English Version

El passat 22 de febrer Albert Solé ens va delectar amb la seva conferència centrada en la vida musical al Vendrell i el paper de les associacions en relació a la música en el període  que aproximadament abastà des de  l’any 1950 al 1973, amb algunes pinzellades de temps anteriors. 

La data límit de 1973 correspon a l’any de la inscripció formal al registre d’entitats de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell (AMPCV), en que un grup de persones que portaven anys treballant per oferir activitats musicals a la vila on fos present la figura, obra i valors humans de Pau Casals van fer finalment el pas de constituir-la.

El Vendrell era –i ho continua sent– una vila on la música estava ben present, on persones i entitats han treballat de valent perquè aquesta vitalitat fos possible, i l’Albert Solé en va fer un relat que els feia justícia.

Com està previst que el text de la conferència sigui publicat per la AMPCV no m'estendré en aquest resum, però si que goso fer-vos una recomanació fervent: no deixeu de llegir el text de la conferència de l'Albert Solé quan es publiqui, perquè el seu contingut és amè, és didàctic, és emotiu i és un recull històric de la vida social i cultural del Vendrell en el període abans citat.

Joan Miró, president de l'AMPCV i Albert Solé

Tanmateix, partint de les dades que ell va oferir i ampliant-les una mica, i atès que estem en l’any del cinquantenari de la creació de l’associació, no em puc estar de fer un breu relat sobre el concert que l’any 1968 va tenir lloc per celebrar l’aniversari de naixement del Mestre, que aquell any complia 92 anys. Un concert que va ser una fita inoblidable.  

Un concert en el qual va participar Maurice Gendron, un excel·lent violoncel·lista  amic de Casals, qui li havia dirigit en l'enregistrament d'un disc. El Mestre, en un gest de reconeixement cap a la qualitat de Gendron, no va dubtar en  dirigir-lo quan li va proposar, cosa que va sorprendre a tot el món de la música del moment atès que es tractava de un violoncel·lista dirigint a un altre violoncel·lista. Avui dia aquest enregistrament, en especial la peça de Boccherini, es continua considerant un clàssic. El vídeo que teniu a continuació correspon a un dels moviments d’aquest enregistrament, i en aquest enllaç trobareu més informació i un altre vídeo amb un altre dels moviments.

 

 

En el  concert del 29 de desembre de 1968   Gendron va estar acompanyat de dos joves intèrprets: Lluís i Gerard Claret. Dos músics que encara avui continuen deixant una petjada indeleble, un com a violoncel·lista, l’altre com a violinista. 

A més van participar al concert, Gonçal Comellas, Jaume Francesch i Sra. Francesch (així apareix escrit al cartell. A l’ampliació de dades que trobareu més endavant apareix la seva identitat), Pere Serra, i  Joan Olivé, tots ells violinistes; Mateu Valero i Josep Casasús, violes; Pere Busquets, Violoncel; tots ells, juntament amb el germans Claret,  eren professors de l'Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB).

El concert va tenir lloc a l'Església Parroquial de Sant Salvador del Vendrell, i el seu cor parroquial va participar interpretant la “Coral de la Cantata 84” de Johann Sebastian Bach; “Jesús està escoltant” de J. L. Dawson;  “El rústic villancet” de Lluís Maria Millet i el “Glòria a Déu” de l’oratori “El Pessebre” de Pau Casals.

Per la seva part Maurice Gendron va interpretar les suites 2 y 3 de Bach.  Per tancar el concert, amb acompanyament,  va interpretar el “Cant dels Ocells”. L’acte va comptar també amb la participació de Louis Bayle, poeta provençal.

El cartell i el programa informaven que el magne concert estava organitzat per “totes les Societats i Entitats Culturals i Esportives de la vila”. 

Cartell del concert de 29 de desembre de 1968 amb el programa i els participants .

El participants al concert de 1968

Maurice Gendron

Nascut a França el  26 de desembre de 1920, podia llegir música des dels tres anys. Li van intentar fer aprendre el violí, però ell es va estimar aprendre el violoncel. Al deu anys va assistir -acompanyat pel seu professor Stephane Odero- a un concert de Emanuel Feuermann, i va quedar realment impressionat fins el punt que les llàgrimes li brotaren dels ulls. Gendron era fill d'una família modesta que no podia oferir-li un bon suport econòmic per seguir els seus estudis de música al conservatori de París; no obstant això,  ell ho va aconseguir; fins i tot va fer de venedor de diaris per guanyar alguns diners, amb tot escassament treia per poder estudiar i  per poder menjar. Tanmateix, la seva qualitat com a músic, li va valdre conèixer notables artistes com Jean Cocteau, Marc Chagall o Pablo Picasso o al músic Francis Poulenc.  

Gendron era home amb problemes de salut, raó per la qual va restar exempt d’incorporar-se a l’exercit quan va començar la II Guerra Mundial l’any 1939, malgrat això ell es va incorporar a la Resistència per lluitar enfront del nazisme. 

Com a intèrpret es va consolidar i va actuar nombroses vegades amb el compositor i pianista Jean Françaix (1912-1997) amb qui va fer força enregistraments. També va actuar amb el compositor i pianista Dinu Lipatti. (Lipatti continua sent considerat un dels més elegants i refinats pianistes del segle XX, però va morir el mateix any 1950, el 2 de desembre, per un  limfoma de Hodgkin, quan tenia 33 anys. Va ser la malaltia la que va impedir que Gendron i Lipatti fessin enregistraments plegats,  tot i que hi ha un disc on la cara A és un concert de Lipatti de 1950 enregistrat en directe i la B un concert de Gendron, de 1953).    

El 1945 Gendron va debutà a Londres, on va estrenar el concert per a violoncel núm. 1 de Prokofiev, acompanyat per la Simfònica de Londres dirigida per Walter Susskind. El mateix any tocarà acompanyat per Benjamin Britten, també a Londres. Cal no oblidar que Yehudi Menuhin  (violí),  Hephzibah Menuhin (piano) i Maurice Gendron van formar un trio de reconegut prestigi i qualitat. 

Gendron també va ser director y professor. Va morir el 20 d’agost de 1990 a la seva ciutat de naixement, Grez-sur-Loing. El seu violoncel era  un "Stradivarius" de 1693, després de la seva mort va passar a ser conegut com a "Ex-Gendron". 

França va honorar a Gendron atorgant-li la Legió d'Honor.

Lluís Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951) i Gerard Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951)

Pau Casals n’era el padrí de Lluís Claret i va ser la primera persona en creure en les qualitats artístiques que farien de Lluís Claret un reconegut violoncel·lista, guanyador dels concursos Pau Casals (1976) i Mstislav Rostropovitch (1977). Lluís Claret va ser alumne de Gendron.

Enamorat de la música de càmera i de la pedagogia, a la que ha dedicat i dedica bona part de la seva activitat, tant al Conservatori de Música del Liceu com al New England Conservatory de Boston, entre d’altres, també itcipa com a  jurat de nombrosos concursos i ofereix cursos internacionals. 

Quant a Gerard Claret, és intèrpret i pedagog. Va ser deixeble de Joan Massià i de Enric Casals. Va guanyar el Concurs Tenuto de la Ràdio Televisió Belga (1974) i la medalla del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona. El 1993 va fundar l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, i al 2001 la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra.

Ambdós germans tenien 17 anys quan van actuar en el concert del Vendrell.  El mateix any van debutar al Palau de la Música de la mà d’Antoni Ros Marbà.

Al llarg de la seva vida han creat el Trio de Barcelona, amb el pianista Albert Atenelle,  i al 2013 el Claret Piano Quartet, compost pels dos germans juntament amb Christian Ifrim (viola) i Maruxa Llorente.

Ambdós van rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1996 en Lluís Claret i l’any 1998 en Gerard Claret.

Lluís Claret i Gerard Claret, acompanyats per Lluís Rodríguez Salvà interpreten el Trio en La menor, op 50 de Txaikovsky  (El Petit Palau - Palau de la Música Catalana 2006)

Per conèixer millor als germans Lluís i Gerard Claret:

Gonçal Comellas. Va néixer a Avinyonet de Puigventós (Girona) el 1945. Es violinista i director. Va iniciar els seus estudis de violí als onze anys. Va ser alumne de Joan Massià. També va rebre classes de Yehudi Menuhin. Va obtenir el 1r Premi de Violí i el Premi de l’Audiència al Concurs Internacional Carl Flesh de Londres (1972). És fundador i director de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas.

Jaume Francesch i Saènz (Barcelona 1942-1994). També va ser deixeble de J. Massià. Va guanyar el premi Gienes (1968). Va ser concertino de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.

Sra. Francesch.  A la recerca de la seva història vaig trobar a la Viquipedia que el nom de l’esposa de Jaume Francesch era Mercè Serrat. Vaig cercar una confirmació i la vaig trobar a la biografia de Jaume Francesch Serrat on consta que és fill de Jaume Francesch Saènz. Vaig provar de trobar una biografia de Mercè Serrat però només vaig localitzar un seguit de cartell d’una jove violinista que als set anys havia debutat a Barcelona (1941). És molt improbable que haguessin a Barcelona al mateix temps dues notables violinistes amb el mateix nom, per la qual cosa el més probable és que es tracti de la mateix persona. Us deixo enllaç amb els cartells

Joan Olivé.  Va ser alumne de Massià, i company de classe de Gonçal Comellas.

Mateu Valero. He trobat un seguit de cartells de concert en els quals va participar. Us deixo l’enllaç perquè els pugueu veure.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/ProgPMC/search/searchterm/Valero%2C%20Mateu!MATEU%20VALERO/field/subjec!all/mode/exact!all/conn/and!all

Pere Busquet i Mensa ( 1938-2001). Va ser altre dels alumnes de Massià. Va ser primer violoncel de l’OCB i de l’orquestra del Liceu de Barcelona. Va formar part del Quartet Sonor i del Trio Bartók. També va ser catedràtic del Conservatori Superior  Municipal de Música de Barcelona.

Louis Bayle. (1907 – 1989). Autor de prop una cinquantena d’obres, incloent una gramàtica del provençal modern i d'un tractat sobre la versificació provençal. Va ser professor de provençal a Toulon i director de la revista “La Targo”.  Apareix també com a autor del prefaci del llibre Antologia da Poesia Provençal Moderna de Manuel de Seabra (1972). Enllaç amb la Biblioteca Nacional de França on apareix el llistat complert de les obres de Bayle.

El programa de mà del concert el podeu veure en aquest enllaç:

CASTELLANO

El pasado 22 de febrero Albert Solé nos deleitó con una conferencia centrada en la vida musical del Vendrell y en el papel que las diversas asociaciones del municipio tuvieron con relación a la música en el período que iba de 1950 a 1973, con algunas pinceladas sobre épocas anteriores.

La fecha de 1973 quedaba fijada por ser el año en que se inscribió formalmente en el registro de entidades la Associació Musical Pau Casals del Vendrell (AMPCV). Fue un acto de formalización porque las personas que la componían ya hacía años que venían trabajando para ofrecer actividades musicales que tuvieran como eje la figura, obra y valores humanos de Pablo Casals.

Como está previsto que el texto de la conferencia sea publicado no me extenderé en hacer un resumen, pero si que me atrevo a haceros una recomendación ferviente: no dejéis de leer el texto de la conferencia cuando se publique, porque su contenido es didáctico, es emotivo y un verdadero testimonio histórico de la vida social y cultural del Vendrell durante el período antes citado.

Sim embargo si deseo hacer una amplia mención, partiendo de los datos que Albet Solé ofreció, y ampliando algunos de ellos, en relación al concierto que en 1968 se organizó para celebrar el 92 cumpleaños de Pau Casals, en gran medida porque fue un punto de inflexión en la vida musical del Vendrell y porque también fue la semilla de la que nació la AMPCV, de la cual se cumple este 2023 el cincuentenario de su creación oficial. 

 La figura principal del concierto fue Maurice Gendron, un excelente violonchelista, amigo de Casals, a quien dirigió en una grabación que aún hoy, en especial la composición de Boccherini, se sigue considerando un clásico. Pau Casals, en un gesto de reconocimiento a la calidad de Gendron no dudo en aceptar la propuesta de dirigirlo, cosa que sorprendió al mundo de la música de aquellos momentos dado que se trataba de un chelista dirigiendo a otro chelista. (En el texto en catalán encontraréis un vídeo con uno de los movimientos de esta grabacióny un enlace a más información y otro vídeo con otro movimiento del mismo concierto).    

En el concierto del 29 de diciembre de 1968 Gendron estuvo acompañado por dos jóvenes intérpretes: Lluís i Gerard Claret. Dos músicos que hoy día continúan dejando una huella indeleble, el uno como violonchelista, el otro como violinista.

Además, participaron los violinistas Gonçal Comellas, Jaume Francesch i Sra Francesch (así consta textualmente en el cartel. En la ampliación de datos que encontraréis más adelante se indica su nombre), Pere Serra y Joan Olivé; los violas Mateu Valero y Josep Casasús y el violonchelista Pere Busquets. Todos ellos, junto a los hermanos Claret, eran profesores de la Orquesta Ciudad de Barcelona.

El Coro de la Iglesia Parroquial de San Salvador del Vendrell (donde se celebró el concierto) también participo, interpretando “Coral de la Cantata 84” de Johann Sebastian Bach; “Jesus está escuchando” de J. L. Dawson; “El rústic villancet” de Lluís Maria Millet i el “Glòria a Déu” del oratorio “El Pessebre” de Pau Casals.

Maurice Gendron tocó las suites 2 y 3 de Bach. El concierto concluyó el “Cant dels ocells”, interpretado por Gendron con acompañamiento.

También participó en el concierto el poeta provenzal Louis Bayle.

El cartel y el programa informaban que el “magno concierto” estaba organizado por “todas las sociedades y entidades culturales y deportivas de la villa”.

Los participantes en el concierto de 1968

Maurice Gendron

Nació en Francia el 26 de diciembre de 1920. A los tres años ya podía leer música así que la familia intento que aprendiera a tocar el violín, pero a él no le gustaba ese instrumento y prefirió el violonchelo. A los diez años asistió, acompañado por su profesor Stephane Odero, a un concierto de Emanuel Feuermann y quedó tan impresionado que se le saltaron las lágrimas. 

Gendron era hijo de una familia modesta que no podía ofrecerle apoyo económico para que pudiera estudiar en el conservatorio de París, pese a ello él marchó a París y consiguio su propósito, trabajando como vendedor de periódicos para ayudar a su paupérrima economía.

A pesar de todas las dificultades, su calidad como músico le valió conocer notables artistas como Jean Cocteau, Marc Chagall o Pablo Picaso, o al músico Francis Poulenc. 

Gendron tenía problemas de salud de manera que cuando estalló la II Guerra Mundial fue declarado exento de incorporarse a filas; cosa que no impidió que se uniera a la Resistencia para luchar contra el nacismo.  

En relación a su carrera musical, actuó durante muchos años con el pmositor y pianista Jean Françaix (1912- 1997) conquien grabó un buen número de discos. (vídeo en el texto en catalán); y con el también compositor y pianista Diny Lipatti, con quien no pudo realizar ninguna grabación dado que Lipatti falleció prematuramente a causa de un linfoma de Hodgkin, el 22 de diciembre de 1950. (A Lipatti se le sigui considerando uno de los pianistas más elegantes y refinados del siglo XX. Existe un disco en cuya cara A hay un concierto de Lipatti, que procede de una actuación de 1950 y en la cara B un concierto de Gendrón, pero este último fue grabado en 1953). 

En 1945 Gendron debutó en Londres, estrenando el concierto para violonchelo núm. 1 de Prokofiev, acompañado por la Sinfónica de Londres dirigida por Walter Susskind. El mismo año, también en Londres, tocará acompañado por Benjamin Britten. Hay que destacar las actuaciones que realizó junto a Yehudi Menuhin (violín) y  Hephzibah Menuhin (piano), con quienes formó un trio. (Vídeo en el texto en catalán).

Gendron también fue director y profesor. Murió el 20 de agosto de 1990 en su ciudad natal de Grez-sur-Loing. Su violonchelo era un “Stradivarius” de 1693; después de su fallecimiento el instrumento paso a ser denominado “ex-Gendron”.

Francia otorgó a Maurice Gendron la Legión de Honor.

Lluís Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951) y Gerard Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951)

Pau Casals era el padrino de Lluís Claret, y fue la primera persona en creer en sus cualidades como intérprete, no se equivicó, porque hoy es un reconocido chelista que ha ganado, entre otros, el concurso Pau Casals (1976) y el Mstislav Rostropovitch (1977). Lluís Claret fue alumno de Gendron, y es un enamorado de la música de cámara y de la pedagogía. Ha dedicado a está última gran parte de su actividad, en el Conservatorio de Música del Liceu, o en el de New England Conservatory of Boston, entre otros. Asimismo, participa como jurado en numerosos concursos. También imparte cursos internacionales.

Gerard Claret es interprete y pedagogo. Fue discípulo de Joan Massià y de Enric Casals. Ganó el Concurso Tenuto de la Radio Televisión Belga y Medalla en el Concurso Maria Canals de Barcelona. En 1993 fundó la Orquesta Nacional Clásica de Andorra y en el 2001 la Joven Orquesta Nacional de Cámara de Andorra.

Ambos hermanos tenían 17 años cuando actuaron en el concierto del Vendrell. Ese mismo año debutaron en el Palau de la Música, dirigidos por Antoni Ros Marbà.

A lo largo de su vida han creado diversos grupos, entre ellos el Cuarteto Ciudad de Barcelona con Maeu Valero (viola) y Gonçal Comellas (violín), el Trio de Barcelona, con el pianista Albert Atenelle, y en el 2013 el Claret Piano Quartet, con Christian Ifrim (viola) y Maruxa Llorente (piano).

Ambos han recibido la Cruz de Sant Jordi. Lluís Claret en 1996 y Gerard Claret en 1998.

(Encontraréis un vídeo con su actuación en el Petit Palau en 2006, junto a Lluís Rodríguez Salvà, interpretando en Trio en La menor, op 50 de Chaikovski, en el texto en catalán)

Gonçal Comellas. Nació en Avinyonet de Puigventós (Girona) el 1945. Es violinista y director. Inició sus estudios de violín a los once años. Fue alumno de Joan Massià y recibió clases de Yehudi Menuhin. Obtuvo el primer Premio de Violín y el   Premio de la Audiencia en el Concurso Internacional Carl Flesh en Londres (1972). Es fundador y director de la Orquesta de Cámara Gonçal Comella.

Jaume Francesch i Saènz. (Barcelona 1942 – 1994). También fue discípulo de Massià. Ganó el premio Gienes (1968). Fue el concertino de la Orquesta Ciudad de Barcelona.

Sra. Francesch. En la búsqueda de datos sobre quien era, enc ontré en Viquipedia que la esposa de Jaume Francesch Saènz era Mercè Serrat.  Busqué una verificación de ese dato,  y encontré la  biografía de Jaume Francesch Serrat  que inica que es hijo de Francesch Saènz. Intenté encontrar más datos sobre ella y localicé unos carteles de una violinista que ya a los siete años había debutado en Barcelona en el año 1941. No he podido encontrar datos biográficos que ayuden a constatar que fuera ella, pero es bastante improbable que hubiera en Barcelona en el mismo tiempo dos notables intérpretes de violín con el mismo nombre.  (El enlace con los carteles está en el texto en catalán).

Joan Olivé. Fue alumno de Massià y compañero de clase de Gonçal Comellas.

Mateu Valero. He encontrado unos carteles sobres sus actuaciones. El enlace está en el texto en catalán.

Pere Busquet i Mensa (1938 – 2001). Fue otro de los alumnos de Massià. Fue el primer violonchelo de la OCB (Orquesta Ciudad de Barcelona) y de la orquesta del Liceu de Barcelona. Formó parte del Quartet Sonor y del Trio Bartók. Asimismo, fue catedrático del Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona.

Louis Bayle (1907 – 1989). Autor de casi una cincuentena de obras, incluyendo una gramática del provenzal moderno y un tratado sobre versificación en provenzal. Fue profesor de esta lengua en Toulon y director de la revista “La Targo”. Aparece también como autor del prólogo del libro Antología da Poesía Provençal Moderna de Manuel de Seabra (1972). El enlace con la Biblioteca Nacional de Francia donde aparece el listado completo de obras de Bayle lo encontraréis en el texto en catalán.

Asimismo, en el texto en catalán encontraréis el enlace con el programa de mano del concierto de 29 de diciembre de 1968. 

English

On February 22 Albert Solé gave us a lecture about the musical life of the city of El Vendrell between 1950 and 1973, with some details from previous years.

1973 was the year in which the Associació Musical Pau Casals del Vendrell (Pau Casals Musical Association from El Vendrell (AMPCV) was registered in the Official Registry of Entities.

It was only a formal act because for years a group of people had been working to offer musical activities in El Vendrell, that commemorate the figure, the work and human values of Pablo Casals. These people were the core of the association.

The text of the conference will be published in the future, so I don’t want to write so much about its content; I just want to tell you that it was educational, emotional and a true portrait of the social and cultural life of El Vendrell at that time.

However, I do want to explain, starting from the information Albert Solé explained about the 1968 concert, and extending them a bit, how that concert celebrating the Master’s 92^nd birthday went. And, because this year is the 50^th anniversary of the founding of the AMPCV and that concert can be considered the turning point that will lead to that foundation.

The main figure of the concert was Maurice Gendron, an excellent cellist friend of Casals. They had met some years ago when they participated in the recording of an album.  For many people, at that time It was a surprise that Casals agreed to do so because it was a cellist conducting another cellist. But Casals admired Gendron and recognized his quality as a cellist. Today this album is considered a classic, especially the Boccherini Cello Concerto in B-Flat Major, G. 482. You can see a video with one of the movements of this recording included in the text in Catalan and another in this link.

Two young musicians took part in the December 1968 concert: Lluís Claret (cellist) and Gerard Claret (violin). Today they continue to be great musicians, with a long history as performers and educators.

Also participating in the concert the violinists Gonçal Comellas, Jaume Francesch I Mrs. Francesch (that is the textual information that appears on the poster. I will explain her name later in the extension of data); Pere Serra and Joan Olivé; the violas Mateu Valera and Josep Casasús, and the cellist Pere Busquets. All of them, together with the Claret brothers, were musicians of the Orquesta Ciudad de Barcelona (City of Barcelona Orchestra) (OCB).

The concert took place in the Church of Sant Salvador del Vendrell and its choir also took part in it. They sang “Bach’s Cantata BWV 84”; “King Jesus is a-Listening” by J. L. Dawson; “El rustic villancet by Lluís María Millet and “Gloria a Déu” from El Pessebre by Pablo Casals.  

For his part, Maurice Gendron performed Bach suites 2 and 3. The concert concluded with the song “El Cant dels Ocells” (The bird’s song) by Pablo Casals, performed by all the musicians and singers.  The Provençal poet Louis Bayle also participated in the event. 

The poster and the concert programme informed that this “great concert” was organised by “all the cultural and sporting societies and entities of El Vendrell”.

Participants in the 1968 concert 1968

Maurice Gendron.

He was born in France on December 26, 1920. At the age of three he could read music, so his family suggested he study the violin, but he preferred to study the cello. At the ages of ten, accompanied by his music teacher Stephane Odero, he attended a concert by Emanuel Feuerman. He was so moved by the performance that tears came to his eyes. Gendron’s family was modest, without the financial capacity to pay for music studies at the Paris Conservatory, but Gendron went to the city, he even worked as a newspaper salesman to survive. 

His great quality as a performer made it possible for him to meet great artists like Jean Cocteau, Marc Chagall or Pablo Picasso, and even the musician Francis Poulenc. 

Gendron had health problems, so he did not have to be a soldier in World War II. However, he participated in the Resistance and fought against Nazism. 

Regarding his musical career, he collaborated for many years with the composer and pianist Jean Françaix (1912-1997). (You can see a video of them in the Catalan text). He also collaborated with Diny Lipatti (composer and pianist), but they were unable to make any recording together because Lipatty died prematurely of a Hodgkin lymphoma at the age of 33 years in 1950. (Even today Lipatti is considered one of the most elegant and refined pianists of the 20th century. There is a disc with a piano concerto on side A and another concerto by Gendron on side B, but the former is a live recording duraing a concert in 1950 and the latter is a recording made by Gendron in 1953. 

In 1945 Gendron made his London debut in the premiere of Prokofiev’s Cello Concert No. 1, with the London Symphony Orchestra, conducted by Walter Susskind. The same year, also in London, he will perform for the first time with Benjamin Britten. We must highlight the performances that they did as a trio with Yehudi Menuhin (violin) and Hephzibah Menuhin (piano). (You can see a video of them in the Catalan text).

Gendron was also a conductor and a music teacher. He pas away on August 20, 1990 at his birthplace Grez-sur-Loing. His cello was a Stradivarius built in 1693; after his death this instrument was renamed “ex-Gendron”.

France granted Maurice Gendron the recognition of “Légion d’honneur”.

 

LLuís Caret i Serra (Andorra la Vella, 1951) i Gerard Claret i Serra (Andorra la Vella, 1951)

Pau Casals was the godfather of Lluís Claret, he was the first to believe in  Lluís Claret’s musical qualities, and he was right because he is a great cellist. He won the Pau Casals Contest (1976) and the Mstislav Rostropovitch Contest (1977). Claret was  a disciple of Maurice Gendron. He loves chamber music and teaching, so he has devoted a large part of his life to teaching, at the Liceu Music Conservatory and at New England Conservatory in Boston, among others. He also participates as a jury in numerous competitions and teaches international courses.

For his part, Gerad Claret is a performer and a pedagogue. He was a disciple of Joan Massià and Enric Casals. He won the Tenuto competition of Belgian Radio Television. He also won a medal at the International Contest Maria Canals in Barcelona. In 1993 he founded the National Classical National Orchestra of Andorra and in 2001 the National Young Chamber Orchestra of Andorra.

Both brothers were seventeen years old when they performed in El Vendrell in  1968. The same year they made their debut in Barcelona at the Palau de la Música, conducted by Antoni Ros Marbà.  

Throughout their lives they have created some musical groups such as the Barcelona City Quartet, with Mateu Valero (viola) and Gonçal Comellas (violin), the Barcelona Trio, with the pianist Albert Atenelle, or in 2013 the Claret Piano Quartet with Christian Ifrim (viola) and Maruxa Llorente (piano).

Both have recibed the Saint George Cros the highest distinction of the Generalitat of Catalonia. Lluís Claret in 1996 and Gerard Claret in 1998.

You can see the video of the Claret brothers’ performance at the Petit Palau (Palau de la Música Catalana) in 2006 with the pianist Lluís Rodríguez Salvà, playing the Tchaikovsky’s Trio in A minor, op 50.

Gonçal Comellas. He was born in Avinyonet de Puigventós (Girona) in 1945. He is a violinist and conductor. He started playing the violin at the age of 11.  He was a student of Joan Massià and he also received classes from Yehudi Menuhin. He won the first prize for violin and the audience prize in the Carl Flesh international competition. He is the founder and the conductor of the Gonçal Comella Chambre Orchestra.

Jaume Francesch I Saènz. (Barcelona 1942-1994) He was also a student of Joan Massià. He won the Gienes Prize (1968). He was the concertmaster of the Barcelona City Orchestra.

Sra. Francesch.  In the search for her biography, I found information on “Viquipedia” about the name of Jaume Francesch’s wife: Mercè Serrat.  I looked for a verification, and found it in the biography of Jaume Francesc Serrat. I continued looking for more information and found some posters about a young violinist who gave concerts since she was seven years old (1941) and who had the same name. It is highly unlikely that two women with the same name at the same time were notable violinists. In my opinion, it is most likely that they are the same person. You can see the posters of Mercè Serrat’s concerts in a link in the text in Catalan.  

Joan Olivé. He was a student of Massià and classmate of Gonçal Comellas.

Mateu Valero. I found some posters of his performances.  There is a link in the text in Catalan.

Pere Busquet i Mensa (1938-2001) He was also a student of Massià. He was the first cello in the Barcelona City Orchestra and in the Liceu Orchestra. He was part of the Quartet Sonor and the Bartok Trio. In addition, he was a professor at the Musical Conservatory of Music of Barcelona.

Louis Bayle (1907-1898). He was a poet who wrote about fifty books, including a Modern Provençal Grammar and a treatise on versification in Provençal. He was a teacher in Toulon and director of the magazine “La Targo”. He also wrote the foreword of the book Poetic Anthology of Modern Provençal” by Manuel de Seabra (1972). You can find the complete list of titles written by Bayle in a link in the Catalan text.

You can also find a link to the 1968 concert’s program.