Plaça de la Font Castellana, Barcelona on es troba una de les obres de MADOLA, M. Àngels Domingo Laplana. Foto: JM92

El proper dimecres 3 d’octubre, tindrà lloc la primera sessió de les activitats Parlem d’Art que ja és un clàssic de les ofertes culturals del Vendrell.

Aquesta xerrada sobre ceràmica es durà a terme en el marc del  Portal del Pardo del Vendrell, de 4 a 5 de la tarda.

L’acte és a càrrec de la ceramista “MADOLA”.  Maria Àngels Domingo Laplana "Madola", és escultora i ceramista formada a l’Escola Massana i llicenciada en Escultura i Doctorada en la Facultat de Belles Arts de Barcelona.

Des del 1966 ve realitzant exposicions i mostres tant individuals com col•lectives, obtenint diferents premis i distincions tant nacionals com internacionals.  És membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica amb seu a Ginebra i de la Work-Craft Council amb seu a la UNESCO de París.  Hi ha mostres de la seva obra al Museu de Ceràmica de Barcelona, al Keramion Museum Frechen i al Taipei Fine Art Museum, d’entre altres.
A partir de l’any 1988 inicia el treball en obres de gran format per a espais públics, com l’obra Mediterrània que es troba a Catalan Square a Manchester  al Regne Unit, però també es troben obres d’ella a les ciutats de Barcelona, Tarragona o a Icheon Park a Corea

Un nou pas en la seva evolució el realitza a partir d 1980 quan inicia la realització d’obra gràfica i sobre paper.

L'acte és gratuït i està obert a tothom que tingui interès en assistir.

La secció d’Art de l’Institut d’Estudis Penedesencs us proposa un curs d’introducció a “L’Art de les Avantguardes”, apte per a tots els públic, amb un format obert i participatiu, que será desenvolupat per Elisabet Díaz Ferret Llicenciada en Història d’Art.







El curs consta de sis sessions:
De l’Impressionisme al Postimpressinisme:
Monet, Toulouse-Lautrec, Gauguin, Seurat.
Dijous, 4 d’octubre 2012

Feres del Fauvisme i l’Expressionisme:
Matisse, Vlaminck, Derain, Kandinsky, Klee.
Dijous, 11 d’octubre 2012

Cubistes Sintètics i Analítics:
Picasso, Braque, Metzinguer, Gleizes
Dijous, 18 d’octubre 2012

El Dadà i Projecte Futurista
Tristan Tzara, Schwitters, Boccioni, Marinetti.
Dijous, 25 d’ octubre

La Bauhaus i el Fonament de l’Art Abstracte:
Gropius, Schlemer, Moholy-Naghy, Mies Van de Rohe
Dijous, 8 de novembre

Surrealistes Onírics i l’Art d’Entreguerres:
Breton, Dalí, Miró, De Chirico.
Dijous, 15 de novembre

Visita Guiada al Museu Picasso.

El curs tindrà lloc al Claustre de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès)  a les 19:30 hores, i té un cost de 20 € pels socis de l’Institut d’Estudis Penedesencs (per les 6 sessions) i de 22 € (també per les sis sessions) per a no socis.

La durada de les sessions és de 90 minuts, dels quals 60 són d’exposició i 30 de debat entre tots els assistents que vulguin participar.

Les inscripcions es poden fer al 93 892 19 79 o al correu electrònic  secretaria@iepenedesencs.org  o directament a les oficines del carrer dels Ferrers, 54 baixos de Vilafranca del Penedès.

El curs està organitzat per la Secció d’Art de l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport i col•laboració de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, el Consell Comarcal Alt Penedès i el Claustre de sant Francesc.

Material Gràfic: ADEG

El proper dia 2 d'octubre a la seu de ADEG Vilanova (Associació de Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penèdes, es presentarà aquesta nova moneda que rep el nom de "Turuta"  que vol esdevenir una moneda social i local de Vilanova i la Geltrú amb l'ambició de convertir-la en un mitjà per fer compres o intercanvis que impulsin la econòmica local.

La iniciacitiva compte ja amb 160 socis, funciona amb targetes moneders i serà presentada al públic de la ma de Ton Dalmau de l'associació ECOL3VNG amb la ponència que farà a les 7 de la tarda sota el nom de "La moneda local, posant en marxa una economia complementària".




Agenda
 Data: dimarts 2 d'octubre
 Hora: 19h
 Lloc: ADEG Vilanova
 Ponència: Ton Dalmau, membre de l'associació ECOL3VNG

El passat 16 de setembre va tenir lloc la I Trobada de Bastoners del Baix Penedès, organitzada pels Balls Populars de Sant Jaume dels Domenys, i amb la participació dels grups de Bastoners de l'Arboç, Llorenç del Penedès, Banyeres del Penedès, El Vendrell i Sant Jaume dels Domenys.

L'exit assolit permet preveure noves trobades per propers anys.

Si de Verdad Quieres (Hope Springs)


Fa ja unes setmanes us vaig fer una avançament d’aquesta pel•lícula amb Meryl Streep i Tommy Lee Jones (teniu l’enllaç al nom), es tracta d’una comèdia – costa una mica imaginar-se a Tommy Lee Jones fent comèdia d’aquet tipus, oi?, tot i que ja ha fet d’altres comèdies com El Hombre de la Casa (Man of the House . 2005)  – i explica la història d’una parella de mitjana edat amb més de 30 anys de matrimoni que visiten una consellera familiar per a millorar la seva relació.   Meryl Streep, si que ens la podem imaginar en qualsevol tipus de paper, des de comèdies com El Diablo Viste de Prada  (2006) a biopics com La Dama de Hierro (2011)
El Director és David Frankel, qui precisament ja va dirigir Mery Streep a El Diablo Viste de Prada, també va dirigir Una Pareja de Tres (Marley and Me – 2008, amb Owen Wilson i Jennifer Aniston) també va dirigir El Gran Año (The Big Year – 2011) A Steve Carell (el terapeuta) l'hem vist fa poc precisament a Crazy, Stupid, Love.
El guió correspon a Vanessa Taylor, qui a fet sobretot guions per a sèries de TV, per exemple  els capítols  de Juego de Tronos:   The Old Gods and the News (Els Vells i Nous Deus) i Garden of Bones (Jardí d’Ossos). La música és de Theodore Shapiro, qui també va fer la El Diablo Viste de Prada i Una Pareja de Tres i  més recentment la de Tropic Thunder
(Per cert el títol de  Hope Springs el va portar una pel•lícula britànica de 2003 que aquí no va ser estrenada als cinemes i que era un comèdia romàntica que no tenia res a veure amb la que avui s’estrena.)
 


Salvajes (Savages)
Taylor Kitsch és l’actor que va interpretar John Carter  i a qui també hem pogut veure a Batlleship, arriba ara amb aquesta pel•lícula, un thriller que porta al seu personatge (Chon) junt a  Ben (Aaron Taylor-Johnson) a enfrontar-se amb un Cartel Mexicà que vol ocupar part del negoci de producció de marihuana, que a més els rapta la noia, que interpreta Blake Lively (Green Lantern – Linterna Verde - 2011) i que és Serana van der Woodsen a Gossip Girl.   Aaron Taylor-Johnson va intervenir el passat any a Albert Nobbs. Entre els actors que completen el repartiment destacar a Benicio del Toro (The Hunter, Traffic, Sospechosos Habituales, Snatch, Cerdos y Diamantes, entre moltes altres), Salma Hayek  i a John Travolta.
El director és Oliver Stone qui ha dirigit pel•lícules com Platoon, Wall Street, Nacido el 4 de Julio, Nixon, Un Domingo Cualquiera o Alejandro Magno.
Equip de guionistes:
El guió és de Shane Salerno qui va fer guions de la sèrie Undercover 2001-2002) i ha col•laborat en els de Hawai 5.0 (2010 – 2011), i al cinema va fer l’adaptació de Armageddon i la història i el guió de Shaft. El Retorn.  Don Wilson és escriptor i guionista, d’ell era la idea  i alguns del guions de Undercover, és l’autor de la novel•la que dona peu a aquest a pel•lícula i també ha participat com guionista en aquest projecte. El tercer membre de l’equip de  guionistes és el mateix Oliver Stone, qui habitualment també realitza les històries de base o els guions de pel•lícules, tan per a ell mateix com per ser dirigides per altres,  com ara Evita que va dirigir Alan Parker o  8 Millones de Manera de Morir que va dirigir Hal Ashby.

La música és de Adam Peters qui ha participat en pel•lícules com Todo en un Día, o a la composició de la música addicional de Rango, i els arrengaments de corda de Crazy, Stupid, Love, tot i que no surt acreditat a la mateixa.



Desafio Total

Segons l'informe de 2010 sobre la competitivitat europea i altres fonts, els sectors de la cultura i la creació representen entre el 3,3% i el 4,5% del PIB i donen feina a entre 7 i 8,5 milions de persones. Les dades recopilades a nivell europeu, nacional, regional i local confirmen la importància econòmica d'aquests sectors, que han mostrat una certa capacitat de resistència en l'actual crisi econòmica.


La Comissió Europea ha presentat avui una estratègia destinada a aprofitar plenament el potencial dels sectors de la cultura i la creació de la UE per tal d'estimular l'ocupació i el creixement. Aquests sectors, que engloben empreses i altres organitzacions actives en els àmbits de l'arquitectura, l'artesania artística, el patrimoni cultural, el disseny, els festivals, el cinema i la televisió, la música, les arts escèniques i visuals, els arxius i les biblioteques, l'edició i la ràdio, representen actualment un 4,5% del PIB i 8,5 milions de llocs de feina a la Unió Europea. Tot i així, els sectors de la cultura i la creació també s'enfronten a reptes importants derivats de la transició a l'entorn digital i la globalització, així com de la gran fragmentació dels mercats en els aspectes cultural i lingüístic. L'accés al finançament segueix sent una dificultat important.

La nova estratègia de la Comissió està destinada a augmentar la competitivitat i el potencial d'exportació en aquests sectors, així com a maximitzar llurs beneficis indirectes en altres àmbits, com ara la innovació, les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i la regeneració urbana. La Comissió demana que s'emprengui una sèrie d'accions amb l'objectiu de promoure unes condicions adequades perquè els sectors de la cultura i la creació prosperin. Aquestes accions se centren en el desenvolupament de les capacitats, l'accés al finançament, la promoció de nous models empresarials, el desenvolupament del públic, l'accés als mercats internacionals i la millora dels vincles amb altres sectors.

"Els sectors de la cultura i la creació no només són essencials per a la diversitat cultural; també contribueixen notablement al desenvolupament econòmic i social dels nostres Estats membres i les nostres regions. A nivell local i regional, les inversions estratègiques en aquests sectors han donat sovint resultats espectaculars, com han posat de manifest nombroses capitals europees de la cultura. També produeixen importants efectes indirectes i reforcen la imatge dinàmica d'una Europa atractiva i creativa que està oberta a cultures i talents de tot el món", ha declarat Androulla Vassiliou, comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut.

L'estratègia, que queda resumida en un document titulat "Promoure els sectors de la cultura i la creació per al creixement i l'ocupació a la UE", preveu una sèrie d'iniciatives polítiques i la promoció d'un marc reglamentari modern. La Comissió també desitja fomentar associacions més estretes entre les diverses polítiques, en particular de cultura, educació, indústria, afers econòmics, turisme, desenvolupament urbà i regional, i planificació territorial. També té previst mobilitzar fons de la UE per augmentar el suport als sectors, en particular a través dels 1800 milions EUR proposats per al programa Europa Creativa durant el període 2014-2020 i a través dels fons de la política de cohesió.
Context:
Recerques independents han posat de manifest que les empreses que gasten el doble de la mitjana en aportacions creatives tenen un 25% més de probabilitats d'introduir innovacions als productes. Entre d'altres beneficis indirectes, hi ha l'impacte positiu en les indústries del turisme, la moda i els productes de gamma alta, així com en les indústries manufactureres tradicionals.

Foto: Jake Berenguer

Els productes sanitaris, des del simple apòsit fins a l’equip més complex de reanimació cardiopulmonar o l’instrumental de diagnòstic in vitro, són vitals per a la nostra salut i qualitat de vida. Per garantir la seguretat dels ciutadans europeus i perquè aquests productes responguin realment a les seves necessitats, la Comissió Europea ha proposat avui dos Reglaments més transparents i adaptats al progrés científic i tecnològic amb l’objectiu que els pacients, els consumidors i els professionals de la salut puguin comptar amb productes sanitaris segurs, eficaços i innovadors. El sector dels productes sanitaris és altament innovador, especialment a Europa, i el seu valor de mercat es calcula en uns 95.000 milions d’euros[1].

John Dalli, comissari de Salut i Política de Consumidors, ha declarat que “fa només uns mesos que tothom es va esgarrifar amb l’escàndol dels implants mamaris fraudulents, que va afectar milers de dones d'arreu del món. Els pacients, els professionals de la sanitat i els consumidors van perdre la confiança en la seguretat d’uns productes que han de fer servir cada dia. Com a responsables polítics, hem de fer tot el possible perquè això no torni a passar mai més. Les propostes adoptades avui fan més estrictes els controls per garantir que només arribin al mercat de la Unió Europea els productes sanitaris segurs, al mateix temps que es fomenta la innovació i es contribueix a mantenir la competitivitat del sector”.

Qui se’n beneficiarà?
•    Els pacients i els consumidors, perquè tots els productes estaran sotmesos a una avaluació exhaustiva de seguretat i de rendiment abans que es puguin vendre al mercat europeu. Es reforcen radicalment els procediments de control, mantenint, però, l’accés ràpid dels pacients i els consumidors als productes innovadors i rendibles.
•    Els professionals de la salut, que estaran més ben informats dels avantatges per als pacients, dels riscos residuals i de la relació general risc-benefici, i podran així fer el millor ús possible de l’instrumental mèdic a l’hora d’assistir i tractar els pacients.
•    Els fabricants, que comptaran amb unes normes més clares i un comerç més fàcil entre els països de la UE, en condicions de competència equitatives que exclouran aquells que no compleixin la normativa. Les noves normes fomenten la innovació orientada al pacient i tenen molt en compte les necessitats específiques dels nombrosos petits i mitjans fabricants del sector.  

Elements principals de les propostes
•    Àmbit d’aplicació de la legislació de la UE més ampli (inclou, per exemple, els implants amb finalitat estètica) i més clar (per exemple, pel que fa al software mèdic). Es garanteix que s’hagin avaluat correctament la seguretat i el rendiment dels productes abans d’introduir-los al mercat europeu.
•    Supervisió més estricta dels organismes independents d’avaluació per les autoritats nacionals.
•    Més competències i obligacions dels organismes d’avaluació per sotmetre els fabricants a proves serioses i periòdiques, fins i tot mitjançant inspeccions a l’establiment sense previ avís i controls per mostreig.
•    Drets i responsabilitats més clars per a fabricants, importadors i distribuïdors, que s’aplicaran també als serveis de diagnòstic i a les vendes per Internet.
•    Ampliació de la base de dades de productes sanitaris, que conté informació completa i pública sobre els productes disponibles al mercat de la UE. Els pacients, els professionals de la sanitat i el públic en general tindran accés a les principals dades dels productes sanitaris disponibles a Europa i podran decidir amb més coneixement de causa.
•    Millor traçabilitat dels productes a tota la cadena de subministrament, que permetrà una resposta ràpida i eficaç als problemes de seguretat. Es crearà un sistema d’identificació únic per augmentar la seguretat postvenda dels productes sanitaris, i això contribuirà a reduir els errors mèdics i a lluitar contra la falsificació.
•    Requisits més estrictes en matèria d’indicis clínics, per garantir la seguretat dels pacients i dels consumidors.
•    Adaptació de la normativa al progrés científic i tecnològic. Per exemple els requisits de seguretat i rendiment aplicables a les noves tecnologies sanitàries, com ara el software o els nanomaterials que es fan servir.
•    Millor coordinació entre les autoritats nacionals de vigilància, per garantir que només arribin al mercat els productes segurs.
•    Adaptació a les directrius internacionals per facilitar el comerç internacional.
El marc normatiu revisat per als productes sanitaris és:
•    la proposta de Reglament sobre productes sanitaris (que substituirà la Directiva 90/385/CEE relativa als productes sanitaris implantables actius i la Directiva 93/42/CEE relativa als productes sanitaris)
•    la proposta de Reglament sobre productes sanitaris per a diagnòstic in vitro (que substituirà la Directiva 98/79/CE sobre productes sanitaris per a diagnòstic in vitro).

Demà dijous dia 27 Viviane Reding mantindrà aquest debat que es realitzarà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Cadis. (Lloc on es va signar la Constitució de 1812)

L’acte es transmetrà per webstreaming a partir de les 12h30, al web http://uesp.es/ideas. En aquesta mateixa pàgina, com també a les pantalles de l’Oratori, hi apareixeran els tweets dels ciutadans que participin al debat amb l’etiqueta #QuéEuropaQueremos.
Viviane Reding mantindrà un diàleg directe amb 250 ciutadans i periodistes, que estaran presents a l'Oratori,  però també tots els ciutadans podran participar i seguir el debat a través d’internet.

La moderadora del debat, la periodista i presidenta de l’Associació de la Premsa de Madrid, Carmen del Riego, anirà seleccionant les preguntes dels ciutadans, tant els que seran presents a Cadis com els que facin les seves preguntes a través de Twitter. Diverses universitats d’arreu d’Espanya han organitzat esdeveniments amb estudiants per seguir i participar en el debat.

L’acte de Cadis ha estat precedit per una discussió organitzada per a Representació de la Comissió Europea a Espanya en una altra de les xarxes socials més populars: Facebook. Durant dues setmanes, els participants han presentat 145 propostes concretes per canviar Europa, que han estat votades per d’altres ciutadans. Durant  l’esdeveniment que se celebrarà a Cadis, els tres participants més votats lliuraran a la vicepresidenta Reding un document amb les 10 propostes més populars.

La crisi financera ha generat un debat sobre el punt on es troba actualment Europa i cap a on va. El president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, va presentar les seves idees al Discurs sobre l’Estat de la Unió el 12 de setembre passat. Ara, la vicepresidenta Reding debatrà aquestes propostes de la forma més oberta possible amb els ciutadans dels 27 Estats membres. A l'acte de Cadis li seguiran esdeveniments similars arreu de la UE.

Dishani Jayaweera (Advocada)  i el Reveren Jacky Manupputty "Premi Creadors de Pau - Tanenbaum - 2011 i 2012" fotos reproduïdes amb autorització.

El centre Tanenbaum, la Universitat de Nova York, l’Associació de Servei Públic, l’Associació Àsia Pacífic d’Estudiants Americans, les Nacions Unides i Religions per a la Pau preparen dos actes pel proper mes d’octubre on el Reveren Jacky Manupputty d’Indonèsia i Dishani Jayaweera de Sri Lanka, ambdós premis Tanenbaum “Creadors de Pau”, oferiran sendes xerrades dirigides a estimular la cultura de la Pau,  el respecte entre els religions i la convivència.

Els actes tindran lloc a la Universitat de Nova York el dimarts 9 d’octubre i a la Seu de Nacions Unides el dimecres 10 d’octubre.


La tasca en favor de la Pau on es respectin les diferències és l’objectiu del centre Tanenbaum, i amb motiu del Dia Internacional de la Pau (21 de setembre) va plantejar de nou una reflexió entorn al fet que tot i que la violència diària (sovint provinent de grups petits que obtenen un impacte terrible que provoca respostes encadenades d’odi i violència) recorda la dificultat per fer realitat un món en pau, on desapareguin els prejudicis, molt especialment aquells que tenen la seva base en les diferències religioses; ha fet també una crida a treballar amb més intensitat per aconseguir evitar que aquest prejudicis generin divisió social i mort.

Ha evidenciat alguns dels darrers casos,  com les sis mort de membres de la comunitat Sij on l’assassí era una persona que s’associava amb moviments de la supremacia blanca i grups neo-nazis, mostrant a la vegada com l’odi és a la fi la base d’aquest tipus d’actes, on a més hi ha una gran component de manca de coneixement de la diversitat i on, en aquest cas, a més l’assassí va confondre el món Sij amb el món musulmà, sent en qualsevol cas injustificable la seva actuació i sent  igual de terrible i dolorós el resultat de mort i pèrdua personal i social que va causar.

Dues setmanes més tard a Wisconsin es va produir un atac a les oficines de Family Research Council amb l’única justificació que “no li agradava la política d’aquest grup” que és de creença cristiana.

I la passada setmana una pel•lícula anti-islàmica, creada per un cristià copte, que deia que era jueu d’Israel, ha desfermat una reacció virulenta al món musulmà causant nombrosos actes violents, entre ells l’atac a l’ambaixada de Líbia on van morir quatre persones, entre elles l’ambaixador.

La pel•lícula ha servit perquè el món jueu sigui acusat d’estar darrera de la seva producció  i ha servit per incrementar els nivells d’odi i violència anti-semita i anti-musulmans.

Una de les conseqüències ha sigut que un seguit de cartells s’han estat col•locant al metro de Nova York atiant l’odi cap als musulmans i els àrabs, amb frases que inciten a donar suport a Israel i derrotar la Jihad.

El resultat de tot plegat és un deteriorament en la convivència i un esclat d’odi cap a el món musulmà, cap el món jueu, cap el món occidental i cap el món cristià; o el que és el mateix un èxit pel que cerquen precisament que s’obri un abisme entre uns i altres.

Però no es pot deixar de costat el desig d’una gran majoria de saber conviure en pau, ni es pot deixar en l’oblit que hi ha també persones i grups que de manera silent i constant treballen en favor de la convivència i el respecte i que ho fan des de totes les ideologies, creences i religions.

Cal posar per tant el focus i l’esperança en assolir un món en Pau, amb capacitat per acceptar la diversitat i on es respecti a la persona i els drets humans, un món en Pau que podem construir entre tots des de la nostra actitud i el nostre comportament diari.

A partir del proper divendres dia 28 i fins el 3 de novembre es podrà visitar a la Galeria Camil•la Pérez Salvà (Plaça de les Garrofes, 4) aquesta mostra que aplega obres d’Eva López una ceramista de llarga trajectòria i completa formació, qui es va plantejar el repte de ser capaç de plasmar la versatilitat i força de l’aigua a través de la ceràmica a partir d’un encàrrec per a l’exposició “Tan mortals, Tan Divines”, que l’any 2005 es va realitzar al centre Casa Elizalde de Barcelona.

La seva obra, d'una extrema sensibilitat, està realitzada amb gran virtuosisme tècnic. Les següents paraules, extretes de la presentació que la mateixa artista fa de la seva obra, ens apunta quins són els seus interessos, temàtica, tècnica...

"La seriació, el dibuix, la preocupació pels detalls compositius, els límits constructius...el conjunt "Aigua sòlida" reuneix aquests interessos i es converteix en el repte d'aconseguir plasmar amb formes sòlides una matèria líquida: La imatge de l'aigua en un instant precís, quan treballo el gest amb el material líquid i, en les formes més volumètriques, el senyal d'erosió produït per l'aigua damunt d'ells..." 

Eva López va cursar estudis de ceràmica a l'Escola Massana i de Belles Arts, en l'especialitat d'escultura, a la Universitat de Barcelona (UB), a part de realitzar cursos monogràfics de diferents tècniques. Desenvolupa també avui una remarcable tasca docent.

Com artista ha estat seleccionada en molts certàmens, entre ells en les dues darreres Biennals de Ceràmica del Vendrell.

Xina Foto de Satèl·lit Autor: NASA

El comissari de Desenvolupament, Andris Piebalgs, i el ministre de Comerç de la República de la Xina, Chen Deming, han signat un acord financer per promoure el medi ambient, la transició cap a una economia de baix carboni i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a la Xina.

La UE ajudarà la Xina a assolir els seus objectius mediambientals relacionats amb la intensitat d'ús de l’energia i del carboni i, a llarg termini, contribuir a una reducció global de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle. El suport de la UE consistirà –a través de projectes pilot– en proveir assistència tècnica, formar i fomentar canvis d’experiències, millors pràctiques i coneixements en àrees com l’economia de baixa en carboni i l’economia verda. Els tres projectes –als quals la UE contribueix amb 25 milions d’euros– es duran a terme en un període de 4 anys i es focalitzaran en àrees com ara l’aigua, els residus i la contaminació per metalls pesats, el comerç de drets d’emissió i la urbanització sostenible.

Detalls dels projectes
                             
•  El primer projecte consisteix a recolzar el disseny i la implantació de sistemes de comerç d’emissions a la Xina i té per objectiu ajudar la Xina en els seus esforços per complir els seus objectius de reducció d’emissions i impulsar el desenvolupament baix en carboni, dissenyar i implementar amb èxit programes pilot de comerç d’emissions que, amb el temps, condueixin a accions efectives a nivell nacional.

• El segon projecte té per objectiu ajudar les ciutat xineses perquè adoptin solucions ecològiques eficients tot compartint experiències sobre urbanisme sostenible. Un dels resultats claus del projecte serà la creació d'una plataforma TIC per fomentar l’intercanvi continu i la difusió del coneixement i la informació, incloent-hi les millors pràctiques i l’estudi de casos, com també facilitar la connexió i la cooperació entre els principals actors institucionals i la societat civil xinesa i europea, especialment a nivell local.

• El tercer projecte buscarà encoratjar les autoritats xineses en els seus esforços per aconseguir una major sostenibilitat mediambiental mitjançant la reducció de la contaminació de l’aigua i per metalls pesats i l’aplicació de polítiques sostenibles de tractament de residus.    


El comissari de Desenvolupament, Andris Piebalgs, ha declarat que “l’acord d’avui amb la Xina és un clar exemple de com podem treballar conjuntament per fer front i compartir els reptes globals. Elogiem els compromisos de la Xina i recolzem els seus esforços per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per fer les ciutats més netes i per millorar la gestió de l’aigua, dels residus i de la contaminació per metalls pesats. La UE té una sòlida experiència en la lluita contra el canvi climàtic i en el camí cap a una economia sostenible que estem feliços de compartir. Els resultats d’aquests projectes ens beneficiaran a tots i contribuiran al nostre objectiu en comú: un desenvolupament sostenible del planeta”.

La comissària d’Acció pel Clima, Connie Hedegaard, ha dit que “l’acord d’avui és un pas important per a una cooperació cada cop més estreta en favor d'un sòlid mercat internacional de carboni. No cal dir que hi ha una gran diferència quan ara la Xina també vol utilitzar els mercats de carboni per reduir les emissions de manera rendible i augmentar la tecnologia de baix carboni. El nostre compromís conjunt en favor dels mercats de carboni mostra el potencial i els beneficis de les polítiques climàtiques intel•ligents. Aquesta és una gran oportunitat per modernitzar la nostra economia, estimular el creixement i crear llocs de treball en noves indústries dinàmiques amb tecnologia innovadora i d’energia neta”.

Mátalos suavemente (Killing Them Softly)

Brad Pitt interpreta el paper de Jackie Cogan, un professional que investiga un robament que es produeix durant una partida de pòquer protegida per un grup mafiós.
Alguns dels actors que li acompanyen han interpretat més d’un cop paper en pel•lícules de mafiosos, com James Galdonfini, Vincent Curatola, Ray Liotta; també li acompanya un actor tant versàtil com San Shepard.
El director i també guionista és Andrew Dominik, que ja havia treballat amb Brad Pitt a “El Asesinato de Jesse James por el cobarde  Robert Ford” (2007); aquesta és la seva tercera pel•lícula; el guió es basa en el llibre de George V. Higgins  “Cogan’s Trade”

Pot ser us sona el títol original i és que recorda el d’una cançó que cantava de Roberta Flack (Killing Me Softly  with his song) que a la vegada va ser part de la banda sonora de “Play Misty For Me”, (Escalofrio en la Noche) (1971) el primer llarg metratge que va dirigir Clint Eastwood

La pel·lícula va competir al darrer Festival de Cannes amb força bona acollida.


Contrareloj (Stolen)
Un ex lladre (Nicolas Cage) cerca desesperadament la seva filla raptada i ficada en el maleter d’un taxi.
Nicolas Cage està en un moment molt actiu de la seva carrera, amb cinc pel•lícules estrenades el 2011 ( la més recent Ghost Rider: Espíritu de Venganza), i amb 11 pel•lícules en diferents graus de producció.
De les pel•lícules que continuen en cartellera, destacar que Las Aventuras de Tadeo Jones ha sigut la més taquillera de la passada setmana a tot Espanya.

Continuen
Desafio Total

Autor: Tjo3ya

Segons un informe de la Comissió Europea la majoria d’infant s’inicia en l’aprenentatge d’idiomes entre els 6 i els 9 annys. 

En alguns països  es comença ja a edat preescolar: per exemple, a la comunitat germanòfona de Bèlgica s’ensenya idiomes a nens de només tres anys.

 L’informe Key Data on Teaching Languages at School in Europe de 2012 confirma que l’anglès és, amb gran diferència, l’idioma més ensenyat a gairebé tots els països europeus, seguit de lluny pel francès, el castellà, l’alemany i el rus. L’anglès és l’idioma que més s’ensenya a gairebé tots els 32 països estudiats a l’informe (els 27 de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia), i aquesta tendència ha augmentat significativament des del curs 2004/2005. A l’ensenyament secundari, el percentatge d’estudiants que n’aprenen supera el 90%. A l’altre extrem, són ben pocs (0-5% depenent del país) els alumnes que aprenen llengües tret de l’anglès, el francès, el castellà, l’alemany i el rus.

En el curs 2009/2010, una mitjana del 60,8% dels estudiants del primer cicle d’ensenyament secundari n’aprenien dos o més idiomes, i això representa un augment del 14,1% respecte al curs 2004/2005. En el mateix període, la proporció d’alumnes d’ensenyament primari que no aprenien cap idioma va passar del 32,5% al 21,8%.

L’informe també confirma una dada realment sorprenent: a pocs països s’exigeix que els professors d’idiomes en formació passin un període d’immersió a l’estranger. Efectivament, tant sols el 53,8% dels professors d’idiomes que van participar a l’enquesta europea de competències lingüístiques, recentment publicada (IP/12/679), havia passat més d’un mes estudiant a un país on es parlés la llengua que ensenyava.

Ara bé, aquesta mitjana oculta diferències importants: mentre el 79,7% dels professors espanyols havia passat més d’un mes a un país on es parlés la llengua, només ho havia fet l’11% dels professors estonians.

Aquests resultats susciten la qüestió de si l’experiència de practicar la llengua sobre el terreny s’ha de considerar un criteri de qualitat a la formació del professorat.

La importància de l’aprenentatge d’idiomes serà un dels temes principals de la conferència “Multilingüisme a Europa”, que organitza la Comissió a Limassol (Xipre) del 26 al 28 de setembre a on  Androulla Vassiliou  comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut,  hi pronunciarà el discurs inaugural

Androulla Vassiliou, comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, ha declarat que “la diversitat lingüística i cultural és un dels principals actius de la Unió Europea. Aprendre idiomes facilita la comunicació entre els pobles i entre els països i fomenta la mobilitat transfronterera i la integració dels immigrants. Em complau veure que fins i tot els nostres ciutadans més joves senten aquest entusiasme per descobrir les llengües estrangeres. També animo a tothom a no limitar-se a les llengües més utilitzades i a apreciar així la increïble diversitat lingüística d’Europa”.
.
El multilingüisme a la UE
La Comissió Europea promou el multilingüisme i l’aprenentatge d’idiomes a fi de: 1) fomentar el diàleg intercultural i una societat més integradora; 2) potenciar el sentit de ciutadania europea; 3) donar als joves oportunitats d’estudiar i treballar a l’estranger, i 4) obrir nous mercats a les empreses de la UE perquè competeixin a escala mundial.

L’objectiu, establert pels caps d’Estat o de Govern de la UE a la Cimera de Barcelona del març de 2002, és assolir una Europa a la qual tothom aprengui almenys dos idiomes, a més de la llengua materna, des d’una edat molt primerenca (“llengua materna + 2”). Per encoratjar els avanços cap a aquest objectiu, la nova estratègia de “reconsideració de les capacitats” de la Comissió, que està previst adoptar al novembre, proposarà un valor de referència per a l’aprenentatge d’idiomes.

Informe Key Data on Teaching Languages at School in Europe 2012

• Assenyala que, els últims quinze anys, a la majoria dels països (tots tret de la comunitat francòfona de Bèlgica, Finlàndia, Letònia, Luxemburg, Hongria, Malta, els Països Baixos, el Regne Unit i Suècia) s’ha abaixat l’edat de començament de l’aprenentatge obligatori d’idiomes. Tot i això, la quantitat d’hores lectives d’idiomes impartides no ha augmentat significativament. De fet, el temps que es dedica a l’ensenyament dels idiomes és bastant menys que el que es dedica a les altres assignatures.
• Ofereix dades exhaustives que puguin servir per a la formulació de polítiques i per millorar la qualitat i l’eficàcia de l’aprenentatge d’idiomes. El foment de l’aprenentatge d’idiomes és un dels principals objectius de l’estratègia d’educació i formació de la Comissió (ET 2020), a més d’un element decisiu per estimular la mobilitat transfronterera dels ciutadans de la UE que, al seu cop, és un dels objectius de l’Estratègia Europa 2020 de creixement i ocupació.
• Es fa cada tres o quatre anys, es basa en dades procedents de diverses fonts i ofereix un panorama complet de l’ensenyament d’idiomes als 32 països participants. Mesura 61 indicadors de cinc categories: context, organització, participació, professorat i procediments educatius. Les dades se extreuen principalment de quatre fonts: Eurydice, Eurostat, l’enquesta europea de competències lingüístiques i l’enquesta del Programa d’Avaluació Internacional dels Estudiants (PISA) de l’OCDE.
• Combina les dades estadístiques amb una descripció del context i l’organització de l’ensenyament d’idiomes, els nivells de participació dels estudiants i detalls de la formació inicial i contínua dels professors. A més, presenta l’evolució de les tendències a l’ensenyament d’idiomes i n’analitza la situació actual respecte a les anteriors.

L’informe de 2012 és una publicació conjunta d’Eurydice i Eurostat, realitzada en estreta col•laboració amb la Comissió Europea.

Eurydice
La xarxa Eurydice dóna informació i anàlisis sobre els sistemes i les polítiques d’educació a Europa. Consta de 38 unitats nacionals als 34 països que participen en el programa de formació permanent de la UE (els Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Turquia). Sèrbia i Suïssa no han participat a l’informe Key Data on Teaching Languages at School in Europe 2012.Coordina i gestiona Eurydice l’Agència Executiva en l’Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural.

Obra d'Oreen Cohen Foto: Dolores García Martínez

Partint de la història del local Cal Marçal i de la història de la societat en el període en que va estar actiu, els artistes residents del CeRRCa Julie Laurin, Oreen Cohen i Cole Sternberg han presentat unes reflexions que no poden deixar indiferents.

Julie Laurin ha utilitzat les cadires com eina d’expressió per evidencia la divisió de classes socials (tres cadires de diversa concepció) o el difícil equilibri d’una cadira, quasi més un esquema, de la que les seves serradures esdevenen un testimoni del seu origen natural lligat a la terra i de retruc a la vinya tradicional del territori on s’assenta Llorenç, de fons el soroll del treball que ha fet de la cadira un esquelet.

Obra de Julie Laurin Foto: Dolores García Martínez

Oreen Cohen, recull també la visió de classe a través de les restes de les diverses manufactures – molt lligades també a la fusta – que  es van desenvolupar a Cal Marçal, en una presentació de gran format i on la ma i l’esforç dels treballadors es reflecteix en les peces que la composen.

Cole Sternberg recorda el santuari d’ocells que va ser Cal Marçal, amb gàbies amagades en els espais més inversemblants i ocells – vius – que tant poden testimoniar vida amb el seu cant que dolor i mort perquè una gàbia no deixa mai de ser un lloc tancat que limita la llibertat.

L'oportunitat de tornar a Cal Marçal,  o de visitar-lo per primer cop. Foto: Dolores García Martínez

Amb aquesta oferta, també la possibilitat de veure antics programes de cine, algunes fotos, testimoni històric i social de Llorenç, Cal Marçal i la seva gent.

Un local que continuarà obert els dissabtes i/o diumenges d'Octubre i Novembre.

Pau Catà (CeRRCa) va anunciar l'inici del projecte "Entre el Passat i el Futur" una recerca documental i de testimonis sobre la vida a Llorenç, amb l'eix de Cal Marçal com a element vertebrador. Foto: Dolores García Martínez

Com part dels actes de la cloenda de l’exposició: Cadires, restes de joguines i un entramat de gàbies d’ocells, en Pau Catà, ànima del CeRRCa va anunciar que el local de Cal Marçal, restarà obert el dissabtes i/o diumenges d’Octubre i Novembre de 6 a 8 de la tarda, degut a la intensa bona acollida que ha tingut veure de nou obert aquest espai que és història viva de Llorenç del Penedès i que ha produït una reactivació espontània dels records dels molts habitants de Llorenç que tenen vivències lligades a aquest local.

Cal Marçal ha esdevingut el centre del projecte de recerca documental i recuperació de la història gran i petita de Llorençs del Penedès.
Tothom que vulgui pot contribuir, en especial aquells que disposin de fotografies, documents escrits, etc., de qualsevol de les etapes de la vida de Cal Marçal, poden apropar-se al mateix local els dies que estarà obert o bé adreçar-se al telèfon 615 389 103 (Marta) o al correu electrònic: anticcinemacalmarcal@gmail.com
per poder col•laborar. També ho poden fer aquells que pugin deixar un testimoni oral, personal, amb referència directa o indirecta amb Cal Marçal.

El projecte rebrà el nom de “Entre el Passat i el Futur”, i el desenvoluparan Laia Concernau, Marta Coll i Pau Catà, amb la col•laboració del CeRCCa i Cal Marçal; però resta obert a qui estigui interessat en participar.

Amb la imatge del campanar  de l'església de Llorenç una de les més significatives del "Skyline" de poble, els actorts i actrius van ballar dabant el públic assistent a la clausura. Foto: Dolores García Martínez

Abans de tot expressar que la iniciativa de fer una cloenda conjunta va permetre gaudir amb més intensitat la vitalitat cultural de Llorenç del Penedès i la resposta que les seves convocatòries aconsegueixen, dues proves d’això són tant els 3000 visitants que van visitar l’exposició del Retorn del Titànic, entre el dia de la inauguració i la seva clausura, l’altre la gran i bona notícia que de l’exposició realitzada a Cal Marçal, es deriva un projecte de recerca documental (enllaç amb l’article sobre aquest projecte)

La Cloenda:

Els cantants Griselda Ramón i Ernest Bertran van interpretar My Heart Will Go On. Foto: Dolores García Martínez

L’acte va començar als Jardins d’Oriol Martorell, amb les veus de Griselda Ramón i Ernest Bertran interpretant My Heart Will Go On (emblemàtica peça de la banda sonora de la pel•lícula de James Cameron), acompanyats d'Àlex Jordi al piano i Sandra Borrell a la flauta travessera; de nou la possibilitat de veure a Emma Cejuela, Noemí Collado, Carles Figueras, Gemma Fontanals, Greta Lartigue, Juan José Lartigue, Juan Segundo Lartigue, Dídac Ràfols, Ester Romero, Lídia Sans, Olga Sardà, Elisabet Soler, Angèlica Trejo i Albert Vila, vestits d’època, mostrant la divisió de classes evidenciada en les robes però barrejant-se entre ells, com pertoca a temps més oberts i menys classistes.

Joaquim Sicart  en la seva intervenció en l'acte de cloenda. Foto: Dolores García Martínez

Tant Joaquim Sicart, ànima del “Retorn del Titànic", com Pau Catà, motor del CeRRCa i de “Cadires, restes de joguets i un entramat de gàbies d’ocells”, van dirigir unes paraules al públic assistent, amb la satisfacció de veure com les seves propostes havien tingut un ressò i una acollida que ells mateixos no havien previst.

Després trasllat fins a Cal Marçal, on es va presentar el projecte de recerca documental històrica entorn a Cal Marçal i es va projectar – en un record de la funció de cinema del poble que havia tingut aquest local – la pel•lícula “Cinema Paradiso” un bell retrat situat als anys cinquanta a un poblet de Sicília on un infant s’inicia en el món del cinema, amb tal passió que esdevindrà en el futur un  gran realitzador trenta anys més tard.

Afegir que el dia 16, a les projeccions realitzades a la Casa de Cultura dels vídeos realitzats a la inauguració del Retorn del Titànic van assistir altres 225 persones.
VIDEOS

Foto: Mike Buytas Any 2005

Els últims anys, el nombre de catàstrofes d'origen natural i humà que es produeixen al món ha augmentat força i, per desgràcia, és probable que segueixi augmentant. Per això, les organitzacions humanitàries necessiten persones ben preparades que les puguin ajudar en la seva tasca de donar suport a les poblacions afectades.


Davant aquesta realitat la Comissió Europea ha presentat avui el seu projecte d'iniciativa global que permetrà a unes 10.000 persones presentar-se voluntàries per a operacions humanitàries arreu del món entre el 2014 i el 2020.

La iniciativa de la UE de crear un cos de voluntaris obrirà un camí per als europeus que vulguin aportar una col•laboració concreta allà on calgui ajut urgent.

La Comissió proposa que s’elaborin normes europees de gestió del voluntariat dins el marc de projectes humanitaris, a més d’un programa de formació que prepari els voluntaris per a l’acció sobre el terreny. Només els aspirants ben preparats podran mobilitzar-se dins de projectes humanitaris com a voluntaris de la Unió.

La iniciativa de voluntariat humanitari de la UE es durà a la pràctica en estreta cooperació amb les organitzacions humanitàries, que hauran d’acceptar les normes elaborades i estar certificades per obtenir l’estatut d'”organització d’enviament”. Entre les normes s’inclouran disposicions sobre la seguretat dels voluntaris, un element d'una importància cabdal en operacions humanitàries.

Els voluntaris rebran una formació col•lectiva en grups multinacionals i podran residir alguns mesos a un país europeu estranger per formar-se abans de ser enviats sobre el terreny. La xarxa de voluntaris humanitaris de la UE haurà d’ampliar-se al llarg dels anys per formar una reserva única d'ambaixadors de la solidaritat europea.

Podran optar a la funció de voluntari al servei d’ajut de la UE els ciutadans europeus i els residents de llarga durada a la UE que tinguin més de 18 anys.

La proposta preveu un pressupost de 239,1 milions d’euros que es destinarà a un ampli programa de formació (58 milions d’euros), al desplegament (137 milions d’euros), a l’augment de les capacitats de les poblacions afectades per les catàstrofes (35 milions d’euros) i a les activitats de suport.

Durant el període 2014-2020, es desplegaran sobre terreny unes 10.000 persones. Es preveu també la formació de 7.000 treballadors i voluntaris locals d'organitzacions situades als països afectats per les catàstrofes. Una finestra de voluntariat per Internet permetrà a 10.000 persones més ajudar als voluntaris de la UE amb tasques que es puguin fer des de casa per ordinador.

Kristalina Georgieva, comissària de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a les Crisis, ha declarat que “aquesta iniciativa és una ocasió única de llançar un senyal positiu en aquest període de crisi: actuant sobre el terreny, els voluntaris humanitaris de la UE promouran la solidaritat d’Europa quan ajudin les poblacions que més ho necessitin i, al mateix temps, adquiriran aptituds valuoses. Salvar vides és una experiència inoblidable que canvia la vida. El voluntariat compta amb el suport massiu dels ciutadans de tots els Estats membres”.

Context Històric
El Cos Voluntari Europeu d’Ajut Humanitari és una de les innovacions del Tractat de Lisboa. La preparació va començar el 2011 amb una àmplia consulta pública, dos projectes pilot i el desplegament d’aproximadament 200 voluntaris amb caràcter experimental. A partir de l’experiència d’aquests projectes, la Comissió, en estreta cooperació amb les organitzacions humanitàries, prepararà el desplegament dels voluntaris humanitaris de la UE, previst per al gener de 2014.

La creació del Cos Voluntari Europeu d’Ajut Humanitari compta amb el suport dels ciutadans de la UE. Segons un sondeig recent d’Eurobaròmetre, el 88% dels enquestats han manifestat el seu suport a una iniciativa que hauria de permetre seleccionar, formar i desplegar sobre el terreny voluntaris de la UE al servei de l’ajut humanitari.

Sandro Rosell i la presentació de la Campanya Quit Smoking With Barça Foto: Comissió Europea

Amb el tabac com a responsable de prop de 700.000 morts prematures cada any a la UE, la Comissió Europea i el Barça han unit forces per reduir els efectes nocius d’aquest hàbit.


El comissari europeu de Salut, John Dalli, i el president del FC Barcelona, Sandro Rossell, han presentat aquest dimarts a Brussel·les una aliança sense precedents: "Deixa de fumar amb el Barça". La iniciativa, en el marc de la campanya Els exfumadors no abandonen (Exsmokers are unstoppable) de la Comissió Europea, s’ha marcat l’objectiu d’ajudar 28 milions de fumadors europeus a deixar el tabac per sempre, amb el suport d’una aplicació en línia i per a mòbils.


Una aplicació per a mòbils que ajuda a deixar el tabac
La campanya tindrà el suport d’Exsmokers i Coach, una eina gratuïta en línia que ja està ajudant gairebé un quart de milió de persones a tot Europa (1 de cada 500 fumadors) a deixar de fumar i a no reprendre aquest hàbit. L'eina estarà disponible a partir d'avui, tant per a iPhone com per a Android (www.exsmokers.eu/mobile). El programa no jutja els fumadors, sinó que subratlla la importància dels beneficis que suposa deixar de fumar, combinant-los amb missatges positius basats en les evidències de la campanya Els exfumadors no abandonen. La iniciativa Deixa de fumar amb el Barça oferirà als seguidors de l'equip blaugrana i als aficionats al futbol i a l'esport -intentant buscar el seu costat més emocional- un programa d'entrenament personalitzat en temes de salut, així com una sèrie de consells per deixar de fumar.

Jordi Monés, John Galli i Sandro Rosell en un moment de la presentació. Foto: Comissió Europea

El comissari John Dalli, ha declarat: "Estic encantat de col·laborar amb el FC Barcelona per ajudar a què els europeus deixin de fumar. La Comissió Europea porta molt temps conscienciant contra el tabaquisme i aportant mesures de control del tabac que han tingut èxit a tot Europa. La nostra campanya Els exfumadors no abandonen està ajudant a centenars de milers d'homes i dones en el seu viatge cap a una vida sense fum, i esperem que aquesta col·laboració serveixi per amplificar el nostre missatge. A través del llenguatge universal del futbol, podem ajudar a més europeus en els seus esforços per deixar de fumar i convertir-se en fumadors imparables per a tota la vida".

Per la seva banda, Sandro Rosell ha explicat que "amb aquesta col·laboració tractarem d'ajudar els aficionats al futbol de tot Europa a recuperar el control de la seva salut i les seves vides, animant-los a ser tan apassionats i compromesos amb la seva pròpia salut com ho són amb el bon joc".

La llum d'una espelma símbol de record i d'esperança, el text en diferents idiomes, incloent el Braille, un missatge al món en favor de qui pateix soledat i risc de suïcidi.

Com cada any al mes de setembre es celebra el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi, un dia que s’ha de mantenir viu tot l’any.

Saber escoltar a qui necessita parlar d’allò que li pesa sobre les esquenes fins el punt de permetre veure cap llum a l`horitzó és la manera d’aconseguir que aquest pes sigui compartit i la persona que ho arrossega pugi trobar algú capaç de fer-li sentir que no està sol.

És un pas, el primer, que es pot dur a terme per ajudar a qui pateix i qui està en risc de suïcidi. Un risc que pot tenir el seu origen en causes molt diverses, per això cal poder contactar amb persones i entitats especialitzades en gestionar aquestes situacions, que puguin ajudar tant a la persona en risc, com a la seva família i el seu entorn social per ajudar-la a sortir, entre tots, d’aquesta situació de risc.


Un dels senyals del risc de suïcidi és precisament l’aïllament.
Per raons diverses una persona pot patir aïllament, des de les experiències a l’escola, al treball, o dins la família o dins el poble... La soledat, la depressió, la melangia poden ser senyals de risc, perquè les persones som per natura éssers socials, ens cal sentir-nos part de la societat en la que ens desenvolupem.  

Sense solucions màgiques però amb solucions reals i efectives.
Parlar, parlar amb qui sents que pot entendre’t, i també parlar amb un especialista, perquè aquest dolor que arrossega qui sent aquesta profunda soledat, compartit s’alleugera.

Manca en el nostre país, però, un telèfon de suport específic per aquestes situacions, ja que això permet de manera ràpida comptar amb algú, que de manera anònima pot escoltar i ajudar a qui es troba en risc;  el que si existeix – i cal agrair la tasca que desenvolupen – un    centre especialitzat en suport a les persones en risc de suïcidi i als familiars, per això us deixem els enllaços a la documentació editada pel Pla Prevenció Suïcidi – Eixample Dreta, i la seva web, ja que és l’entitat de referència al nostre país.

Enllaç articles 2011
Entitats internacionals i nacionals en la lluita contra el suïcidi
Prevenció 2011

Foto: Antonio Lama Cortés

La Unió Europea és líder mundial en la recerca i la innovació. És responsable del  24 % de la despesa mundial en recerca, del 32 % de les publicacions de més impacte i del 32 % de les sol·licituds de patents, tot i que representa només el 7% de la població.

El panorama de la recerca científica mundial evoluciona molt ràpidament. A tall d’exemple, el percentatge pels països BRIC (Brasil, Rússia, Índia, la Xina) a l’R+D s’ha duplicat entre els anys 2000 i 2009. Temes com el canvi climàtic, la seguretat alimentària o la lluita contra les malalties exigeixen cada cop més un esforç de recerca internacional. Europa només pot aprofitar al màxim l’excel·lència de la seva base científica i d’indústries innovadores si s’obre a la cooperació internacional i als millors cervells del món. Amb aquest objectiu, la Comissió Europea ha presentat avui una nova estratègia per promoure la cooperació internacional en matèria de recerca i innovació. L’estratègia proposa que s’intensifiqui la cooperació sobre les prioritats estratègiques de la UE i es mantingui la tradició d’obertura a la participació de països tercers en la recerca de la UE. Això suposa abordar reptes mundials, a més de fer que Europa sigui més atractiva com a espai per a la investigació i la innovació, i promoure la competitivitat industrial.

Una cinquena part dels projectes de recerca de la UE inclou almenys un soci de fora de la Unió. Gràcies a la cooperació dels països europeus i dels països en desenvolupament sobre assajos clínics (EDCTP), per exemple, catorze Estats membres de la Unió Europea, Suïssa, Noruega i 47 països subsaharians estan col·laborant per crear nous medicaments i vacunes per lluitar contra el VIH/SIDA, la malària i la tuberculosi.

La nova estratègia s’aplicarà principalment a través d’Horitzó 2020, el programa de finançament de la UE per a la recerca i la innovació a partir de 2012. També es desplegaran iniciatives conjuntes amb els Estats membres de la UE. A més de l’obertura total d’Horitzó 2020 a la participació internacional, hi haurà accions específiques amb els socis i regions fonamentals que se centraran en els reptes de la societat, la capacitació i les tecnologies industrials.

Es crearan programes plurianuals de cooperació amb els principals països socis i regions col·laboradores, amb l’objectiu d’intensificar i centrar la cooperació internacional. L’estratègia també aposta per millorar el diàleg polític amb els nostres socis i per una millor recollida d’informació com a part de la proposta d’un Observatori de la Recerca i la Innovació. A més, la Unió Europea s’esforçarà per augmentar la seva influència en les organitzacions internacionals pertinents.

Informació general

Els programes de recerca de la UE estan oberts a participants provinents d’arreu del món. Actualment, el 6% dels participants al Setè Programa Marc de Recerca (7PM) és de països tercers. La  Marie Skłodowska-Curie,  finança la mobilitat i la formació dels recercadors, ajuda a participants de 80 països diferents.  El Consell Europeu de Recerca (ERC, en anglès), que finança els investigadors d’arreu del món perquè realitzin recerca d’avantguarda a Europa, ha iniciat una campanya per atraure més participants de països tercers. El servei científic intern de la Comissió, el Centre Comú de Recerca (JRC), coopera en matèria de recerca amb organitzacions d’arreu del món.

La nova estratègia ha de seguir un plantejament dual. Gràcies a l’obertura general d’Horitzó 2020 a la cooperació internacional, els recercadors europeus tindran llibertat per cooperar amb els seus homòlegs de països tercers sobre temes de la seva elecció. Aquesta feina es complementarà amb activitats específiques en les que es posarà el focus sobre temes concrets amb socis clarament determinats. L’estratègia també promourà principis internacionals comuns en la recerca i la innovació, com ara la integritat en la recerca, la sensibilitat sobre les diferències de tracte per motius de gènere i l’accés lliure, per tal de facilitat a la comunitat científica unes condicions equitatives en l’àmbit de la cooperació internacional. L’estratègia  també busca que la recerca i la innovació contribueixin de manera més decidida a la política exterior de la UE. La Comissió informarà cada dos anys dels progressos aconseguits.

La recerca és una competència compartida amb els Estats membres. Es garantirà una cooperació sòlida aprofitant la feina del Fòrum Estratègic per a la Cooperació Internacional en Ciència i Tecnologia (FECI).


La comissària europea de Recerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn, ha declarat que: “treballar sols no és una opció viable en la recerca i la innovació. És crucial que Europa estengui ponts amb d’altres socis internacionals per accedir a noves fonts de coneixement i afrontar els desafiaments mundials. Igual que els seus antecessors, la iniciativa Horitzó 2020 estarà oberta a la participació de tothom. La transparència garanteix una cooperació mútuament beneficiosa amb els nostres principals socis internacionals, ajuda als països en desenvolupament i contribueix al fet que Europa pugui accedir a mercats nous i emergents”.

Campana de la Pau Edifici de la ONU a New York Foto: Ro

Cada any es celebra el Dia Internacional de la Pau, el 21 de setembre, el propòsit és enfortir els ideals de pau, entre les persones i entre les nacions.

El lema d’enguany és:  Una Pau Sostenible per a un Futur Sostenible,  i entronca amb les idees expressades aquest passat mes de juny a la conferència Rio + 20.

No es pot deixar fora el fet que aquestes dues fites, una pau sostenible i  un futur sostenible”, resten lligat al desenvolupament sostenible i l’explotació igualment sostenible dels recursos naturals.

La mateixa ONU reconeix que l’arrel de molts dels conflictes armats actuals tenen un component bàsicament econòmica d’explotació dels recursos naturals, com són els diamants, l’or, el petroli, l’aigua...
De forma que les tres fites, Pau, Futur i Desenvolupament van de la ma.

Fins el 30 de setembre

Aquesta segona Ruta de Tapes i Vins que avui s’ha estrenat, i que té lloc a Calafell Platja i Segur de Calafell, ofereix les principals creacions culinàries de 35 establiments del municipi.
Per 3 euros es pot fer el tast d’una de les apetitoses propostes culinàries i una copa de vi D.O. Penedès.
Una cartilla per segellar a cada establiment on es faci un tast: forma d’aconseguir premis.
El recorregut esta dividit  en dos rutes, una per Calafell Platja i l’altre Segur de Calafell, qui segelli el tast de cinc establiments de cada zona, 10 en total, serà obsequiat amb un premi que li lliuraran a l’oficina de Turisme de Calafell. També podran obtenir premis si es diposita aquesta cartilla per participar al sorteig d’una estància Gourmet, amb esmorzar i sopar per a dues persones, o d’una ruta en Limusina per a quatre parelles, o de xecs regals,  entre d’altres.
Premi especial pels 3 primers que presentin la cartilla omplerta amb el segell dels 35 establiment que participen i el presenti a l’oficina de Turisme per validar-la, obtindran el premi de l’estància per a dues persones, amb esmorzar i sopar, a més de 80 hotels i cases rurals de tota la península, que se’ls atorgarà a la Fira de Sant Miquel.
Organitzat per l’Associació de Comerciants i Empresaris Segur Centre, amb el suport del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Calafell..

Llistat de tapes i vins
1.Bar Piscolabis
-Pop a Feira amb Vinyes Roges blanc sec

2.Da Giovanni Ristorante
-Involtini Siciliano amb vi Jaume Serra crianza

3.Restaurant Mediterrani
-Iogurt de bacallà amb tomàquet, amb vi Ermita d'espiells

4.Cafè Central
-Torrada d'anxoves amb vi Vall de Juy blanc

5.Bar La Maga
-Callos amb vi Masia Estalella tinto

6.Bar Frany
-Hamburguesa completa de bou, amb vi Sombra de luna Merlot

7.Bar Sebas
-Popets en la seva salsa amb vi Blanco añada

8.Bar Cafetería Los Faroles
-Musclos al vapor amb Bach Extrisimo seco

9.La Tabernita de J.T
-Pollastre a la mostassa amb vi Sombras de luna Cabernet

10.New segur
-Pintxo de bonítol amb tempura de ceba amb vi Extríssim Sec

11.Bar Coral
-Barqueta de formatge de cabra amb Tinto Joven i rosado de añada

12.Pensió Lleida Restaurant Lo Mam
-La nostra llauna, el vermut de tota la vida, amb Blanc Selecció 15 Vinyes

13.Bar Kiko
-Llomets de bacallà amb gambes i melmelada de tomàquet amb vi Jaume Serra, sec, semi-dolç, chardonnay
i negre criança

14.Bar Restaurant Pariente
-Barqueta de taquets de carn amb salsa i ou, amb vi Clos 15 negre

15.La Bodeguilla
-Cua de bou en salsa, amb Vino tinto joven

16.Los Rosales
-Garum, olivada, amb vi Castell de Calafell Cabernet

17.Restaurant Claudi
-Brie arrebossat amb salsa de gerds, amb vi Masia Hill Blanc

18.La Taberna del Puerto
-El Peregrino, amb vi Mondes blanc coupage

19.Restaurant Mescha
-''Sevillanos'' amb vi Tempranillo

20.Churrería Naranjo
-Xocolata amb xurros

21.Restaurant La Sirena
-Torradeta de foie amb ou de guatlla amb vi Sombras de luna

22.La Candela
-Créme d'all i julivert amb pernil fregit amb vi Clos 15

23.El Tastet
-Músclos a la brasa amb vi Blanc Mediterrani

24.Cafeteria Mosy
-Ous de guatlla amb buqe de gambes amb vi Sombras de luna Cabernet negre i Chardonnay blanc

25.Vell Papiol
-Pop a la graella fumat ''in situ'', escalivada i vinagreta de nyores, amb vi Castellroig Blanc Xarel•lo

26.Chapeau
-Guatlles amb escabetx, amb vi Masia Estalella blanc, rosat y negre

27.Bar Restaurant Mónaco (Cal Monis)
-Sorpresa de peus de porc, amb vi Finca la boltana

28.Restaurant El Bot
-Cassoleta de ''Ajorierro'' amb ou de guatlla, amb vi Clos 15

29.Can Pilis
-Assortiments de fregits Can Pilis, amb Viña Heredad Blanc

30.Punt de Encuentro
-Cruixent de llagostí amb gamba arrebossada, amb vi Alba blanc de Lluna

31.Pa Torrat
-Pa de coca amb pernil ibèric de gla, amb vi Miquel Pons, blanc i rosat

32.Las Brasas
-Secret Iberic amb salsa de ceps, amb vi Brut Nature negre

33.Restaurant Eusebio
-Llauna de fabetes saltejades amb calamarsons, amb vi Clos 15

34.Latitud 41 Resto
-Farcellets de fruits de mar amb mel de Chardonnay, amb Sombra de Luna blanc Chardonnay

35.Pastisseria Andreu
-Mousse de xocolata amb petxines de Calafell, amb vi Cap de trons