Avui a les vuit de la tarda s'inaugura aquest autoservei de pintura en petit format amb la participació de 50 artistes i 1000 obres a la venda.

Entre les artistes que participen es troben M. Teresa Baltasar i Anna Maria Almirall-Germain.

Imatge d'arxiu d'un paisatge pintat per  M. Teresa Baltasar

Una de les obra d'Anna Maria Almirall-Germain  que es pot trobar a la XXXI Firart

La XXXI Firart  tindà lloc des d'avui dissabte 25 d'agost fins a dissabte 1 de setembre a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès, en horari de 12 a 14 hores i de 19 a 22 hores.

Així mateix la subhasta tindrà lloc dissabte 1 de setembre a les 18,30 hores al patí de l'Escola Esalella Graells.

Entrada lliure

L'acte està organitzat per: Petit Format, S.L. i Administradors de la Festa Major 2018

Obres inspirades en les lletres de les cançons de LLuís Llach, i els poemes de Miquel Martí i Pol

La inauguració serà divendres 15 de desembre a les 20h i comptarà amb l'actuació d’alumnes de l’EMMPAC; Núria Cullaré al violí, Helena Cullaré a la flauta, i Anna Cullaré al piano que interpretaran 'Laura', 'Que tinguem sort' i 'Ítaca', de Lluís Llach, amb arranjaments de Carlota Baldrís i Anna Urpí. Hi participaran també alumnes de l'EMMPAC de dansa Ballet II, amb Irene Pellejà i Dagda Ryan,i la variació del Llac dels Cignes, i Ruth Campanales amb la coreografia de 'Laura'.

Visita Guiada: 

L’endemà de la inauguració, el dissabte 16 de desembre, a les 20h, es realitzarà una visita guiada a càrrec de l’artista. La visita és gratuïta però cal la reserva prèvia al c/e art@elvendrell.net i al tel. 977665684. Les places són limitades.

Inauguració: 
Divendres 15 de desembre, a les 20h, la Sala del Portal del Pardo.

Horari exposició: 

De dimarts a dissabte de 17h a 20h. Dissabte i diumenge d’11h a 14h.

Dies què romandrà tancada l'exposició:

 24, 25, 26 i 31 de desembre de 2017 i  1 i 6 de gener de 2018.




La visió de Màrius Domingo

El crític d’art Màrius Domingo explica al tríptic de l’exposició que

“A Viatge a Ítaca, les cançons de Lluís Llach i els poemes de Martí i Pol trenquen el silenci i ens venen a trobar en obres despullades d’artifici. Aquests treballs són un pas endavant. Un salt important. Són peces molt escultòriques, no necessàriament decoratives ni utilitàries, en la línia de Refugiats (que va obtenir el segon premi de la IX Biennal de Ceràmica del Vendrell) [...] L’acció que intuïm en peces com L’estaca s’allunya de la lectura reposada i tranquil·la que insinuaven peces més amables de períodes anteriors: dos personatges s’enfronten a una estaca que, com un clau, travessa el terra que els sustenta. La mítica cançó de Lluís Llach, que ens recorda que lluitar finalment té recompensa, la recompensa és saber que podem i volem lluitar, i veure’ns reflectits en qui ens fa costat”.

El moltó pintat per Dali, Una mostra totalment surrealista però perfectament identificable del moltó (mouton) que conforma part del nom dels vins Château Mouton Rothschild L'obra és original, creada per ser la il·lustració de l'etiqueta de l'anyada de 1958

Enllaç

Etiqueta que inclou una obra de Marc Chagall.

Enllaç amb l'entrevista realitzada per Radio Cubelles

Obra original d'Anna Maria Almirall-Germain

Avui a les 20 hores s'inaugura la 30a edició de Firart a Vilafranca del Penedès a la Capella de Sant Joan.

L'exposició romandrà oberta fins el 2 de setembre.

La Subhasta tindrà lloc el dia 1 de setembre al pati de l'Escola Estalella i Graells.

Obra original d'Anna Maria Almirall-Germain

Firart presenta un format d'autoservei de pintura en petit format, on cada participant aporta un mínim de 20 obres.

En total participen 48 artistes i tot i que majoritàriament l'obra és de petit format, també es podran veure obres de mida mitjana que estaran exposades a l'àbsis de la capella .

Thaïs Miguel davant d'alguns dels quadres  pintats pels seus alumnes. Foto: Dolors Garcia

Aquest passat cap de setmana s'ha presentat a Sant Jaume dels Domenys una exposició d'obres artístiques realitzades per infants de 5 a 10 anys, de gran interès i qualitat i on va quedar palès que  la capacitat dels infants per crear petites obres d'art només requereix una bona motivació, un bon estímul i un marc de referències tècniques, adients per a cada edat.  Per això a l'exposició Saraswati es va poder gaudir de la  seva creativitat sense límits.

La persona que els orienta i ensenya a expressar-se mitjançant la pintura, l'escultura i el disseny gràfic amb ordinador és la Thaïs Miguel, una  jove artista plàstica  diplomada a l'Escola d'Arts i Oficis "Massana" de Barcelona en pintura i escultura.

El projecte "Saraswati Casa de l'Art" destinats a  infants ofereix sobretot eines perquè es puguin expressar utilitzant diferents tècniques  i obrint finestres a la capacitat creativa pròpia de cada infant.

Conte realitzat en ordinador pels alumnes. Explica l'arribada d'uns extraterrestres i la seva itegració a l'escola. Els textos, els dibuixos i la coloració és obra dels infants que van participar del projecte Foto: Dolors Garcia.

Totes les peces eren de gran interès, des dels grans murals als exercicis més tècnics (dedicats a saber jugar amb les obres i els objectes); passant per els quadres pintats a partir d'un gerro de flors interpretat lliurament o acabant per una publicació, un conte, realitzat tant en el seu text com en els seus dibuixos i coloració pels infants però utilitzant l'ordinador.

Diumenge 14 de maig
11 del matí (trobada davant l'entrada, xamfrà)
Taller de l'escultor, carrer Miquel Servet, 61 - 63
Sant Pere de Ribes

Per a una millor organització de la visita, confirmeu la vostra assistència a la secretaria de l’IEP, al tel. 938921979 / 669882959 o per correu electrònic: secretaria@iepenedesencs.org

Xavier Cuenca és l'autor de l'estatueta "Dona Fulla" guardó dels Reconeixements Culturals que organitza l'IEP. 

Una divertida obra, complexa i difícil, magistralment interpretada.

Laia Batlle, directora de Domenys Radio entrevistant a Jaume Peguera, Miquel Rusiñol i Genís Pascual Foto: Dolors Garcia.

La gran connexió que han aconseguit els tres intèrprets amb el públic assistent és un dels grans mèrits que cal reconèixer a Genís Pascual, Jaume Peguera i Miquel Rusiñol.

Els actors, són tres professors de Camp Joliu, per tant són aficionats, però han aconseguit un nivell altíssim en la creació dels seus personatges i en la seva capacitat d'arribar al públic.  Cadascú amb una personalitat marcada i diferent, es despullen emocionalment a l'escenari deixant  veure la seva fragilitat,  tot i que de vegades la fragilitat pren forma d'esnobisme o de mesquinesa. L'obra,  no és una comèdia lleugera ni d'acudits fàcils, sinó una veritable reflexió sobre l'amistat i els seus límits,   però es percebuda com un enginy ple d'humor intel•ligent i mordaç que t'enganxa.  Sens dubte que els actors fan un exercici difícil perquè l'obra si sosté sobre els seus diàlegs, llargs i amb un contingut lingüístic exigent, que es succeeixen a un ritme intens. Un exercici realment de mèrit donar ritme a una obra com aquesta sense que en cap moment flaquegi. La seva actuació ha merescut el llarg aplaudiment amb que han sigut premiats pel públic al final de l'obra.

El detonant de l'obra i dels enfrontaments entre els amics:  el valor d'una obra d'art modern, una pintura abstracta de fons blanc, amb línies blanques, comprada per un dels tres amics, a un preu exorbitant, i on el dubte entre el que és art i els que és esnobisme marquen el camí que portarà als tres amics a expressar, no només el que senten davant l'obra, sinó els seus sentiments envers la seva relació d'amistat.

L'autora de l'obra. 
Escrita per Yasmiza Reza  va ser estrenada a París el 1994 i va comptar amb un productor molt conegut, Sean Connery (el primer James Bond); d'ençà ha esdevingut una obra que ha estat representada i es representa en els millors teatres del món, perquè el dos temes - art modern i amistat - són universals.

 La provocació de l'art modern. 
Per estrany que sembli no és irreal l'existència d'un quadre blanc sobre blanc, perquè existeix.  Precisament es titulà "Blanc sobre Blanc" i va ser pintar entre el 1917 i el 1918 per l'artista rus Kazimir Malèvitx. Es tracta d'un quadre quadrat de fons blanc, que conté un quadrat blanc en el seu interior. Són dos tons de blanc, així que no hi dubte que la figura geomètrica existeix perquè en aquest cas és visible.  L'autor volia expressar l'infinit, ho fa, segons alguns crítics, perquè el pur blanc del fons nega qualsevol possibilitat d'una perspectiva, i així, qui ho contempla, es troba contemplant l'infinit.  L'obra es troba al Museu d'Art Modern de Nova York i forma part del moviment Suprematisme.

Blanc sobre Blanc de Kazimir Malèvitx.

Paolo Ucello. (c 1397 - 1475) 



Abans que  a ningú  que no conegui aquests quadres se li pinti un somriure a la boca veient els dracs que va pintar Ucello, vull deixar clar que es tracta d'un gran artista del "Quattrocento", qui a més de pintor també va ser mestre de mosaics i un dibuixant meticulós, analític, interessat en la reconstrucció de l'espai tridimensional i en l'aplicació de la perspectiva a la pintura, fins el punt que  els seus estudis sobre la perspectiva van ser un referent per autors com a Leonardo da Vinci o Albert Durero. També va realitzar una cerca continuada de la puresa de les formes i de l'expressió. A més a més la seva obra té un punt de fantasia que la fa propera als nostres temps. D'altre costat  el seu interès per la utilització de la geometria ha fet que, alguns estudiosos, el considerin un antecedent del cubisme.    Dit tot lo qual podem somriure amb complicitat i admiració cap a la seva obra.

1435 - Tempera sobre fusta - 52 x 90 cm. Musseu Jacquemart-André París

Enllaç per veure el quadre en mida més gran. 

La primera de les pintures que tenen com a tema l'escena de Sant Jordi, el Drac i la Princesa pintada per Paolo Ucello és de la mateixa època que la de Bernat Martorell, (1435) però la visió dels autors divergeix en alguns aspectes.

En aquest quadre el drac és una mena de llangardaix amb unes cames de darrere  que semblen humanes però que acaben en potes de lleó; d'altre costat les ales  semblen un afegit mecànic més que una obra de la natura .

El rostre sembla emmarcat per pèl - com una melena de lleó molt curteta-  amb unes orelles de felí i una llengua de serp, però amb tres puntes. A la boca unes dents quadrades amb dos ullals superiors i inferiors. El nas té una protuberància ganxuda, un aspecte que comparteix amb el quadre de Bernat Martorell.

El cos sembla dividit en dos just  a la part posterior. La part superior  acaba en una llarga cua  que recorda el cos d'una serp (la cua de fet té forma de tirabuixó) i la part inferior  mostra glutis, cuixa, cama i unes potes de felí. A més  no té braços, cosa que crea la sensació que l'equilibri del drac no és gens bo; camina sobre les dues cames/potes del darrere (com si fos un humà) i a la vegada té un cos que s'inclina cap a endavant, així que fa tota la fila que en qualsevol moment, per intentar córrer, acabarà ensopegant i rodant per terra.

Comparteix amb el drac de Bernat Martorell els adornaments en forma de rodona, una per cada secció de l'ala, tot i que sense la coloració. El drac de Ucello és de color predominantment verd i groguenc.  

Per accentuar la idea d'ésser ferotge i perillós el drac és més alta que el cavall de Sant Jordi. 

Ucello, tal com comentava al principi,  experimentava amb la perspectiva i sentia també molt interès per la llum,  però aquest quadre encara no mostra tot el domini tècnic que va aconseguir en peces com "La Batalla de Sant Romà" o la "Història de la profanació de la sagrada forma" però resulta molt interessant perquè utilitza una visió aèria del paisatge per poder construir la perspectiva.

---

1470 - Oli sobre tela - 55,6 x 74,2 cm. National Gallery Londres

Enllaç per poder veure en gran tamany la imatge:

La segona obra mostra el drac en un equilibri quasi impossible degut sobretot a la posició de les potes. Així que sembla mentida que pugui mantenir-se de peu. 

Ucello opta de nou pel verd per pintar el drac, però aquest cop les ales apareixen ornades amb cercles de colors que són blancs i blaus en la part del dors  i vermells i blaus en la part del revés o interior. Repeteix també el concepte de la boca, el nas ganxut i la cua llarga  que recorda una serp.  Les orelles, però, són diferents i  tenen una posició que recorda les banyes d'un bou.

La mirada del drac és trist, i donat que la princesa el porta lligat pel coll -l'escena és la barreja de dos moments diferents de la llegenda, segons la qual el cavaller fereix el drac i la princesa el portarà fins els poble lligat amb el seu cinto-  sembla que el cavaller estigui atacant un animal domesticat que està passejant la princesa.

El quadre és tot un joc de perspectives i d'elements geomètrics.

Subjugant resulta veure com Ucello ha construït la unió entre les copes dels arbres i uns núvols negres circulars com les copes i un immens núvol blanc, també circular,  amb el cor central d'un to fosc; aquest núvol blanc és l'inici d'una diagonal que es dibuixa amb la llança del cavaller que a la vegada entra per un dels forats del nas del drac.

Els núvols semblen seguir el cavaller i donen una altre perspectiva de profunditat diferent a la que crea la posició del cavall.  Per molts estudiosos els núvols són una representació del suport diví a la vegada que un element tècnic que posa èmfasi a l'atac de Sant Jordi, un atac que es produeix en posició perpendicular al cap del drac. (Cosa que es fa molt visible gràcies a la diagonal creada amb el nas, la llança i el centre del núvol blanc).

En contrast amb els núvols rodons i totalment fantasiosos,  l'herba que creix a  terra ho fa en figures rectangulars o quadrangulars, la qual cosa, com bé sap qui tingui una mica de jardí o un hort, no es gens real, llevat intervenció de l'ésser humà. Però com ja he comentat abans, a Ucello li agradava experimentar amb la geometria.

Segur que també us crida l'atenció el fet que el cos de la princesa es mostra en una posició de semi gir cap a l'espectador, mentre que el cap l'ha pintat totalment de perfil.  Si us fixeu en el primer quadre la princesa està perfectament de perfil, en canvi ara, el pintor ha jugat a mostrar-nos el cos en una posició que li permet crear més profunditat. (La realitat mai va ser un límit per a Ucello).

Tot i que no hi hagi dracs en aquests quadres que segueixen, crec que és interessant poder gaudir del joc de perspectives que és troben presents en ell i per la properia que molts autors del segle XX van sentir amb les obres d'aquest autor. 

1435/1455 - Batalla de Sant Romà - 320 x 182 cm. G. Ufizzi Florència

Ucello va ser un autor que  el pas dels anys no va fer oblidar i que a més, a principis del segle XX,  va tenir un fort reconeixement; especialment entre els surrealistes, els quals es van sentir molt atrets per la seva obra.

Si observem una de les seves obres clau, la "Batalla de Sant Romà", els colors i  les formes podríem creure que és una obra del segle XX.  En canvi es tracta d'una de les pintures més importants del Renaixement. Aquests dos quadres formen part d'un tríptic i cada part es troba en un museu diferent. Cada peça representa un moment diferent de la batalla.

La Batalla de Sant Romà 1455 aprox. 317 x 182 cm. Museu del Louvre (Paris)

Paolo Ucello va nèixer el 1397 a Pratovecchio, actual Itàlia i va morir a Florència el 1475.  El seu nom era  Paolo de Dono. Ucello esdevé el seu nom pel seu amor pels ocells. 
Seguint els personatges, l'esquema i el tipus d'obra realitzada per Ucello, l'il•lustrador George Worsley Adamson va publicar l'any 1961  un disseny còmic de com hagués pogut ser el mateix quadre cinc minuts després del que va pintar Ucello; en ell Sant Jordi aixeca l'herba -com si fos una catifa- i la princesa escombra el cos mort del drac a sota.

George Worsley Adamson  Publicat el 6 de novembre de 1961 Calendari Punch 1962

Andy Wharhol 1980 - 1984

Avui quan parlem de dracs tenim una imatge prou definida que s'ha anat construint al llarg dels segles, però quan va néixer la llegenda de Sant Jordi aquesta idea clara i definida no existia, així que els pintors que volien representar escenes amb el Drac havien d'imaginar quina mena d'ésser temible podia ser i quin aspecte físic podia tenir.

Pot ser us podria agradar fer un petit passeig per algunes gran obres i veure com van interpretar cada autor la fesomia d'un ésser del tot desconegut i del qual no tenien cap referència. Segur que trobareu sorprenents algunes de les versions del que havia de ser un drac. És un passeig que exigeix fer-ho en etapes perquè realment el tema s'ho mereix.

Bernat Martorell  (mort el 1452 a Barcelona) 

1430/1435  - Tempera sobre fusta - 155,6 x 98,1 cm. Art Institute of Chicago

Cal dir que aquest drac  té una part de la cara (del musell a l'ull)  que, si som capaços de veure aquesta part  de manera aïllada de la resta del cap, sembla el d'una rata; contribueixen a intensificar aquesta percepció els pèls de la sotabarba.

El conjunt és magnífic, perquè realment sembla un ésser irreal, amb una boca plena d'ullals.

Les ales semblen  inspirades en les d'un ratpenat, però tenen una textura més propera a la d'un rèptil i tenen un adornament,  a cada tram d'ala,  en forma de cercle de colors que recorda el de les plomes dels paons.

La cua s'endevina aspra i és plena de rodones, de fet podria recordar la pota d'un pop i les seves ventoses.

Quant a les cuixes,   poden recordar les d'una granota però amb unes potes que semblen d'ocell.

Té potas davant, palmípedes com les d'una oca, però forçá més terribles amb unes urpes que proven d'enganxar el peu del cavaller.

El mussell  té una excrecència en forma de ganxo, que a mi em recorda la forma d'un ham.

L'amplada del drac amb les ales esteses és tan gran com el cavall  i com el drac està recollit sobre si mateix -com a punt de saltar- s'intueix que és d'una mida igual o més gran que el cavall.

El conjunt inclou  restes dels humans i dels animals que el drac ha mort i s'ha menjat, però la representació d'aquestes restes ès en una proporció moderada.                                                            +      
El disseny podria perfectament ser ben modern,  malgrat el temps que ha passat.   Fin i tot si ens fixem en el moviment de la capa de Sant Jordi sembla haver inspirat la del Sant Jordi de Gustave Moreau, un autor del segle XIX considerat clau per entendre el desenvolupament posterior del món del còmic, ja que en el moviment de la roba hi ha un aspecte irreal, com si un vent l'enlairés des de sota, Certament Bernat Martorell va pintar una obra que segur que ha hagut d'inspirar a molts altres autors al llarg dels segles.                
                       
Per veure molt ampliada la imatge cliqueu aquest enllaç

---