By http://www.fdrlibrary.marist.edu/photos.html, Public Domain,  https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=727689

Una visió realista del món i de les persones que no va impedir tirar endavant un projecte complex de gran vàlua pel reconeixement de la dignitat de l'ésser humà.


Eleanor Roosevelt  es va posar al capdavant del projecte de la Declaració Universal dels Drets Humans amb plena consciència tant de les dificultats que  presentava des de la vesant política com de la diversitat de realitats socials existents així com de les tendències psicològiques de les persones que podien jugar en contra d'un projecte que posava a l'ésser humà, a la seva dignitat, com a centre. Però no va renunciar a dur-lo a term.

La seva constància, la claredat d'idees, la interrelació humana que va crear dins la comissió encarregada de fer realitat la Declaració,  la capacitat de diàleg, el seu exercici pràctic de la capacitat de respecte per les persones,  van acabar per fer realitat allò que tothom donava per mort des del moment del seu naixement: un acord universal sobre els drets dels éssers humans. 

En la seva clara visió de com fer-los reals, sempre va parlar de la necessitat que cadascú de nosaltres en féssim nostres aquest drets, que els visquessin i per tant que carreguéssim amb la responsabilitat de fer valdre la seva importància, per fer-los reals; i que ho féssim amb la voluntat de fer-los reals per a totes les persones; que entre tots convertíssim els drets i les llibertats en una part inalienable de la nostra pròpia vida.

Al centre, Lupe Moreno, Cap de la Oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona A la dreta, Eduard Sagarra, President d'ANUE, Doctor en Dret. A l'esquerra, Xavier Guerrero, Adjunta a la Direcció d'ANUE, conductor de l'acte.

• ANUE (Associació per a les Nacions Unides a Espanya) Va celebrar ahir al Museu d'Història de Catalunya el 69è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.

• Sense la Declaració Universal dels Drets Humans, no s'hagués posat mai com a centre de l'existència de la societat i de la política la dignitat de la persona.

• Avui com ahir cadascú dels seus articles és plenament vigent, i avui con ahir s'ha continuar lluitant per fer-los reals. 

Una declaració  d'abast universal i amb projecció positiva
La Declaració Universal dels Drets Humans és la base que ha permès al llarg dels anys de crear legislacions positives dins els Estats on s'ha reconegut de manera exigible davant els tribunals drets que avui considerem bàsic tant en els aspectes polítics, com socials o culturals.

10 de desembre, Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Tal com va dir ahir Eduard Sagarra, president d'ANUE, celebrar la seva existència és una de les millors gestions que tots podem fer per defendre els nostres drets com a ciutadans i  com a éssers humans i que  cal  que ho fem des de la perspectiva que s'estan  defensant uns drets col•lectius, uns drets per a totes les persones; perquè els drets humans són una obra polifònica, que no pot ser vista només com els drets d'un mateix, i molt menys com un motiu per rebutjar l'altre.

Eduard Sagarra va continuar l'acte destacant  que seria un acte senzill, centrat en la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans i en el fet que aquesta lectura que ens pot semblar quelcom normal de fet, degut a la realitat que ens envolta, masses vegades esdevé quelcom  excepcional, ja que el respecte cap aquests drets humans, fins i tot quan es creu que s'han consolidat, requereix una continua lluita i una continua defensa. 

69 anys de la Declaració Universal del Drets Humans
A continuació es va projectar aquest vídeo on Eleanor Roosvelt, l'any 1948 arran que la Declaració Universal dels Drets Humans fos aprovada, i on destacava, precisament, el fet que fos universal, nascuda amb l'objectiu que les persones d'arreu del món prenguessin consciència dels drets humans i de les llibertat, per construir una atmosfera de pau arreu; per entendre realment que es tracta de drets essencials per a tothom i abraçar  l'esperança de veure aquest drets reconeguts a les lleis de cada país, així com que les persones siguin conscient que aquests drets i llibertats són seus i els donen dignitat; que cal prendre conscxiència que tots som éssers humans i que tothom pot mirar tothom cara a cara  També destacava Eleanor Roosevelt que els drets i llibertats havien de servir per crear un món en pau allunyat de la guerra i la destrucció.




Tal com va recordar Eduard Sagarra, Eleanor Roosevelt va ser l'impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans. Dins aquella incipient Organització de les Nacions Unides, una organització dels pobles i les nacions, que volia que les relacions internacionals es fessin a través de la  Pau - la II Guerra Mundial era el referent més proper de les conseqüències que s'havien viscut de les relacions internacionals basades en l'enfrontament i la guerra; i que havia estat una devastadora experiència - i on la Declaració Universal dels Drets Humans van ser el punt d'ancoratge per desenvolupar "una arquitectura jurídica i jurisdiccional" que protegeixi aquests drets, al menys en teoria, tot i que la pràctica sovint contradiu la teoria; perquè aquest drets molt sovint omplen la boca dels govern però només com si fossin un desig sense aplicar realment l'exercici d'aquest drets i llibertats.  En molts indrets són interpretats de manera restringida de manera que fa impossible la seva aplicació a la pràctica, i aquesta inaplicació succeeix tant per  acció com per omissió. També va destacar el fet que a dia d'avui, pensar diferent de qui té el poder, o de qui té la força institucional, sovint significa veure conculcats aquests  drets i llibertats; junt amb la necessitat que els ciutadans demanem que el poder, sigui quin sigui, pròxim o remot, garanteixi l'exercici d'aquests drets i llibertats dins un sistema democràtic. 

Els drets i llibertats són un patrimoni col•lectiu, que hem d'exercir i practicar 
Aquesta vessant de corresponsabilitat de tots en fer realitat l'existència dels Drets Humans, la va plasmar Eduard Sagarra en el fet que tots hem d'exercir-los amb total normalitat


El dret de les persones a viure al seu país, a tornar al seu país.
Eduard Sagarra va iniciar aquest punt de la seva intervenció amb el poema de Miquel Martí i Pol: El Meu País.

Tots els anys que he hagut de viure
Allunyat del meu país
Ha estat una nit fosca
Un camí ple de neguit.

Penso en tot allò que enrere
Vaig deixar quan vaig partir
I amb els ulls de l'esperança
Torno encara al meu país.

No estimo res com la dolcesa
Del cel blau del meu país
Ara en sóc lluny, però me'n recordo
Dia i nit.

Si un dia hi torno el vent que em rebi
Esborrarà tots els neguits
I oblidaré els anys que he viscut
Tant sol i trist.

No hi ha res que no em recordi
Cada instant el meu país
Tot em fa pensar amb els dies
Que hi vaig viure tant feliç.

Quan camino el vent em porta
Veus que el temps no ha pas marcit
Si m'adormo el que somio
És només del meu país.

Abans que la mort m'arribi
Vull tornar al meu país
Trepitjar la terra amiga,
Caminar per vells camins.

Vull sentir les veus que estimo,
Vull plorar pels vells amics
I morir quan sigui l'hora
Sota el cel del meu país.

Amb aquest poema  Eduard Sagarra va voler plasmar el sentiment que viuen  els refugiats i els exiliats, destacant  que continuen arribant a Europa i que continua sent un problema a solucionar i que encara que als diaris no apareixen de manera continuada les notícies de la seva arribada, continuen arribant; i això succeeix perquè les guerres que han provocat el seu desplaçament no han acabat,  ni els motius que les van causar estan solucionats.  

Exercici individual en la defensa d'uns drets que són de tots .
Els Drets Fonamentals i les Llibertats Públiques pertanyent a l'ésser humà pel fet d'existir, ningú els ha de concedir. Així ho va afirmar Eduard Sagarra ahir ja cap al final de la seva intervenció, posant especial èmfasi en el fet que no són una concessió graciosa d'un govern i que per tant no poden ser reduïts o eliminats quan un govern vulgui; ben al contrari els govern, el poder institucional, té l'obligació de respectar-los i de garantir que es puguin practicar lliurement.

Democràcia i Llibertat com a garantia de la convivència pacífica
 Eduard Sagarra també fa afegir que el dret a la llibertat i a la democràcia són essencials per a una convivència pacífica a la que tots tenim dret, a la vegada que tots tenim el deure de practicar els drets humans per a defensar-los,  no només el nostre dret individual sinó  com un patrimoni col•lectiu que implica respectar al diferent.
Empoderar les noves generacions. 
Com a punt i final Eduard Sagarra va demanar que ningú perdi de vista que les noves generacions facin seves totes aquestes eines  que ja estan al seu abast per tal de canviar el món i fer més efectiva la defensa dels drets humans.

La Declaració Universal dels Drets Humans, un fet revolucionari. 
Dersprés d'agrair a l'ANUE  per haver organitzat un any més aquest acte de la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans,  Lupe Moreno Cap de l'oficina de Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona, ha destacat que la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans és un acte fonamental i que la declaració va ser en si mateixa un acte revolucionari. (Cal recordar que el fet de declarar que tothom tenia els mateixos drets, en societats on es practicava la separació social per raó de raça per exemple, posava en crisi tot el sistema, i que de fet  mirar els ulls, tal com deia Eleanor Roosevelt en les seves declaracions de 1948  podia ser interpretat, segons fos la raça de qui ho fes i segons fos la raça de qui fos mirat, com un desafiament o una provocació).

Cal sovintejar en la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Lupe Moreno va coincidir en aquest punt amb Eduard Sagarra, en la necessitat de rellegir la Declaració, i com ens podem meravella de com l'any 1948 es va escriure amb un contingut que a dia d'avui és de plena actualitat i que fa que sembli acabada d'escriure; com ara  el reconeixement dels drets dels infants de manera igual tant si eren nascuts dins o fora de matrimoni; o el dret del descans setmanal o les vacances en matèria laboral; o el cant al multilateralisme que la mateixa Declaració conté.

Un moment de canvi on cal estar alerta per les  moltes amenaces cap als Drets Humans.
En un breu repàs de la situació actual on el populisme té força embranzida en molts països i on el nihilisme - la desvalorització dels valors- té una forta presència,   Lupe Moreno, ens ha alertat de l'existència d'un activisme contra els Drets Humans, perquè des d'aquestes postures es defensa que no tots són necessaris; incloent aspectes de risc derivats de la revolució del "big data"  o la situació dels refugiats i la manca de respecte pels seus drets, els greus problemes de pobresa que continuen sent una realitat colpidora.

Un privilegiats, malgrat tot.
Lupe Moreno va plantejar una reflexió al voltant del fet que els presents, malgrat tot, vivim en un entorn on hem pogut gaudir de la major part d'aquest drets front a la gran quantitat de persones que no els han gaudit mai i de les moltes persones que mai no podran gaudir-ne: així com la necessitat de la nostra implicació individual i col•lectiva per ajudar a fer-los realitat arreu. Va destacar com a través de la Cooperació al Desenvolupament, des de la mateixa Diputació de Barcelona, en col•laboració amb entitats com ANUE, amb la col•laboració dels municipis de la seva demarcació, i de moltes altres associacions i entitats que tenen un ferm compromís amb la solidaritat i que a més estan molt ben posicionats s'està  treballant tant en el territori com en països on aquests drets a dia d'avui no es poden garantir.



La lectura de la Declaració Universal del Drets Humans va anar, com cada any, a càrrec de representants d'institucions, entitats, associacions, col•lectius i persones compromesos amb el seu desenvolupament i respecte.

Cal destacar la intervenció del grup de teatre "Comiarte" que va posa l'accent en la terrible actualitat de la precarietat laboral i d'uns usos que fan que les persones es vegin reduïdes a la qualitat d'element mecànic o robòtic on es volen eliminar els factors individuals o com es practica la intromissió en aspectes protegits pels Drets Humans, fins i tot quan estan reconeguts en el dret positiu del països.
.


Preàmbul: 
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel•lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,


Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.


Art. 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Art. 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Art. 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Art. 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Art. 5.
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Art. 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Art.7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Art. 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Art. 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.


Art. 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Art. 11
Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictuós fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.

Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictuós d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictuós fou comès.

Art. 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Art. 13
 Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Art. 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Art. 15
Tot individu té dret a una nacionalitat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Art. 16
A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.

Art. 17
Tota persona, individualment i col•lectiva, té dret a la propietat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Art. 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.

Art. 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.

Art. 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
 Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.



Art. 21
Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.



Art. 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.


Art. 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.

Art. 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.


Art. 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.


Art. 26
Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Art. 27
Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Art. 28
Tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Art. 29
Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Art. 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

L'acte va tenir lloc al Museu d'Historia de Catalunya.

• Ahir es va lliurar el XXXVIII Premi per la Pau al Dr. Oriol Mitjà, un jove metge nascut a Arenys de Munt que des de fa set anys lluita per eradicar la malaltia del pian, una malaltia infecciosa que afecta els infants i que pot derivar en afectacions òssies que causen malformacions permanents. 

• El pian és una malaltia infecciosa que es dona en societats pobres i que es guareix amb una sola toma d'un medicament molt econòmic:  una pastella que té un cost de producció de 20 cèntims d'euro.

La Pau com mostra de respecte pels Drets Humans
Amb aquesta frase va donar la benvinguda a l'acte la Presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa,  recordant que vivim en un moment convuls i complex  on cal trobar referents en relació a la defensa dels drets humans; el referent de persones que cuiden d'altres persones.

La Pau com a rebel•lia enfront de la por.
Eduard Sagarra, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va incidir també en la dificultat del moment que es viu i com ens corsequen aquestes experiències, en la necessitat de sentir-se lliure per poder expressar el que pensem, superant la por que comporta saber que es pot patir conseqüències per fer-ho i recordant que la por no és mai sinònim de pau.

Pel que fa a la lluita contra la malaltia del Pian que dur a terme el Dr. Oriol Mitjà, va voler expressar amb un poema de Mario Benedetti  la necessitat de resposta per part de la nostra societat al sofriment que viuen els infants que la pateixen:

"Pau es aconseguir que el dolor no sigui la tònica sinó l'excepció"
Seguint la seva intervenció Eduard Segarra va afirmar que avui més que mai  hem d'entendre que  la Pau no és només absència de guerra, avui és  sobretot generar convivència, i dins d'aquesta convivència, garantir la salut pública n'és una part essencial;  afegint que la "Pau es aconseguir que el dolor no sigui la tònica sinó l'excepció, Pau és l'assoliment del benestar col•lectiu".  Així mateix va destacar com la salut,  l'educació, la desaparició de la pobresa i de la fam, el dret a un habitatge digne, són eixos transversals dels objectius del desenvolupament sostenible i i com la feina que desenvolupa el Dr. Oriol Mitjà -conegut com el Dr. Oriol a Papua-Nova Guinea -  té com a guies el seu coneixement, el seu esforç i la gran il•lusió que ell posa, i com gràcies a tot això, està fent realitat l'avenç dins la lluita contra la malaltia del pian, posant en evidència la gran importància que pot tenir el compromís personal per assolir beneficis que afavoreixen amplis col•lectius humans.

El treball silent, constant i il•lusionat per millorar la vida dels infants 
El Dr. Oriol Mitjà ve realitzant aquesta tasca durant anys, en silenci, sense rebre elogis, tot i que el darrer any està tenint més espai en els mitjans de comunicació i per tant comença a ser més coneguda i més reconeguda per la societat,  cosa que també facilita que es rebin més donacions per a l'eradicació de la malaltia.

Tots podem ajudar a lluitar contra el pian, "pel preu d'unes llaminadures"
A la intervenció que ha fet Eduard Sagarra ha destacat  un fet que ens pot ajudar a ser conscients de quant esta al nostre abast ajudar a la lluita contra el pian, perquè 1 euro ens el gastem  en unes simples llaminadures.  Aquesta idea pot ajudar a colpir les consciències i a fer que dediquem  1 euro, ni que sigui un sol cop, per ajudar a guarir un infant i evitar-li les terribles conseqüències del pian.

Per aquesta raó, Eduard Sagarra va suggerir de posar en marxa una campanya perquè els infants fossin els que prenguessin consciència del que significa renunciar un sol cop a unes llaminadures, tot sabent que aquell gest pots salvar del  patiment a un altre infant com ell,  que viu a un país pobre on l'accés a l'aigua corrent i a les mesures higièniques no estan a l'abast i molt menys poder menjar unes llaminadures. Allò que per a nosaltres, de tant assumides que les tenim, són realitats que no tenen cap importància, com obrir una aixeta i tenir aigua neta i potable o anar a escolar, o prendre un fàrmac quan estem malalts, per a ells són luxes, tot que siguin essencials per mantenir la salut i evitar infeccions o desenvolupar-se com a persones i com a societats.

Si som adults, encara és més fàcil entendre que renunciar,  ni que sigui un sol cop,  a un euro pot millorar d'una manera radical la vida d'un infant i de retruc la de la seva família.  I si això ho fem un cop al mes, encara ens farà més participants en ajudar a construir la Pau com a expressió d'un món on el dret a la salut pren cos. 

Lectura de l'acta de concessió del XXXVIII Premi de la Pau
El Sr. Joan Soler i Martí, com a vicepresident segon de l'ANUE i com a Secretari del Jurat, va llegir l'acta de concessió del premi, aixecada  el 24 d'octubre de 2017.  El Jurat va estar compost per: Josep Lluís Alay Rodríguez, comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona; Manel Gorriz Martínez Director del Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret Internacional Humanitari de Creu Roja Catalunya i Àngels Mataró Pau, membre del Consell Directiu d'ANUE.

Breu documental sobre la malaltia del Pian i la tasca del Dr. Oriol Mitjà
Abans que el Dr. Oriol Mitjà rebés el premi,  es va projectar un curt vídeo, resum del documental "On acaben els camins", o es podia comprovar les característiques de la malaltia del pian i la facilitat amb la que es pot arribar a eradicar. Un vídeo que va ennuegar d'emoció els assistents, en mig d'un silenci aclaparador.


Un record per Nadia Murat
El Dr. Oriol Mitjà va dedicar les seves primeres paraules un cop rebut el premi a qui li va precedir l'any 2016, l'activista "de grandissima alçada moral" Nadia Murat iva afirmar que per això era per ell un gran orgull rebre aquest premi. També va tenir un record cap a totes les persones que han lluitat per solucionar els conflictes humans, protegir de la discriminació lluitat contra la discriminació, els drets dels infants. També da agrair a ANUE que any rere any assenyalés l'existència dels conflictes i de les possibles solucions pacífiques i sostenibles per acabar-hi amb ells.

Un premi per a unes poblacions oblidades 
La interpretació que va fer del premi el Dr. Oriol Mitjà va ser que havia estat atorgar a unes poblacions oblidades que patien una malaltia tropical també oblidada. Persones que viuen a llocs remots que pateixen unes malalties terribles, que  són símptoma d'unes enormes desigualtats socials ( aquesta malaltia si es donés a una ciutat occidental estaria eradicada perquè amb  una toma d'un comprimit d'un antibiòtic es cura)  i  que posen en evidència una realitat paral•lela  extremadament dura, on l'accés a la sanitat, a l'educació és minsa i es realment escassa la possibilitat d'accedir als fàrmacs.

No hi ha recerca farmacèutica per malalties que només es donen als països pobres.
Aquestes societats de les que parlava ahir el Dr. Oriol Mitjà, són pobres i  no tenen capacitat per influir en la política i molt menys encara per motivar a les empreses farmacèutiques a investigar per trobar cures per malalties que només afectes a gent pobre, perquè no hi ha rendiment econòmic amb aquest medicaments.

drets. CC Wikicommons. Dr. Oriol Mitjà i Villar (foto 2016)

El testimoni d'un metge dedicat a curar malalts.
Segurament el moment més intens va ser sentir explicar al Dr. Oriol Mitjà la seva experiència dels darrers dos mesos (fa just una setmana que va tornar de Papua-Nova Guinea) davant el patiment dels malalts. En va parlar de les persones que haviavist  morir durant aquest temps, perquè no podien rebre una transfusió de sang quan pateixen una anèmia, o no se li podia fer una diàlisi renal o no podien accedir a qualsevol altre procediment que a un hospital a Catalunya serien d'aplicació habitual per aquests casos; i ens va parlar del dolor de les seves famílies en veure patir el procés de la malaltia i del dolor de la pèrdua del seu ésser estimat.

És des d'aquesta posició de metge que testimoniava sobre la crua realitat de la població amb qui comparteix el seu dia a dia que el Dr. Oriol Mitjà ens va explicar també una història d'èxit, a d'una  nena que va patir el pian i com no anava a l'escola per por a patir rebuig per part dels companys;  de com jugava sola a un pati enfangat,  davant el desconeixement de la seva mare quant a com podia arribar a ser de greu la malaltia i com li podia afectar els ossos i la mobilitat de per vida, i que una simple toma d'un comprimit la podia guarir. La nena tenia una nafra enorme, que va guarir ràpidament amb una sola toma de l'antibiòtic. Guarir-la va tenir un cost inferior a 1 euro. 



La noble fita de fer realitat el dret a la salut com a un dels màxims exponents dels Drets Humans.
En aquesta direcció  i amb el desig de fer realitat la noble fita que ens proposa el  Dr. Oriol Mitjà, d'ajudar a estendre i fer real el dret a la salut entre aquestes poblacions tan oblidades i tan pobres, ell mateix va valorar molt positivament que  dins dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides estigui inclòs l'eradicació de malalties tropicals desateses (objectiu 3.3)

Mesures que ja es poden aplicar
A dia d'avui hi ha mesures específiques que poden fer realitat l'eradicació del pian i també un ventall de sistemes per ajudar a aquestes poblacions en la seva lluita contra la malaltia i la pobresa, com els ajuts al desenvolupament, o donar suport  als governs locals amb mecanismes administratius que facilitin i millorin les polítiques de salut,  i molt especialment, demanar a les empreses privades que agafin el compromís de respectar el patrimoni de les persones pobres perquè hi ha masses multinacionals que practiquen l' espoli. Hem de demanar un capitalisme més ètic que assumeixi com a part de si mateix una vessant de responsabilitat social

Agraïment a qui col•labora
Molts col•legis, clubs esportius, i col•laboradors particulars que aporten petites quantitats al compte bancari de  ISGlobal  ( per fer donatius); també compten des de fa poc amb la col•laboració de la Fundació La Caixa  i del Laboratori Isdin; va destacar molt especialment l'ajut de l'Agència Catalana  de Col•laboració al Desenvolupament, dels Ajuntaments de Arenys de Munt i de Barberà del Vallès, perquè posen en evidència que des del món de la política es poden utilitzar els fons públics per ajudes sol•lidaries.

Els plans del 2018: portar el fàrmac a 200.000 infants. i després a tota la població afectada.
Una empresa brasilera (EMS) col•labora per aconseguir una producció de 100.000.000 de pastelles de l'antibiòtic,  amb el que es podrà tractar als 100.000.000 de persones que viuen en països endèmics a l'Àfrica i en algun país de  l'Amèrica del Sud, però cal obtenir els diners necessaris per fer arribar els fàrmacs a destí, ja que el transport i la distribució perquè arribin a aquests països és costós.

Diners ben invertits:
Qualsevol petita ajuda és no només benvinguda, és una col•laboració per crear un món millor i eradicar una malaltia cruel i trist. Enllaç per fer donatius

Entre tots ho podem fer real!



L'acte va concloure amb la interpretació per part del tercet  "Filarmònica Popular" de dues magnífiques peces barroques i en especial per tancar l'acte amb  el "Cant dels Ocells" de Pau Casals.

El degoteig interminable de morts al nostre país.
L'Institut Català de les Dones ha editat un informe on reflexa l'evolució de la violència a Catalunya des de l'any 2008.  Un dels elements que sobta és veure que el nombre de dones mortes que han denunciat prèviament els maltractament és molt baix. 

Mutilacions i matrimonis forçats.
Segons el citat informe de l'ICD la tendència és a la baixa.

Telèfon d'atenció a les dones: 900 900 120
Des de gener fins a l'octubre de 2017 ha atès un total de 9301 trucades. La gran majoria en l'àmbit de la parella.  Per tipologia de violència, la major part és de tipus psicològic (molt greu en realitat perquè és el primer estadi,  perquè implica la destrucció de l'autoestima de la dona i perquè sol acompanyar els altres tipus de violència ( física, econòmica i sexual).

Enllaç amb l'informe.


Campanya "Per una Catalunya Lliure de Violències Sexuals"  #JOTAMBE

• Manifest redactat per la periodista Mònica Planas
• Full informatiu

L'ICD ens convida a fer acció a través de les xarxes socials
Si voleu participar en l'acció de sensibilització a les xarxes socials Per una Catalunya lliure de violències sexuals. #JOTAMBÉ, us podeu descarregar alguna de les imatges de cartell adjuntes, fer-vos una fotografia amb ella i compartir-la per les xarxes socials amb l’etiqueta #JOTAMBÉ i anomenant l'@icdones. 




Una mirada cap a la situació de la dona al món
Les dades que publica l'ONU arran l'estesa, persistent i devastadora realitat que suposa la pràctica arreu d'actes de violència contra les dones i les nenes,  pel fet de ser dones i nenes, és -com sempre-  aterradora.

Violació, violència física, mutilació genital, assassinats...
Segons l'ONU altra violència menys evident, però que segons les estadístiques afecta a quasi el 50% de les dones casades és el fet de no poder prendre les seves pròpies decisions, en aspectes tant essencials com els temes de la seva salut, o la utilització de sistemes anticonceptius, o el consentiment dins la parella per mantenir relacions sexuals.

La violència derivada de les accions militars o de guerra comporta sempre un major impacte sobre les dones i les nenes,  només cal recordar les històries de Nadia Murad o de Lamiya Aji Bashar que coneguem perquè van poder escapar i van denunciar les terribles experiències que els va tocar viure i també cal no oblidar l'experiència patida per les dones durant la guerra de Bosnia-Herzeegovina  (1992-1995) perquè les dones van ser sistemàticament raptades i violades; una pràctica que es massa comú a tots els conflictes ètnics violents. Un relat de l'absoluta indefensió de les dones és el que va explicar l'any 2008 Chris McGreal a The Guardian en relació a l'experiència viscuda per una de les víctimes, que va ser violada per membres de les milicies Mai Mai i posteriorment per extremistes hutus rwandesos.  La pràctica és habitual, les conseqüències són violacions múltiples, contagis de VIH i embarassos no desitjats.  Segons informaven grups congolesos de drets humans el nombre de dones violades suposa el 70% .

Alguns casos massa comuns i més brutals són els que impliquen la tortura d'aquestes dones violades, incloent ferides extremadament greus als seus genitals.

Es calcula que uns 2.bilions de persones de 35 països i territoris es troben en risc de patir violència.
Violar, torturar i mutilar les dones és un arma de guerra. En altres casos es produeixen en un context de genocidi  o de crims contra la humanitat.

Aquest interactiu, tot  i que en anglès, és prou clar respecte aquest temes. 

Augmentar la consciència i no deixar ningú darrera. 
UNiTE  encapçala una campanya de 16 dies (del 25 de novembre al 10 de desembre) per sensibilitzar i mobilitzar per aconseguir un canvi i un compromís social enfront de la violència  contra la dona.  El concepte del seu lema és "no deixem  ningú darrera, posem fi a la violència contra les dones i les nenes"

Mahatma Gandhi. By Unknown - http://img.aktuality.sk/stories/NAJNOVSIE_FOTKY/mahatma_gandhi_archiv_tasr.jpg, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=30408330

Avui dia 2 d'octubre es l'aniversari del naixement de Mahatma Gandhi i per aquesta raó les Nacions Unides ho dediquen a recordar la manera no violenta en que va defensar les seves idees i els seu projectes. Per aquesta raó avui és el Dia Internacional de la No Violència.

La no violència és la base de la cultura de la pau i com va dir Gandhi, la no violència "és més poderosa que l'arma de destrucció més poderosa concebuda per l'enginy de l'home".

La no violència és a la vegada el rebuig a la passivitat i el rebuig a la submissió, no ignora el conflicte, sinó una resposta al problema, sense fer-ne ús d'actes o activitats agressives o brutals.

La teoria de la no violència té com eix central la idea que el poder dels govern depèn del consentiment de la població, i a través de la no violència  es poden aconseguir canvis socials, polítics o econòmics.

Gandhi deia que "la violència és la por als ideals dels altres".  També deia "El que s'aconsegueix amb la violència només es pot mantenir amb violència" i que "La no violència és el cim de la valentia". En la seva visió de la necessitat de tenir una actitud no violenta sorgida del més profund de la nostra persona també ens deia" No deixis que es posi el sol sense que hagin mort els teus rancors"

Foto: Dolors Garcia

Aquest matí, a la Sala de la Galera del Museu Marítim, he pogut assistir a l'acte de lliurament del Premi de la Pau ANUE a Nadia Murad Basee. Nadia és una noia jove, una supervivent al horror del Daesh, de l'Isis o de l'Estat Islàmic, com millor us estimeu dir-ho.

Nadia és iaizita, membre d'una minoria que vivia al nord de l'Iraq,  el 3 d'agost de 2014 la seva vida es va capgirar.  L'arribada de les tropes de l'Isis al seu poble va suposar l'assassinat dels homes, el segrest dels nens per ser destinats a ser soldats (tots els que tenien més de 4 anys van ser traslladats per rebre instrucció i per convertir-los en musulmans). A les dones grans i als homes els van matar - hi ha dotzenes de foses on van ser llençats els seus cossos - a les noies joves les van agafar, les van traslladar i les van convertir en esclaves, van ser venundes perquè fossin esclaves sexuals, ho van fer amb totes les nenes, si tenien 8 anys ja les destinaven a ser ser venudes i violades. Totes van ser violades,  El seu pecat, era ser dona i no ser musulmanes.

Les seves denúncies, la seva lluita jurídica per aconseguir portar els responsables davant els tribunals, la seva esperança de veure que, a més de dir boniques paraules, ens posem en marxa i ajudem a acabar amb situacions com les descrites i que ajudem a rescatar a les dones i als infants que encara avui estan patint el que ella va patir, li han costat està amenaçada de mort.

Fa anys que treballa amb una advocada (l'advocada és Amal Clooney, la dona de George Clooney) per tal de poder aconseguir aquesta fita alguna vegada, però tot és lent, massa lent. Però es necessita la nostra ajuda, el nostre compromís per poder fer realitat el clam de justícia que fa en nom de tots els morts, de tots els infants, de totes les dones, de tots els homes assassinats, raptats, esclavitzats, explotats per l'Estat Islàmic. A dia d'avui cap botxí ha trepitjat encara un tribunal.

Eduard Sagarra, Nadia Murad i Mercè Conesa en un moment del lliurament del premi Foto: Dolors Garcia

La Nadia viu a Alemanya perquè la van rescatar d'un assentament de refugiats a Duhok (Iraq), a on havia arribat després d'escapar-se de l'Estat Islàmic.  Va tenir la sort de estar en el grup de mil persones que van acollir a Alemanya. És una refugiada que no ho volia tenir que ser, però ho és perquè va lluitar per sobreviure, per recuperar la seva dignitat com a persona.

Amb veu calmada i serena ens demana que, ara que l'Estat Espanyol  presidirà el Consell de Seguretat, es treballi perquè es doni importància al genocidi que ha patit el seu poble, la minoria de la qual ella en forma part. Ha explicat que cap de les foses ha estat documentada, que és lent aconseguir que les coses avancin i que ens necessita a tots perquè no quedin les coses tal com estan, perquè de les paraules es passi als fets.

Ens a dit que les dones són combustible en les guerres, ens ha demanat que no ens oblidem de les dones que encara estan en la situació que va estar ella.

En un moment de l'acte han passat un vídeo on els homes de l'Estat Islàmic parlaven obertament de la venda de las noies, del preu que podien tenir, de que se'ls podia fer el que es volgués perquè n'eren els amos. I un silenci pesat i dens s'ha produït a la sala. Els rostres d'aquells homes, que parlaven de les noies de manera sorneguera era com un cop a la boca de l'estòmac. Ser dona i sentir aquelles veus causava una barreja de fàstic i de por.

Eduard Sagarra, Nadia Murad i Mercè Conesa. Foto: Dolors Garcia

Avui la Nadia Murad ha rebut un premi, ha rebut el calor i l'afecte de tots els presents, però no podem quedar-nos només en aquest gest. Li cal el nostre ajut i a nosaltres ens cal entendre que no podem girar el cap davant tot el dolor que hi ha darrera d'un rostre que no somriu.

Aquesta noia, seguidora del Barça, senzilla i tendre, que vol solucions pacífiques para la gent que pateix com ella ha patit, que treballa per aconseguir que ens hi sentim part implicada i actuem, ha estat a Barcelona, ens ha demanat que l'ajudem.  Ella és ara ambaixadora per la Dignitat dels Supervivents del Tràfic de Persones, ella que és una supervivent de les 6500 dones que van ser raptades i esclavitzades el mateix dia que ella en el mateix poble, és el rostre que podem tenir present quan pensem en les dones que són raptades, violades, venudes, i assassinades perquè els seu amo pot fer el que vulgui amb  elles.

De l'acte en parlaré demà, de les paraules de la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; de les paraules d'Eduard Sagarra President d'ANUE, de la presentació de la campanya "Junt" de la ONU, de tot això parlaré demà. Avui estic massa afectada de veure cara a cara i haver pogut parlar un instant amb la Nadia Murad i d'haver pogut donar-li una abraçada a una noia que a viscut unes experiències que ningú, sota cap raó, sota cap excusa, ni sota cap pretesa defensa religiosa pot justificar. I en ella veig totes les milers de dones que encara estan patint avui dia un tracte, un maltractament, una reducció a objecte com el que ella va patir.

La Nadia Murad és valenta per donar testimoni del que ha viscut, però ara ens necessita a tots en el seu projecte de reclamar justícia i de construir un món on el respecte als drets humans sigui un fet i no només un bonic somni.

El proper mes de gener tindrà lloc el lliurament d'aquest premi que reconeix la campanya que a nivell mundial ha vingut realitzant Nadia Murad pe tal de denunciar la situació extrema que pateix la comunitat yazidita en mans de l'ISIS; una situació que encara és més crua en el cas de les dones i els infants.

Així mateix es reconeix amb aquest guardó la seva tasca d'informació al Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre el tràfic i l'esclavatge de persones al món.  La seva ferma decisió d'emprendre accions legals a nivell internacional contra els comandaments de l'Estat Islàmic perquè promouen el mercat d'esclaves a Síria i Iran li ha comportat està amenaçada de mort.

Nadia Murad va néixer a Kocho, un poble del nord de l'Iraq el 1993, i és yazidista (una religió monoteista sincrètica que inclou tradicions mitològiques regionals, aspectes del mitraisme, el zoroastrime, el cristianisme i l'islam). El 3 d'agost de 2014 els soldats de l'Estat Islàmic van massacrat a tots els homes de l'aldea i van esclavitzar a totes les dones i nenes, inclosa Nadia i les seves germanes. A totes elles les van  segrestrar i les van venudes i van ser utilitzades com a  esclaves sexual per la qual cosa Nadia Murad va ser violada i torturada fins que fa poder fugir el novembre de 2014. Actualment viu a Alemanya.  Avui dia és Ambaixadora de Bona Voluntat de les Nacions Unides per la dignitat dels supervivents de tràfic de persones.

Nadia Murad va rebre el 13 de desembre  el Premi Sàkharov  per la seva denuncia del genocidi que pateix la seva comunitat per part de l'Estat Islàmic. Durant l'acte de lliurament del Premi Sàkharov va denunciar que la seva comunitat s'ha desintegrat i va demanar que es processessin internacionalment als responsables del que ella denuncia com a  genocidi.  El Premi Sàkharov el va reble conjuntament amb la també activista  Lamiya Aji-Bashar qui com ella es yazidita i va patir esclavatge sexual, qui a més durant la seva fugida va patir greus ferides degut a una explosió i va perdre l'ull dret.

El Premi de la Pau d'ANUE s'atogra a una persona o entitat,  que destaqui per la seva defensa de la solució pacífica dels conflictes, dels Drets Humans, les llibertats fonamentals i el desenvolupament.

D'esquerra a dreta: Mònica Terribas, el conseller Raül Romeva Mikel Mancisidor Vicepresident del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de de Nacions Unides i Xavier Pons-Ràfols, vicepresident d'ANUE Foto: Dolors Garcia

Com cada any ANUE (Associació per a les Nacions Unides) ens ha tornat a convocar per tal de commemorar el Dia dels Drets Humans, en aquesta ocasió els convidats al debat eren  el conseller Raül Romeva, Mikel Mancisidor, Vicepresident del Comitè de Drets Económics, Socials i Culturals de les Nacions Unides; Mònica Terribas, periodista i Xavier Pons-Ràfols catedràtic de Dret Internacional Públic i vicepresident d'ANUE.

L'acte el va obrir  el Director General d'Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat de Catalunya, Sr. Manuel Manonelles, qui va presentar el participants en el debat.

La moderació activa va estar a càrrec de Mònica Terribas, qui va fer en primer lloc una defensa del dret d'expressió lligada a la situació viscuda els darrers dies arran al crema de les fotografies del Rei, i a la necessitat de revisar la legislació per adaptar-la al segle en que vivim.  Va destacar el fet que el paper de les xarxes socials quant a la llibertat d'expressió i a la vegada com aquestes mateixes xarxes socials són utilitzades per camuflar actes i declaracions que són delictes d'odi. Va incloure també l'exemple de com una amenaça de mort com la que s'ha jutjat fa pocs dies en relació a les amenaces rebudes per David Fernández acaben amb sentències que no semblen equitatives per la seva manca de sentit alliçonador en favor del respecte a les persones.  Va destacar també la situació que es viu en altres països com Turquia, (fent un esment especial a l'acord entre la UE i Turquia) la Xina o Síria i les continues vulneracions dels drets humans.  També va tenir un record pels companys periodistes perseguits i empresonats en aquest països.

El sr. Manuel Manonelles Director General d'Afers Multilaterals i Eurpeus de la Generalitat de Catalunya, presentant els participants al debat. Foto: Dolors Garcia

La seva primera pregunta a la resta dels participants va ser perquè expressessin  què es celebrava en aquest acte dedicat a la Declaració Universal dels Drets Humans dins el marc de 50è aniversari dels Pactes pels Drets Humans.

El conseller Romeva va contestar que realment no havia motius de celebració perquè l'existència dels Pactes el que venien a evidenciar era una mancança i el que marcaven era allò que no s'havia de permetre que succeís. També va destacar la plena actualitat d'aquells pactes creat arran la Declaració Universal dels Drets Humans, i com van ser la transformació de la mera declaració d'un desig a un compromís pres per cada estat signant per donar cos als drets que els pactes recullen.  Els pactes - va continuar afirmant el conseller - són el marc de referència i les institucions de cada país son les encarregades de donar-li cos.

Els pactes són dos: El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civil i Polítics , ambdós signats el 16 de desembre de 1966-

Per la seva part Mikel Mancisidor va destacar que el que es commemorava era el fet que s'arribés a aquells acords. Va constatar la dificultat que presenta anar avançant en les fites propostes per tal que es facin avanços en els drets com l'accés a l'aigua o l'educació primària per nomenar dos de les fites per les que s'ha treballat dins els "Objectius del Mil•leni" i com ara s'han afegit de noves perquè a cada pas que s'avança també sorgeix la necessitat de continuar afegint nous reptes, que precisament sorgeixen gràcies a que s'han arribat a les fites anteriors. Per tant, va testimoniar que es tracta d'un treball de llarg  abast, de continua lluita i on mai es pot donar per satisfeta la recerca de fer realitat els drets humans.  Va destacar també que els nous objectius destaquen la sostenibilitat, així el nou projecte 2016-2030 s'emmarca sota el títol "Objectius de Desenvolupament Sostenible"

A la pregunta de quin podia ser el balanç de la situació sobre els drets humans. Mikel Mancisidor va afirmar que hi havia aspectes positius i negatius  perquè si per un costat s'ha reduït la pobresa extrema al món, d'altre costat també han hagut retallades de drets socials com a conseqüència de la situació econòmica actual en especial a Europa, tot i que va puntualitzar que no totes les retallades impliquen necessàriament pèrdues de drets socials. També va fer l'observació que la situació a Europa no apuntava a que tornés a ser com abans de l'any 2008.  Va destacar també el creixement de la desigualtat interna dins els països europeus.

Mònica Terribas també va preguntar si es pot concretar algun fet que no hagués sigut possible establir resultats concrets que no haguessin sigut possible sense aquest pactes.

Xavier Pons-Rafols va relatar la manera com l'any 1948 es va iniciar un procés mitjançant la Declaració de Drets Humans i com amb els Pactes de 1966 esdevé dret positiu , és a dir uns drets que es poden exigir davant els tribunals del països signants.   (Sense la declaració i sense els posteriors pactes ningú pot afirmar que els nivells assolits en el reconeixement i en la pràctica del drets humans hagués estat possible).

La següent pregunta va centrar el tema en els instruments per comprovar que els Estats compleixen els seus compromisos i si aquest necessitaven una actualització.
Segons va informar el Sr. Mancisidor, avui dia l'ONU està en contacte no només amb els Estats membres i amb les OGN, també amb d'altres actors que pel seu pes afecten la realitat política i econòmica al món.  Va destacar el fet que avui dia es pugin presentar denuncies individuals i no només depengui tot de les informacions dels Estats.

Mònica Terribas llegint la introducció a la Declaració Universal dels Drets Humans. Foto: Dolors Garcia

La vigilància de la manera com els Estats compleixen els Tractats es realitza mitjançant l'examen dels informes periòdics que remeten el mateixos Estats.  També s'emeten directrius per ajudar els Estats a preparar els informes; es fan observacions generals sobre la interpretació dels tractats, s'organitzen debats, etc.  També  s'examinen les denúncies o comunicacions dels particulars en les qual s'al•leguen incompliments o violacions dels seus drets per part d'un Estat signant dels Tractats.  Existeix també un procediment d'examen encara que no hi hagi informe pe part de l'Estat, en el qual es podrà rebre informació dels associats de l'ONU i de ONG  i en base a aquesta informació i mitjançant diàleg amb l'Estat es formularan observacions i recomanacions.  Existeixen diversos comitès especialitzats per tal de poder examinar les comunicacions dels particulars com ara: el Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial; el de Drets Humans; el de l'eliminació de la Discriminació contra la Dona; el Comitè contra la Tortura;  el del Drets de les Persones amb Discapacitat; el Comitè contra les Desaparicions Forçades o la Convecció  Internacional per la Protecció dels Drets de Tots els Treballadors Migratoris i les Seves Famílies.  Existeix també  la Convenció contra la Tortura i el subcomitè per a la Prevenció de la Tortura; aquest subcomitè  demana a cada Estat  poder  visitar qualsevol lloc sota la seva jurisdicció i controlar on es poden trobar les persones privades de llibertat i farà entrevistes privades sense testimonis . Tot aquest sistema s'ha anat creant progressivament. Un element important el du a terme la societat civil que per un costat actuen amb propòsits o valors comuns amb els objectius de l'ONU i d'altre costat proporcionen a l'ONU informació fidedigna e independent sobre la situació i els esdeveniments que succeeixen  als Estats membre.

Quant a les diferències que es poden presentar entre les necessitats que sorgeixen a Europa o a un país desenvolupat  i a la manera en com pot conviure el concepte de seguretat amb el de llibertat,

Xavier Pons-Rafols va puntualitzar que els Drets Humans són Universals, Indivisibles i Interdependents. De la mateixa manera la Pau y el Desenvolupament van lligats.  El conseller Romeva va afegir que sovint les reivindicacions de seguretat tenen a veure amb la manca de Drets Humans i que cal anar als problemes de fons  i veure per què existeixen, ja que tant important és resoldre com no provocar situacions on es donin la manca de drets humans.Va afegir que sovint es cerca qui és el culpable en lloc d'anar a analitzar la complexitat que existeix, i els nivells i àmbits en que es troben les causes. Per la seva part Miquel Mancisidor va destacar que no es pot plantejar el binomi seguretat llibertat com si el resultat hagués de ser de suma zero. No són valors necessàriament antagònics.

Un tema que no podia faltar i sobre el qual Mònica Terribas va posar l'accent va ser el conflicte a Síria i la situació dels refugiats.

Joan Carles Gallego, Secretari General de Commissions Obreres a Catalunya, llegint dos articles relacionats amb els drets laborals i de seguretat social que conté la DUDH Foto: Dolors Garcia

Miquel Mancisidor va  referir-se al fet que vivim en un món més complicat que mai,  on a més a més les grans potencies  són més ingovernables que mai (cas Putin - Trump) .  Mònica Terribas va puntualitzar que s'ha trobat a faltar un missatge més potent per part de Nacions Unides. Mancisidor va reconèixer que el perfil de Ban Ki-moon és discret però que no es pot oblidar que coneix molt bé que significa ser refugiat perquè ell ho va ser arran el conflicte entre les dues Corees quan tenia sis anys. (Ban Ki-moon va explicar la seva experiència l'octubre de 2015 durant la visita a Roma al "Centro Tenda di Abramo" pels refugiats . Va explicar com van arribar Nacions Unides amb la seva bandera blava i va significar una llum d'esperança i com els va finalment salvar.)  Quant a la solució del tema dels refugiats el conseller Romeva va afegir que es començarà a solucionar a partir que es comenci a parlar de persones, quan es posin cara, nom i cognoms,  i es deixi de parlar del conflicte de manera genera i sense rostre.

Núria de Gispert llegint altres dos articles en aquest cas sobre els dret polític, ja que cada lector va ser seleccionat en relació al sector o àmbit pel qual es conegut. Foto: Dolors garcia

Acte seguit es va procedir a la lectura de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) per part de representats de la societat civil. Els lectors van ser:

• Dr. Jordi Mauri Santuré, president del Consorci Sanitari Integral, Generalitat de Catalunya.
• Sra. Elvira Méndez, presidenta de l’Associació Salut i Família. 
• Sra. Maria Teixidor Jufresa, vicepresidenta de la Fundació Futbol Club Barcelona.  
• Il•lma. Sra. Rosa Maria Barberà Ramos, vicedegana de l’ Il•lustre Col•legi de l’Advocacia de Barcelona. 
• Sr. Santos Fèlix Farreras, membre de l’Òrgan Paritari per a la Igualtat, Generalitat de Catalunya.
•  Sr. Eduard Sagarra Trias, president de l’Associació per a les Nacions Unides 
• Sr. Carles Macian, adjunt al secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Generalitat de Catalunya. 
• Sra. Rosa Balaguer, directora general del Casal dels Infants. 
• Sra. Rosa Castellà, presidenta de l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir). 
• M. Hble. Sra. Núria de Gispert, expresidenta del Parlament de Catalunya. 
• Sr. Joan Carles Gallego, secretari general de CC.OO de Catalunya. 
• Sra. Laura Pelay i Bargalló, vicesecretaria general Àrea Externa i Portaveu. UGT de  Catalunya. 
• Dra. Magda Bundó, vocal de la Junta de govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. 
• Sra. Gemma Sendra, membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA). 
• Sr. Eduard Arruga, president del Banc d’Aliments.

Tot l'acte va estar coordinat per Xavier Guerrero, adjunt a la Direcció d'ANUE.

L'acte va tenir lloc a Barcelona, al Palau Centelles al saló del Consell de Garanties Estatutàries.