#JoSocErasme. El programa Erasmus i la seva projecció en la construcció europea
Europa de novembre 30, 2017
Els músics David Carabén i Joan Enric Barceló, la il·lustradora Amaia Arrazola i la directora Elena Martín protagonitzen la campanya #JoSocErasme
L’informe del 2016 sobre Erasmus+ confirma el paper que té aquest programa en la construcció europea. Respecte de l’any anterior el 2016 es va incrementar el pressupost un 7,5%, amb un import rècord de 2.270 milions d’euros que va permetre concedir a 725.000 europeus beques de mobilitat per estudiar, formar-se, impartir docència, treballar o fer activitats de voluntariat a l’estranger. Per tant, des del 2014 hi han participat més de dos milions de persones. El 2016 es van finançar 21.000 projectes amb la participació de 79.000 organitzacions del sector de l’educació, la formació i la joventut, la qual cosa representa un 15% més de projectes que el 2015.
«El programa Erasmus+ ja ha arribat a la meitat de la seva durada de set anys i estic francament orgullós de veure com ha servit d’impulsor de la unitat d’Europa (...). La mobilitat que facilita el programa Erasmus+ contribueix a desenvolupar capacitats i competències i enforteix la identitat europea, que complementa i enriqueix les identitats nacionals i regionals. Vet aquí per què la Comissió Europea va encoratjar els dirigents de la UE reunits a Göteborg el 17 de novembre a enllestir l’espai europeu d’educació i a fer que de cara al 2025 tothom es pogués beneficiar de la mobilitat doblant el nombre de participants en el programa Erasmus+ i fent-lo arribar a persones provinents d’entorns desfavorits», ha declarat avui el comissari d’Educació, Cultura, Joventut i Esports, Tibor Navracsics.
L’informe fa palès que el programa Erasmus+ va ben encaminat per atènyer el seu objectiu de donar suport a un 3,7% dels joves europeus entre el 2014 i el 2020. L’informe també demostra que el programa té tot el potencial de contribuir a aconseguir que la norma més freqüent a l’hora d’estudiar sigui la mobilitat, un objectiu establert per la Comissió en la seva comunicació sobre la consolidació de la identitat europea mitjançant l’educació i la cultura, una qüestió que va ser debatuda pels dirigents de la UE en el dinar de feina que van fer a Göteborg el 17 de novembre.
Durant el període 2015-2016 el programa Erasmus+ ha fet possible la mobilitat de 330.000 estudiants i personal docent d’ensenyament superior, inclosos 26 000 de països associats. França, Alemanya i Espanya han estat els tres principals països que han enviat fora estudiants i personal docent i Espanya, Alemanya i el Regne Unit les tres principals destinacions.
L’informe publicat avui també demostra que Erasmus+ ha contribuït a respondre als reptes socials més importants del 2016. Això inclou accions per fomentar la inclusió social i garantir que els joves adquireixin competències socials, cíviques i interculturals i aprenguin a pensar de manera crítica. Tot plegat inclou el següent:
· El 2016 es van finançar 1.200 projectes de cooperació amb 200 milions d’euros provinents del programa Erasmus+ per fomentar la tolerància, la no discriminació i la inclusió social.
· El sector de la joventut, amb projectes adreçats a refugiats, sol·licitants d’asil i migrants, va ser especialment actiu en aquest sector.
· S’ha publicat una convocatòria de propostes per valor de 13 milions d’euros per desenvolupar polítiques i estratègies de prevenció de la radicalització violenta i fomentar la integració dels alumnes desfavorits, incloses persones d’origen immigrat. La convocatòria ha finançat 35 projectes, en els quals han participat 245 organitzacions.
30è aniversari del programa Erasmus: una campanya d’èxit
La publicació de l’informe coincideix amb la clausura de la campanya de celebració del 30è aniversari del programa Erasmus i amb la presentació de la declaració de la generació Erasmus+ sobre el futur del programa. Tot al llarg del 2017 han participat més de 750 000 persones en més de 1.900 actes a quaranta-quatre països per celebrar i debatre el futur del programa Erasmus+. S’han publicat i compartit més de dos milions de vegades a les xarxes socials 65.000 articles sobre el programa, que han arribat a més de 90 milions de persones. La nova aplicació sobre el programa Erasmus+ Mobile Appengegada el més de juny del 2017 ja ha estat descarregada més de 22.000 vegades.
A Göteborg el president Juncker va demanar als dirigents de la UE que doblessin de cara al 2025 el nombre de joves que poguessin participar en el programa Erasmus+, la qual cosa requerirà un pressupost de 29.400 milions d’euros durant el període 2021-2027. A la reunió els dirigents de la UE van decidir incrementar la mobilitat i el nombre d’intercanvis ampliant a totes les categories d’estudiants la possibilitat de beneficiar-se del programa Erasmus+.
La Comissió també ha convidat la generació Erasmus+ a participar en el debat i ha creat a Internet un punt de trobada en línia per a la generació Erasmus+. Aquest debat ha donat lloc a trenta recomanacions sobre la manera d’aconseguir que el programa Erasmus+ tingui un més gran impacte en el futur d’Europa. La declaració de la generació Erasmus+ es presentarà i es debatrà oficialment avui durant la cerimònia de clausura de la campanya sobre l’aniversari del programa.
'#JoSocErasme': els músics David Carabén i Joan Enric Barceló, la il·lustradora Amaia Arrazola i la directora de cinema Elena Martín expliquen com els va marcar l'experiència
La publicació de les noves dades sobre el programa Erasmus+ coincideix amb la presentació, avui, de l'avenç del vídeo#JoSocErasme, que forma part d'una campanya de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona per commemorar els 30 anys del programa. Aquesta peça audiovisual, que s'estrenarà completa el dia 11 de desembre, recull testimonis d'artistes que han fet un Erasmus i que expliquen com aquesta experiència ha influït en la seva obra. El líder de Mishima, David Carabén, que va començar a cantar quan estava fent un Erasmus a França, protagonitza el primer dels clips que s'aniran avançant des d'avui i fins el dia 11 a les xarxes socials de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.
Joan Enric Barceló, dels Amics de les Arts, és una altra de les veus que recull aquest vídeo, que també compta amb la col·laboració de la il·lustradora Amaia Arrazola, coautora del llibre 'Cosas que nunca olvidarás de tu Erasmus', i l'actriu i directora de cinema Elena Martín, que dirigeix i protagonitza la pel·lícula 'Júlia ist', sobre una estudiant Erasmus a Berlín.
L'Erasmus, el programa de mobilitat que la UE va posar en marxa el 1987, ha obert fronteres i horitzons a milions d'europeus. Per commemorar el 30è aniversari, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha anat desenvolupant diverses activitats al llarg de tot l'any. A més del vídeo que s'avança avui, s'han recollit i publicat testimonis de noms destacats de la cultura, el periodisme, la música o el cinema. Les vivències 'Erasmus' de la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu, la cantant Anna Roig o l'escenògrafa Marianne Klapish, que amb el seu Erasmus a Barcelona va servir d'inspiració al seu germà, el cineasta Cédric Klápish, per la pel·lícula 'L'auberge Espagnole', són algunes de les experiències que es poden llegir a la pàgina web de la Representació.
Des de la Representació de la Comissió Europea també s'ha llançat l'acció: 'Busquem #Erasmusbabies', que vol reunir a nens i joves nascuts de parelles que es van conèixer durant el seu Erasmus. Alguns d'aquests 'Erasmusbabies' i les seves famílies s'aplegaran en un acte que tindrà lloc a Madrid el proper dia 16 de desembre.
Rerefons
Erasmus+ i els seus predecessors figuren entre els programes de més èxit de la Unió Europea. Durant tres dècades s’han ofert als joves oportunitats d’adquirir noves experiències i l’oportunitat d’ampliar els seus horitzons viatjant a l’estranger. Allò que el 1987 va començar sent un modest programa de mobilitat per a estudiants d’educació superior amb només 3 200 estudiants que hi van participar en el seu primer any de vigència s’ha convertit en un dels programes més emblemàtics de la UE, del qual es beneficien cada any prop de 300.000 estudiants d’educació superior.
L’actual programa Erasmus+, la vigència del qual va del 2014 al 2020, disposa d’un pressupost de 14.700 milions d’euros i permetrà que el 3,7% dels joves europeus, és a dir, prop de 3,3 milions de joves, puguin estudiar, formar-se, adquirir experiència laboral o fer activitats de voluntariat a l’estranger. L’àmbit geogràfic del programa s’ha ampliat dels onze països del 1987 als trenta-tres actuals (els vint-i-vuit estats membres de la UE, més Turquia, l’antiga República iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein. El programa també està obert als països associats d’arreu del món.
La Noble Fita de Fer Realitat el Dret a la Salud: Dr. Oriol Mitjà XXXVIII Premi per la Pau d'ANUE
ANUE de novembre 30, 2017- Ahir es va lliurar el XXXVIII Premi per la Pau al Dr. Oriol Mitjà, un jove metge nascut a Arenys de Munt que des de fa set anys lluita per eradicar la malaltia del pian, una malaltia infecciosa que afecta els infants i que pot derivar en afectacions òssies que causen malformacions permanents.
- El pian és una malaltia infecciosa que es dona en societats pobres i que es guareix amb una sola toma d'un medicament molt econòmic: una pastella que té un cost de producció de 20 cèntims d'euro.
La Pau com mostra de respecte pels Drets Humans
Amb aquesta frase va donar la benvinguda a l'acte la Presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa, recordant que vivim en un moment convuls i complex on cal trobar referents en relació a la defensa dels drets humans; el referent de persones que cuiden d'altres persones.
La Pau com a rebel•lia enfront de la por.
Eduard Sagarra, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va incidir també en la dificultat del moment que es viu i com ens corsequen aquestes experiències, en la necessitat de sentir-se lliure per poder expressar el que pensem, superant la por que comporta saber que es pot patir conseqüències per fer-ho i recordant que la por no és mai sinònim de pau.
Pel que fa a la lluita contra la malaltia del Pian que dur a terme el Dr. Oriol Mitjà, va voler expressar amb un poema de Mario Benedetti la necessitat de resposta per part de la nostra societat al sofriment que viuen els infants que la pateixen:
Si cuarenta mil niños sucumben diariamente
en el purgatorio del hambre y de la sed
si la tortura de los pobres cuerpos
envilece una a una a las almas
y si el poder se ufana de sus cuarentenas
o si los pobres de solemnidad
son cada vez menos solemnes y más pobres
ya es bastante grave
que un solo hombre
o una sola mujer
contemplen distraídos el horizonte neutro
pero en cambio es atroz
sencillamente atroz
si es la humanidad la que se encoge de hombros.
Seguint la seva intervenció Eduard Segarra va afirmar que avui més que mai hem d'entendre que la Pau no és només absència de guerra, avui és sobretot generar convivència, i dins d'aquesta convivència, garantir la salut pública n'és una part essencial; afegint que la "Pau es aconseguir que el dolor no sigui la tònica sinó l'excepció, Pau és l'assoliment del benestar col•lectiu". Així mateix va destacar com la salut, l'educació, la desaparició de la pobresa i de la fam, el dret a un habitatge digne, són eixos transversals dels objectius del desenvolupament sostenible i i com la feina que desenvolupa el Dr. Oriol Mitjà -conegut com el Dr. Oriol a Papua-Nova Guinea - té com a guies el seu coneixement, el seu esforç i la gran il•lusió que ell posa, i com gràcies a tot això, està fent realitat l'avenç dins la lluita contra la malaltia del pian, posant en evidència la gran importància que pot tenir el compromís personal per assolir beneficis que afavoreixen amplis col•lectius humans.
El treball silent, constant i il•lusionat per millorar la vida dels infants
El Dr. Oriol Mitjà ve realitzant aquesta tasca durant anys, en silenci, sense rebre elogis, tot i que el darrer any està tenint més espai en els mitjans de comunicació i per tant comença a ser més coneguda i més reconeguda per la societat, cosa que també facilita que es rebin més donacions per a l'eradicació de la malaltia.
Tots podem ajudar a lluitar contra el pian, "pel preu d'unes llaminadures"
A la intervenció que ha fet Eduard Sagarra ha destacat un fet que ens pot ajudar a ser conscients de quant esta al nostre abast ajudar a la lluita contra el pian, perquè 1 euro ens el gastem en unes simples llaminadures. Aquesta idea pot ajudar a colpir les consciències i a fer que dediquem 1 euro, ni que sigui un sol cop, per ajudar a guarir un infant i evitar-li les terribles conseqüències del pian.
Per aquesta raó, Eduard Sagarra va suggerir de posar en marxa una campanya perquè els infants fossin els que prenguessin consciència del que significa renunciar un sol cop a unes llaminadures, tot sabent que aquell gest pots salvar del patiment a un altre infant com ell, que viu a un país pobre on l'accés a l'aigua corrent i a les mesures higièniques no estan a l'abast i molt menys poder menjar unes llaminadures. Allò que per a nosaltres, de tant assumides que les tenim, són realitats que no tenen cap importància, com obrir una aixeta i tenir aigua neta i potable o anar a escolar, o prendre un fàrmac quan estem malalts, per a ells són luxes, tot que siguin essencials per mantenir la salut i evitar infeccions o desenvolupar-se com a persones i com a societats.
Si som adults, encara és més fàcil entendre que renunciar, ni que sigui un sol cop, a un euro pot millorar d'una manera radical la vida d'un infant i de retruc la de la seva família. I si això ho fem un cop al mes, encara ens farà més participants en ajudar a construir la Pau com a expressió d'un món on el dret a la salut pren cos.
Lectura de l'acta de concessió del XXXVIII Premi de la Pau
El Sr. Joan Soler i Martí, com a vicepresident segon de l'ANUE i com a Secretari del Jurat, va llegir l'acta de concessió del premi, aixecada el 24 d'octubre de 2017. El Jurat va estar compost per: Josep Lluís Alay Rodríguez, comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona; Manel Gorriz Martínez Director del Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret Internacional Humanitari de Creu Roja Catalunya i Àngels Mataró Pau, membre del Consell Directiu d'ANUE.
Breu documental sobre la malaltia del Pian i la tasca del Dr. Oriol Mitjà
Abans que el Dr. Oriol Mitjà rebés el premi, es va projectar un curt vídeo, resum del documental "On acaben els camins", o es podia comprovar les característiques de la malaltia del pian i la facilitat amb la que es pot arribar a eradicar. Un vídeo que va ennuegar d'emoció els assistents, en mig d'un silenci aclaparador.
Un record per Nadia Murat
El Dr. Oriol Mitjà va dedicar les seves primeres paraules un cop rebut el premi a qui li va precedir l'any 2016, l'activista "de grandissima alçada moral" Nadia Murat iva afirmar que per això era per ell un gran orgull rebre aquest premi. També va tenir un record cap a totes les persones que han lluitat per solucionar els conflictes humans, protegir de la discriminació lluitat contra la discriminació, els drets dels infants. També da agrair a ANUE que any rere any assenyalés l'existència dels conflictes i de les possibles solucions pacífiques i sostenibles per acabar-hi amb ells.
Un premi per a unes poblacions oblidades
La interpretació que va fer del premi el Dr. Oriol Mitjà va ser que havia estat atorgar a unes poblacions oblidades que patien una malaltia tropical també oblidada. Persones que viuen a llocs remots que pateixen unes malalties terribles, que són símptoma d'unes enormes desigualtats socials ( aquesta malaltia si es donés a una ciutat occidental estaria eradicada perquè amb una toma d'un comprimit d'un antibiòtic es cura) i que posen en evidència una realitat paral•lela extremadament dura, on l'accés a la sanitat, a l'educació és minsa i es realment escassa la possibilitat d'accedir als fàrmacs.
No hi ha recerca farmacèutica per malalties que només es donen als països pobres.
Aquestes societats de les que parlava ahir el Dr. Oriol Mitjà, són pobres i no tenen capacitat per influir en la política i molt menys encara per motivar a les empreses farmacèutiques a investigar per trobar cures per malalties que només afectes a gent pobre, perquè no hi ha rendiment econòmic amb aquest medicaments.
 |
| drets. CC Wikicommons. Dr. Oriol Mitjà i Villar (foto 2016) |
El testimoni d'un metge dedicat a curar malalts.
Segurament el moment més intens va ser sentir explicar al Dr. Oriol Mitjà la seva experiència dels darrers dos mesos (fa just una setmana que va tornar de Papua-Nova Guinea) davant el patiment dels malalts. En va parlar de les persones que haviavist morir durant aquest temps, perquè no podien rebre una transfusió de sang quan pateixen una anèmia, o no se li podia fer una diàlisi renal o no podien accedir a qualsevol altre procediment que a un hospital a Catalunya serien d'aplicació habitual per aquests casos; i ens va parlar del dolor de les seves famílies en veure patir el procés de la malaltia i del dolor de la pèrdua del seu ésser estimat.
És des d'aquesta posició de metge que testimoniava sobre la crua realitat de la població amb qui comparteix el seu dia a dia que el Dr. Oriol Mitjà ens va explicar també una història d'èxit, a d'una nena que va patir el pian i com no anava a l'escola per por a patir rebuig per part dels companys; de com jugava sola a un pati enfangat, davant el desconeixement de la seva mare quant a com podia arribar a ser de greu la malaltia i com li podia afectar els ossos i la mobilitat de per vida, i que una simple toma d'un comprimit la podia guarir. La nena tenia una nafra enorme, que va guarir ràpidament amb una sola toma de l'antibiòtic. Guarir-la va tenir un cost inferior a 1 euro.
La noble fita de fer realitat el dret a la salut com a un dels màxims exponents dels Drets Humans.
En aquesta direcció i amb el desig de fer realitat la noble fita que ens proposa el Dr. Oriol Mitjà, d'ajudar a estendre i fer real el dret a la salut entre aquestes poblacions tan oblidades i tan pobres, ell mateix va valorar molt positivament que dins dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides estigui inclòs l'eradicació de malalties tropicals desateses (objectiu 3.3)
Mesures que ja es poden aplicar
A dia d'avui hi ha mesures específiques que poden fer realitat l'eradicació del pian i també un ventall de sistemes per ajudar a aquestes poblacions en la seva lluita contra la malaltia i la pobresa, com els ajuts al desenvolupament, o donar suport als governs locals amb mecanismes administratius que facilitin i millorin les polítiques de salut, i molt especialment, demanar a les empreses privades que agafin el compromís de respectar el patrimoni de les persones pobres perquè hi ha masses multinacionals que practiquen l' espoli. Hem de demanar un capitalisme més ètic que assumeixi com a part de si mateix una vessant de responsabilitat social
Agraïment a qui col•labora
Molts col•legis, clubs esportius, i col•laboradors particulars que aporten petites quantitats al compte bancari de ISGlobal ( per fer donatius); també compten des de fa poc amb la col•laboració de la Fundació La Caixa i del Laboratori Isdin; va destacar molt especialment l'ajut de l'Agència Catalana de Col•laboració al Desenvolupament, dels Ajuntaments de Arenys de Munt i de Barberà del Vallès, perquè posen en evidència que des del món de la política es poden utilitzar els fons públics per ajudes sol•lidaries.
Els plans del 2018: portar el fàrmac a 200.000 infants. i després a tota la població afectada.
Una empresa brasilera (EMS) col•labora per aconseguir una producció de 100.000.000 de pastelles de l'antibiòtic, amb el que es podrà tractar als 100.000.000 de persones que viuen en països endèmics a l'Àfrica i en algun país de l'Amèrica del Sud, però cal obtenir els diners necessaris per fer arribar els fàrmacs a destí, ja que el transport i la distribució perquè arribin a aquests països és costós.
Diners ben invertits:
Qualsevol petita ajuda és no només benvinguda, és una col•laboració per crear un món millor i eradicar una malaltia cruel i trist. Enllaç per fer donatius
Entre tots ho podem fer real!
L'acte va concloure amb la interpretació per part del tercet "Filarmònica Popular" de dues magnífiques peces barroques i en especial per tancar l'acte amb el "Cant dels Ocells" de Pau Casals.
Propietat intel·lectual a la UE: protecció del coneixement especialitzat i lideratge en innovació
Brussel·les, 29 de novembre de 2017
La Comissió presenta avui un seguit de mesures per garantir la protecció del dret de propietat intel·lectual i encoratjar les empreses europees, i molt especialment pimes i empreses emergents, perquè inverteixin en innovació i creativitat.
La iniciativa que avui presentem farà més fàcil actuar contra les infraccions comeses contra el dret de propietat intel·lectual, simplificarà els litigis transfronterers i abordarà el fet que el 5 % dels productes importats a la UE per valor de 85 000 milions d’euros són falsificats o piratejats. Alhora, la Comissió encoratja que les negociacions que es duguin a terme sobre patents siguin justes i equilibrades, que es recompensin les empreses que es dediquin a la innovació i que es permeti alhora que d’altres empreses que es basin en aquesta innovació creïn nous productes i serveis innovadors.
«El creixement econòmic i la competitivitat d’Europa depèn en gran mesura de les inversions en noves idees i coneixements que fan les nostres empreses, des de les emergents fins a les grans empreses. El paquet de mesures que presentem avui introdueix millores en l’aplicació i l’exercici dels drets de propietat intel·lectual i fomenta a Europa la inversió en tecnologia i desenvolupament de productes», ha declarat avui el vicepresident europeu d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat,Jyrki Katainen.
«Avui hem millorat la nostra capacitat col·lectiva per capturar els «peixos grans» que hi ha darrere dels productes falsificats i els continguts piratejats que perjudiquen les nostres empreses i es carreguen els nostres llocs de treball, a més de la nostra salut i la nostra seguretat en sectors com ara el dels medicaments o el de les joguines. També estem aconseguint que Europa esdevingui líder mundial gràcies al seu sistema de concessió de patents, que afavoreix el desplegament d’Internet de les coses, des dels telèfons intel·ligents als cotxes interconnectats», ha declarat avui també la comissària de Mercat Interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes, Elżbieta Bieńkowska.
Les mesures aprovades avui per la Comissió Europea són les següents:
Intensificació de la lluita contra la falsificació i la pirateria: la Comissió vol privar els infractors del dret de propietat intel·lectual comercial dels ingressos que fan que la seva activitat delictiva sigui lucrativa. Es tracta d’encalçar especialment els diners dels «peixos grans» més que no pas els de les persones físiques i de garantir que les mesures coercitives s’adaptin a les exigències de l’era digital. Amb la iniciativa que avui engeguem, la Comissió persegueix els objectius següents:
- Garantir la protecció jurídica i un marc jurídic predictible a tota la UE: les noves orientacions de la Comissió Europea ofereixen aclariments sobre la manera d’aplicar la Directiva del 2004 relativa a la protecció dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta Directiva ha demostrat que és una eina molt útil per lluitar contra les violacions del dret de propietat intel·lectual tot i que al llarg dels anys alguns estats membres n’han fet interpretacions diverses. Les orientacions que avui publica la Comissió Europea pretenen aclarir aquests problemes d’interpretació a fi i efecte de millorar la seguretat jurídica de totes les parts interessades i facilitar l’exercici d’accions civils davant de la justícia a tota la UE sense necessitat d’aprovar cap nova legislació. A més, la Comissió demana als estats membres que facin més esforços per millorar la formació judicial publicant de manera sistemàtica totes les sentències sobre violacions del dret de propietat intel·lectual i fomentant el recurs a instruments alternatius de resolució de litigis.
- Fomentar que les empreses lluitin contra la violació dels drets de propietat intel·lectual: sobre la base de totes l’experiència positiva que ha generat el memoràndum d’acord sobre la venda de productes falsificats a Internet, la Comissió continuarà donant suport a les iniciatives empresarials per combatre la violació del dret de propietat intel·lectual, incloent-hi els acords voluntaris sobre publicitat digital, serveis de pagament i transport i enviament de productes. Aquests acords agilitzaran les accions contra la falsificació i la pirateria més que no pas les accions judicials i complementaran les orientacions de la Comissió perquè les plataformes en línia puguin lluitar contra els continguts il·lícits.
- Reduir el nombre de productes falsificats en el mercat europeu: la Comissió proposa millorar els programes de col·laboració amb tercers països, com ara la Xina o els països del sud-est asiàtic o d’América Llatina, i fer un llistat dels mercats que se sap que participen, faciliten o violen directament els drets de propietat intel·lectual. A més, la Comissió publicarà un informe actualitzat sobre el compliment dels drets de propietat intel·lectual en els tercers països, intensificarà la col·laboració entre les duanes europees mitjançant l’avaluació de l’aplicació del pla d’acció duaner de la UE sobre la vulneració dels drets de propietat intel·lectual durant el període 2013-2017 i oferirà assessorament concret a les autoritats duaneres nacionals.
Creació d’un sistema just i equilibrat de patents essencials relacionades amb les normes: moltes tecnologies clau que formen part de les normes industrials mundials, com ara el WiFi o el 4G, estan protegides per patents essencials relacionades amb les normes. La Comissió ofereix avui orientacions i recomanacions per crear un sistema de patents eficient i equilibrat, que combini els dos objectius: permetre que els fabricants puguin accedir a tecnologies d’acord amb unes normes transparents i predictibles sobre la concessió de patents i, alhora, permetre que els propietaris de patents siguin recompensats per les seves inversions en R+D i en activitats de normalització per incentivar-los a oferir la seva millor tecnologia i que aquesta pugui ser inclosa en les normes internacionals. La millora de la transparència i de la previsibilitat hauria de donar a la UE i a les seves nombroses empreses emergents un avantatge en la cursa mundial per la innovació tecnològica de manera que puguin aprofitar plenament tot el potencial del 5G i d’Internet de les coses.
La Comissió seguirà de prop els avenços pel que fa a les mesures proposades i avaluarà si calen mesures addicionals.
Rerefons
La iniciativa que avui presentem forma part de l’estratègia per al mercat únic del 2015, un full de ruta que respon al compromís polític del president Juncker de desfermar tot el potencial del mercat únic per convertir-lo en la rampa de llançament que permeti a les empreses europees prosperar en l’economia mundial. D’acord amb els objectius de l’estratègia per al mercat únic, la Comissió ja ha presentat un seguit de propostes sobre comerç electrònic, orientacions sobre l’economia col·laborativa, mesures per modernitzar la política de normalització de la UE, una iniciativa sobre les empreses emergents i en expansió, mesures per donar un nou impuls al sector serveis, i d’altres per millorar la conformitat i el funcionament pràctic del mercat únic de la UE.
Resum Projectes d'Investigació amb suport econòmic del Consell Europeu d'Investigació - European Reseach Council
Europa de novembre 28, 2017
- Un terç dels investigadors són dones.
- El país amb més projectes seleccionats és el Regne Unit seguit d'Alemanya.
- Alemanya és, però, el país amb més investigadors amb projectes seleccionats.
Dades que ofereix el Consell Europeu d'Investigació (ERC) en relació a l'any 2017
Propostes rebudes 2538 / Seleccionades: 329 /
Per temes
Ciències de la Salut: Proposades 778 / Seleccionades 101
Ciències físiques i enginyeria: Proposades 1149 / Seleccionades 151
Ciències socials i Humanitats: Proposades 611 / Seleccionades 77
El rati és d'un 13 % de projectes seleccionats sobre el total de presentats.
Distribució de projectes seleccionats per països: (No tots en formen part de la UE)
Regne Unit: 60
Alemanya: 56
França: 38
Països Baixos: 25
Suïssa: 19
Israel: 14
Itàlia: 14
Suècia: 14
Bèlgica: 13
Espanya: 13
Finlàndia: 12
Àustria: 10
Dinamarca: 10
Portugal: 8
Irlanda: 5
Noruega: 5
Hongria: 4
República Txeca: 3
Grècia: 3
Polònia: 1
Eslovènia: 1
Turquia: 1
En total són 22 països els que tenen projectes seleccionats.
Nacionalitats dels investigadors: 39 diferents.
El nombre major d'investigadors amb una mateixa nacionalitat correspon a Alemanya amb un total de 55 investigadors.
Investigadors amb nacionalitat espanyola que tenen projectes seleccionats són un total de 23.
Òbviament no tots els nacionals d'un país fan la investigació dins del seu territori.
Nombre total d'investigadors, dividit per gènere:
Homes: 223 (68%)
Dones. 106 (32%)
Vuit Investigadors de centres de recerca i universitats catalanes reben 14 milions d'euros de la UE
Europa de novembre 28, 2017
· El Consell Europeu de Recerca destina 630 milions d'euros de la UE a 329 investigadors d'excel·lència
· El professor Gaël Le Mens de la Universitat Pompeu Fabra rebrà una de les subvencions per la seva recerca sobre com els nous patrons de consum de la informació afecten les actituds individuals i col·lectives
Altres cinc investigadors de centres situats a la resta de l'Estat espanyol es troben també entre els destinataris d'ajudes
El Consell Europeu de Recerca anuncia avui la concessió de 329 subvencions de consolidació als millors investigadors d’Europa. Amb aquest finançament, d’un valor total de 630 milions d’euros, els seus projectes podran tenir un gran impacte en la ciència i més enllà. Les subvencions formen part d’Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE.
La UE destinarà aproximadament catorze milions d'euros a vuit investigadors que estan duent a terme els seus estudis en universitats o centres de recerca de Catalunya. La Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i el Centre nacional de supercomputació acullen dos investigadors cada un menter que n'hi ha un que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre al Centre de Regulació Genòmica. En el conjunt d'Espanya s'han seleccionat 13 investigadors que rebran un total de 23 milions d'euros.
«El programa Horitzó 2020 destinarà 630 milions d'euros a 329 investigadors amb l'objectiu de donar un impuls a l'excel·lència científica i a la competitivitat. Aquest tipus de subvencions contribueixen a fer de la UE un lloc més atractiu per a la recerca i la innovació. Estic content de veure que la proporció de subvencions que s'atorguen a dones està creixent en les convocatòries del Consell Europeu de Recerca. Encara queda molt camí per recórrer però sempre he tingut l'ambició d'aconseguir la igualtat de gèneree en el camp de la recerca i la innovació », ha declarat en aquesta ocasió el comissari de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.
« M’agradaria felicitar en nom del consell científic els guanyadors de la subvenció de l’ERC i, a més, també voldria expressar la meva gratitud als més de 3 000 investigadors i científics que han avaluat els projectes que s’hi han presentat. Gràcies a aquesta subvenció, els científics que es trobin a mitjan carrera podran aprofundir els seus estudis i desenvolupar per iniciativa pròpia les seves idees més agosarades. A més, deixant-los tota la llibertat del món per dur a terme les seves recerques, l’ERC permet avenços decisius. Tot plegat impulsa la capacitat d’Europa de respondre a tot un seguit de reptes i millorarà la vida dels ciutadans europeus si es duen a terme les polítiques adequades», ha declarat avui el president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon.
« M’agradaria felicitar en nom del consell científic els guanyadors de la subvenció de l’ERC i, a més, també voldria expressar la meva gratitud als més de 3 000 investigadors i científics que han avaluat els projectes que s’hi han presentat. Gràcies a aquesta subvenció, els científics que es trobin a mitjan carrera podran aprofundir els seus estudis i desenvolupar per iniciativa pròpia les seves idees més agosarades. A més, deixant-los tota la llibertat del món per dur a terme les seves recerques, l’ERC permet avenços decisius. Tot plegat impulsa la capacitat d’Europa de respondre a tot un seguit de reptes i millorarà la vida dels ciutadans europeus si es duen a terme les polítiques adequades», ha declarat avui el president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon.
Com ens ho podem fer perquè els bacteris resistents als antibiòtics hi tornin a ser sensibles? Que els passa als gens dels animals domesticats quan s’escapen i tornen a la vida salvatge? És la vostra casa realment una inversió segura? Hi pot haver alguna manera més eficient d’estudiar l’element més abundant a la Terra, l’oxigen? Aquests són només alguns exemples dels reptes científics a què han de donar resposta els investigadors capdavanters que han rebut una subvenció del Consell europeu de recerca. Els projectes de recerca proposats pels nous beneficiaris abasten un ampli ventall de temes en ciències físiques i enginyeria, ciències de la vida i ciències socials i humanitats. (vegeu-ne més exemples)
Els beneficiaris duran a terme els seus projectes a universitats, centres de recerca i altres institucions d’acollida de la UE o de països associats.[1] En aquesta convocatòria han rebut finançament investigadors de 39 nacionalitats, com ara alemanys (subvencions de 55), italians, francesos i britànics (33) (32) (31). Els investigadors treballaran principalment en 22 països de tot Europa, el Regne unit (60), Alemanya (56), França (38) o els Països Baixos (25).
El Consell Europeu de Recerca ha avaluat aquesta vegada 2 538 propostes de recerca, el 13 % de les quals ha estat triat per ser finançat. El 32 % de les subvencions han estat atorgades a dones. Les subvencions permetran crear uns 2 000 llocs de treball per a estudiants de doctorat, postdoctorat i resta de personal que treballa en els equips de recerca beneficiaris. (veugeu-ne més estadístiques).
Un dels projectes seleccionats a Catalunya
L’actual polarització de les opinions dels grups socials és la que ha produït l’ascens del nacionalisme o de les ideologies populistes a què s’enfronten les nostres societats. Gràcies a la subvenció de consolidació que ha rebut del Consell Europeu de Recerca el professor Gaël Le Mens, de la Universitat Pompeu Fabra, estudiarà els mecanismes que generen aquesta polarització.
El projecte del professor Le Mens combinarà coneixements de psicologia, sociologia i economia per entendre com la manera de triar la informació conforma creences i actituds. Aquest projecte ve molt a tall perquè actualment els mitjans de comunicació social estan transformant molt ràpidament la manera com accedeix la gent a la informació. Els mitjans socials faciliten que la gent estigui més exposada a fonts de notícies que coincideixin amb les seves opinions i, d’altra banda, permeten eludir molt fàcilment qualsevol informació que les qüestioni o hi vagi en contra. El professor Le Mens intentarà explicar la manera com els patrons de consum de la informació que permeten els nous mitjans de comunicació social afecten les actituds individuals i col·lectives. Els resultats d’aquesta recerca ajudaran a comprendre fenòmens que van des de l’impacte de les notícies falses a la persistència d’estereotips negatius sobre els grups socials diferents del nostre.
La llista d'investigadors de centres situats a Catalunya
Francisco Cazorla - Centro Nacional de Supercomputación (Barcelona)
Calos Pérez García-Pando - Centro Nacional de Supercomputación (Barcelona)
Ismael Díez - Universitat de Barcelona (Barcelona)
Libertad González - Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Fyodor Kondrashov - Centre de Regulació Genòmica (CRG) (Barcelona)
Gael Le Mens - Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Victoria Reyes-García - Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra - Barcelona)
Anna Alberni - Universitat de Barcelona (Barcelona)
La llista d'investigadors de centrets situats a la resta de l'Estat
David Ecija Fernández - Fundación IMDEA Nanociencia (Madrid)
Natalia Fabra - Universidad Carlos III (Madrid)
Elena Khomenko - Instituto de Astrofísica de Canarias
Miguel Otaduy - Universidad Rey Juan Carlos I (madrid)
N
El programa "Penedès Gamma Extra " dins la secció que dedica quinzenalment als blogs de la "Penedesfera" coordinada per Daniel Garcia Peris, va escollir parlar aquest passat dilluns dia 27 amb la meva persona per saber el què i el per què d'Esguard de Dona.
El programa "Penedès Gamma Extra" és el de major audiència dins la parrilla de programes de Radio Vilafranca, el presenta Sílvia Delgado i està dedicat a les notícies de l'actualitat vilafranquina i comarcal.
El meu agraïment per haver volgut difondre l'existència d'Esguard de Dona, un blog que no vol tenir publicitat, que parla de temes que no són dels que arrosseguen multituds, però que continua viu desprès de sis anys i que només pretén difondre notícies que no tenen massa espai en altres mitjans més potents i amb més difusió. Malgrat tot, a dia d'avui, Esguard de Dona té unes estadístiques força interessants, com ara el fet que tingui més de 255.000 descàrregues, de les quals 4.209 corresponen als darrers 30 dies. I, gràcies en part a les facilitats que ofereix el traductor automàtic, tingui com als tres principals països d'origen dels lectors:
Espanya: 73.927
Alemanya: 51.459
Estats Units: 47.117
Els sistemes més utilitzats per connectar són:
Firefox: 37%
Chrome: 34%
Internet Explorer 17%
Safari: 4%
Altres: 8%
Enllaç per poder escoltar a la carta o descarregar l'entrevista.
Avui publica la Comissió Europea una normativa que farà que el pagament electrònic en els establiments comercials sigui més segur i que els consumidors puguin triar proveïdors de serveis de pagament que ofereixin solucions més còmodes, més innovadores i més eficients.
Aquesta normativa duu a la pràctica la recent revisió de la Directiva sobre serveis de pagament i pretén modernitzar els serveis de pagament europeus tot seguint el ritme d’un mercat en constant evolució i permetent que es desenvolupi el mercat europeu del comerç electrònic. Aquesta normativa també permetrà que els consumidors facin servir els serveis innovadors que prestin proveïdors tercers, també coneguts com a empreses de tecnologia financera, tot mantenint, però, la protecció de les dades i la seguretat d’empreses i consumidors europeus. S’hi inclouen solucions i eines de pagament que també permetran gestionar les finances personals agregant informació provinent de diversos comptes.
«Aquesta nova normativa servirà de guia per a tots els agents del mercat, antics i nous, per tal que puguin oferir millors serveis de pagament als consumidors tot garantint-ne, però, la seguretat», ha declarat avui el vicepresident de la Comissió responsable d’Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió dels Mercats de Capitals, Valdis Dombrovskis.
L’objectiu principal de la Directiva sobre serveis de pagament és millorar el nivell de seguretat i confiança dels pagaments electrònics. Concretament, aquesta nova Directiva exigeix als proveïdors de serveis de pagament que desenvolupin l’autenticació reforçada del client, és a dir, una autenticació que validi la identitat de l’usuari d’un servei o d’una operació de pagament. Per tant, la normativa de seguretat que avui aprovem inclou disposicions molt estrictes per reduir de manera significativa el nivell de frau dels pagaments electrònics i per protegir la confidencialitat de les dades financeres dels usuaris, especialment en el cas dels pagaments per Internet. La normativa imposa que, per fer un pagament, s’hagi de fer servir una combinació de com a mínim dos elements independents, un dels quals podria ser un element físic, com ara una targeta o un telèfon mòbil, i l’altre una contrasenya o una característica biomètrica, com ara una empremta dactilar.
La nova Directiva sobre serveis de pagament també estableix un marc per als nous serveis relacionats amb els comptes de pagament dels consumidors, com ara els anomenats serveis d’iniciació de pagaments o els serveis d’informació sobre els comptes bancaris. Aquests serveis innovadors ja s’ofereixen a molts països de la UE, però gràcies a la nova Directiva a partir d’ara els podran fer servir tots els consumidors de la UE sempre que es respectin uns requisits de seguretat molt estrictes. A més, la normativa també especifica un seguit de normes de comunicació comunes i segures que hauran de respectar bancs i empreses de tecnologia financera.
Un cop adoptades per la Comissió les normes tècniques de regulació, el Parlament Europeu i el Consell disposaran d’un termini de tres mesos per estudiar-les i donar-hi el seu consentiment. Un cop aprovades, es publicaran en el Diari Oficial de la Unió Europea. Els bancs i la resta de proveïdors de serveis de pagament disposaran d’un termini de divuit mesos per implantar les mesures de seguretat i els instruments de comunicació que escaiguin.
La normativa aprovada avui ha estat elaborada per l’Autoritat bancària europea en estreta col·laboració amb el Banc Central Europeu i especifica com ha d’aplicar-se l’autenticació forta del client.
En la majoria dels casos, per fer una pagament, ja no n’hi haurà prou amb la introducció d’una contrasenya o de les dades d’una targeta de crèdit. En alguns casos, a més dels altres dos elements interdependents, també caldrà disposar d’un codi, que només serà vàlid per fer una operació concreta. L’objectiu és reduir significativament l’actual nivell de frau que pateixen tots els mètodes de pagament, especialment els pagaments per Internet, i protegir la confidencialitat de les dades financeres dels usuaris.
Tot i així, la normativa aprovada avui també reconeix que en alguns casos es poden aconseguir uns nivells acceptables de seguretat a l’hora de fer pagaments electrònics a través de mitjans diferents dels dos elements independents (targeta o mòbil) que exigeix l’autenticació forta del client. Per exemple, en podran prescindir els proveïdors de serveis de pagament que hagin desenvolupat mètodes d’avaluació dels riscos de les transaccions i puguin detectar operacions fraudulentes. La normativa també estableix excepcions en el cas de transaccions i pagaments sense contacte si es tracta de petits imports o de determinades menes de pagaments com ara bitllets de transport urbà o tiquets d’estacionament. Amb aquestes excepcions, els prestadors de serveis de pagament podran mantenir la comoditat dels pagaments sense posar-ne en perill la seguretat.
La nova normativa també estableix les obligacions que hauran de respectar bancs i proveïdors d’eines de pagament i d’informació sobre comptes bancaris. Els bancs no podran impedir als seus clients que vulguin fer servir aquests nous serveis que ho facin. Qualsevol banc que ofereixi accés als comptes bancaris via Internet haurà de col·laborar amb les empreses de tecnologia financera o amb la resta de bancs que ofereixin aquesta nova mena de serveis. Els bancs hauran de crear canals de comunicació segurs per transmetre dades i fer pagaments.
Gràcies a l’increment de la competència, els consumidors gaudiran de més possibilitats de tria a l’hora de pagar béns i serveis que vulguin comprar o contractar per Internet. A més, també podran gestionar millor les seves finances personals gràcies a aplicacions que agregaran la informació de tots els comptes que tinguin oberts a més d’un banc.
