Dintre dels temes desenvolupades a C’MUN 2011, es va escollir alguns de ben delicats com ara el Dret a la salut enfront de les patents.
Aquesta és la traducció que he realitzat del text original (s’adjunta enllaç del mateix) per col·laborar a difondre la visió que del món actual i el seus principals problemes van tenir els universitaris d’arreu que van participar al C’MUN 2011
El text reprodueix les formalitats que s’utilitzen en el veritables documents de les Nacions Unides.
Dret a la salut vs. a les patents.
Actuant sota la Carta de les Nacions Unides i la Declaració Universal dels Drets Humans.
Creiem que l’accés a la salut inclou el dret a obtenir suficients medicaments a un preu raonable ha de considerar com un Dret Humà.
Tenint en compte la necessitat de protegir els drets de propietat intel·lectual de les farmacèutiques.
Sent plenament conscients amb el fet que hi ha una contradicció entre els drets de propietat intel·lectual i el dret a la salut.
Assenyalant amb profunda preocupació la situació en alguns dels països en desenvolupament, sense accés a medecines bàsiques.
Desitjant actuar juntament amb la comunitat de les Nacions Unides per a contribuir a que la situació actual d’aquesta assumpte millori.
Reconeixent que els Objectius del Mil·leni, posant el focus en la meta número 8.
Destacant que els medicaments genèrics poden constituir una darrera alternativa pels que romanen en la indigència.
Creient que un coneixement global del problema i de la voluntat d’obtenir solucions comuns per el problema.
Reconeixent que la prioritat dels estats és la salut de la població.
1 – Proposa la extensió de les competències als òrgans ja existents com ara l’OMS, l’OMPI, el Fons Mundial per la lluita contra la SIDA, Tuberculosi i Malària, determinant exactament les seves competències.
2 – Encoratjar la creació i aplicació de programes d’educació i conscienciació amb la col·laboració de l’OMS, UNESCO, pel seguiment i control de la distribució dels medicaments al país de destí, i millorar les infraestrutures en els països en desenvolupament (clavegueram, purificació de l’aigua, carreteres i xarxa ferroviaria).
3 – Proposar la creació d’una fundació internacional, amb el propòsit d’invertir en la recerca de noves cures per a malalties o reducció de costos per a medecines essencials, afavorint el països afectats pels augments de preus, tenint en compte el PIB (donant una major consideració a l’IDH); gestionat per la Comissió creada dins un òrgan prèviament existent com ara el PNUD per ajudar i garantir les noves i les anteriors competències, amb una important assistència a qualsevol organització internacional.
4 – Declarar d’acord amb els ADPIC, la necessitat de promoure la salut pública i també prendre en consideració la necessitat de protegir els drets de propietat intel·lectual de cara a promoure la investigació i creació de nous medicaments.
5 – Instar encaridament a la creació d’un mercat modern per a els medicaments de rendibilitat limitada per assegurar el dret a la salut per a tothom, una via per aconseguir-ho és a través de la creació de fons per a compres anticipades. Altre opció menys costosa és l’intercanvi de coneixements.
6 – recomanar una col·laboració entre la OMS i l’OMPI, i una regulació internacional per unificar i especificar la definició de situació de crisis, quan les llicències obligatòries es permeten, d’acord amb la Declaració de Doha sobre els ADPIC de 2001.
7 – Suggerir la deslocalització de la producció de les companyies farmacèutiques en una via de benefici mutu per els països desenvolupats i el països en desenvolupament de cara a promoure la creació de la seva pròpia investigació en medicina, i desenvolupament de plantes de producció, seguint exemples com els realitzats a Tailàndia i Brasil, proporcionalment a les capacitats de cada país.
8 – Reconèixer la necessitat de promoure la salut i també prenent en consideració la protecció intel·lectual de cara a promoure la recerca i la creació de nous avenços en medicina, així com reconeixent altres vies no privades d’investigació.
9 – Proposar a més el desenvolupament de la investigació pel que fa a problemes mèdics que afecten tant a països desenvolupats i no desenvolupats, conforme a l’article 66 dels acords sobre els ADPIC.
10 – Convidar a tots els Estats Membres, i les organitzacions que pertanyen al sistema de Nacions Unides, i a altres organitzacions internacionals, incloent les ONG’s a participar el Dia Mundial del VIH, d’una manera apropiada, de cara a incrementar la consciència pública, així com la prevenció i atenció incloent l’educació i els mitjans de masses.
11 – Afirmar que les regles que regulen l’ús adient dels drets establerts per l’Acord Bangui amb la previsió de mesures favorables al desenvolupament dels països.
12 – Reconèixer que cada aliança (referits a possibles acords regionals) seria format prenent en compte la seva posició dins els sistema internacional i la seva situació específica.
13 – Instar a tots els Estats a treballar junts cap a l’assoliment dels Objectius del Mil·leni, centrant-se especialment en la fita 17 “accés als medicaments essencials pels països en desenvolupament”.
