Violència contra les Dones III – L’agressió sexual en els conflictes armats.
Drets Humans de novembre 30, 2012Titios vol violar Leto (la filla d'un dels Titans) Apol·lo i Artemis que eren fills de Leto proven de deturar-lo. Àmfora Grega de Figures Vermelles circa 515 a.C. Museu del Louvre Foto: |
Probablement és una de les històries més silenciades, probablement perquè els seus resultats són devastadors per a qui la pateix, per a la família i la comunitat, amb conseqüències de embarassos i infants no desitjats, estigmatització, rebuig, malalties, traumes psicològics, a més de causar reaccions col•lectives amb dones a les que se’ls limita la vida pública per por a que siguin atacades i amb noies a les que no se’ls permet anar a l’escola per la mateixa raó, causant com dany col•lateral un reforçament de la discriminació de gènere.
Algunes de les dades concretes de les que es disposa són del genocidi de Rwanda, on entre 250.000 i 500.000 dones van ser violades. Al voltat de 50.000 a Sierra Leone; a Bòsnia i Hercegovina s’estima que van ser entre 20.000 i 50.000 les dones que van passar per aquesta experiència, altres tantes dones Albanes Kosovars del conflicte a Sèrbia; pel que fa a la República Democràtica del Congo, s’estima que la xifra arriba a 200.000 dones i noies han patit violació des del any 1988.
La pròpia UN ha reconegut que en molts altres conflictes la violació s’utilitza com una arma de guerra; ho fan per avergonyir, atemorir i controlar les comunitats; i en alguns casos per deixar embarassades a efecte d’alterar els equilibris ètnics, evitat que una determinada ètnia no tingui descendència pròpia, sinó que el pare sigui de l’ètnia adversària. Cal afegir que el caos contribueix també a les violacions que la població civil realitzar a l’empara de l’existència de la realitzada pels grups armats.
Sovint la situació continua un cop acabat el conflicte, fins el moment en que es reconstrueix el sistema judicial i legal que aconsegueixi establir, al menys potencialment, el compromís de respectar les regles de la llei.
Al juny de 2008, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la resolució 1820, reconeixent des del principi que aquests actes i les seves conseqüències són una amenaça per a la pau i la seguretat internacional, requerint una resposta per el més ampli nombre d’actors afectats. Un any més tard el Consell de Seguretat va adoptar la resolució 1888, amb el nomenament d’un Representant Especial del Secretari General per a conduir tot el sistema d’acció.
Afrontar aquestes situacions requereix un conjunt d’accions sòlides i d’ampli abast, que incloguin una seguretat efectiva i una resposta legal, a la vegada que estratègies per evitar que es mantingui amagat el problema de la violència sexual, reforçar en tots els nivells els serveis de salut, el suport psicològic a les víctimes, i el fet que les dones es puguin integrar en tots els nivells de presa de decisió. Així mateix una gran voluntat, tant política com a nivell de recursos per tal d’acabar amb la política d’impunitat envers a aquest tipus de violència, també calen estratègies per a la prevenció.
Pel seu costat Nacions Unides Dones (UN Women), lliga l’enfortiment polític a la resolució 1820 ja esmentada, realitzant dues conferències envers al tema de la violència sexual en conflictes armats:
- Women Targeted of Affected by Armed Actors: What Role for Military Peacekeepers? (Les Dones com a sector afectat pels actors armats: Quin paper tenen les Forces Militars de Pacificació?)
- Conflict-Relates Sexual Violence in Peace Negotiations: Implementing Resolution 1820 (Conflictes i Violència Sexual en les Negociacions de Pau: Implementant la Resolució 1820)
Aquestes conferències es van desenvolupar amb la presència de l’alts representats dels Estats Membre, de representants de Nacions Unides, de membres dels estaments militars, també van participar experts en el tema i d’altres rellevants actors; la finalitat era impulsar el diàleg envers a una seguretat efectiva que doni respostes a la violència sexual i dirigida a solucionar les llacunes que presenten els marcs politics que existeixen.
Enfortir la Defensa: UN Dones, és una de les dotze entitats que participen al projecte de Nacions Unides d’Acció contra la Violència Sexual en els Conflictes, destinat a coordinar, millorar el rendiment de comptes, ampliar programes, defensar, donar suport als esforços nacionals per a prevenir la violència sexual i donar resposta efectiva a les necessitats de les víctimes supervivents; aquest projecte ha desenvolupat la web Stop Rape Now.
Enfortint la Capacitat Local: UN Dones ha desenvolupat un programa supranacionals: Supporting Women’s Engagement in Peacebuilding and Preventing Sexual Violence: Commuinity-Led Approaches. (Donant Suport a Participació de les Dones en la Construcció de la Pau y la Prevenció de la Violència Sexual: Plantejaments Comunitaris. Amb el desig de crear entorns de participació real en els posts-conflictes, en la creació de la pau, la recuperació dels mecanismes de decisió comunitaris, la policia local i institucions informals. També cerca enfortir el coneixement d’estratègies efectives i de suport per a víctimes de la violència sexual.
En la primera fase, el programa està donant suport a comunitat de dones, dins els aspectes ja citats, en sis conflictes: Afganistan, Haití, Libèria, Rwanda, Timor de l’Est i Uganda.