Autor: Dave Catchpole. Trafalgar Square 5 de juliol de 2012

A la darrera publicació de la revista del centre Tanenbaum han fet un recull sobre algunes petites diferències que mostren un avenç a la inclusió de les dones a la pràctica de la competició olímpica a països on tradicionalment només competien homes, també destaquen els esforços per poder oferir a les diferents pràctiques religioses les facilitats de seguir les seves pautes, en especial pel fet que enguany els Jocs coincideixen amb el període del Ramadan (temps en que el món musulmà practica el dejuni durant el dia, cosa que fa més complex i exigent la pràctica de l’esport) per la qual cosa s’han previst aspectes molt concret respecte a les possibles necessitats de trencar el dejuni i als suport de 150 imans.

També recull proves sobre la capacitat d’esforç i lluita que les persones evidencien en situacions realment complexes.

En fem ressò i donem difusió a les dades que ells han recopilat:


Oskar Pistorius. És un atleta  que córrer els 400 i el relleu 4 x 400 m., representa Sudàfrica. Li manquen les dues cames. Veure el vídeo adjunt dona una idea de la seva voluntat i constància.

Goksu Uctas.  És una gimnasta de Turquia. Va sobreviure a un terratrèmol al noroest de Turquia, quan ella tenia 9 anys.  Li agradaria que la seva participació als Jocs Olímpics  despertés més interès cap el seu país.


L’equip dels Estats Units compte per primer cop amb més competidores dones que homes.
Karen O’Connor és l’atleta més veterana amb 54 anys competeix a equitació i Katie Ledecky és l’atleta més jove amb 15 anys i és nedadora.  Dins l’equip hi ha 11 dones atletes que són mares

Tots els països que competeixen (204) tenen en els seus equips dones i homes.
Per primer cop hi ha atletes femenines que competeixen pels països de Brunei, Qatar i Aràbia Saudita.

El Rev. Jacklevyn “Jacky” Frits Manuputty, promou els lligams comunals i facilitat l’activitat pública i la participació.
Les Illes Moluques van patir entre l’any 1999 i l’any 2003 violents enfrontaments entre musulmans i cristians, que van suposar la mort de 10.000 persones i el desplaçament d’altres 500.000.

Reverend Jackevyn "Jacky" Frits Manuputty. (foto reproduïda amb autorització )

En aquell clima, aquest reverent va iniciar una campanya en favor de involucrar totes les parts en el conflicte, incloent militars i policia indonesis.
Aquestes activitats en favor de la pau li van suposar ser amenaçat de mort i que la seva casa fos incendiada, però ell va continuar la tasca fins aconseguir l’ Acord de Pau Malino II, que va posar fi a la violència.
Davant la realitat i la necessitat de treballar en pro de la reconciliació a nivell local, va fundar la” Maluku Interfaith Institution for Humanitarian Action “(LAIM), una institució per el diàleg interreligiós i l’acció humanitària, amb la qual desenvolupar programes de capacitació, i especialment construir un discurs públic positiu en favor de la interrelació, per acabar amb la percepció que musulmans i cristians són enemics, una definició aquesta que s’havia fet servir sovint durant els conflictes viscuts. Va utilitzar diversos nivells d’aproximació, es van crear grups per a la pau on participaven periodistes, dones, líders religiosos i estudiants. La finalitat es la construcció de la pau i donar solució als problemes socials del seu país, per lo qual han desenvolupat un currículum, que inclou un programa de discursos per a la pau interreligiosa i un altre per a la superació del trauma viscut.  A més a més LAIM vol construir una comunitat desenvolupada i creadora de pau dins el nivell de govern local.
L’any 2011 de nou va esclatar el conflicte,  i el Rev. Jacky va formar grups de joves anomenats” provocadors de la pau” (Peace Provocateurs), que actuaven a través de les xarxes socials, fent servir també missatges de text en campanyes  que van ser molt reconegudes perquè van frenar l’escalada del conflicte i van frenar la seva propagació.
Molts dels seus models de treball han estat adoptats en altres part d’Indonèsia.
Recentment el Rev. Jacky va obtenir una titulació de Master en Relacions entre Cristians i Musulmans, del Seminari de Hartford, on un dels seus professor va ser Yehezkel Landau, qui havia rebut un dels premis Creador de Pau l’any 2000 per la seva tasca en el treball per la pau entre Jueus i Àrab en Israel i Palestina.

Dishani Jayaweera (foto reproduïda amb autorització)

Dishani Jayaweera és una advocada de la ciutat de Colombo, capital de Sri Lanka, qui va fundar junt amb el seu marit el Dr. Jayantha Seneviratne l’any 2003 el “Center for Peacebuilding and Reconciliation (CPBR) (Centre per a la Construcció de la Pau I la Reconciliació), deixant la seva professió per dedicar-se a treballar arreu el seu país per tal de crear una cultura de la pau i una societat més justa.
Dishani és Budista, i es la primera “Creadora de Pau”, que no pertany al grup de les religions embrancades en Abraham (Jueus, Musulmans i Cristians comparteixen aquest avantpassat comú)

El CPBR, que dirigeix Dishani, treballa des de la convicció que el procés de construcció de la pau comença en les persones, per això es dirigeix als joves i als líders religiosos, despertant en ells el desig de esdevenir amb la seva actitud, referents en el comportaments social a Sri Lanka i clau per fer minvar les divisions basades en les diferències religioses i ètniques.
Amb el seu treball el CPBR estimula la transformació personal  que ha de portar a la comunitat cap a la cerca d’un canvi estructural i polític; amb els seus treballs interreligiosos promou l’enteniment entre els Budistes Sinhalese, els Hindús Tamils, els Musulmans i els Cristians Sinhalese i Tamils, mitjançant el diàleg, fent pràctiques d’anàlisi de conflictes i de transformació, així com donant suport als representants religiosos per tal que introdueixin en les seves comunitats l’oportunitat d’experimentar el benestar que suposa gaudir de la interdependència i la co-existència pacífica.
La força del CPBR es basa en que practiquen el que prediquen, de forma que s’asseguren que totes les decisions dels treballs que es realitzen són descentralitzades i són els participants que donen forma als projectes els que prenen les decisions.  L’equip del CPBR es divers, intencionadament divers, i tota la direcció, sota la guia de Dishani, realitzant un esforç conjunt per desenvolupar relacions profundes de confiança amb els participants dels projectes., sovint participen en cerimònies religioses, funerals, i altres actes de la comunitat, amb tot això han aconseguit crear un veritable i gran treball en xarxa del constructors de la pau locals. Al voltant de 400 líders religiosos  han participat conjuntament en un acte recent.


Dishani Jayaweera from Coexist Foundation on Vimeo.
El reconeixement de “Creador de Pau”, que ofereix el Centre Tanenbaum de Nova York, - entitat que treballa en favor de la pau i la desaparició dels prejudicis religiosos, que serveixen per a la discriminació i l’enfrontament entre persones i comunitats -  s’atorga des de l’any 1998 i cerca donar suport i difusió al treball en favor de la pau, la convivència i l’enteniment entre religions i persones,es duen a terme a qualsevol punt del món, tant si es tracta de la tasca desenvolupada per líders religiosos, com persones que treballen en àrees on hi ha conflictes armats, o si es troba en perill la seva vida o la seva llibertat per la defens que realitzen en favor de  la pau, també aquell que dins un àrea local treballen en les seves comunitats – de fet molts dels Creadors de Pau reconeguts al llarg d’aquest anys són indígenes –  i també aquell que malgrat el gran impacte de la seva tasca no han rebut un reconeixement i un suport internacional.

La llista de Creadors de Pau fins ara reconeguts és:
Friar Ivo Markovic de Bosnia, any 1998
Reverend Roy Magge d’Irlanda del Nord, any 1999
Pare Alex Reid, d’Irlanda del Nord, any 1999
Pare Sava Janvic de Kosovo, any 2000
Alimamy Koroma, Sierra Leona, any 2000
José “Chencho” Alas del Salvador, any 2000
Bisbe Basilio do Nascimento de Timor Oriental, any 2000
Yehezkel Landau, Israel/Palestina, any 2000
Rabí Menachem Froman Israel/Palestina, any 2000
Reveren William Lowrey de Sudan, any 2001
Nozizwe Madlala-Routledge, Sud Àfrica, any 2002
Abuna Elias Chacour de Palestina/Israel, any 2002
Sakena Yacoobi de Afganistan, any 2002
Dr. Ephraim Isaac de Etiòpia, any 2002
Reverend Benney Giay, Papua Oeste, any 2003
Reveren Canon  Andrew  P.B. White (Britànic) a Iraq, any 2004
Ricardo Esquivias Ballestas de Colombia, any 2005
Azhar Hussain de Pakistan, any 2006
Imam Muhammad Ashafa i Pastor James Wuye de Nigeria, any 2006
Osnat Aram-Daphna i Najeeba Sirhan de Israel/Palestina, any 2006
Hind Kabawat de Siria, any 2007
Betty Oyella-Bigombe de Uganda,  any 2007
Jamila Afghani de Afghanistan, any 2008
Bisbe Ntambo Nkulu Ntanda de República Democràtica del Congo, any 2009
Reverend  Jacklevyn “Jacky” Frits Manuputty de Illes Moluques, any 2011
Dishani Jayaweera de Sri Lanka, any 2012

A més del reconeixement públic els “Creadors de Pau” d’enguany han rebut un ajut de 15.000 $ perquè puguin continuar fent la seva tasca en favor de la pau i la convivència.

El Centre Tanenbaum, fa ser fundat l’any 1992 per la Dra. Georgette Bennett, vídua del Rabí Tanenbaum.  Aquest centre treballa en diferents àrees, com la Religió i Resolució de Conflictes; la Diversitat Religiosa als llocs de treballs,  Diversitat Religiosa en l’Educació o la Diversitat Religiosa i Sanitat
La seva principal finalitat és la desaparició dels prejudicis religiosos, base de molts dels enfrontaments i de la manca de capacitat de convivència que pateix la nostra societat actual, arreu del món.