Una divertida obra, complexa i difícil, magistralment interpretada.

Laia Batlle, directora de Domenys Radio entrevistant a Jaume Peguera, Miquel Rusiñol i Genís Pascual Foto: Dolors Garcia.

La gran connexió que han aconseguit els tres intèrprets amb el públic assistent és un dels grans mèrits que cal reconèixer a Genís Pascual, Jaume Peguera i Miquel Rusiñol.

Els actors, són tres professors de Camp Joliu, per tant són aficionats, però han aconseguit un nivell altíssim en la creació dels seus personatges i en la seva capacitat d'arribar al públic.  Cadascú amb una personalitat marcada i diferent, es despullen emocionalment a l'escenari deixant  veure la seva fragilitat,  tot i que de vegades la fragilitat pren forma d'esnobisme o de mesquinesa. L'obra,  no és una comèdia lleugera ni d'acudits fàcils, sinó una veritable reflexió sobre l'amistat i els seus límits,   però es percebuda com un enginy ple d'humor intel•ligent i mordaç que t'enganxa.  Sens dubte que els actors fan un exercici difícil perquè l'obra si sosté sobre els seus diàlegs, llargs i amb un contingut lingüístic exigent, que es succeeixen a un ritme intens. Un exercici realment de mèrit donar ritme a una obra com aquesta sense que en cap moment flaquegi. La seva actuació ha merescut el llarg aplaudiment amb que han sigut premiats pel públic al final de l'obra.

El detonant de l'obra i dels enfrontaments entre els amics:  el valor d'una obra d'art modern, una pintura abstracta de fons blanc, amb línies blanques, comprada per un dels tres amics, a un preu exorbitant, i on el dubte entre el que és art i els que és esnobisme marquen el camí que portarà als tres amics a expressar, no només el que senten davant l'obra, sinó els seus sentiments envers la seva relació d'amistat.

L'autora de l'obra. 
Escrita per Yasmiza Reza  va ser estrenada a París el 1994 i va comptar amb un productor molt conegut, Sean Connery (el primer James Bond); d'ençà ha esdevingut una obra que ha estat representada i es representa en els millors teatres del món, perquè el dos temes - art modern i amistat - són universals.

 La provocació de l'art modern. 
Per estrany que sembli no és irreal l'existència d'un quadre blanc sobre blanc, perquè existeix.  Precisament es titulà "Blanc sobre Blanc" i va ser pintar entre el 1917 i el 1918 per l'artista rus Kazimir Malèvitx. Es tracta d'un quadre quadrat de fons blanc, que conté un quadrat blanc en el seu interior. Són dos tons de blanc, així que no hi dubte que la figura geomètrica existeix perquè en aquest cas és visible.  L'autor volia expressar l'infinit, ho fa, segons alguns crítics, perquè el pur blanc del fons nega qualsevol possibilitat d'una perspectiva, i així, qui ho contempla, es troba contemplant l'infinit.  L'obra es troba al Museu d'Art Modern de Nova York i forma part del moviment Suprematisme.

Blanc sobre Blanc de Kazimir Malèvitx.