tenint en compte aquestes garanties, la Comissió ha autoritzat la mesura per a un període de sis mesos. BFA i Bankia han de sotmetre's a una important reestructuració per arribar a ser viables sense necessitat del suport permanent de l'Estat. El pla de reestructuració ha de contenir mesures apropiades per limitar al mínim l'ajuda estatal i els seus efectes de falsejament de la competència. La Comissió prendrà una decisió definitiva sobre aquestes mesures en el marc de la seva anàlisi del pla de reestructuració.

D'altra banda, el consell d'administració de BFA ha sol·licitat a les autoritats espanyoles una nova aportació de capital per un import de 19.000 milions d'euros. D'aquests, 12.000 milions d'euros anirien a Bankia. Les autoritats espanyoles estan estudiant actualment aquesta sol·licitud, que no està inclosa en aquesta autorització.

Antecedents

Bankia és present en tots els principals sectors de negoci: crèdits hipotecaris i de consum, pimes, grans empreses i institucions públiques i privades. El 31 de desembre de 2011, els actius totals de Bankia ascendien a prop de 306.000 milions d'euros, comptava amb 21.856 empleats i 3.209 sucursals, i tenia una quota de mercat al voltant del 10,8% dels dipòsits minoristes a escala nacional.

La versió no confidencial de la decisió es publicarà amb la referència SA.34820 al Registre d'ajuts estatals al web de la DG Competència un cop s'hagin resolt les qüestions de confidencialitat. Les noves publicacions de decisions sobre ajudes estatals a Internet i al Diari Oficial figuren a l'State Aid Weekly e-News.

Foto: Jauwikifoto

"Celebro la sentència del Tribunal General en el cas de Microsoft contra la Comissió Europea.

La sentència d'avui confirma positivament l'acció que va emprendre la Comissió per assegurar que Microsoft complís amb les seves obligacions. Al mateix temps, la sentència estableix que Microsoft no va accedir a complir la decisió de la Comissió i que aquesta última, per tant, tenia raó en imposar una sanció, tot i que el Tribunal ha optat per reduir lleugerament l'import de la multa, dels 899 milions d'euros inicials a 860 milions d'euros.

El requisit que Microsoft divulgui informació als seus competidors per tal de permetre la interoperabilitat entre el dominant sistema Windows i els seus rivals i competidors, ha aportat beneficis significatius per als usuaris. Una gamma de productes innovadors que en un altre context no haguessin vist mai la llum del dia, s'han introduït al mercat. La determinació de la Comissió per fer complir aquest requisit ha estat fonamental per aconseguir aquest resultat.

La Comissió segueix plenament compromesa amb l'aplicació de les normes de competència per garantir, entre d'altres, que els consumidors i les empreses puguin beneficiar-se de productes innovadors i interoperables.

La sentència confirma que la imposició d'aquestes multes coercitives és una eina important a disposició de la Comissió".

Foto: Wettach

Es calcula que l’economia submergia representa a Europa una mitjana del 20 % del PIB. (uns 2.500 bilions d’euros). 

Davant la realitat globalitzada de l’economia i el progrés tecnològic es fa evident que de forma aïllada els esforços nacionals poden no ser suficients, per aquesta raó es plantegen tres àmbits per afrontar l’evasió i el frau des de tots els angles possibles.


Àmbit nacional
Els Estats membres s’han de centrar en millorar la pròpia capacitat administrativa de recaptarimpostos, i això queda clar a les recomanacions específiques per països (vegeuIP/12/513). La Comissió supervisarà estretament els avanços en aquesta línia, prestant al mateix temps assistència tècnica quan calgui. Les autoritats nacionals han de facilitar les coses als que compleixen, per exemple, amb programes de comunicació voluntària d’informació. Els instruments de la UE, com ara la finestreta única (vegeu IP/12/17) i un possible portal fiscal, també contribuiran a millorar el compliment.


Àmbit de la UE
Les mesures contra l’evasió fiscal a escala europea han demostrat la seva eficàcia. Per exemple, gràcies a la Directiva sobre la fiscalitat de l’estalvi de la UE, la informació que intercanvien els Estats membres sobre els contribuents no residents representa un valor de 20.000 milions d’euros. Ara el repte és aprofundir la cooperació i enfortir les eines comunes i, per a això, és essencial un acord entre els Estats membres sobre la revisió de la Directiva. La Comunicació presenta, a més, una sèrie de noves idees, com ara un possible número d’identificació fiscal europeu transfronterer, un mecanisme de reacció ràpida contra el frau de l’IVA i unes normes i sancions mínimes de la UE en matèria de frau i evasió fiscals.

Àmbit internacional
Perquè la lluita contra l’evasió fiscal sigui realment eficaç, els socis internacionals han d’aplicar unes normes de governança equivalents a les de la UE. Els mandats demanats per la Comissió per negociar uns acords més rigorosos sobre l’estalvi amb els principals països veïns són fonamentals. Abans de finals de 2012, la Comissió també establirà un criteri de "pal i pastanaga" pel que fa als paradisos fiscals, i mesures per afrontar el problema dels planificadors fiscals agressius.
Algunes propostes concretes són:

• Un import mínim per a les sancions per delictes fiscals.
• Un número d’identificació fiscal transfronterer
• Una carta de contribuent de la UE

Una resposta a la petició del Consell Europeu de març de 2012 
Al Consell Europeu de març de 2012, els Estats membres van demanar a la Comissió que establís ràpidament uns mitjans concrets per millorar la lluita contra el frau i l’evasió fiscals, fins i tot pel que fa als tercers països, i a informar-ne abans de juny de 2012. La Comunicació d’avui es presentarà a la cimera de la UE de finals de juny.

Propers passos
La Comissió començarà a treballar sobre les idees formulades a la comunicació d’avui. Abans d’acabar l’any, presentarà un pla d’acció de lluita contra el frau i l’evasió, amb mesures específiques que es podrien aplicar ràpidament. Paral•lelament, tirarà endavant la seva iniciativa sobre els paradisos fiscals i la planificació fiscal agressiva.

Algirdas Šemeta, comissari de Fiscalitat, Unió Duanera, Auditoria i Lluita contra el Frau, ha declarat que"s'han de deixar les coses clares: els evasors fiscals roben als ciutadans i priven els Estats membres d’uns ingressos molt necessaris. Si volem uns sistemes fiscals justos i eficaços, cal acabar amb aquesta pràctica. La voluntat política d’intensificar la lluita ja existeix. Ara cal passar a l’acció. Com a Unió de 27, tenim un gran avantatge, el nombre. Si actuem en equip, amb una estratègia comuna, podrem derrotar els defraudadors i els evasors i recuperar les enormes quantitats de diners que legítimament deuen".

El passat divendres dia 22 de juny es va celebrar el berenar-sopar de Sant Joan de la Llar d’Avis de Banyeres a la plaça del Centre Cívic Ernest LLuch. Un total de 100 persones, entre elles, l’alcaldessa de Banyeres del Penedès, Núria Figueras, la regidora de la gent gran, Joana Fernández, el regidor d’hisenda i ensenyament, Joan Coll, així com el President de la Llar d’avis Ismael Rodríguez, van poder gaudir d’un berenar-sopar a base d’un primer que era un pica-pica a base d’embotits, croissants salats, truita, patates fregides i olives, de segon fideuà, vi, pa, aigua, coca de Sant Joan, tot fet pel restaurant 101 Bocatas i van finalitzar un ball amenitzat pel músic Juan David que amb la seva música va fer que tothom s’animés a ballar.
Lourdes Meroño

La setmana del 18 al 22 de juny, van finalitzar els diferents cursos dels Centres Cívics del municipi de Banyeres del Penedès. Entre ells, l’últim que s’ha incorporat a la temporada 2011-2012 va ser el Taller de memòria que es realitzava al Centre Cívic Joan Català del Priorat de Banyeres, el qual ha tingut molt d’èxit , portat per la Nieves Ortiz i el qual a causa de la seva demanda és possible que continuï la propera temporada. Per tal d’apuntar-se als cursos 2012-2013 s’haurà d’esperar al mes de setembre a que surti la nova oferta de cursos.

Lourdes Meroño

Un grup de científics viatgen a través de l’univers en una nau espacial que es diu “Prometheus”, un viatge que cerca vida alienígena. Es trobaran atacats per un món alienígena on tindran que lluitar per la seva supervivència  i s’adonaran que el perill és no només per a ells sinó per a tota la humanitat.

Michael Fassbender, el vam poder veure fa poc a “Indomable” (Haywire) i a un “Método Peligroso”;  Charlize Theron, que encara podem veure actualment fent de bruixa dolenta a “Blancanieves y la Leyenda del Cazador” i Guy Pearce també es troba ara a les cartelleres amb “MS1: Máxima Seguridad”.

Ridleys Scott és un creador d’universos futurs, passats o presents. És un incansable productor i director de cinema que ens ha deixat obres tant destacades com Gladiator,  Hannibal, Telma & Louise, Alien el Octavo Pasajero o Blade Runner. Retorna a l’origen d’aquell Alien de 1979 de la que després es van fer un bon tou de seqüeles.

La música és de Mark Streitenfeld, qui com a part del Departament de Música ha treballat en pel•lícules com  El Último Samurai, Hannibal, Misión Imposible II o Gladiator  de les que va ser editor musical,  i ha composts entre d’altres la banda sonora de Infierno Blanco, que fa molt poc estava a les pantalles de cinema

Prevista de ser estrenada a setembre aquesta pel•lícula és una gran recreació històrica envers a l’alta societat de la Rússia de finals del segle XIX i els amors entre Anna Karenina i el Comte Vronsky.

Jude Law fa el paper d’Alexei Karenin, el marit de l’Anna Karenina que interpreta Keira Knightley qui s’enamora del Comte Vronsky, paper que desenvolupa Aaron-Taylor Johnson (de vegades apareix citat a les pel•lícules només com Aaron Johnson), qui va intervenir “Albert Nobbs”, estrenada fa pocs mesos enrere.

Dirigida per Joe Wright  que ha dirigit pel•lícules com “Orgullo y Prejuicio” (Pride & Prejudice) també amb Keira Knightley,  “Expiacion. Más allá de la Pasión” o “El Solista”

La música és de Dario Marianelli, qui va guanyar un Oscar i un Globus d’Or per “Expiación. Más Allá de la Pasión”, a la que va posar música – de fet ha col•laborat també amb aquest director en altres de les seves produccions com ara a “Orgullo y Prejucio” o “El Solista”; i també ha posat música a la recentment estrenada “La Pesca del  Salmón en el Yemen”;  “Jane Eyre” “La Estraña que hay en Mi” o “Come, Reza, Ama”; i també va musicar “Àgora” la pel•lícula que va dirigir Alejandro Amenábar.

L’empresa premiada és Cognicor Technologies, una empresa “start-up”(empreses de molt recent creació i amb un desenvolupament de producte que sol restar associat a grans companyies)

El premi el concedeix la Vicepresidenta de la Comissió Europea Neeli Kroes.



Cognicor Technologies, start-up ubicada a Barcelona ofereix un servei automatitzat de resolució de conflictes, que entre d'altres clients, treballa per Telefónica, és una start-up de l’acceleradora Wayra i una spin-off de l'Institut d'Investigació en Intel•ligència Artificial. Ofereix un servei automatitzat de resolució de queixes més ràpid i barat dirigit a empreses del sector de serveis (com ara línies aèries, serveis financers, assegurances o telecomunicacions).
Cognicor ha estat escollida d'entre 257 empreses d’arreu de la Unió Europea. En el procés de selecció, primerament es van nomenar dotze finalistes de Dinamarca, Espanya, França, Irlanda, Letònia i el Regne Unit. Entre les idees innovadores presentades, hi havia una aplicació telefònica que permet activar i operar mòbils només amb un sistema de reconeixement facial, una plataforma que permet a l’usuari obtenir reemborsaments parcials de bitllets d’avió i a les línies aèries vendre seients addicionals, i un sistema que permet a les persones amb discapacitat visual o dislèxia veure acceptablement bé pàgines web a un ordinador.
Per participar en el concurs, les empreses havien d'estar registrades a la UE, tenir menys de tres anys d’activitat i haver mobilitzat menys d'un milió d'euros de capital exterior.
El premi Tech All Stars l’organitza la Comissió Europea per donar visibilitat a les millors start-up digitals europees i ajudar-les a contactar amb inversors, directius, consellers, possibles socis i inversors de capital risc. El Founders Forum London va incloure una presentació durant tres dies de Tech All Stars, on els inversors i els empresaris més importants a escala mundial van poder veure les noves empreses i contactar amb elles.
El suport als millors emprenedors digitals europeus per fundar i endegar empreses sostenibles és un compromís essencial de l’Agenda Digital europea (vegeu informació general a IP/10/581, MEMO/10/199 i MEMO/10/200). A finals de 2012, la Comissió proposarà una estratègia destinada a consolidar l’entorn per als emprenedors web a Europa, mitjançant el reforç de la cultura empresarial positiva, sistemes de finançament i d’incentivació, la retenció de talents i el suport a la comprensió de l’ecosistema d’emprenedors digitals a Europa.


Referents històrics del premi.
La Comissió Europea va iniciar les activitats de suport als emprenedors digitals el setembre de 2010, amb l’objectiu d’organitzar reunions i xarxes d’emprenedors i conèixer les seves necessitats. Es va centrar en la creació d’uns entorns més favorables als emprenedors digitals mitjançant la sensibilització, el crèdit, la connexió en xarxa, l’accés al contingut (dades obertes) i l'eliminació de les dificultats legals i administratives. D’altres accions concretes de la Comissió Europea, a més de Tech All Stars, són www.openideo.com, una plataforma de crowd-source professional destinada a donar suport als emprenedors digitals a fi de potenciar les empreses sostenibles a Europa, i l’Associació d’Emprenedors Digitals, una plataforma on els joves emprenedors incipients poden accedir a recursos, connexions i assessorament.

Pel que fa a la convocatoria d’enguany, el jurat va examinar 257 aplicacions provinents d’incubadores, acceleradores i web camps d’arreu de la UE i va nomenar dotze finalistes: Senseye, Conferize, Roozz (Dinamarca), Scrazzl (Irlanda), Teleportd (França), Cobook, Infogr.am (Letònia), Cognicor, Kantox, ChangeyourFlight (Espanya), Fractal i Recite me (Regne Unit).
Les sessions de presentació de Tech All Stars van començar el 20 de juny de 2012 a LeWeb London, la conferència digital més important d’Europa.

Markku Markkula, del Comitè de les Regions, va lliurar a Cognicor un diploma commemoratiu a l’Assemblea de l’Agenda Digital a Brussel•les.

Altres premis obtinguts per a Cognicor Technologies
Amb anterioritat aquesta empresa ja havia obtingut els premis Wayra, el BDigital Award a la innovació digital dins la categoria de I+D+I per a petites empreses i emprenedors; va ser finalista de l’Emprenedor XXI de La Caixa i finalista de la Venture Cap a la categoria de  persones i societat.

Ice Age 4 (també en 3 D) (Ice Age 4: Continental Drift)
Director:  Steve Martino i Mike Thurmeier
Repartiment: La pel•lícula és d'animació però a la versió original les veus són de coneguts artistes com Ray Romano, Jennifer López, John Leguizamo o Sean William Scott

Ja tenim al grup d’amics viatjant a sobre d’un iceberg I vivint una nova aventura, aquest cop lligada a la deriva dels continents. Sense oblidar-se del sentit de l'humor o la paròdia a pel·lícules de gran èxit.

No deixeu de veure aquests videos, si sou seguidors de Ice Age, us encantaran i podreu sentir les veus orignals.

Continuen:

Blancanieves y la Leyenda del Cazador
Tengo Ganas de Tí
Acto de Valor
Project X
Sácame del Paraíso
Men in Black 3
La Sombra de los Otros
Por Fin Solos
MS1: Máxima Seguridad

Fotografia: Copyright (c)   Permission is granted to copy,  distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free Documentation License,

Fins el 16 de setembre es podrà visitar a la Dulwich Picture Gallery de Londres una interessant i divertida exposició de l’artista americà Philip Hass, qui basant-se a l’obra del pintor Giuseppe Arcimboldo  (1527 – 1593) autor que va obrir una via d’art creant representacions del rostre humà utilitzant fruites, plantes, pedres, peixos, etc.; ha desenvolupat en fibra de vidre unes monumentals reproduccions d’aquests rostres, que s’han distribuït al jardins d’aquesta galeria d’art britànica, en concret les peces s’inspiren en les més conegudes de les obres que va fer Arcimboldo: les quatre estacions.


Phillip Hass, és a més cineasta i escriptor, com a director ha fet catorze pel•lícules, la més coneguda és Àngels i Insectes, que va ser estrenada al nostre país el 1995.

Camil·la Pérez Salvà, ajudant a preparar una de les papellones pels infants. Foto: Dolores García Martínez

Amb motiu de la Festa de Les Arts a les Galeries, la Galeria Camil•la Pérez Salvà va preparar un taller viu per als infants perquè poguessin tenir una experiència viva creant una peça ceràmica, amb material adient per fer estris ceràmics, que a la vegada era de molt fàcil utilització.

El motiu escollit van ser les papallones, perquè  responia a la convocatòria de la festa, que era invitar a contemplar l’art amb tots els sentits, des de la interiorització de l’experiència, descobrint el que et feia sentir aquella contemplació, i és clar aquest procés requereix del  silenci, el mateix silenci amb que les papallones semblen dansar quan volen.

Una mostra de l'obra de Mary Gumà. Foto: Dolores García Martínez

Fragment "Una (esclava) acabada d'arribar" Giulio Rosati 1858 - 1917

Cada any hi ha a la UE centenars de milers de víctimes del tràfic d’éssers humans. Dones i homes, nenes i nens en situació vulnerable són objecte de comerç amb fins d’explotació sexual o laboral, mendicitat organitzada, extracció d’òrgans, servitud domèstica, matrimonis forçats, adopció il·legal o d’altres formes d’explotació.


Segons la OIT: el nombre de víctimes del treball forçat arreu del món, incloses les víctimes de l’explotació sexual, en 20,9 milions de persones, 5,5 milions de les quals són menors. 

La Comissió ha adoptat avui l’Estratègia de la UE per a l’eradicació del tràfic d’éssers humans (2012-2016), conjunt de mesures concretes i pràctiques que s’aplicarà al llarg dels propers cinc anys, entre les quals cal esmentar l’establiment d’unitats policials nacionals especialitzades en la lluita contra el tràfic d’éssers humans i la creació d’equips europeus de recerca conjunta per perseguir els casos transfronterers.

Algunes xifres:
Unes estimacions recents de l’Organització Internacional del Treball (OIT) calculen el nombre de víctimes del treball forçat arreu del món, incloses les víctimes de l’explotació sexual, en 20,9 milions de persones, 5,5 milions de les quals són menors. Segons l'Europol, un menor pot ser venut, per ser explotat en activitats delictives com ara robatoris a botigues o mendicitat organitzada, al preu de 20.000 euros.

En economies desenvolupades (els Estats Units, el Canadà, Austràlia, el Japó, Noruega i els països de la UE), el nombre de víctimes es calcula en 1,5 milions de treballadors forçats, un 7% del total mundial.

El tràfic de persones genera uns beneficis de més de 25.000 milions d’euros l’any per a les organitzacions delictives internacionals d’arreu del món. Moltes víctimes procedeixen de països de fora la UE, però actualment el tràfic intern (és a dir, de ciutadans de la UE dins la UE) està augmentant.

Les dades preliminars recollides pels Estats membres a escala de la Unió semblen coincidir amb les de les organitzacions internacionals, com ara l’Oficina de les Nacions Unides Contra la Droga i el Delicte (ONUDD), que demostren que tres quartes parts de les víctimes identificades als Estats membres de la UE són venuts per a explotació sexual (76% el 2010). La resta de les víctimes es destina a l’explotació laboral (14%), la mendicitat (3%) i la servitud domèstica (1%).

Pel que fa als sexes, les dades preliminars disponibles indiquen que les principals víctimes són les dones i nenes que, entre 2008 i 2010, van representar el 79% (el 12% nenes), respecte al 21% d’homes (el 3% nens).

Mentre que, per a les víctimes, és molt difícil recuperar-se i reintegrar-se a la societat, són ben pocs els traficants que acaben a la presó. Les dades més recents assenyalen que el nombre de condemnes per tràfic ha disminuït de prop de 1.500 l’any 2008 a aproximadament 1.250 el 2010. Els europeus creuen que cal actuar: a l'última enquesta, el 93% dels ciutadans opinava que els Estats membres de la UE han de cooperar en la lluita contra el tràfic d’éssers humans.

Antecedents
Amb l’Estratègia de la Unió Europea per a l’eradicació del tràfic d’éssers humans (2012-2016), la Comissió apunta a accions concretes que reforcin i complementin l’aplicació de la normativa de la UE sobre el tràfic d’éssers humans (Directiva 2011/36/UE), que ha de ser transposada abans de l’abril de 2013.

Les mesures previstes a l’Estratègia són el resultat d’àmplies consultes amb especialistes, governs, societat civil, organitzacions internacionals, interlocutors socials i intel·lectuals.


Cecilia Malmström, comissària d’Afers d’Interior de la UE, ha declarat que “malauradament, l’esclavatge encara no ha passat a la història. És terrible constatar que als nostres dies encara es venguin persones per sotmetre-les a treballs forçats o obligar-les a exercir la prostitució. Estem actuant per tal d’oferir suport a les víctimes i de lliurar els traficants a la justícia. Encara n’estem lluny, però només ens impulsa un objectiu: eradicar el tràfic d’éssers humans”.

Una nova estratègia europea
L’Estratègia inclou tant la prevenció, la protecció i el suport a les víctimes com la persecució dels traficants. Estableix cinc prioritats i, per a cadascuna d’elles, destaca una sèrie d’iniciatives:

·    Suport a la creació d’unitats policials nacionals especialitzades en la lluita contra el tràfic d’éssers humans.
·    Creació d’equips conjunts de recerca i participació d’Europol i Eurojust en tots els casos transfronterers de tràfic d’éssers humans.
·    Informació clara a les víctimes sobre els seus drets en virtut de la legislació de la UE i nacional, en particular el dret a rebre ajut i assistència sanitària, el dret a obtenir un permís de residència i els drets laborals.
·    Creació d’un mecanisme de la UE per identificar, orientar, protegir i ajudar millor a les víctimes del tràfic d’éssers humans.
·    Establiment d’una coalició empresarial europea contra el tràfic d’éssers humans per millorar la cooperació entre les empreses i el sectors interessats.
·    Creació d’una plataforma europea d’organitzacions de la societat civil i proveïdors de serveis dedicats a la protecció i l’assistència a les víctimes als Estats membres i als països tercers.
·    Ajuda a projectes de recerca que estudiïn l’ús creixent d’Internet i de les xarxes socials com a instruments de captació per part dels traficants.

La Comissió seguirà avaluant els avenços de la lluita contra el tràfic d’éssers humans i informarà cada dos anys el Parlament Europeu i el Consell. El primer informe, que es publicarà el 2014, inclourà una avaluació intermèdia de l’estratègia.

Ara l’Estratègia serà debatuda al Parlament Europeu i al Consell.

En base a les primeres estimacions preliminars del 2011, el Producte Interior Brut (PIB) per càpita, expressat segons l'Estàndard de Poder Adquisitiu (EPA), va variar del 45 al 274% de la mitjana de la UE als Estats membres.

Països que superen la mitjana europea:
El PIB per càpita més alt és el de Luxemburg, amb un nivell de més 2,5 vegades la mitjana de la UE. Holanda estava un 30% per sobre de la mitjana, mentre que Dinamarca, Suècia, Irlanda i Àustria estaven entre un 25 i un 30% per sobre de la mitjana europea. Finlàndia, Bèlgica i Alemanya estaven entre un 15 i un 20% per sobre, i França i el Regne Unit, entre un 5 i un 10%.


Països que estan a la mitjana europea: 
 A Itàlia i a Espanya, el PIB per càpita estava al voltant de la mitjana de la UE.

Països que estan per sota de la mitjana europea:
Xipre estava al voltant d'un 10% per sota de la mitjana europea, mentre que Eslovènia, Malta, Grècia, la República Txeca i Portugal estaven entre un 15 i un 25% per sota. Eslovàquia estava un 25% per sota de la mitjana de la UE i Estònia, Hongria, Polònia i Lituània, entre un 30 i un 40% per sota. Finalment, Letònia ho estava un 40%, Romania un 50% i Bulgària un 55%.

Aquests valors del PIB per càpita expressats sobre l'EPA, han estat publicats per l'Eurostat, l'oficina d'estadística de la Unió Europea. Cobreixen els 27 Estats membres de la UE, tres països de l'AELC, un Estat que s'adhereix, quatre països candidats i dos països amb potencial per ser candidats.



El consum individual efectiu per càpita als Estats membres va oscil·lar entre el 44% i el 150% de la mitjana de la UE dels 27

El PIB per càpita s'utilitza habitualment com un indicador del nivell de vida dels països, però no és l'únic. Hi ha un altre indicador de benestar que està més adaptat per reflectir la situació de les llars. És el Consum Individual Efectiu (CIE) per càpita. Generalment, els nivells de CIE per càpita són més homogenis que els del PIB, però tot i així hi ha diferències substancials entre els Estats membres. El 2011, el CIE per càpita expressat segons l'EPA va oscil·lar entre el 44% de la mitjana de la UE a Bulgària i el 150% de Luxemburg.

 Quadre informatiu