Matteo Imbruno en acabar el concert al Vendrell
Captura pantalla vídeo del concert de l'Orgue del Vendrell

María Dolores García Martínez
esguarddedona

Castellano

English

Concert d'orgue
Església del Vendrell
(FIMPC 2025 - IV)

Bach i l'Europa del seu temps

Quart concert

Dilluns, 14 de juliol de 2025

Església Parroquial del Vendrell

L'intèrpret

Matteo Imbruno (1964), va néixer a Pietramontecorvino (Itàlia). Va estudiar orgue amb Liuwe Tammainga (1953 – 2021) a Bolonya, amb Bernard Winsemius (1945) a Rotterdam i amb Martin Haselböck (1954) a Lübeck.

És organista resident del Museu de l’Hermitage a Amsterdan, però també ho és de l’Oude Kerk de la mateixa ciutat, on va tenir el mateix càrrec Jan Pieterszoon Sweelinck (1562 – 1621) qui va ser considerat el compositor, organista i pedagog més destacat dels Països Baixos en els seus temps fins el punt de ser conegut com a l'Orfeo d'Amsterdam, tal va ser la seva importància en el desenvolupament de la música durant el període del primer barroc.

Matteo Imbruno ha realitzat enregistraments en orgues històrics de Països Baixos e Italia, també és coneguda la seva col·laboració amb Gustav Leonhardt (1928 – 2012) realitzant recitals a dos orgues.

Imbruno ofereix classes magistrals arreu del món i es director artístic del “Concurs Internacional d’Orgue Jan Pieterszoon Sweelink” i de la Fondazione Accademia di Musica Italiana per Organo de Pistoia (Itàlia).

Pocs dies després de celebrar-se el seu concert al Vendrell va oferir una classe magistral al Monestir de Montserrat.

El programa del concert

Johann Sebastian Bach (1685 – 1750)
Tocata i fuga en re menor BWV 565

Pablo Bruna (1611 - 1679)
Tiento de primer tono de mano derecha y al medio a dos tiples

Alexandro Marcello (1684 - 1750)
Concert per a oboè en re menor (transcrit per J. S. Bach)

Georg Böhm (1661 - 1733)
Pare nostre que esteu en el cel

Nicolaus Bruhns (1665 - 1697)
Preludi en mi menor

Marin Marais (1656 - 1728)
Chaconne pour les Tritons

L'orgue de l'església parroquial del Vendrell i la família Casals

Hi ha una relació directe entre Pau Casals i l'orgue del Vendrell, tant pel fet que el seu pare Carles Casals,qui va anar a viure al Vendrell per atendre les necessitats tècniques de l'orgue i va esdevenir per aquesta raó mestre de capella i organista de l'església parroquial del Vendrell; però també hi ha relació per la implicació de Pau Casals en la renovacio de l'orgue i sobretot en què mantingués les seves característiques barroques.

El mateix Pau Casals va interpretar música en aquest orgue.

Enregistrament complert del concert
El corcert es va oferir en directe el dia 14 de juliol de 2025
Compartit a YouTube per l'Orgue del Vendrell

Els organitzadors del concert

El concert va estar organitzat per la Fundació Pau Casals, l'associació d'amics "l'Orgue del Vendrell", una entitat que ofereix regularment concerts al magnífic orgue; activitats que tenen gran importància per tal de difondre el patrimoni cultural que suposa disposar a la ciutat d'un instrument que destaca per la seva qualitat.També són organitzadors del Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell , l'Auditori Pau Casals i l'Ajuntament del Vendrell, a més d'un bon nombre d'institcions públiques i privades que donen suport o col·laboren en la seva realització.

El títol del concert: Bach i l’Europa del seu temps

Era un títol tan suggerent, que em va impulsar a fer un post amb aquest títol i intentant explicar com era l'Europa dels temps de Bach, com era la músic i el context en què es va produir.

La previsió és publicar-lo com a punt i final d'aquest seguit de posts sobre els Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell de l'any 2025

En aquest post trobareu també les referències dels compositors que formaven part d'aquest concert.

D'esquerra a dreta: Albert Solé Galí, autor del pròleg; Josep Ràfols, Conseller delegat de Cultura al Consell Comarcal del Baix Penedès; Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell, Lluís Sintes, autor del llibre i Nativitat Castejón directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès,

Lluís Sintes en un moment de l'acte

Editar obra inèdita

No és el primer cop que Lluís Sintes es submergeix en l’edició d’obres d’autors vendrellencs, en un afany de donar a conèixer i posar en valor l'obra d'aquests compositors. 

Les obres que formen l’edició són:

Obres per a veu solista

-            “Comiat” (El Vendrell, 23 de setembre de 1895)

-            “Enyorament”. Poema de Jaume Orpinell Borrut (1874-1909), a qui l’autor dedica la composició, que va ser escrita al Vendrell el 21 d’octubre de 1896.

-            “Queixa amorosa” (versió baríton). Poema de Joan Ramon i Soler (1851 – 1900).

-            “Queixa amorosa” (versió tenor / soprano). Poema de Joan Ramon i Soler

-            “O Salutaris Hostia!”. Dedicada a Joan Bassa Casas, Joanet Terreno,  (1868 – 1945).

-            “O Salutaris Hostia!”. Dedicada a Eudald Serra (1882 – 1967). Composició musical escrita a Barcelona el  22 de novembre de 1901.

-            “Felicitació”. Dedicada a Eudald Serra; música escrita al Vendrell el 24 de desembre de 1903.

Obres a dues veus o per a cor

-           “Goigs de Sant Salvador”. Lletra de Josep Pont Dalmau, prevere. Es va estrenar a l’ermita de Sant Salvador el 12 de novembre de 1894, com a part dels actes de la festa del vot de poble[1], el va cantar un cor femení, i el va dirigir Emili Folch i Andreu (1872 – 1949)[2].   Lluís Sintes havia estudiat aquesta peça per a que formés part del llibre que es presentava, però la va cedir per ser publicada al llibre Els goigs de l’ermita de Sant Salvador del Vendrell. Textos, edicions i música editat per l’Orgue del Vendrell. Sintes destaca en aquest nou llibre dedicat a Benvingut Socias que aquesta partitura pertany al fons de la família Magriñá Romeu i que va ser donat per Dolors Magriñá Romeu (1906 – 2000)  a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

-            “Cobles del Rosari”. Lletra de Josep Pont Dalmau, prevere. (1897)

---

[1] El vot de poble o vot del poble es una celebració sorgida d’una promesa feta a Déu o a un sant, un compromís de celebrar un acte amb sentit religiós, com ara una processó. En el cas del Vendrell el compromís prové d’inicis del segle XIV, quan el llavors bisbe de Barcelona Ponç de Gualba (¿ - 1334) va signar un decret el 12 d’agost de 1307, que es conserva a l’Arxiu del Arquebisbat de Barcelona, pel qual es traslladava la parròquia des del que ara és l’Ermita de Sant Salvador fins al seu emplaçament actual. (Enllaç amb la història de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell). La festa es celebra el 2 de novembre)

[2] Nativitat Castejón va publicar una biografia d'Emili Folch i Andreu a la Revista del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (enllaç per descarregar el pdf)

---

[1] 

Obres a quatre veus

-            “Et incarnatus est” de la Missa en Sol. Barcelona, 8 de maig de 1894.

-            “Benedictus qui venit”. Motet. Dedicat al Reverend Sr. D. Francisco Peña, prevere. El Vendrell, 5 de febrer de 1897

---

[1] Nativitat Castejón va publicar una biografia de Emili Folch i Andreu a la Revista del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (enllaç per descarregar el pdf)

L’edició de les obres va precedida d’una presentació de les mateixes i d’un pròleg d’Albert Solé Galí. El llibre conté a més a més reproduccions de partitures originals de puny i lletra de Benvingut Socias i una extensa selecció d’imatges lligades a la vida i l’obra de Socias així com de persones relacionades amb les peces musicals editades.

Un extens i intens treball de recerca

Les fonts amb les que ha treballat Lluís Sintes per fer l’edició de les composicions posa de manifest l’extens treball de recerca previ, no només a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, sinó també a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el Portal XAC de Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Biblioteca Virtual de Prensa Historica i la Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España (ambdues del Ministerio de Cultura), el Archivo Diocesado de Lugo, Galiciana,  Biblioteca Dixital de Galicia i l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona; a més d’una llarga bibliografia. 

L’acte de presentació

L’acte formava part de les celebracions del dia internacional del arxius, una jornada que es va instaurà l'any 2008 a instància del Consell Internacional d’Arxius (ICA). La data escollida correspon  a la del naixement del citat consell, que va tenir lloc el 9 de juny de 1948, a impuls de la UNESCO. L’acte va comptar amb la presència i les breus intervencions de Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell; del Conseller delegat de Cultura al Consell Comarcal del  Baix Penedès Josep Ràfols, d’Albert Solé autor del pròleg del llibre, de Nativitat Castejón, qui va portar la conducció de l’acte i de Lluís Sintes, autor de les edicions musicals i del llibre. 

L’acte incloïa un concert homenatge a Benvingut Socias, amb una selecció de les obres publicades al llibre, a càrrec de Jordi Joan Pascual, piano; Joan Urpí, tenor; Griselda Ramon, soprano i Àlex Jordi, piano.

D'esquerra a dreta: Àlex Jordi i Jordi Joan Pascual

El programa del concert

•  Jordi Joan Pascual (piano)

Records de la Plana. Passejant pel llac (1896)

Marxa per a piano a quatre mans (1895) 

D'esquerra a dreta: Àlex Jordi, Jordi Joan Pascual i Joan Urpí (tenor)

• Joan Urpí (tenor) acompanyat per Jordi Joan Pascual al piano

Comiat (1895) Poema d’autor desconegut.

Enyorament (1896) Poema de Jaume Orpinell Borrut (1874 – 1909)

Àlex Jordi (piano) i Griselda Ramon (soprano)

• Griselda Ramon, soprano, acompanyada per Àlex Jordi al piano

Queixa Amorosa Poema de Joan Ramon i Soler (1851 – 1900)

O salutaris hostia! (1901) (Oh sacrifici salvador!)

Llibres

Nativitat Castejón Domenech, que és historiadora i directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, es l'autora del llibre “Benvingut Socias Mercadé (1877-1952), un músic vendrellenc per descobrir”.

Maria Ramon Caballé (1945) va escriure la “Petita història de Benvingut Socias”. Maria Ramon Caballé va rebre el premi Teresina Martorell l’any 2023 en reconeixement a la seva implicació en benefici de la societat del Vendrell per les seves activitats relacionades amb l’educació, la cultura y la literatura, entre d’altres. Les il·lustracions del llibre són de Pilarín Bayés de Luna (1941), qui té nombrosos reconeixements i premis, incloent la Creu de Sant Jordi (1991) i haver estat reconeguda com una de les 100 dones més influents de Catalunya a la llista Forbes 2025. 

L’any 2020 – dins els actes del RECERCAT[1] que cada any organitza l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) amb la col·laboració d’associacions i institucions culturals i el suport de les administracions públiques dels territoris de parla catalana – es va incloure una exposició dedicada a Benvingut Socias,  organitzada per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, els Amics de l’Orgue del Vendrell i el Grup Pessebrista del Vendrell, de la que era comissària  Nativitat  Castejón. Aquesta exposició s’havia preparat l’any 2017 per commemorar el 140è aniversari del naixement de  Benvinguts Socias, i es va incorporar al RECERCAT amb la finalitat de difondre la figura de Benvingut Socias. Tanmateix, la pandèmia del Covid19 va afectar el normal funcionament de totes les activitats previstes i va passar a ser  un RECERCAT digital, incloent l'exposició. Posteriorment, l’any 2022 l’exposició es va poder visitar fñisicament al Centro Cultural Andalucía García Lorca en el Vendrell, i es va celebrar amb ella el 70è aniversari de la mort del músic.

Programes de reconeixements i homenatges celebrats al Vendrell dedicats a Benvingut Socias (segle XX)

Programa de concert del 18 de juny de 1944.

El concert[1] el va organitzar el “Club Deportivo, Grupo de conferencias y conciertos del Vendrell” i va tenir lloc al Teatre Tívoli (el document està escrit en castellà i forma part de la Biblioteca Digital Vendrellenca. El programa va ser imprès per la Impremta Barnadas.

Programa de l’homenatge del 19 al 21 de gener de 1951. En aquest cas el Teatre Tívoli va acollir a la “Orquesta  professional de camera” dirigida per Enric Casals, per un concert que formava part dels actes d’homenatge que a més incloïen una missa solemne en sufragi de Blanca Bonastre de Socias; una sessió de l’Ajuntament per nomenar a Socias fill predilecte i posar al saló de sessions un bust de Socias realitzat per Joan Borrull Soler (1880 – 1960) així com el descobriment d’una placa que identificava l’antiga “Plaza de la Paja”, com a Plaça Benvingut Socias.

L’homenatge es va realitzar al impuls d’un grup de vendrellencs amants de la música, de la Societat Coral La Lira Vendrellenca i de l’Ajuntament de la vila.

Romain Garioud (violoncel) i Daniel Blanch (piano)

María Dolores García Martínez (esguarddedona)

Ir a la versión en castellano

Go to the English version

El passat 25 de maig i dins dels actes de l’Any Garreta vam poder assistir a un concert de Romain Garioud (Violoncel) i Daniel Blanch (piano) a la Sala de Música del Museu Pau Casals.

Com és habitual la benvinguda va anar a càrrec de Núria Ballester, directora del Museu, per deixar pas a Joaquim Rabaseda[1], comissari de l’Any Juli Garreta, atès que l’acte forma part de les activitats de celebració del 150è Aniversari del naixement d’aquest compositor.

(A l’enllaç trobareu una conferència realitzada a la Casa de Cultura de Girona el 17 de març de 2025 sobre Juli Garreta a càrrec de Joaquim Rabaseda)

El concert

Una selecció de peces que convidaven a deixar-se portar cap a l’intimisme, que no necessàriament cap a la melangia, sinó més aviat cap a la sensació de serenor , tot gràcies a  una interpretació sensible, impecable i en connexió amb el moment, amb l’instant que s’estava vivint, com una meditació, per la qual cosa el concert va oferir pau mental i aliment per l’esperit als assistents. I òbviament l’espai on es va fer el concert va contribuir a totes aquestes sensacions de benestar, d’acolliment, d’intimitat...

(Enllaç amb la publicació de la Fundació Pau Casals amb les dades del concert)

El programa del concert

Franz Schubert (1797 – 1828)  Sonata en la menor “Arpeggione” D.821

A dia d’avui aquesta obra s’interpreta amb violoncel i piano i de fet ha esdevingut una peça central del repertori del violoncel, però va ser escrita per arpeggione que va ser un instrument similar a un violoncel, però amb sis cordes, que va crear Johann Georg Staufer el 1823, però que no va tenir arrelament, tot i que encara avui hi ha intèrprets que l’utilitzen, si bé els resulta difícil explicar que aporta de diferent en existir el violoncel, la viola de gamba, etc. Tècnicament a l’arpeggione o guitarra d’amor es pot obtenir sons con el puntejat  que fa la guitarra. L’adaptació de la peça al violoncel i la seva incorporació al repertori d’aquest instrument té molt a veure amb la col·laboració entre Benjamin Britten (1913 - 1976) i Mstislav Rostropòvich(1927 - 2007) , com bé explica Fernando Morales a l’article El Arpeggione o “Guitarra d’Amor que va publicar el 16 de setembre de 2019 a “La revista digital de l’Orfeó” que edita l’Orfeó Valencià.

Arpeggione, obra de Johan Georg Staufer (1831) The Met Domini Públic

Juli Garreta i Arboix(1875 – 1925) Sonata per a violoncel i piano en Fa major,  a Pau Casals.

Aquesta obra la va estrenar Pau Casals amb Blai Net (1886 – 1948) al piano el 3 de maig de 1923 al Palau de la Música en un concert organitzat per l’Associació de Música “Da Camera” amb motiu del seu desè aniversari.  La primera edició de l’obra es va realitzar el mateix any amb el suport econòmic de l’empresari Joan Miquel.  La idea d’escriure aquesta sonata ja la tenia Garreta cap el 1909, segons considera Josep Grahit i Grau (1883 – 1960). (Font: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols)

Juli Garreta CC 4.0

Com a bis ens van oferir l’obra  Rèverie (Schumanienne) de Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872 – 1949).

Els intèrprets

La connexió entre Blanch i Garioud va ser tan equilibrada com emotiva var ser la seva interpretació.

Daniel Blanch

Pianista, va estudiar amb Maria Canals (1914 - 2010)  i Raquel Millàs a la Acadèmia de Música Ars Nova i va perfeccionar els seus estudis amb Maria Tipo (1931 - 2025) a Florència, amb Brigitte Engerer (1952 - 2012) a París a més de prendre classes magistrals amb Alicia de Larrocha (1923 - 2009), Josep Colom i Alberto Portugheis (1941). (Biografia completa de Daniel Blanch a l’enllaç )

És president i fundador de l’Associació Joan Manén (enllaç al web de l’entitat) que es dedica a la investigació i difusió del patrimoni musical català.

Romain Garioud

Violoncel·lista, va guanyar el Concurs Rostropovich de París el 2001, i el Concurs Tchaikosky de Moscú el 2002, entre d’altres. Ha ofert nombrosos concerts i també Màster Classes per tota Europa. Te enregistraments de les seves actuacions realitzades per Radio France i per la cadena Mezzo. El seu  violoncel és un Nicolai Gagliano de 1760.  (Biografia completa en castellà a l’enllaç)

Discos de Romain Garioud i Daniel Blanch que us aproparan a les obres d’autors catalans interpretades al concert

Mar Plana

L’any 2021 i amb el segell Ficta es va publicar la integral per a violoncel i piano de Juli Garreta amb el nom de Mar Plana. El disc conté, a més de la peça que li dona nom, amb la Sonata pera violoncel i piano en Fa major, que formava part del concert del passat dia 25; Joguina, Mazurka i Romança. D’aquestes composicions n’hi ha dos que estan dedicades a Pau Casals (Sonata i Joguina) i dues a Bonaventura Dini (Mar Plana i Mazurka). Bonaventura Dini Fazzi (1876 – 1936), també era violoncel·lista, va ser amic des de la infantessa de Pau Casals junt amb Benvingut Socias i Mercadé (1877 – 1952), tots tres nascuts al Vendrell i tots tres alumnes del pare de Pau Casals, Carles Casals i Ribes (1852 – 1908).

Rêverie. Evocacions i somnis

Altre disc de Daniel Blanch i Romain Garioud, que és un mosaic d’obres d’autors catalans, que inclou “Rêverie” de Joan Lamote de Grignon, que es va interpretar al concert del Vendrell, i del mateix autor, “Cançó de Maria”;  a més de Plus Ultra i Lamento de Joaquim Cassadó (1867-1926); “Chanson” de Joan Manen (1883 – 1971); “Orienta”l i “Record” de Enric Morera (1865 – 1942); “Eglogé et Chanson grecque” de Josep Maria Roma (1902 – 1981); “Ave Maria” d’Eduard Toldrà (1895 – 1962); “Bell son” d’Agustí Grau (1893 – 1964); “El pont” de Frederic Mompou (1893 – 1987); “Una meravellosa rondalla” de Francesc Pujol (1878 – 1945) i “Somni eròtic” de Joan Baptista Lambert (1884-1945). El disc es va editar el 2024 per Columna Música. Les peces, com indica el  títol del disc, conviden a evocar i somniar.

En la producció dels dos discos ha col·laborat (entre d’altres institucions) l’Associació Joan Manen entitat que desenvolupa la investigació, ordenació i realitza la difusió de la música d’autors catalans de tots els temps i que posa a disposició a través de la seva web les biografies de compositors però també de intèrprets catalans a més de totes les activitats de l’entitat i l’agenda dels concerts que programen sota el títol genèric de “Els teus clàssics”. 

La relació de Pau Casals amb Juli Garreta

Juli Garreta va ser un compositor admirat per Pau Casals – i per Igor Stravinsky – amb passió, i va ser Casals qui va difondre les composicions de Garreta a Madrid, a París o a Londres, incloent les seves obres de Garreta als seus concerts. Aquests fets es recullen en nombroses fonts, com ara l’article de Cesca Castellví Llavina  a La Vanguardia (7 de setembre de 2024) dedicat a Juli Garreta, o al web de l’associació “Musics per la cobla”, així com a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols, lloc de naixement de Garreta, arxiu on es pot trobar amplia informació sobre la seva vida i obra.  

Anna Costal i Fornells (musicòloga i docent), va escriure al comentari del concert que Antoni Ros Marbà va dirigir el passat 12 de novembre de 2024 al Palau de la Música, que duia per títol “Sardanes de Pau Casals”, com Casals va conèixer  a Garreta el 1912 a Sant Salvador i com Casals va ser el primer en vetllar per mantenir viu el llegat musical de Garreta després que aquest morís el 1925. Abunda en aquesta direcció el text d’Oriol Pérez-Treviño publicat en el “Blog. Commemoriació de l’any Juli Garreta a l’Auditori”(18 d’octubre de 2024)

Monument dedicat a Juli Garreta a Girona Zarateman CC 1.0 Domini Públic

Encara més, a la revista Scherzando  en el seu número CCLVI  (256) de juny de 1932, publica un article del musicòleg i compositor José Subirá Puig (1882 – 1980) dedicat a Juli Garreta,  que reprodueix el que ja havia publicat a la revista “Ritmo” a Madrid, diu literalment - en relació als que van participar en els actes en homenatge arran la mort de Garreta i la inauguració del monument que Girona li va dedica, promogut per Casals i Francesc Cambó – “especialmente Pablo Casals, el amigo de Julio Garreta” . Com si cap altre tingués el reconeixement d’aquest nivell d’amistat. També en parla de les paraules que Casals va escriure a la mateixa revista amb motiu d’aquella celebració; unes paraules que reprodueix l’article de Cesca Castellví abans citat:

“Es un hombre genial. No conozco a otro tan profundamente intuitivo. Un hombre que apenas ha salido de su pueblo, y que ha escrito tan hermosas páginas de música”

La relació de Pau Casals amb Lamote de Grignon

Joan Lamote de Grignon Il·lustració Catalana 191 (27-01-1907) Fotògraf desconegut

La relació de Lamote de Grignon i Pau Casals la podem veure reflectida en un fragment d’una carta de Casals a Lamote l’any 1925 arran d’un concert de la Banda Municipal de Barcelona de la que Lamote n’era el director. (Us convido a llegir la biografia de Lamote que es troba enllaçada al inici d’aquest paràgraf i que conclou precisament amb el fragment de la missiva de Casals que conclou dient 

“Barcelona li té d’agrair per sempre el que vostè li ha donat d’amor i dels seus dots de gran music...”

Palau Belles Arts Banda Municipal de Música de Barcelona Director: Lamote de Grignon 1927 Fotògraf: Jaume Ribera Llopis (1878 - 1948)

En aquest enllaç trobareu tota la informació sobre aquest any, així com la biografia de Juli Garreta, l’accés al catàleg d’obres, les activitats programades, i d’altres interessants informacions.

A l’Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols trobareu amplia informació sobre Juli Garreta, fill d’aquest municipi.