Crònica del concert

Un concert de gran bellesa, dels que et fan sentir que la música s’enlaira i t’omple amb una serena felicitat, gràcies a uns intèrprets que et transmetien la seva enorme estima per la música i que la interpretaven amb un amor i reverencia que va més enllà del seu indubtable i més que reconegut talent.

El programa del concert

Johannes Brahms (1833 – 1897)
Sonata per a violí i piano núm. 2 en La major. Op. 100

Antonin Dvořák (1841 – 1904)
Trio per a piano, violí i violoncel, núm. 4 Op. 90. "Dumky"

Robert Schumann (1810 – 1856)
Quintet per a piano i cordes en Mi bemoll major. Op. 44

Els intèrprets

Jaime Laredo, violí
Sharon Robinson, violoncel
Anna Polonsky, piano
Mayumi Kanagawa, violí
Celia Eliaz, viola

Jaime Laredo (violí)
Sharon Robinson (violoncel)
Joseph Kalichstein (piano)


Antonin Dvořák (1841 - 1904)
Trio núm. 4 en Mi menor, Op. 90 "Dumky"
IV - Andante Moderato
Enregistrament 1986

Auto-generated by You-Tube
Provided by MenuettoClassics

Compartit a YouTube el 10 de maig de 2018
per Joseph Kalichstein Tema

Jaime Laredo

Sharon Robinson

Anna Polonsky

Anna Polonsky (piano)
Bella Hristova (violí)

Johannes Brahms (1833 - 1897)
Sonata per a Violí en Re menor núm. 3 Op. 108
I - Allegro

Merkin Concert Hall at Kaufman Music Center
Enregistrat per Skillman Music el 25 de març de 2019

Compartit a YouTube el 15 de maig de 2020
per Young Concert Artist

Laredo, Robinson i Polonsky ja havien ofert plegats el segon concert del festival. Aquest cop van actuar acompanyats de:

Mayumi Kanagawa

[Mayumi Kanagawa] Una benedicció sense esforç... amb un so quasi de viola, va transformar l’agitació entre el geni i la bogeria del Concert per a violí de Schumann en una bellesa commovedora

Frankfurter Allgemeine

Mayumi Kanagawa

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Sonata per a violí Núm. 1 en Sol menor. BWV 1001
I - Adagio
II - Fuga. Allegro
III - Siciliana
IV- Presto


Violí Stradivarius 1725 "Wilhelmj"

Enregistrament en directe
Nippon Music Foundation
The Association of Public Theaters and Halls in Japan
Ichinoseki Chamber of Culture

Compartit a YouTube - 30 d'abril de 2025
per Sasakawa Music Foundation

Mayumi Kanagawa (1994). Ha estudiat amb Kolja Blacher (1963), Yoshiko Nakura (1945), Masao Kawasaki (1951) i Robert Lipsett (1947).

L’any 2024 va guanyar el primer premi del concurs George Enescu (1881 – 1955) així com el premi per la millor interpretació d'una sonata d'Enescu. També va ser guardonada amb la medalla de plata al concurs Long-Thibaud Crespin el 2018, a més a més va guanyar a Moscou el concurs Txaikovski l'any 2019, i el premi “Fresh Artist” de Nippon Steel l’any 2024.

Ha actuat amb la Simfònica de Praga, la Filharmònica de Bremen i amb la Simfònica de la Radio de Finlàndia, entre d’altres.

Mayumi Kanagawa participa en programes de divulgació musical, realitzant visites a escoles de tot el món; i al seu web ens informa que col·labora, com ambaixadora, amb el projecte “Ribbon” al Japó per dotar d’instruments i educació musical a nens en llars d’acollida.

Des de finals del 2023 imparteix classes a la Hochshule für Künste de Bremen. Precisament en aquell any va enregistrar el seu primer CD “Recital” amb el pianista Giuseppe Guarrera (1991), obtenint gran èxit de crítica al Japó.

El seu violí és el “Wilhelmj” d’Antonio Stradivari, de 1725, cedit per la Nippon Music Foundation. El violí du l’etiqueta “Antonius Stradivarius Cremonensis Faciebat Anno 1725”. El nom Wilhelmj es deu a que va ser propietat del violinista August Wilhelmj (1845 – 1908). La Nippon Music Foundation va adquirir el violí l’any 2001.

Celia Eliaz, viola

Celia Eliaz (viola) - Mari Kato (piano)

Johannes Brahms (1833 - 1897)
Sonata per a violí Núm. 1 en Sol menor BWV1001
Vivace ma non troppo

Universitat Mozarteum Salzburg
Compartit a YouTube - 17 de juny de 2022
per Celia Eliaz

Celia Eliaz (1997). Va iniciar els seus estudis al “Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela” (El Sistema).

Va obtenir el Títol Superior en Música a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i és Màster en viola i en Música de Cambra per a Quartet de Corda, ambdós cursats a la Universitat Mozarteum de Salzburg.

Ha actuat amb la Jove Orquestra Simfònica de Caracas, i amb l’Orquestra Simfònica Infantil de Veneçuela a les ordres de Sir Simon Ratler (1955); així com amb la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC).

Va obtenir el segon premi del concurs Francesco Geminiani a Verona l’any 2019, i el primer premi de la P. Hindemith Competition a la Universitat Mozarteum de Salzburg, així com el primer premi Gianni Bergamo Classic Music Award amb el Beija-flor String Quartet a Lugano (Suïssa).

Ha cursat màster classes amb Domingo Mujica, Adriana Virgüez Cruz, Silvia Simionescu, Thomas Riebl (1956), Alexander Pavlovsky, entre d’altres. De entre els seus professors de viola encara no citats, cal destacar a Jonathan Brown (1974), admirat i reconegut violista profundament lligat al Festival Pau Casals i qui entre 2002 i 2024 va formar part del Quartet Casals.

El títol del concert

Feia esment a un altre dels amics de Casals: Isaac Stern (1920 – 2001)

Casals i Stern

“La millor imatge per descriure Pau Casals és una paret i un jardí. Imagina’t que de sobte et trobes davant d’una paret i no saps que darrere hi ha un magnífic jardí. El que va fer Casals va ser obrir la porta d’aquest jardí. En entrar vam descobrir milers de colors i olors que no sabíem que existien Ens va revelar el que pots aconseguir un cop ets a dins del jardí. Com crear els teus propis colors i olors fent ús del poder de la imaginació musical, aquesta és la nostra responsabilitat”

Isaac Stern

Isaac Stern (violí)
Marcel Tabuteau (1887 - 1966) (oboè)
Fernando Valenti (1926 - 1990) (Clavicenista)
Orquestra del Festival de Prades
Director: Pau Casals

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Concert per a violí i oboè en Do menor, BWV 1060R
I- Allegro

Enregistrat en directe
Forma part de la recopilació titulada
"Prades & Perpignan, 1950 - 1952"

Compartit a YouTube el 3 de desembre de 2020
per Isaac Stern Tema

Schneider va ser clau per aconseguir que Casals acceptés dirigir el concert amb motiu del 200 aniversari de la mort de Bach. Entre els acords estava incorporar joves solistes perquè això seria bo pel concert i per a la música, perquè hi haurien músics consagrats i joves realitats al mateix escenari. Els triats van ser: Eugène Istomin (piano) i Isaac Stern (violí). Era l’any 1950. D’Istomin s’ha deixat ja abastament notícia al post del segon concert del festival, incloent la importància de la seva relació amb Casals; però Istomin també va tenir una relació humana i musical molt propera amb Stern, cosa que també permet tenir el seu testimoni sobre el gran violinista.

A la magnífica web dedicada a Istomin (és molt d’agrair la feina que Bernard Meillat desenvolupa en aquesta magnífica web) trobem aspectes relatius a l’impacte que Stern va sentir arran conèixer Casals però també la que va tenir Casals en conèixer Stern.

Així sabem que Casals va comparar a Stern amb Eugène Ysaÿe, violinista a qui Casals admirava enormement, i que això –i ho explica Istomin– va inspirar a Stern. Aquesta percepció que havia tingut Casals sobre Stern no era errada, com tampoc va ser la que va tenir d’Istomin: tots dos van fer espectaculars carreres com intèrprets.

Tenim dades que Casals, Stern i Istomin van interpretar una obra junts al Festival de Prades de 1952, es tractava d’un trio de Brahms. Posteriorment van actuar al Festival de Puerto Rico (1959). Segons Istomin, “la sòlida bona química entre Stern i jo es va veure reforçada per les nostres col·laboracions amb Casals”.

El somni d’Istomin i de Stern era formar un trio amb Casals, però no era viable, no amb la ferma decisió de Casals de no tocar en públic fora de Prada, no actuar, mantenir en silenci el violoncel era la seva manera de cridar contra la manca de democràcia, a més hi havia una gran diferència d'edat; Casals tenia 73 anys el 1950, Istomin 25 i Stern 30.

Aquell desig de formar un trio va ser una llavor que va florir anys més tard, però amb altre gran violoncel·lista d’una edat similar a la d’ells dos.

Issac Stern (violi)
Orquestra de Filadèlfia
Director Eugene Ormandy

Edouard Lalo (1823 - 1892)
Simfonia Espagnola , Op. 21
I - Allegro non troppo
II - Scherzando: Allegro molto
III - Intermezzo: Allegro non troppo
IV - Andante
V- Rondo : Allegro

Filadèlfia
1956

Compartit a YouTube el 30 de juny de 2024
per Classic&Opera

Isaac Stern (1920 - 2001)

[Issac Stern] Un virtuós en perpetu moviment

Wall Street Journal

Va néixer el 21 de Juliol de 1920 a Kremenets (ciutat que avui forma part d’Ucraïna, que el 1918 ho era de la República Popular Ucraïna d’Occident, que el 1920 era part de Polònia i el 1922 va passar a ser part de la URSS, la qual cosa deixa en evidencia la inestabilitat de la zona).

La família d'Isaac Stern era jueva. Els seus pares, Clara Jaffe i Solomon Stern eren músics. La mare havia estudiat al Conservatori de Sant Petersburg. La família va optar per emigra als Estats Units quan Isaac Stern tenia deu mesos.

Un violinista excepcional des de la infantesa

El primer instrument que va començar a estudiar va ser el piano, de la mà de la seva mare; tenia sis anys. Però als vuit anys va començar a tocar el violí, amb una qualitat tan excepcional que va actuar en públic als nou anys. Als onze va oferir un recital i va debutar amb orquestra amb disset anys amb el concert per a violí en Re major, Op. 77 de Brahms, amb la Simfònica de San Francisco, dirigida per Pierre Monteux (1875 - 1964); el concertino de l’orquestra era Naoum Blinder (1889 – 1965), el principal mestre de violí d’Isaac Stern. L’any següent va debutar a Nova York al Town Hall i finalment va fer-ho al Carnegie Hall el 8 de gener de 1943, amb vint-i-dos anys. A Europa debutà el 1948 al Festival de Lucerna (Suïssa) dirigit per Charles Munch (1891 – 1968).

Stern i la música com a vies d’apropament cultural

Andy Lanset a WNYC explicava (19 de setembre de 2018) explicava (19 de setembre de 2018) que Stern el 3 de maig de 1956 va iniciar una gira per la Unió Soviètica. Estats Units i la URSS estaven en plena Guerra Freda i feia 10 anys que cap músic americà actuava a territori soviètic. El primer concert va ser a la Gran Sala del Conservatori de Moscou acompanyat pel pianista Alexander Zakin (1903 – 1990), i a continuació va fer una gira d’un mes que el va portar a Leningrad, Kiev, Bakú, Tiflis i Erevan per tornar de nou a Moscou. A cada concert es dirigia al públic en rus.

Dins aquesta línia de la música vista com a instrument per ajudar a l’apropament cultural entre adversaris, dos anys més tard, el pianista americà Van Cliburn (1934 – 2013) va participar i guanyar el primer Concurs Internacional Txaikovski a Moscou. Al web The Cliburn, dedicat al llegat d’aquest pianista, que inclou la competició internacional Cliburn de piano, expliquen que el jurat va consultar amb Nikita Khrushchev per saber que havien de fer, perquè el concurs havia nascut per demostrar la superioritat cultural soviètica, Khrushchev va preguntar “És el millor?” referint-se a Cliburn, i davant la resposta va afegir, “Aleshores doneu-li el premi”.

Actuar a Xina

Just un any després que Xina i Estats Units reiniciaren relacions diplomàtiques, Stern va ser convidat a visitar Xina durant tres setmanes. Aquest viatge es va recollir en el guardonat documental “Mao to Mozart: Isaac Stern in China”. Era l’any 1979.

Documental "From Mao to Mozart:Isaac Stern in China"
Documental del viatge d'Isaac Stern a Xina

Compartit a YouTube el 12 de gener de 2025
per padroi

Actuar a Israel

El 1967, pocs dies després d’acabar la Guerra dels Sis Dies, va actuar amb la Orquestra Filharmònica d’Israel a la Muntanya Scopus (Har Ha Tsofim) amb Leonard Bernstein.

A la Muntanya Scopus s’havia desenvolupat una ferotge batalla durant aquesta guerra que va enfrontar Israel amb Egipte, Jordània i Síria. L'indret és un punt que permet contemplar Jerusalem i que ja havien utilitzat els romans el 66 d.C. per veure els atacs que duien a terme a la ciutat. A dia d’avui en aquesta muntanya es troba la Universitat Hebrea de Jerusalem, els Jardins Botànics i el Cementiri de Guerra Britànic de Jerusalem; el Cementiri de la Colònia d’americans a Jerusalem, el Cementeri Bentwich, l’Acadèmia d’art i disseny Bezael i l’hospital Hadassah (no confondre amb el Centre Mèdic Hadassah a Ein Kerem, en la sinagoga del qual es troben els famosos vitrals de Marc Chagall (1887 - 1985) dedicats als dotze fills de Jacob, i a la vegada a les dotze tribus d'Israel).

Aquest és un documental de l'any 1967 sobre Israel i
la visita de Stern i Bernstein,
així com del concert que van oferir.
Quan es va enregistrar tot just s'havia acabat la Guerra dels Sis Dies.
Un fragment del concert és pot veure entre el minut 46 i el minut 58.
A partir del minut 60 i fins el minut 66 es veu un fragment del concert on sona la Simfonia de Mahler,
després la Simfonia de Mahler continua
però es veuen imatges de les conseqüències de la guerra,
camps de sepultures, ferits, gent plorant, desplaçats...
fins tornar al teatre a l'aire lliure on es celebra el concert per veure així mostrar el final.

En el concert van intervenir:
Isaac Stern (violi)
Leonard Bernstein (1918 - 1990) (director)
Jennie Tourel (1899 o 1900 - 1973) (Mezzo-soprano)
Netania Davrath (1931 - 1987) (soprano)
Israel Philharmonic Orchestra
Tel Aviv Philharmonic Choir

Les peces que es van interpretar al concert van ser:
Fèlix Mendelssohn (1809 - 1847)
Concert per a violí en Mi menor Op. 64
Gustav Mahler (1860 - 1911)
Segona Simfonia (Resurrecció)

Compartit a YouTube el 2 de febrer de 2022
per Peleg Levy

El 6 d’octubre de 1973 durant el Yom Kippur [*], Egipte i Síria (tenien el suport material de la URSS) van atacar Israel. Estats Units va donar suport material a Israel a partir del 10 d’octubre. Durant aquest conflicte Stern va viatjar a Israel i va oferir concerts als hospitals, a més va ser cofundador del Jerusalem Music Center, junt amb Teddy Kollek (1911 – 2007), qui era alcalde de Jerusalem, amb el suport de la Fundació Rothschild i la Fundació Jerusalem, la finalitat principal era (i continua sent) donar suport a joves músics a Israel, així com oferir concerts de gran nivell a la ciutat.

Una de les conseqüències d'aquesta guerra va ser la crisi del petroli que va provocar que el barril de petroli el 1974 puges de preu quatre vegades per sobre del preu inicial, cosa que va tenir un gran impacte a l’economia i el mercat laboral arreu del món. El 1979 es va signar el tractat de pau entre els països bel·ligerants.

El 1991, durant la Guerra del Golf, a un concert a Jerusalem, va sonar la sirena que avisava d’un atac amb míssils, el que va succeir es veu en el següent documental.

Aquest breu documental correspon al dia 23 de febrer de 1991,
moment en què s'estava produint la Guerra del Golf.
Es centra al concert que estaven oferint
Isaac Stern, Zubin Mehta (1936)
i l'Orquestra Filharmònica d'Israel al Jerusalem Theater.
El concert tenia finalitats solidàries.
Estaven tocant el Concert núm. 3 per a violí i orquestra de Mozart,
quan van sonar les botzines d'alarma, el concert es va interrompre,
els músics es retiren de l'escenari,
el públic va començar a posar-se les masqueres antigas;
Isaac Stern retorna a l'escenari i comença a tocar
l'adagio de la Sonata de Bach núm. 1 en Sol menor, BWV 1001.

Compartit a YouTube el 17 de gener de 2012
per Laurent Touil-Tartour

Stern va confiar en què Saddam Hussein no atacaria Jerusalem, pels seus llocs sagrats musulmans i per la nombrosa població palestina que la ciutat acollia.

Suport i desenvolupament a nous talents musicals

Isaac Stern va tenir una gran implicació en el suport i desenvolupament de nous talents musicals amb tallers i classes magistrals.

A una entrevista amb Bruce Duffie va declarar que el que calia era donar als artistes creatius l’oportunitat de fallar, perquè sense l’oportunitat de fallar, no es pot assolir l’oportunitat de l’èxit.

Una part important de la seva vida va ser donar aquestes oportunitats. En aquesta idea trobem una posició emocionalment intel·ligent perquè parteix d’una realitat com és el fet de que no sempre es pot assolir l’èxit i que per superar l'impacte que causa fallar cal resiliència però també suport de l'entorn per tenir prou capacitat i seguretat per no abandonar.

Dins aquesta línia pedagògica va desenvolupar la “Trobada Internacional de Música de Jerusalem” al Jerusalem Music Center, on convidava a d’altres intèrprets a participar com a professors.

Isaac Stern professor

Enregistrament realitzat amb motiu del
60è Aniversari del naixement d'Isaac Stern,
en el concert van intervenir dos dels seus alumnes
Itzhak Perlman (1967) i Pinchas Zukerman (1948).
També va participar la
New York Philharmonic Orchestra
dirigida per Zubin Mehta (1936).

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Concert en Re menor per a dos violins & orquestra, BWV 1043
Antonio Vivaldi (1678 - 1741)
Concert en Fa major per a tres violins, Núm. 34
Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Simfonia Concertante en Mi bemoll pera violí, viola i orquestra, K.364.

Enregistrament de 1981
Compartit a YouTube el 31 de maig de 2023
per JK Archives

El Quartet Ax-Stern-Laredo-Ma

Amb altres dos dels seus alumnes: Yo-Yo Ma (1955) i Emanuel Ax (1949), Stern va crear un quartet que es va completar amb Jaime Laredo (1941). Tot ells reconeguts solistes que durant quinze anys van conformar aquest quartet i van realitzat un gran nombre d’enregistraments

Jaime Laredo (1941)(violí)
Emanuel Ax(1949) (piano)
Isaac Stern (violí)
Yo-Yo Ma (1955)(Violoncel)

Gabriel Fauré (1845 - 1924)
Quartet per a piano núm. 1 en Do menor, Op. 15
I - Allegro molto moderato

Enregistrament 1992
Compartit a YouTube el 30 de setembre de 2015
per Yo-Yo Ma

I el trio Istomin-Stern-Rose

Si el quartet Ax-Stern-Laredo-Ma va néixer de facto el desembre de 1989, molt abans, arran les relacions musicals sorgides de les participacions al Festival de Prades de 1950 de Eugene Istomin i Isaac Stern va néixer del trio Istomin-Stern-Rose.

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Triple Concert en Do major Op. 36
I- Allegro
Eugene Istomin (1925 - 2003) (piano)
Isaac Stern ( 1920 – 2001) (violí)
Leonard Rose (1918 – 1984) (violoncel)
Pablo Casals (1876 – 1973) (director)

Festival Casals a Puerto Rico, 31 de Maig de 1970

Salvant el Carnegie Hall

A tot el món, la música realça una sala, amb una excepció:
el Carnegie Hall realça la música.

Issac Stern

Amb el Carnegie Hall Stern va tenir una relació llarga en el temps i molt destacada en tots els sentits. Com intèrpret va fer més de dues-centes actuacions entre 1943 i 2001. A més va tenir una implicació directa per evitar que fos derruït l’any 1960.

Al web del Carnegie Hall, trobem moltes e interessants relats que expliquen la seva història. Així sabem que el Carnegie Hall s'havia inaugurat l’any 1891. En ell havien actuat Txaikoski, Mahler, Dvořák, Bartók, Gershwin, Ellington...

Però arran la inauguració del Lincoln Center el 1956 va semblar que es consolidava l’ombra de desaparició del Carnegie Hall de la que feia anys que es parlava.

Davant aquest risc el Comitè per Salvar el Carnegie Hall que havia sorgit a impuls de John Totten, qui era vicepresident del Carnegie Hall Inc., havia intentat salvar-lo, però no havia recaptat més que 25.000 dólars, molt lluny dels 5 milions que es calculava feia falta per preservar l’edifici i tot feia preveure que no es podrien aconeguir i seria enderrocat. Era el maig de 1960.

Just el desembre del 1959 Isaac Stern va actuar al Carnegie Hall, dotze cops en quatre dies, amb la Filharmònica de Nova York dirigida per Leonard Bernstein, i va parlar amb Jacob Kaplan (1891 - 1987) per explicar-li la tristor que li produïa saber que s’apropava el final de històrica i prestigiosa sala. D’aquesta conversa va sorgir la proposta de Kaplan: el aportaria finançament per una nova campanya, però l’havia de dirigir Stern.

Stern va ser una persona coneguda tant per la seva qualitat com violinista com per la seva capacitat persuasiva amb la paraula. Tot i que ell no va ser conscient d'aquesta habilitat fins desenvolupar la campanya per salvar el Carnegie.

El 10 de gener de 1960 Stern va reunir a casa seva a líders de la societat civil, la idea era promoure que la ciutat de Nova York comprés el Carnegie Hall. Kaplan es va comprometre a aportar 100.000 dòlars per aquesta campanya.

Tenien una doble missió: convèncer a l’alcalde de Nova York Robert Ferdinand Wagner (1910 – 1991)( Wagner va ser el 103è alcalde de la ciutat, amb manament des de 1954 fins a 1965), que el Carnegie Hall no competiria amb el Lincoln Center i que calia convertir el Carnegie no només en la sala de la Filharmònica de Nova York sinó també en un centre nacional per a l’educació musical i desenvolupament de joves artistes.

Existia una llei (Llei Bard de 1956) que permetia que es pogués protegir edificis amb valor històric, estètic, de especial interès o de caràcter especial. Es va afegir una esmena impulsada per Stern i plantejada pel Senador de Nova York MacNeil Mitchel que permetia l’adquisició, per part d'un organisme públic, d’aquest tipus d’edificis mitjançant compra o expropiació.

En aquest punt la campanya va cerca suports de la societat civil i dels músics per aconseguir prou signatures per presentar la petició per salvar el Carnegie i aquestes es van unir a les que ja havien aconseguit abans.

El 10 de juny de 1960 es va aprovar la comprar per 5 milions de dòlars i altres 100.000 per les millores. El propietari va reduir el preu de compra a 250.000 $ contribuint així a fer realitat el projecte.

El 26 de setembre de 1960 es du a terme la cerimònia d’inauguració.

El 1964 es declara Monument Històric Nacional i el 1967 s’afegeix el de Monument Històric de la Ciutat de Nova York.

Finalment l’any 1986 va quedar totalment restaurat.

L’any 1997 la sala de concerts principal del Carnegie va ser nomenada Isaac Stern Auditorium.

Stern es va acomiadar en un darrer acte al Carnegie Hall el 9 juny de 2001 en un taller que duia el seu nom tot i que ell no va actuar sinó que va fer de presentador.

Stern va morir el 22 de setembre del mateix any, tenia vuitanta-un anys. L’any 2021, el Carnegie Hall va organitzar actes per celebrar el centenari del naixement de Isaac Stern.

Avui existeix la Societat Isaac Stern que aplega a persones conegudes però també ciutadans anònims amb un compromís permanent amb el Carnegie Hall.

Isaac Stern i el cinema

La primera referència que trobem és a la pel·lícula “De amor també es mor”, (el títol original era “Humoresque”) (1946). Stern va ser assessor i també va ser ell qui realment tocava el violí, i així mateix d’ell són les mans que es veien en els primers plans de la pel·lícula que protagonitzava John Garfield (1913 – 1952); la història de la pel·lícula es centrava a la vida d'un violinista. Humoresque és el titol d'una peça composta per Antonin Dvořák (1841 - 1904).

El fragment pertany a la pel·lícula "Humoresque"
en ella apareixen John Garfield (1913 - 1952) i
el pianista i compositor Oscar Levant (1906 - 1972),
la música de violí i les mans en primer pla són de Isaac Stern.
El director de la pel·lícula va ser Jean Negulesco (1900 - 1993)

Compartit a YouTube el 22 d'abril de 2015
per Daniel Kurganov (Violinista)

Com s’ha dit a l’apartat dedicat a la relació de Stern i Casals, aquest el va comparar amb Ysaÿe, i com també s’ha dit es van conèixer el 1950. Doncs bé, el 1953 Isaac Stern va interpretar el violinista Eugène Ysaÿe (1858 - 1931) a la pel·lícula “Tonight we sing” . La pel·lícula tractava sobre la vida de l’empresari Sol Hurok (1888 – 1974), qui va representar a molts intèrprets.

Fragment de la pel·lícula on
Stern interpreta el paper del violinista
Eugène Ysaÿe (1858 - 1931).
Li acompanya al piano Alexander Zarkin
(tot i que no apareix el seu nom als crèdits)

Compartit a YouTube el 11 de gener de 2022
per David Sukonick

La seva relació amb el cinema va continuar, així a la pel·lícula “El violinista a la teulada” (1971) els solos de violí els interpretava Stern. Per cert que el direcció d’orquestra, l’adaptació musical i l’orquestració va ser de John Williams (1932).

Crèdits d'inici de la pel·lícula
El violinista a la teulada"
acompanyats de la música del violí d'Isaac Stern.

Compartit a YouTube el 14 de febrer de 2017
per Miguel

A la banda sonora de la pel·lícula “L’enginyós senyor Ripley” (1999) es va utilitzar el segon moviment (andante cantabile) del Quartet per a piano en Mi bemoll major, Op. 16, de Beethoven interpretat per Stern, Jaime Laredo, Yo-Yo Ma i Emanuel Ax.

Aquesta música es va utilitzar
com part de la banda sonora de la pel·lícula
"L’enginyós senyor Ripley" (1999)

Ax-Stern-Laredo-Ma

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Quintet per a piano, en versió Quartet per a piano en Mi bemoll major, Op. 16
II - Andante Cantabile

Compartit a YouTube el 25 de gener de 2017
per Yo-Yo Ma

Premis i reconeixements

Com ja s’ha dit en un paràgraf anterior, el 1979 va protagonitzar un documental dirigit per Murray Lerner, titulat “De Mao a Mozart: Isaac Stern a Xina”, que va obtenir l’Oscar al millor documental l’any 1981.

Els violins d'Isaac Stern

Al llarg de la seva carrera va tocar amb diversos violins:

• “Kreuse-Vormbaum” Stradivarius de 1728
  (Antonio Stradivari, 1644 – 1737)

• “Ex-Stern” Bergonzi de 1733
  (Carlo Bergonzi, 1683 - 1747)

• “Panette” Guarneri del Gesù de 1737
  (Giuseppe Guarniere del Gesù, 1698 – 1744)
  Avui aquest violí el toca Renaud Capuçon (1976)

Violí "Stern, ex Panette" de Guarnieri 'del Gesù' de 1737
Al web Tarisio es recull que aquest
violí apareix referenciat a una venda realitzada per
Jean-Baptiste Vuillaume el 1847.
Que el violí va romandre a París fins el 1920 i que el 1944
el va comprar Isaac Stern
pagant per ell 65.000 $;
uns 50 anys més tard el va vendre
al col·leccionista David Fulton.
Al mateix web apareix una entrevista
amb Renaud Capuçon on diu en relació a aquest violí:
"Tinc tots els enregistraments, i totes les imatges;
n'hi ha una amb Pau Casals
fumant el seu cigar amb
aquest violí al costat".

Christoph Willibald Gluck (1714 - 1787)
Melodia (Orfeo ed Euridice) Wq.30
Arranjament per a violí i piano de Fritz Kreisler (1875 - 1962)

Renaud Capuçon (1976) violí
Jerome Ducros(1974) piano

Compartit a YouTube el 12 de maig de 2009
per stanlefo

• Michele Angelo Bergonzi (1739 -1757)
  

• Giovanni Guardagnini de l’any 1754
  Guardagnini va viure entre 1711 i 1786
  

• “Ex-Nicolas I” o “Tsar Nicholas”
  Jean-Baptiste Vuillaume
  Encarregat l’any 1840 pel príncep i compositor Alexei Lvov (1799 – 1870)
  (Font: Ingles&Hayday)
  

• “Vuillame de Stern” de l’any 1850.
  Un violí que és una còpia del Panette de Guarneri del Gesù.
  El violí du una etiqueta que fa constar “Jean Baptiste Vuillaume à Paris “ i el número 1774 a l’interior,
  Formava part un quartet que Vuillaume va construir per al seu gendre el violinista Delphin Alarad (1815 – 1888).
  

• “Stern”
  Copia de l’any 1994 del violí Guarneri.
  Realitzada per Samuel Zygmuntowicz (1956)
  

(Enllaç a la web de Tarisio on apareixen els violins i arcs venuts el 2003 que eren propietat d'Isaac Stern)

Però el violí que li va acompanya durant trenta anys (1965 – 1995) va ser el “Ysaÿe Guarnerius” de Guarneri del Gesù de l’any 1740, que havia sigut d'Eugène Ysaÿe, (1858 - 1931).

Ysaÿe li va posar una etiqueta al violí on deia que l’instrument havia sigut el seu fidel company durant la seva carrera, era l'any 1928 i Stern també va incloure a l’interior del violí una etiqueta que deia “La mienne aussi” (També el meu).

El violí pertany des de 1995 a la Nippon Music Foundation del Japó i Sergey Khachatryan el va tocar entre 2010 i 2022, amb aquest instrument va enregistrar les sis Sonates Op. 27 de Eugène Ysaÿe.

Mozart, la casa d’Issac Stern

El concert per a violí núm. 3, en Sol major, K. 216 (1775) va ser l’obra de Mozart que més va interpretar Stern, i el primer dels concerts d’aquest autor que va enregistrar (1950).

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Concert per a violí núm. 3 en Sol major K216
I - Alegro
II - Adagio
III - Rondo: Allegro

Isaac Stern (violí)
Columbia Chamber Orchestra director Isaac Stern
Nova York, 1950

A Stern li agradava més que altre dirigís
l'orquestra quan ell interpretava al violí,
així que aquest és un bon document d'ell
com director a més de com intèrpret.

Compartit a YouTube el 6 de maig de 2022 per
Classic &Opera.

---

Stern tenia una opinió molt clara sobre la música de mozart:

“La música de Mozart és com un raig x de la teva ànima,
mostra el que hi ha dins, i el que no hi ha”.

Era una opinió seva molt coneguda així que no és gens rar que quan el 29 de gener de 1973 Stern va oferir un concert per la televisió francesa, en un cicle destinat a posar en valor i enregistrar en vídeo tots els grans concerts de Mozart, l’endemà Bernard Gavoty (Claredon) publiqués a Le Figaro una ressenya amb el títol de “Stern a casa de Mozart”.

María Dolores García Martínez
esguarddedona