Augmenta el nombre d'altes en el registre de grups de pressió de la UE
Segons l'últim informe anual sobre el Registre de Transparència del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, aquest any s'han donat d'alta més representants de grups de pressió que mai: gairebé 6 000 organitzacions. Això representa un augment d'un 10 % respecte de l'any passat, és a dir, segons el recent estudi acadèmic que s'esmenta a l'informe, entre el 60 % i el 75 % de tots els actors amb seu a Brussel·les. A l'hora, s'han fet més de mil controls de qualitat gràcies a l'escurçament dels procediments i a l'ús d'eines informàtiques per millorar l'eficàcia dels controls, 783 dels quals han estat objecte d'un seguiment per millorar la qualitat de la informació recollida en el Registre.
A més d'incloure nombroses estadístiques, l'informe anual també descriu les activitats que la Secretaria Comuna del Registre de Transparència ha dut a terme durant l'últim any: la publicació d'una tercera edició del manual de l'usuari, la gestió de reclamacions i denúncies, les campanyes d'informació i comunicació per instar les entitats no incloses en el Registre a donar-s'hi d'alta, l'organització de tallers per als assistents dels diputats i per al personal de la Comissió, el fet de demanar al Consell que sospesi la possibilitat de participar en aquesta iniciativa en qualitat d'observador o els contactes establerts amb els investigadors, acadèmics i experts i amb funcionaris nacionals responsables de sistemes semblants per tal d'estudiar-ne les bones pràctiques i poder comparar-les.
L'informe d'aquest any també inclou la qüestió de la revisió que s'està fent del Registre. Les principals qüestions que s'estan analitzant són la qualitat del contingut, la manera de garantir un compliment més estricte de les normes, l'ampliació constant del nombre d'altes a través de les campanyes d'informació i comunicació, la publicació del manual de l'usuari, la concessió d'avantatges i d'incentius per a qui es doni d'alta, el caràcter «voluntari» més aviat que no pas «obligatori» de les altes i la possibilitat de preveure una fórmula excepcional ad hoc per a les empreses consultores i de serveis jurídics que demanen confidencialitat per als seus clients.
Arran del creixement constant del nombre de sol·licitants d'altes en el Registre, a l'informe es demana que de cara al futur es faci un esforç per millorar la qualitat de les dades i per sensibilitzar al respecte els interessats. Un cop celebrades les eleccions europees caldrà informar sobre el Registre el nou personal i els nous diputats del Parlament. A més, també caldrà instar tots els organismes, oficines i agències de la UE a fer servir el Registre.
Context
El 31 d'octubre del 2013 hi havia 5 952 inscrits en el Registre de Transparència. Gairebé la meitat, el 49,93 %, s'ha donat d'alta a la categoria II (grups de pressió dins de les empreses i agrupacions professionals i comercials) i a l'entorn del 26 % a la categoria III (ONG). Fent una estimació conservadora, per cada sol·licitud d'alta en el Registre hi ha una mitjana de cinc persones representades, la qual cosa suposa que s'han compromès a respectar l'estricte codi de conducta del Registre a l'entorn de 30 000 representats de grups de pressió.
Històric
· 23 de juny del 2011: firmen l'acord interinstitucional sobre la creació del Registre de Transparència negociat entre el Parlament Europeu i la Comissió el President del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, i el vicepresident de la Comissió, Maroš Šefčovič.
· 1 de juliol del 2011: inicia la seva tasca la Secretaria Comuna del Registre de Transparència, un format de treball nou i innovador a les institucions de la UE perquè inclou personal de dues institucions.
· març del 2012: es comunica mitjançant el Registre un nou sistema electrònic de sol·licitud d'acreditacions en el Parlament Europeu que substitueix l'anterior procediment en paper i garantitza que només els donats d'alta al Registre puguin demanar l'accés als edificis del Parlament Europeu.
· 7 de juny del 2012: comença a treballar com a observador a les reunions setmanals un membre de la Secretaria General del Consell.
· 8 de juny-31 d'agost del 2012: se celebra una consulta pública sobre les operacions del Registre adreçada als sol·licitants d'alta i als no sol·licitants. En total, hi participen 253 persones i organitzacions.
· 23 de juny del 2012: després d'un període transitori d'un any, es clausura l'antic registre de grups d'interès de la Comissió creat el 2008. El Registre de Transparència celebra el seu primer aniversari amb 5 150 donats d'alta.
· novembre del 2012: es publica el primer informe anual sobre el Registre de Transparència.
· juliol del 2013: s'inicia la revisió del Registre de Transparència decidida a l'acord interinstitucional sobre la base de les conclusions de les reunions d'un grup sectorial paneuropeu i de l'avaluació comparativa amb d'altres reguladors públics duta a terme en un fòrum de l'OCDE.
Declaracions intitucionals
En paraules del vicepresident de la Comissió Europea i comissari de relacions interinstitucionals i administració, Maroš Šefčovič, «amb el Registre de Transparència les institucions de la UE s'han adherit a una molt petita avantguarda de països que fan esforços per regular la representació dels grups de pressió o lobbies. M'omple d'orgull tot el que hem aconseguit fins ara i estic decidit a introduir-hi les millores que proposa l'informe d'enguany».
En paraules del vicepresident del Parlament Europeu, Rainer Wieland, «valoro molt positivament els progressos assolits enguany. El Registre de Transparència és únic perquè inclou un gran nombre de grups de pressió i ofereix un terreny de joc equitatiu per a tota mena d'actors. Em complau especialment el diàleg que s'ha establert amb tots els interessats i la participació del públic en general, que representa un suport molt valuós per a nosaltres en el nostre intent per ampliar l'abast del Registre i millorar-ne el funcionament de cara al futur».
Nota EdD:
L'existència d'un registre permet saber l'existència dels grups de pressió i els seus interessos, de manera que el que passa als passadissos no és quelcom que els ciutadans no puguin, no ja intuir, sinó saber que existeix i que forma part del sistema. Els grups de pressió no són només de caràcter econòmic-empresarial, també són grups les ONG's o d'altres entitats que cerquen accions en relació a situacions socials, de mediambient, culturals, etc. El registre per tant respont a la transparència que tothom pugui saber que grups treballant davant els polítics per aconseguir coneguin i prenguin en consideració les postures que els "lobbies" defensen.
La paraula lobby significa de fet "passadís" i respon al concepte de la feina que no es feia als hemicicles sinó a la tasca que els grups de pressió o el propis polítcs fan als passadissos del seus respectius Parlaments.
.jpg)
