Dona d'Etiòpia Autora: Anna M. Almirall-Germain

• Denuncies: 9.985
• Detinguts majors d’edat: 4.207
• Detinguts menors d’edat: 20
• Víctimes ateses: 10.019
• Víctimes mortal: 13
• Denúncies prèvies en els casos de víctimes mortals: 7

---

---

---

---

---

---

---

---

Monument a la Llibertat, el Diàleg i la Democràcia (Lagos - Portugal) Obra de Vera Gonçalves Autor imatge: Manuelvbotelho

El raonament lògic i el diàleg com a eines de transformació de la societat. 

Probablement el Dia de la Filosofia és un d’aquelles jornades que passen sense tenir massa espai, o més aviat, gens, als mitjans de comunicació.  En gran mesura perquè se sol veure la filosofia com quelcom propi del passat o com quelcom tant complex i difícil d’entendre que se situa lluny de la vida quotidiana.

En realitat, la filosofia cerca donar explicació a les coses i al lloc que ocupa l’ésser humà al món i a la natura, a través de la lògica i el raonament.

És a dir, tots en fem ús de la filosofia, encara que no ens adonem, quan cerquem respostes o explicacions i això ho fem exposant arguments creats a partir de la lògica i el raonament.

Evidentment què per donar resposta a una mateixa situació es donen arguments molt diferents, tot i que s’hagin construït a partir del raonament lògic. D’aquí que sigui un element essencial el diàleg per exposar i contraposar la diversitat d’arguments que es poden plantejar davant cada situació, d’aquí que Irina Bokova (Directora General d’UNESCO) hagi dit que la genuïna filosofia inclou per necessitat el diàleg.

Resulta evident doncs que la filosofia, com camí per arribar a disposar d’arguments raonats i lògics que s’exposen al diàleg per resoldre conflictes de convivència,  afecta -  i de fet afecta molt -  a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.

No ens hauria de resultar per tant estrany que se’n volgués situar la filosofia com un element essencial en la transformació de les societats i que se’n volgués fer ressò a partir de l’any 2002 dedicant-li una jornada a l’any. Donat que aquest any el Dia de la Filosofia ha coincidit amb el Dia dels Drets dels Infants, i per tant va ser ahir dia 20 de novembre (perquè no té data fixa,  sinó que es celebra el tercer dimecres de novembre de cada any),  així que encara va tenir més difícil trobar un espai que posés en valor la importància de ser capaços de cercar respostes al nostres problemes a través de la lògica, el raonament i el diàleg.

Així que pràcticament no ha tingut incidència mediàtica, i en canvi aprendre a fer-ne ús d’aquests recursos que ofereix la filosofia és vital per crear una societat capaç de cercar solucions allunyades de la violència, de la intransigència i de la imposició per la pura força física.

Aquest any s’ha volgut posar l’accent en definir què s’ha d’entendre com a genuïna filosofia, afirmant que és aquella que inclou el diàleg. Perquè sense diàleg els arguments no servirien per a una transformació social de caràcter respectuós i integrador;  aspectes aquests molt importants en unes societats i en un món tant globalitzat com l’actual.

Aquest diàleg es planteja com la manera de conèixer les diverses línies filosòfiques que al llarg dels temps han inserit en les visions que es donen a cada societat, a cada cultura, a cada poble, o a cada persona.


Les societats actuals, especialment al món occidental, solen ser grans gresols de la diversitat, tant de les ideologies polítiques com de les creences religioses o ètiques, etc. Tots elles són factors de transformació de la societat i per això mateix el diàleg és el vehicle que serveix per apropar les diverses visions i per a cercar les vies de convivència i d’integració. Per això enguany s’ha focalitzat la celebració del dia de la filosofia en la transformació social i el diàleg intercultural.


D’entre les propostes que s’han fet aquest any des d’UNESCO es trobava la idea de dotar a les generacions presents i futures del coneixement necessari i de les competències i capacitats adients per la comunicació i la cooperació entre les diverses cultures, religions o pobles.

Altre proposta va ser el desenvolupament d’un laboratori d’idees i d’un fòrum per a la innovació i per anticipar-se a través del diàleg als reptes futurs. Aquesta idea va lligada al fet que UNESCO disposa d’un programa denominat MOST (Management of Social Transformations) que manté forts lligams entre la recerca científica i les formulacions polítiques, per tal de construir capacitats tant a nivell individual com a nivell institucional per a poder implementar polítiques públiques dotades d’aquestes característiques basades en el raonament lògic i el diàleg.

Aquestes propostes de l’UNESCO cal situar-les dins l’encàrrec que té per part de la Assemblea General de l’ONU de liderar la Dècada Internacional per a l’Acostament de les Cultures que abasta el període 2013 - 2022.

El 14 de desembre de 1954 l’Assemblea General de les Nacions Unides van emetre una resolució a la qual es recomanava als estat que s’instituís el Dia Universal dels Infants que pretenia que fos una jornada de fraternitat i enteniment entre els infants del món. Havia de ser també un dia per a desenvolupar activitats que promoguessin els valors i els objectius de la Carta de Drets i del benestar dels infants, ja què a les hores no s’havia fet encara cap declaració específica dels drets dels infants.

Justament el 20 de novembre de 1959 la mateixa Assemblea General de les Nacions Unides va realitzar la Declaració dels Drets dels Infants, així que cada 20 de novembre s’institucionalitza com a diada dedicada als drets dels infants. Trenta anys més tard, el 1989 aquesta declaració passarà a ser una convenció és a dir, serà ja un major compromís per aquells estats que la signen el tenir que respectar els acords que en la Convenció dels Drets dels Infants es recullen.

Les fites que es cercaven amb aquestos compromisos era protegir i promoure els drets a sobreviure, a créixer, aprendre i fer sentir les veus i potenciar les seves capacitats.

Malauradament ens trobem lluny d’haver assolit els objectius i a més a aquelles velles aspiracions s’han afegit les derivades de la crisi econòmica que tant colpidorament està afectant al infants al països denominats desenvolupats, on està creixent la pobresa infantil i per tant els obstacles per accedir a una alimentació equilibrada, a la seguretat de disposar d’una llar amb els serveis i subministraments necessaris (llum, aigua…) etc.

Per això, tot i que estem celebrant el 25 aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, la realitat existent evidencia que resta molt per fer, que per a lluitar contra la mortalitat infantil, contra la fam, o per la escolarització dels infants, per la igualtat de drets de nens i nenes, etc.  és imprescindible crear una societat on totes les parts s’han de sentir responsables, tots hem de prendre consciencia que només així es podrà fer possible que no hi hagi infants que pateixin fam, fred, angoixa per no tenir llar, explotació laboral o sexual, explotació per grups delinqüents o grups armats, els matrimonis forçats, etc.

Només amb un compromís de tots i cadascú dels actors econòmics, socials i polítics es podrà arribar alguna vegada a crear una societat on els infants vegin realment protegits els seus drets i on l’ésser humà i la seva dignitat siguin el centre de totes les polítiques i les pràctiques socials i econòmiques.

Traducció adaptada del que diu el vídeo
El meu nom és Adam,  tinc 7 anys
Soc d’Irlanda
Aquesta es la meva germana gran Allison, té 12 anys
El pare i la mare ens cuiden però no tothom té un pare i una mare que els cuidin
La meva germana diu que tots els infants necessiten ser cuidats
A l’escola ha après  la Convenció dels Drets dels Infants
La Convenció és un acord entre tots els governs del món
A la Convenció es diu que els infants mai han de ser ferits en cap país
Aquesta és la llarga llista que necessitem
La llista diu que tots els infants necessiten una llar, temps per a jugar i una bonica escola i ser atesos especialment quan estan malalts
I el més important, que tots els infants puguin viure amb seguretat i ser feliços
Aquest es Sanjay el meu millor amic
Va haver de deixar el seu país perquè no vivia segur
Segons la meva germana gran, a més del governs,  tots nosaltres hem de treballar per fer realitat que tots els infants estiguin segurs i puguin créixer.
Algun dia serem grans i tindrem un treball i conduirem un cotxe i hi farem lleis i ajudarem les altres persones, però ara només som nens.

Anna Maria Almirall-Germain va il·lustrar el poema "Pampolada"

Les activitats previstes pel proper diumenge començaran a les 12 hores i comptaran a més dels ja citats Josep Santesmases, Joan Descals, Maria Teresa Baltasar i Pilar Tarrada, amb la participació de representants del Grup de Teatre de La Cumprativa i dels músics Joan Romeu i Neus Santesmases.

També es podrà adquirir el llibre-catàleg de l'exposició, una obra molt atractiva per la facilitat amb que es pot llegir i per l'innegable qualitat de les il·lustracions, sorgida dels 53 artistes ja que són la reproducció de les pintures que composen la mostra.

El proper dissabte dia 15 s'inaugurarà a l'Espai d'Art "Les Quintanes"  l'exposició "Entre el cel i la terra" de poemes de Josep Santesmases il·lustrats per 53 artistes. Es tracta d'una mostra sorgida de la col·laboració dels diversos creadors i que exemplifica la transversalitat en l'art.

La inauguració tindrà lloc a les 7 de la tarda.

La informació completa, amb el nom i la biografia de tots els artistes que participen així com les activitats previstes de dur a terme al llarg de l'exposició les trobareu en aquest enllaç adjunt.

La mostra romandrà oberta fins el 30 de novembre
Diumenges de 12 a 14 hores
la resta de dies cal trucar per a visites concertades: Tel. 670 21 26 25

Informació completa Exposició "Entre el cel i la terra"

Fa uns dies una sentència de l’Audiència de Madrid va deixar els afectats per la Talidomida sense compensació, argumentant que permetre una reclamació sense limitar el període de temps en el qual es pot presentar era antijurídic. És a dir que es considera que hi ha un temps de caducitat per reclamar sobre un mal que aquestes persones patiran de per vida.  La sentència els ha deixat com a única alternativa, a més de recórrer la sentència, reclamar pels mals que es vagin evidenciant a partir d’ara i que es puguin atribuir a conseqüències de la Talidomida.
(Per cert aquest medicament encara es fa servir per tractament de certs tipus de càncer i per tractament de lepra).

Veiem en canvi el que passa amb les persones que no paguen una hipoteca. En principi perden el pis, i a més, si no hi ha hagut prou per eixugar el crèdit que tenien pendent de pagar, es trobaran amb un deute residual, del qual hauran de respondre amb els seus bens presents i futurs, és a dir tindran un deute que mai tindrà data de caducitat i per tant
 patiran de per vida les conseqüències de no haver pogut pagar l’hipoteca. Això vol dir que cada cop que tinguin una nòmina els descomptaran una part del salari (limitada per la llei) per pagar el deute, i que si mai compren alguna propietat també els podran reclamar sobre aquesta el deute que tenien pendent.

 No cal dir que moltes d’aquestes persones que ara es troben en aquesta situació, la seva majoria de fet, no sabien que vivien en un Estat on una hipoteca no es garanteix únicament amb el immoble sobre la qual s’estableix, sinó que a més de totes les garanties que et demanin per donar-te-la, sempre restarà  pendent aquella part del deute que no s’hagi pogut cobrir amb aquestes garanties, i per tant a efectes pràctics el que tenen és un préstec personal que sempre deuran llevat que el banc graciosament els vulgui perdonar i els accepti una dació en pagament, cosa que no està obligat a fer.

Com a jurista hauria de dir que si és legal és just, com a persona haig de dir que el que sigui legal no vol dir que jo ho pugui apreciar com a just

L’aplicació del dret obliga a respectar unes formes però també a tenir present el fons sobre el qual s’està dirimint un cas, i si es percep que hi ha una situació social que no està ben resolta pel dret existent s’ha de legislar per poder solucionar-ho. Així per exemple, pel cas dels desnonaments derivats de la manca de pagament de les hipoteques es van presentar algunes propostes que no van prosperar.

Així l’any 2011 va ser el PSOE qui va rebutjar una proposta de ERC, IU, CiU i BNGB que demanaven ja la dació en pagament, la votació va ser el mes de juny d’aquell any.
L’any 2012 des del Parlament de Catalunya es va enviar una proposta al Congrés dels Diputats per crear una legislació que donés resposta a la situació que estava portant a famílies a situacions de exclusió i pèrdua dels habitatges a la qual es cercava una sortida amb permanència a l’habitatge, pagament d’un lloguer social, titularitat del pis pel creditor i nova oportunitat de recuperar la titularitat de l’habitatge pels afectats en termini de 10 o 15 anys, amb tots els canvis de nom, actes davant notari i inscripcions al Registre de la Propietat gratuïts. El PP va votar en contra, tot i que a Catalunya el seu grup havia votat a favor.  Com la petició l’havia fet el Parlament de Catalunya, és a dir era una proposta d’una Comunitat Autònoma, se li va aplicar el procediment previst per aquest casos, que és molt llarg, i així la proposta no es va votar i rebutjar fins febrer de 2014. CiU va presentar altre petició, que en ser feta per un grup parlamentari tenia un procediment més curt i va coincidir que pocs dies després de dir no a la proposta del Parlament de Catalunya; de nou es va tornar a plantejar una alternativa, de similars característiques i de nou la van tombar amb  179 vots en contra, 151 a favor i 4 abstencions.

Vist des de la posició de les persones afectades o des del que tenen sentit de l’empatia per a ells, no tenir present la situació de crisi generalitzada i crea lleis que ajudin a donar una sortida als afectats no es pot percebre com a just.

De la mateixa manera els índexs de pobresa s’han disparat. En un intent de reduir l’impacte de la pobresa energètica sobre les famílies a Catalunya,  la Generalitat de Catalunya va fer un decret per impedir que es poguessin tallar els subministraments energètics a les llars durant el període de fred. No es tractava que les empreses perdonessin el deute, sinó que haguessin d’acceptar un ajornament sense dret a tallar el subministra. Fa poques setmanes el Govern de l’Estat ha portat aquest decret de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Constitucional argüeix que és inconstitucional perquè deien que això significava una diferència de tracte amb els afectats d’una comunitat respecte al tracte que rebien a la resta de l’Estat.

Haguessin pogut optar per fer un decret similar i ajudar la gent amb dificultats i ajudar a minvar una situació social que és colpidora i angoixant per qui la pateix, però van optar per fer que aquest decret quedés en suspens en ser admès pel TC. Difícilment podem percebre que això contribueix a crear una societat més justa.

Ja al segle V abans de Crist Sòfocles va escriure  una tragèdia entorn al que diu la llei i al que es percep com a just per part de la societat. A les hores parlaven de lleis humanes que s’enfrontaven a les lleis divines, avui pot ser parlaríem de lleis on no es té prou en consideració la dignitat de la persona Tornant a Sòfocles i a la seva Antígona, el profund sentiment d’ella envers l’injust de deixar el cos d’un dels seus germans perquè fos menjar de gos i ocells fa que ella desobeeixin la llei terrenal i li doni sepultura. I aquest fet, el de desobeir la llei, posa en realitat en evidència la raó profunda per la qual la major part de persones compleixen les lleis: ho fan perquè no les perceben com a injustes.

Qualsevol curs de filosofia del Dret ensenya que des del principi d’existir les lleis hi ha hagut la disquisició sobre per què s’obeeixen i quan o per què hi ha moments en què la desobediència de la llei es produeix.

Fa uns anys els primers objectors de consciència eren persones que desobeïen la llei, però des d’un altre vessant el que estava passant era que la llei existent no pertanyia a la visió que la societat tenia de sí mateixa.  La llei va canviar i va ser formulada des de la visió de la societat real.

Les lleis en un Estat de dret, democràtic i social han de ser un marc de referència per a la convivència,  amb ser la plasmació del reconeixement dels drets i llibertats fonamentals, han de ser un espai on la societat es dota d’aquestes normes a través de l’exercici dels instruments de la democràcia i on la dignitat de les persones té valor.

Si no es percep així el sistema perd eficàcia, perquè es percep com injust.

Data termini presentació candidatures: 16 de novembre 2014

El Centre UNESCO de Catalunya, en col·laboració amb la UNESCO, obre una convocatòria de beca adreçada a joves amb títol de màster que vulguin fer una estada al Sector d'Educació de la UNESCO, amb seu a París i començant el gener de 2015. L’estada permet treballar en la preparació de la propera edició de la Conferència General, que tindrà lloc la tardor del 2015.

Enllaç informació completa sobre la beca