Pau Casals - Victòria de los Àngels: Connexions / Pablo Casals - Victoria de los Ángeles: Conexiones / Pablo Casals Victoria de los Ángeles: Connections
Fundació Pau Casals d’abril 22, 2024
 |
| Mònica Pagés, Jorge Binaghi, Antoni Ros Marbà i Pep Gorgori |
Pau i Victòria: naturalitat i esforç de superació
constant
El passat dijous la Fundació Pau Casals i la Fundación
Victoria de los Ángeles van organitzar un col·loqui amb la participació del mestre
Antoni Ros Marbà, compositor, director d’orquestra, amb una
trajectòria que l’han fet esdevenir un músic fonamental per entendre la nostra cultura musical. Jorge Binaghi, doctor en Filologia
Clàssica per la Universitat de Barcelona (UB).
Crític musical. Membre de la Fundación Victoria de los Ángeles. Pep Gorgori,
periodista i musicòleg; crític musical al diari ABC i col·laborador de RNE,
conduïts per Mònica Pagés,
periodista, llicenciada en ciències de la informació per la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzada en música clàssica, i un concert
amb Yoko Suzuki (piano), Sara Chorda
(violoncel) i Mireia Tarragó (soprano).
El col·loqui: Les connexions entre dos grans de la
música, Pau Casals i Victòria dels Àngels
EL primer que es va poder copsar va ser l’afecte, el
respecte i l’admiració que les dues figures aixecaven en els participants del col·loqui,
i la deferencia que Jorge Binaghi i Pep Gorgori sentien cap al mestre Ros
Marba qui tenia molt a poder dir tant de la seva coneixenxa personal i directa
de Victòria dels Àngels, com de la coneixenxa indirecta de Pau Casals deguda a
la seva amistat amb Enric Casals, citant també la preuada carta que el
Mestre Pau Casals el va enviar, on li deia “estimat col·lega” i que s’acomiadaba
dient que esperava que es poguessin conèixer, cosa que no arribar a succeir. El Mestre Marbà va dirigir varies vegades a
Victòria dels Àngels. Entre les moltes e interessants coses que va explicar està
el fet que dirigir la Victòria dels
Àngels en una òpera o un concert era molt fàcil, per la gran qualitat y les
característiques tècniques de la cantant.
La paraula que mes vegades es va pronunciar durant el
col·loqui va ser naturalitat referint-se a la manera de fer música, al fraseig,
que tenien tots dos genials artistes,
un cantant l’altre tocant. Tenien doncs una musicalitat natural reforçada
per la dedicació, pel treball continu lliurat a la música; per ells la música
era a la vegada una vocació i una devoció. El control que ambdós tenien en
fer el fraseig, en fer el vibrato (diferent segons convingués) etc., són el
resultat de la naturalitat que tenien però també de la passió, del respecte i el lliurament que
havien fet de si mateixos a la música.
Jorge Binaghi coneixia a Victòria dels Àngels des de
1962, en que li va demanar un autògraf, una llarga historia
d’amistat es va generar des d’aquell dia. La coneixia molt bé, coneixia de l’admiració
d’ella pel Mestre o per Don Pablo que era com li deia. Una de les connexions que
va destacar va ser que tant Victòria dels Àngels com Pau Casals posaven en
valor els joves. Quan va anar de visita a Pau Casals a Argentina va preguntar a
un grup de joves, entre els que es trobava en Jorge Binaghi i els va preguntar si
havien escoltat alguna cosa en català, ells li van contestar que havien sentit
l’any anterior “L’Atlantida”, el Mestre els va dir que allò era Verdaguer i no
el català que es parlava ara; aleshores li van dir que sentien les cançons que
els cantava Victòria dels Àngels, Pau
Casals els va dir, que si sentien cantar la Victòria (era com ell es referia a
ella, com si no hagués altra) si que ho coneixien. Aquest magnetisme que
generaven sobre la gent jove era també una característica comuna tots dos.
Pep Gorgori ha fet un treball musicològic de primer ordre
per escrire el llibre "Victòria dels Àngels. Tot semblava tant senzill" (Ficta
Edicions i Produccions). Va
explicar que tots dos transcendien el seu instrument i fins i tot se’ls quedava
petit. Casals desenvolupant també la direcció d’orquestra o la composició;
Victòria dels Àngels com a cantant d’òpera i de lieds. També va destacar que Pau
Casals i Victòria dels Àngels des de ben petits tenien la necessitat de fer música, Casals amb
la famosa carbasseta que avui es pot veure al Museu Pau Casals a Sant Salvador
(El Vendrell) i ella imitant la seva mare que cantava fent les tasques de la llar.
A més Victòria dels Àngels, en ser el seu pare el bedel de la Universitat de
Barcelona, va poder tocar el piano a la sala del Paraninf durant la seva
infantesa i joventut.
A Pau Casals i a Victòria dels Àngels, els unia també uns
orígens humils que no van impedir que acabessin per superar les trabes que això
suposava i arribessin a destacar dins el camp musical. Uns orígens dels
quals si sentien cofois. Pep Gorgori
va explicar com Josep Maria Lamaña, fundador de Ars Musicae, la
incorporés perquè continues el seu aprofundiment en el coneixement de la
música, permetent que es pogués cultivar profundament. (Ars Musicae va
ser un grup pioner dins el moviment de la Early Music, dedicat a
la interpretació de música antiga de l’Europa occidental del període de l’edat
mitjana, el renaixement i el primer barroc. Només recordar que en van formar
part d’aquest grup en algun moment de la seva trajectòria, Jordi Savall,
Montserrat Figueras o Xavier Torra)
Finalment destacar l’admiració mutua que van transpuar ambdós músic, l’un
per l’altre; en el cas de Victòria dels Àngels ho va deixar per escrit en cartes
als seus pares, i la satisfacció que van tenir de poder col·laborar (De fet hi
ha fins i tot uns enregistraments amb tots dos) i com va recordar en Pep
Gorgori, el pare de Victòria era soci de la Societat Obrera de Concerts (creada
per Pau Casals) i que ella li va acompanyar quan era petita a concerts d’aquesta
orquestra, per destacar que aquella admiració tenia arrels molt profundes y
sostingudes en el temps.
Pau Casals (piano), V¡ctòria dels Àngels; una de les col·laboracions dels dos genials artistes
Mònica Pagés va convertir el col·loqui en una agradable
conversa entre amics, davant un altre grup d’amics que escoltaven.
Un darrer apunt destacat per Pep Gorgori, el paper de la
música en l’educació en relació als plans d’estudi pensats per Rosa Sensat i
Vila (1873 – 1961), perquè Victòria dels
Àngels va estudiar a la seva escola. Per Rosa Sensat per ensenyar música;
segons explicava, calia parar gran
atenció a la formació de la oïda del nen, inspirar-li el gust i el sentiment
noble de l’art, parant atenció a la pronunciació, articulació i respiració
correcte, i una intel·ligència exacta de
la frase musical. Però a més com a instrument per a l’educació general pensava:
“La música a l’escola ha de
ser un element vivificador i coordinador, que no només afecti la sensibilitat sinó
també la intel·ligència i fins i tot el desenvolupament harmònic de tot l’organisme”
 |
El concert:
Yoko Suzuki (piano), Sara Chorda (violoncel) i Mireia Tarragó (soprano).
Deliciós poder sentir les composicions musicals de Pedro Pardo per a les lletres escrites per Victòria dels Àngels, quatre peces: Oriental, A ti, Brumas tristes i Fuiste; i un regal sempre esperat: El Cant dels Ocells, aquest cop amb el piano, el violoncel i la veu.
L’acte va tenir lloc a l’auditori de RBA a Barcelona.
(Breus resums del concert a Instagram. Enllaç)
(Enllaç
a un article de Berta Coll, publicat al diari Ara el 19 d’agost de 2023 on anuncia
la publicació del llibre de Pep Gorgori,
dins un molt interessant article sobre la gran cantant).
CASTELLANO
Pablo y
Victoria: naturalidad y esfuerzo de superación constante
El pasado
jueves la Fundació Pau Casals y la Fundación Victoria de los Ángeles
organizaron un coloquio con la participación del maestro Antoni Ros Marbà, compositor, director de orquesta, con
una trayectoria que lo han convertido en un músico fundamental para entender nuestra
cultura musical. Jorge Binaghi, doctor en Filología Clásica por la
Universidad de Barcelona (UB). Crítico musical y miembro de la Fundación
Victoria de los Ángeles. Pep Gorgori, periodista y musicólogo; crítico
musical en el diario ABC y colaborador de RNE, moderado por Mònica Pagés,
periodista licenciada en ciencias de la información por la Universidad Autónoma
de Barcelona (UAB), especializada en música clásica; y un concierto con Yoko
Suzuki (piano), Sara Chorda (violonchelo) y Mireia Tarragó (soprano).
El coloquio:
Las conexiones entre dos grandes de la música,
Pablo Casals y Victoria de los Ángeles
Lo primero a
destacar es el afecto, respeto y admiración hacía las dos grandes figuras de
la música que demostraban sentir los participantes en el coloquio, así como
la deferencia de Jorge Binaghi y Pep Gorgori hacía el maestro Ros marbà,
quien tenía mucho a aportar gracias a su conocimiento personal de Victoria de
los Ángeles y del conocimiento indirecto pero cercano de Pablo Casals, por su
relación con Enric Casals. El maestro Ros Marbà recordó la carta que
recibió de Pablo Casals en que se dirigía a él como “estimado colega” y en la
que se despedía deseando que se pudieran conocer personalmente, cosa que no
llegó a ocurrir. A quien si dirigió fue a Victoria de los Ángeles y afirmó que dirigirla
en una ópera o en un concierto era algo extremadamente fácil, por la gran
calidad y las características técnicas de la cantante.
La
palabra que más veces se pronunció en el coloquio fue naturalidad, para referirse
a la manera de hacer música de ambos artistas. Tenían una musicalidad natural
reforzada por la dedicación, por el trabajo continuo, entregándose a la música;
porque para ellos la música era vocación y devoción. El control que ambos tenían
en el fraseo, en el vibrato (diferente según conviniera), etc., todo ello era
el resultado de la naturalidad que tenían y de la pasión, el respeto y la
entrega hacia la música.
Jorge
Binaghi conoció a
Victoria de los Ángeles en 1962, cuando le pidió un autógrafo, era un niño,
una larga amistad surgió a partir de ese día. La conocía muy bien, conocía la
admiración que ella sentía por el Maestro o por Don Pablo, porque era así como
Victoria de los Ángeles llamaba a Pablo Casals.
Una de las conexiones que existía entre ambos músicos era el saber
acercarse a la juventud, Binaghi explico como cuando conoció a Casals en
Argentina este se había dirigido a un grupo de jóvenes entre los que él se
encontraba, y como les preguntó si habían escuchado cantar algo en catalán; le
contestaron que habían oído el año anterior la Atlántida, pero que él les contesto
que aquello era Verdaguer y no el catalán que se hablaba realmente en aquellos
momentos en Catalunya; le hablaron entonces de las canciones que cantaba
Victoria de los Ángeles, él les contestó que si habían oído cantar a la
Victoria (él siempre se refería así al hablar de ella, como si no hubiera
ninguna otra) si que conocían el catalán. Aquel magnetismo que generaban
sobre la gente joven era otra de sus características comunes.
Pep Gorgori
ha hecho un trabajo musicológico de primer orden para escribir el libro “Victòria
dels Àngels. Tot semblava tant senzill” (Ficta Edicions i
Produccions), cuya
versión en castellano, está en curso. Una de les conexiones de las que habló
Gorgori fue que ambos trascendían su instrumento, que por ello Casals
desarrollo facetas como compositor y director de orquesta y Victoria de los
Ángeles fue cantante de ópera y de lieds. Destacó que ambos desde pequeños
tenían necesidad de hacer música, Casals con la conocida calabacita que puede
verse en el Museo Casals en Sant Salvador (El Vendrell) y ella imitando a su madre cuanta esta
cantaba en casa. Además, Victoria de los Ángeles, al ser su padre el bedel
de la Universidad de Barcelona pudo tocar el piano de la sala del Paraninfo
durante su infancia y juventud.
A Pablo
Casals y a Victoria de los Ángeles les unían también unos orígenes humildes
que no fueron óbice para que acabaran superando los obstáculos que aquello
suponía y llegasen a destacar en el campo musical. Unos orígenes de los que se sentían
orgullosos. Pep Gorgori explicó como Josep Maria Lamaña, fundador de
Ars Musicae la incorporó al grupo
y como de esta manera Victoria de los Ángeles continuó cultivando y
profundizando en el conocimiento musical. (Ars Musicae fue un grupo
pionero dentro del movimiento Early Music, dedicado a la interpretación de
la música antigua de la Europa occidental del periodo de la edad media,
renacimiento y primer barroco. Otros músicos que han formado parte en algún
momento de sus vidas del grupo Ars Musicae son Jordi Savall, Montserrat
Figueras o Xavier Torra).
Finalmente destacar
la admiración mutua que ambos músicos sentían por el otro; en el caso de
Victoria de los Ángeles, lo dejó por escrito en cartas a sus padres, así como
la satisfacción por haber podido colaborar (hay grabaciones de ambos, ella
cantando, él al piano) y como recordó
Pep Gorgorí, el padre de Victoria era socio de la Societat Obrera de Concerts
(creada por Casals) y que ella de pequeña había acompañado muchas veces a su
padre en los conciertos a los que asistía, así que la admiración por Casals
tenía unas raíces profundas y sostenidas en el tiempo.
Mònica
Pagés convirtió el coloquio en una agradable conversación entre amigos, ante un
grupo de amigos que escuchaban.
Un último
punto que destacar, Pep Gorgori puso de relieve el papel de la música en la educación
en relación a los planes de estudio pensados por Rosa Sensat Vila (1873 – 1961),
porqué Victoria fue alumna de su escuela. Para Rosa Sensat para enseñar música era
necesario poner gran atención en la pronunciación, la articulación y la
respiración correcta, así como una inteligencia exacta de la frase musical.
Pero además sobre la música como parte de la educación pensaba:
“La música en la escuela ha de ser un elemento vivificador y
coordinador que no solo afecte a la sensibilidad sino a la inteligencia e
incluso en el desarrollo armónico de todo el organismo”
El
concierto:
Yoko Suzuki
(piano), Sara Chorda (violonchelo) y Mireia Tarragó (soprano).
Delicioso poder escuchar las composiciones
musicales de Pedro Pardo para las letras de Victoria de los Ángeles, cuatro
piezas: Oriental, A ti, Brumas tristes y Fuiste; y un regalo siempre
esperado: el Cant dels Ocells, en esta ocasión a piano, violonchelo y voz.
El acto tuvo
lugar en el auditorio RBA de Barcelona.
(Breves
resúmenes del concierto en Instagram. Enlace
ENGLISH
Pablo and Victoria: naturalness and a constant effort to
improve themselves
Last Thursday the Fundació Pau Casals and the Victoria de
los Ángeles Foundation organized a colloquium and a concert.
Antoni Ros Marbà (long-time composer and conductor),
Jorge Binaghi (music critic and member of the Victoria de los Ángeles
Foundation), and Pep Gorgori (journalist, musicologist, music critic, and
writer) took part in the colloquium, moderated by Mònica Pagés, a journalist specializing
in classical music.
The connections that stood out as elements common to both
great artists: Pablo Casals and Victoria de los Ángeles were:
Naturalness in the way of making music, a natural
musicality reinforced by dedication and continuous work, by their devotion to
music. For them, music was a vocation and a devotion.
Magnetism, which attracted new generations of musicians.
They needed to make music since they were very young
children. Casals with the little pumpkin that can be seen today in the Pau
Casals Museum in Sant Salvador (El Vendrell), Victoria de los Ángeles imitating
her mother when she sang at home. Moreover, since they lived at the University
of Barcelona because her father was the janitor, she was able to play the piano
in the auditorium of the auditorium from the time she was a child.
Humble origins of which they were proud and which did not
limit the development of her career.
Admiration for each other.
All this in an atmosphere that demonstrated the
affection, respect and admiration that the members of the colloquium felt for
Pablo Casals and Victoria de los Ángeles.
For her part, Mònica Pagés managed to turn the colloquium
into a dialogue between friends, in front of another group of friends who were
listening to them.
The Concert.
It was a delight to listen to the compositions of Pedro
Pardo to accompany the texts by Victoria de los Ángeles. Four pieces: Oriental,
A ti, Brumas tristes, and Fuiste; and a gift always awaited: El Cant dels
Ocells. This time in piano, cello, and voice versions.
The event took place at the RBA Auditorium in Barcelona.
