[1] Salvador Bacarisse (1898-1963), Fernando Remacha (1898-1984), Gustavo Pittaluga (1906-1975), Julián Bautista (1901-1961), Juan José Mantecón (1895-1964), Rodolfo Halffter (1900-1987), Ernesto Halffter (1905-1989) i Rosa García Ascot (1902-2002)

[2] Informació Festival Homenaje a Rosa García Ascot 2025. Torrelaguna

Robert Gerhard (1896 – 1970)

Robert Gerhard de peu i Felip Pedrell assegut circa 1918 Domini públic

Nascut a Valls (Tarragona), de pare suïs-alemany i mare francesa.  

Sent interès per la música des d’infant. Va començar els seus estudis de música als disset anys a Munich, però la família li va fer regressar quan esclata la I Guerra Mundial.

Aleshores va estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell amb qui va mantenir sempre un fort vincle.

Podrà prendre classes privades amb Arnold Schönberg (1874 - 1951), de fet va ser el seu únic deixeble espanyol a Viena i a Berlin, era l’any 1923.  En aquest període va conèixer Leopoldina Feichtegger, amb qui es va casar el 1930.  La relación con Schönberg es va mantenir en el temps fins el punt, i reprodueixo textualment el text del dossier de la revista Scherzo[1]

 “Schönberg incluyó en su testamento a Gerhard entre los pocos músicos que podían asesorar a su familia para la publicación de sus manuscritos inéditos.”

El 1929 torna a Barcelona; i el 22 de desembre estrenarà a el Palau de la Música les obres “Quintet de vent”, “Concertino per a corda”, “Cançons populars catalanes” (vuit de les catorze peces), amb Conxita Badia (1897 - 1975),a qui se les havia dedicat, amb Alenxandre Vilalta (1905 - 1984) al piano, també s'estrenen “Hai-Kai” i dues sardanes[2].

Conxita Badia i la Orquestra Pau Casals estrenaran l’1 de novembre de 1931 al Palau la versió per a orquestra de les “Sis cançons populars catalanes” dirigida per l’autor. Pau Casals havia dirigit la primera part del concert amb la obertura del “El Cazador furtivo”; que al programa apareix com “El franctirador” (“Der Freischütz”) de Carl Maria von Weber (1786 - 1826), a més del Ballet Rosamunda de Franz Schubert (1797 - 1828)[3].

El 1932 s’inscriurà a Esquera Republicana de Catalunya. El contractaran per fer-se càrrec de la Secció de música moderna de la Biblioteca Nacional de Catalunya i com a professor de l’Escola Normal de la Generalitat. També serà membre del Consell de Música de la Conselleria de Cultura i farà estudis musicològics com la transcripció i publicació dels “Sis quintets d’Antoni Soler”.

A més a més va gestionar l’estada d' Arnold Schönberg a Barcelona. 

Gerhard va ser membre fundador de l'Associació de Compositors Independents de Catalunya (CIC)[4], que va ser coneguda també com Grup de Barcelona.

Dins aquesta dècada composarà música de ballet pels Ballets Russos de Montecarlo, i la cantata “L’alta naixença del Rei en Jaume”, que va crear a suggeriment de Josep Carner (1884 - 1970). Fragments d’aquesta cantata es van interpretar al Festival de la Societat Internacional de Música a Viena el 1932. A Barcelona no es va estrenar fins el 1984 dirigida per Antoni Ros Marbà (1937)[5]. Finalment es va programar el 25 d’abril de 2021 al Palau de la Música[6], com a part dels actes de l’Any Gerhard.

El 1934 crearà la música del ballet “Ariel” amb guió de Josep Vicenç Foix(1893 - 1987) i decorats de Joan Miró (1893 - 1983). L’encàrrec era del coronel Wassili de Basil[7] però l’obra no es va estrenar com a ballet[8]. Malgrat això l’obra va ser premi Isaac Albéniz l’any 1935. L’obra mai es va estrenar com a ballet en vida de l’autor. Finalment es va poder veure a Valls l’any 2011 amb motiu del 75 aniversari d’haver aconseguit el premi Albéniz.

Tampoc s’estrenarà altre encàrrec del coronel de Basil, un ballet inspirat per un viatge que havia fet a Berga – uns diuen que per la Patum,  altres per Sant Joan - el cert és que es va quedar impressionat pel que havia vist. La coreografia seria de Léonid Massine (1896 - 1979) i el disseny de figurins i escenografia seria de Joan Junyer (1904 - 1994), l’argument de Ventura Gassol (1893 - 1980), però el forçat exili d’uns i d’altres per la Guerra Civil va fer que el projecte quedés en suspens i no es pogués estrenar.  Finalment l’any 2021 es va poder estrenar al Liceu, en coproducció amb la Fundación Juan March amb el títol que inicialment s’havia pensat “La nit de Sant Joan”; la coreografia va ser d’Antonio Ruiz[9].

Gerhard aconseguirà la creació de la Secció Catalana a la Societat Internacional de la Música Contemporània (SIM) i que el 1936 la seu del Festival d’aquesta institució sigui Barcelona, amb la participació de Benjamin Britten (1913 - 1976) o Ernst Krének (1900- 1991), entre d’altres i amb l’estrena de “A la memòria de l’Àngel” d’Alban Berg (1885 - 1935), qui havia mort feia pocs mesos.  Serà en aquest concert on s’estreni la versió suite d’Ariel. El concert va comptar amb l’Orquesta Pau Casals dirigida per Hermann Scherchen (1891 - 1966).

L’any 1938, en plena Guerra Civil Espanyola, estrenarà a Barcelona “Albada”, “Interludi i dansa”, amb l’Orquestra Nacional de Concerts.

El 1939 es va exiliar, va anar primer a França i després a Cambridge, on va establir la seva residència fins el finals dels seus dies. Per poder sobreviure va treballar en músiques per a bandes sonores, músiques incidental i fins i tot arranjament per sarsueles o música popular espanyola, signant amb pseudònim.

El 1948 va rebre una invitació del seu amic i antic alumne Joaquim Homs (1906 - 2003) per passar una estada a l’estiu a la Costa Brava, va ser el primer cop que tornava, les visites a la costa catalana es van anar repetint[10].

Però també continuarà composant les seves obres, com ara una única òpera “La dueña” o el “Cancionero de Pedrell[11] o la Simfonia Homenatge a Pedrell. Però el 1956 la revista "The Score" li dedica un article i a partir d'aquí començarà a ser conegut i podrà obtenir una certa seguretat econòmica.

El 1959 el van contractar com a director musical de la BBC i el 1967 li van nomenar comanador de l’Imperi Britànic i doctor Honoris Causa per la Universitat de Cambridge.

Malgrat que els seus orígens fossin suïssos-germànics-francesos, i que va viure exiliat molts anys, sempre es va sentir lligat a Catalunyai ho va deixar per escrit en una carta adreçada a Joan Ventura (1918 - 1994) l’any 1968: “Mai he deixat de sentir-me profundament vinculat amb el clima cultural català...”

Robert Gerhard Foto: Enricalbiol CC4.0

L’última peça que es va interpretar en el concert del passat dimecres dia 21, va ser l’estudi que va fer per la pel·lícula “Secret People”   on passatges de la música són una referència absoluta a peces musicals populars catalanes absolutament reconexibles comn ara “El cant dels Ocells” i “La Mare de Déu quan era xiqueta”, notes de sardana i fins i tot, pot ser que, quan la sentiu, tingueu la sensació que unes notes us recorden l’Emigrant.