Exposició Trabucaires a Sant Jaume dels Domenys
Activitats Culturals Sant Jaume dels Domenys de juliol 26, 2011
Així mateix es podia assistir a la projecció d’un vídeo realitzat per l’Associació de SJD, a la passada trobada organitzada per la Coordinadora i celebrada a Vilaseca.
L’Associació de Trabucaires de Sant Jaume dels Domenys va rebre el seu bateig de foc el 26 de juliol de 2009, és a dir es compleixen tres anys del mateix i ha estat una bona ocasió per apropar el món dels bandolers i trabucaires al públic assistent, qui podia comprovar la gran varietat de vestits, de les diverses associacions, així com conèixer el manifest de “Galejant per la Pau”, on la Coordinadora declara que “...tant de bo, algun dia tots els guerrers del món fossin colles d’amics lluitant per la pau”.
Entre altres projectes es va aprovar l’agenda d’activitats del proper trimestre que inclourà la presentació de dos dels darrers estudi efectuats per la secció, agenda que en breu es podrà avançar.
Art per la Ciència: trobada cultural per a recaptar fons contra el càncer de mama.
Activitats Solidàries de juliol 26, 2011 |
| Obra de Carmen Marcos donada a l'Associació i que es troba a la secció de Rehabilitació de l'Hospital Clínic de Barcelona on va néixer l'Associació. |
Dins les nombroses activitats previstes s’inclou un acte institucional amb la presència del Dr. Gascón, Cèlia Escudero, Montse Gironès, l’Hble. Sr. Ferran Mascarell i l’Excm. Sr. Xavier Trias, així com l’actuació dels actors David Selvas i Estel Solé; presentarà aquest acte institucional en Miquel García Borda.
Per a la resta d’activitats previstes també actuaran com a presentadors a més de Miquel García, Montse Alcoverro i Laura Guiteras.
També es podrà col•laborar amb l’adquisició d’obres d’art que es posen a la venda dins les activitats d’aquest festival.
La llista d’actuacions previstes inclou:
- Animació teatral / Miriam Tortosa - Teatre
- Mecànica orgànica – Poesia i Música
- La media luna – Música
- Nubia – Música
- Delanada – Música
- El niño de la hipoteca – Música
- Animació teatral – Teatre
- Sibaris – Música
- Wednesday Lips – Música
- Carlos Cros – Musica
- Taima Tesao – Música
- Doble Sentit – Dansa
- Andrómera Liberata – Dansa
- Mátame – Dansa
- Vivaldi – Dansa
- Duet Raquel Anguita i Carlos Bonilla – Dansa
- Laura Fillola i Jack Bernal – Dansa
- Jordi Corominas i Julián – Poesia i Música
- Rosa Muñoz i Mónica Caterberg – Perfomance
- Sincronia – Dansa
- Gargolé – Música
- Raydibaum – Música
- Obeses – Música
- Bedroom – Música
- El dia de la barbota – Música
- La iaia – Música
- Inspira – Música
- Humareda – Música
- Lluis Avendaño - Piano Albéniz
- Moisès Bertran i Juan Pablo Serna Aguilar – Música
- Lucrecia – breus paraules
- Dani Nel•lo – Música
- Ari & The 3d’s – Poesia i Música
- Facto y los amigos del norte – Música
- Susan’s Red Nipples – Música
- Anímic - Música
- Wireglass – Poesia i Música
- Mine! – Música
- Cosmic rass – Música
- Un cafe con lola – Música
- Pastora – Música
- Get back - Música
- Projecció videoloop de l’APC (Anna Ferrer i David Casademunt /Álvaro sau i Eva Tusquets / Dostopos) – Videoart
La llista d’autors amb obres d’art a la venda per recaptar fons contra el càncer de mama es troben:
Anna Sadurní, Antonio Ortega, Atsuko Arai, Begoña Egurbide, Camí, Carme Miquel, Carmen Marcos, Daniel Chust, Elisabet Ramos, Ferran Giménez López, Gabriel, Gemma Nogueroles, Gerard Mas, Iñaki salom, Isabel Banal, Jaume Piensa, Jordi Carudas, Joan Navarro, Jmatizen, Kawaramono, Kiku Aromir, Klaus Spels, Lluis Blanc, Louisa Holecz, Lúa Coderch, Maria Sola Barceló, Mariana Zamarbide, Martine Saurel, Matilde de Grau, Mercedes Gallardo, Misha Rusch, Mònica Chavarra, Núria Batlle, Oriol Pont, ramón, Rina Ota, Rosa Amoros, Rosa Yagüe, Salvador Juanpere, Sergi Reboredo, Tom Carr, Tony Azorin, Toshie Itabnashi, Ursula, Victoria Campillo, Viñolas, Xavier Arenós.
Segons va explicar la pròpia Roser Oter, crear és un viatge a l’interior, afegint que les seves obres sorgeixen del més profund del seu ésser. Aspectes que també recull el díptic de presentació de l’exposició on es pot llegir:
“...Mentre em deixo portar hores i hores en la solitud del taller, afloren molts sentiments, els viscuts, els compartits, el que passen dins teu, els que passen a l’exterior, i tot, va fent un garbuix d’emocions. I a poc a poc, al taller jo no estic sola, el comparteixen personatges que viuen històries, alguns, les meves pròpies, i d’altres, històries dels que m’envolten. Quan els creo, formen part de mi, de tot allò que respira la meva pell. Mentre s’assequen en els prestatges, de tant en tant me’ls vaig mirant. És com si ja agafessin un camí propi, lluny i a prop de mi”.
L’obra de l’autora es distribueix en diverses sales, una de les quals dedicada a la música i molt especialment a Pau Casals, on es recull una frase dita pel músic “cada segon que vivim es un moment nou i únic de l’Univers”, sobre la qual l’autora s’ha inspirat per realitzar diverses de les obres.
Entre les peces d’aquesta sala dedicada a la música hi ha dos mòbils, un dels qual l’autora va declarar que el donava a l’Escola de Municipal de Música.
La inauguració es va completar amb l’actuació de Maria Porta Serramià, violí i dues alumnes de l’Escola de Dansa Raquel Julià, en la que es va integrar la sonoritat extreta pels moviments de les ballarines als dos mòbils dedicats a Pau Casals.
El Lector:
Encabir-se en la lectura, gaudir i aprendre de la saviesa dels llibres.
Obra seleccionada en la 5a Biennal Internacional de Ceràmica “Ciudad de Talavera”
Dins ella es troba el joc de textures al que fa referència l’autora en un dels plafons informatius de l’exposició:
Textures
Saviesa, coneixements, experiència.
Les textures superposades suggereixen la diversitat d’experiències que hom va trobant a la vida.
El fet de poder-les pensar esdevé coneixement.
Exposició Espines i Flors de Josep Cañas a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Banyeres.
Activitats Culturals Banyeres de juliol 22, 2011
Com a mostra una petita selecció de l’obra exposada i del pensaments que l’acompanyant
“Quan s’acabi la guerra, agafaré un fusell, aniré de poble en poble i preguntaré si saben què és aquell artefacte. Si trobo uns homes que ignoren què és, allí em quedaré a viure”. Això m’ho deia Manolín, el gran lluitador, i no crec que s’hagi pronunciat una frase tan plena de ressonàncies pacifistes com la d’aquell abnegat miner asturià, obligat a fer la guerra...
Una obra d’art és un document en el que la signatura hauria d’ésser garantia de què l’autor ha posat en ella tot allò de més autèntic i noble que hi pogués haver en ell.
Quan no és així, és com signar un document fals.
De la mateixa argila, tant en pot sortir una excel•lent escultura com un càntir, un cendrer o, simplement, un xiulet.
De la mateixa pintura, en pot néixer un Velàzquez, un ex-vot o un cartell anunciador...
I el llapis amb què dibuixava Leonardo da Vinci podia ésser el mateix de què se servia el botànic per anotar noms de plantes, o per confeccionar-hi llistes de preus, el botiguer.
També el mateix alfabet – ni una lletra més, ni una lletra menys – serveis per escriure una cançoneta mediocre, un tragèdia Shakesperiana, o un poema sublim. Però no perquè usis les mateixes sandàlies del corredor olímpic, et convertiràs en un gran campió...
Animals
Durant els quatre mesos que vaig dibuixar al Bronx Park de Nova York, solament em vaig topar amb un que dibuixava al natural. En canvi , a poques passes del Central Park, on hi ha un magnífic Museu d’Història Natural, eixams de dones i homes t’entrebancaven, els uns pintant, els altres dibuixant...els animals embalsamats!
És clar. Enfrontar-se amb la vida és molt compromès..., però trompejar un maniquí, tothom s’hi veu capaç... Que avall s’ha caigut!
Josep Cañas
No vaig escollir un mar calmós per la travessia de la vida i tampoc m’han escombrat el camí per fer-me’l més plaent.
He procurat fer el sord als càntics de sirenes i no he buscats uns vents propicis o un acomodament segur.I aquest tenir l’arc de la voluntat sempre tivant m’ha convertit en amo i senyor d’una llibertat per mi sagrada que a més de no hipotecar-me l’ànima m’ha acuirassat per poder restar fidel a unes profundes conviccions.
I si no ests fidel a tu mateix, com podràs ser-ho als altres?
La seva estimada Ramona
Desitjo que no se’m perdi cap batec del teu cor.
Els vull sentir tots damunt el meu pit, perquè així dialoguin amb els meus batecs.
Sé que ells s’entendran.
A l'exposició es poden adquirir exemplars dels diversos llibres editats sobre l'obra de Josep Cañas així com el darrer dedicat a recollir el primer volum dels seus pensaments. També es poden adquirir reproduccions d'algunes de les seves obres.
La manca de visió és la sexta causa de discapacitat a nivell mundial.
Vida quotidiana i salut visual:
Pot ser no siguem conscients, però la major part d’informació quotidiana del nostre entorn la rebem mitjançant els nostres ulls, la pèrdua de visió implica una pèrdua de qualitat de vida i en molts casos passar a dependre d’altres persones i en els països no desenvolupats no disposar de capacitat per obtenir ingressos econòmics dels que viure.
Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) conjuntament amb l’Agencia Internacional per a la prevenció de la ceguesa (IAPB), de la que forma part la Càtedra UNESCO de Salut Visual i Desenvolupament, s’està desenvolupant una estratègia amb tal de sensibilitzar i actuar contra les principals causes de ceguesa sota el lema “Dret de Tots a Veure”, ja que un gran nombre de persones esdevenen cegues per causes que són evitables.
Al voltat de 45.000.000 de persones al món són cegues, i altres 269.000.000 pateixen de mala visió, és a dir que un total de 314 milions de persones pateixes aquests tipus de malaltia, i no es pot deixar de costat que són malalties que es podrien evitar, prevenir o guarir en un 75 % dels casos.
La situació es veu agreujada pel fet que entre el 40 i el 45 % de persones que pateixen ceguesa o grans deficiències de visió no es poden valer per si mateixes i per tant depenen d’altres que els puguin ajudar.
Aquestes malalties afecten majoritàriament a dones i nenes, ja que són les 2/3 parts de les persones afectades, enfront d’1/3 per part d’homes i nens.; i la major part de persones afectades (90 %) viuen a països sense desenvolupar, d’aquí que se sol dir que “la ceguesa es pobre”, perquè afecta majoritàriament a persones amb pocs o escassos recursos.
 |
| Foto: Branden 4 |
Programa V2020
El projecte Visió 2020 per prevenir i guarir la ceguesa evitable passa necessàriament per disposar d’accés a l’atenció de l’oftalmòleg, als medicaments i als equipaments clínics oftalmològics, i es projecta amb l’ambició d’assolir l’any 2020 l’eliminació les principals causes que són l’origen de la ceguesa evitable.
Les principals malalties que es cerca poder tractar i evitar són:
Oncocercosi: Ceguesa dels rius, causada per un cuc (onchocerca volvulus) que causa una infecció.
Tracoma: Causada per una bactèria (Chlamydia trachomatis), es una malaltia crònica, associada a la pobresa i a indrets amb sobrepoblació, manca d’aigua potable i serveis bàsics de salubritat.
Cataracta: Opacitat del cristal de l’ull, es soluciona mitjançant cirurgia i implantació d’una lent interna.
Error refractiu: Defecte òptic de l’ull que impedeix poder enfocar les imatges, es poden corregir amb ulleres.
Retinopatia del prematur: Ho pateixen infants nascuts prematurs per una incompleta vascularització de la retina, tenir poc pes al néixer i poder patir de hiperòxia són factors de risc.
Les valoracions de referència per considera que existeix ceguesa o visió baixa són:
Ceguesa: Agudesa visual inferior a 3/60 o a un camp visual no més gran de 10 graus pel millor ull.
Visió reduïda: Agudesa visual inferior a 6/18 però igual o més gran que 3/60 amb la millor correcció possible en el millor ull.
Les causes de la manca de visió i la ceguesa evitables es veuen a la vegada interrelacionats amb altres situacions de necessitat que cal tenir presents.
 |
| Foto: Claudio Nuñez |
Fites pel Mil•leni i Visió 2020
FAM i DISCAPACITAT
Les fites bàsiques que es van planejar com a base al projecte de Desenvolupament pel Mil•leni, eran reduir al 2015 la proporció de persones que ingressen menys d’1 dolar al dia, i reduir en la mateixa proporció el nombre de persones que pateix fam, aquestes fites estan íntimament lligades al fet que part de les causes de la ceguesa evitable tenen el seu origen en la fam, la mala nodrició i la manca d’accés al serveis sanitaris, educació i aigua.
D’altre costat el fet d’esdevenir persona amb ceguesa als països no desenvolupats comporta restà també atrapada dins la pobresa, creant un circuit sense sortida. És colpidora la xifra que evidència que el 82 % de les persones discapacitades al món (600.000.000) viuen per sota dels llindars de la pobresa i que dins aquestes persones es troben en situació especialment extrema al voltat d’un 20 %, que són pobres entre els més pobres.
Per exemple als països desenvolupats la cirurgia ajuda a recuperar la visió a les persones amb cataractes, però en els països sense desenvolupar aquesta mena d’atenció sanitària no es troba a l’abats
EDUCACIÖ, IGUALTAT DE GÉNERE i ESPAI PER L’AUTORITAT DE LA DONA
Dins les metes del Mil•leni també es troben que per l’any 2020 a tot arreu del món, nens i nenes puguin completar al menys un curs sencer de primària; i eliminar la disparitat de gènere en educació tant primària com secundària.
El 90 % dels nens i nenes que pateixen ceguesa no reben educació per manca d’infraestructures, d’atenció sanitària, de materials escolars adients i assequibles i de mestres preparats. Quan les persones amb ceguesa són adults, sovint es produeix que un infant assisteixi menys a l’escola per tal d’atendre’l.
REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT INFANTIL
Es calcula que al voltant d’un 60 % dels infants que viuen a països amb baixos ingressos pot morir abans de passat un any, i que al voltat de 500.000 infants esdevenen cecs cada any, o el que és el mateix hi ha un nou infant cec cada minut que passa.
DETENIR I REVERTIR L’EXTENSIÓ DE LA SIDA I EL VIH; LA MALÀRIA I ALTRES IMPORTANTS MALALTIES
Patir una discapacitat pot supsar estar igualment o encara tenir més rísc de patir malalties infeccioses. Malalties com l’oncocercosi o el tracoma, són endèmiques en països pobres.
GARANTIR LA SOSTENIBILITAT AMBIENTAL
Reduir la proporció de persones sense accés a l’aigua potable i a les condicions de salubritat bàsiques.
CREAR UNA ASSOCIACIÓ MUNDIAL PEL DESENVOLUPAMENT
On col•laborin els països desenvolupats, on es creí i s’implementin estratègies per un treball decent i productiu destinat a la joventut.
Dins el programa V2020, es cerca crear associacions per enfocar els problemes específics locals ja identificats i incloure solucions sostenibles i rendibles, posant a l’abast de les mateixes els coneixements tècnics necessaris.
PROVEIR D’ACCÉS A MEDICAMENTS ESSENCIALS I ASSEQUIBLES ALS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT, AMB L’AJUT DE LES COMPANYIES FARMACÈUTIQUES.
Els programes V2020 asseguren la disponibilitat de medicaments essencials per la prevenció de la ceguesa i control de la oncocercosi, tracoma i ceguesa infantil.
Oncocercosi: Es troben involucrats govern nacionals i comunitats afectades de 25 països al continent americà, amb el suport de Merck & Co. Parmaceuticals, que dona el producte Mectizan, per ajudar a l’eliminació d’aquesta malaltia.
Tracoma: Participen governs nacionals, ong’s, institucions acadèmiques i Pfizer Internacional, companyia que té la patent de l’azitromicina, antibiòtic que dona per combatre el tracoma.
Ceguesa Infantil: Es treballa en la immunització contra el xarampió, una de les causes de la ceguesa infantil.
Invertir per evitar la ceguesa evitable produeix alts beneficis de retorn econòmic i social, a la vegada que es millora la qualitat de vida de la persona i la seva família, aspectes constatats en estudis realitzats a diferents països i entorns
Dades procedents d’IAPB/VISION2020
UNESCOCAT :Taules sobre Diversitat pel Diàleg i Comunicació Intercultural
Drets Humans de juliol 15, 2011
 |
| Salwa El Gharbi Cap del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural UNESCOCAT |
Salwa El Gharbi va iniciar la taula sobre Diversitat pel diàleg proposant una reflexió sobre allò que s’entén per Diversitat (que no és un fet relacionat directament ni unívocament amb la immigració, ja que la diversitat es present en totes les societats per molt homogènies que a primera vista puguin semblar); i obrint un diàleg en base a les experiències personals en relació a la diversitat.
Tot i la natural tendència a centrar el discurs sobre la part més evident de la diversitat lligada precisament a la immigració, es va aconseguir anar dibuixant el concepte tenint present variables com el fet que avui no existeix una sola definició de com pot ser un “espanyol – espanyola” o “català-catalana” , constatant que en realitat es parteix d’una base sempre afectada de visions estereotipades o fins i tot lligades a prejudicis, com el fet que quan es pensa en altres religions es tendeix a creure que es tracta de religions practicades per persones immigrades oblidant que persones nadiues tenen diverses religions o creences i que es una visió esbiaixada sorgida del desconeixement o de no tenir presents tots els elements que permeten tenir una visió més objectiva de la realitat presa en un moment concret sobre una societat concreta.
El diàleg va ser molt intens on es van palesar línies de treball entorn a conceptes com la identitat, la cultura, la cerca d’experiències comunes, la presa de consciència de la gestió laboral de la diversitat (homosexualitat, discapacitats i integració; etc.) o el desenvolupament de vies de comunicació des de les institucions per dissoldre el contingut dels rumors que donen vida i fan créixer posicions xenofòbiques o per culpabilitzar un sector social, una determinada opció sexual, una determinada ètnia, etc.
Sent com va ser la primera taula de les previstes realitzar fins a finals d’any, va servir perquè cada participant pugui obrir nous temes de desenvolupament i proposar-los per les properes trobades que es programin a UNESCOCAT.
 |
| Margarita García Membre del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural UNESCOCAT |
Quant a la Taula sobre Comunicació Intercultural, a càrrec de Margarita Garcia, va resultar també molt activa i participativa, deixant prou mostres de com afecta el bagatge individual (cosa que inclou la seva cultura a nivell personal, la seva cultural a nivell de pertànyer a la d’un país o nació, o ètnia; la cultura lligada a la seva formació professional i la cultura que deriva del lloc de feina i empresa on treballa) a l’hora de poder establir què es diu, què entenem que ens han dit, que significat té una determinada paraula, etc.
Es podria molt bé considerar que va ser el pròleg de les properes taules que sobre comunicació i intercultura es realitzaran.
 |
| Còdex Calistí foto de Certo Xornal. |
Ahir es va fer públic el robatori del Còdex Calixtí ( un manuscrit original escrit entre el 1119 i el 1124 ) de la Catedral de Santiago de Compostel•la, posant en evidència que existeix un mercat potencial pel tràfic il•lícit de béns culturals, en aquest cas es parla d’un possible encàrrec per part d’un col•leccionista privat per disposar d’una peça única que és en realitat un patrimoni cultural de tots. Serveixi aquesta circumstància per renovar les posts sobre els acords duts a terme a la C’MUN 2011 a Barcelona per part dels 400 universitaris que van participar en el Model de les Nacions Unides (trobareu altres posts al respectes.
La traducció correspon a un document plantejat com a UNESCO per a potencia la detecció i lluita del tràfic il•lícit de béns culturals, així com estimular l’intercanvi regulat entre països per tal de posar a l’abast del major nombre de persones interessades (estudi o turisme) béns culturals que són per la seva rellevància un patrimoni material que cal protegir i conèixer.
C’mun El Model de les Nacions Unides de Barcelona
UNESCO
L’organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura
Tema: El tràfic il•lícit de Béns Culturals.
La conferència general de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura reconeix que el béns propietat cultural es important per la preservació del món de la cultura.
Convençuda que el tràfic il•lícit de Bens Culturals empobreix, erosiona i destrueix la historia i l’herència de les nacions i amenaça la preservació de la cultura.
Tenint en compte la Convenció sobre Mitjans per prohibir i impedir la importació, exportació i transferència il•lícita de la Propietat de Béns Culturals (1970), el Segon Protocol de la Convenció de l’Haia de 1954, la UNIDROIT, Convenció sobre el robatori i l’exportació il•legal d’objectes culturals (Roma 1995), i afegint-nos a les definicions de béns culturals, tràfic il•lícit, entre d’altres citades als documents,
Adoptem la següent resolució:
1. Recordant que el problema de tràfic il•legal és a la vegada un problema domèstic i internacional;
2. Promovent ajuda financera per aquells països els quals tenen dificultats per implementar mesures per establir controls;
3. Encoratjant el préstec de béns culturals per a finalitats d’educació, restitució i devolució basades en l’acord entre entitats legalment reconegudes;
4. Proposant que les discrepàncies entre dos països en relació a transaccions siguin resoltes mitjançant una tercera autoritat sota els auspicis d’UNESCO i amb el suport d’autoritats amb competència jurídica;
5. Suggerint que sobre el retorn d’objectes de significació cultural per la seva ubicació geogràfica d’origen,, una part dels fons acumulats (per donació o per un altre manera) siguin retornats al primer país para ajudar-li.
6. Encoratjant als països perquè exhibeixin el seu llegat cultural en museus d’altres països per al seu estudi.
7. Suggerint que si un govern rebutja retornar articles obtinguts il•legalment, els països col•laboradors a plantejar la qüestió en altres fòrums de Nacions Unides com a punt d’interès, amb l’esperança de trobar una solució;
8. Cercant un major compromís dels països membres per regular el mercat internacional;
9. Fent una crida a l’adhesió a les dades de bases i inventaris preexistents de béns culturals
10. Convidant a les nacions que acullin objectes nacionals i culturals amb finalitats turístiques i educatives, per reforçar la supervisió estricta dels objectes comprats i tornar-los quan les condicions legals de comerç dels mateixos no es compleixi;
11. Recolzant la transferència del coneixement , incloent-hi els coneixements tècnics, dels països amb més poder cap els altres, mitjançant consultors, experts o comitès assessors, per tal d’ajudar a regular els delictes relacionats amb el tràfic (il•lícit de béns culturasl).
Enllaç amb l’original en anglès. http://www.anue.org/cmun/cmun2011-res-unesco2.pdf
 |
| Pablo Sancho, Anna Ma. Duran i Ramon Dilla |
De cara a preparar les activitats de la tardor.
Entre les activitats previstes es va aprovar dur a terme una base de dades que reculli informació sobre artistes penedesencs (que hagin exposat) i un altre sobre Patrimoni Artístic Penedesenc amb la finalitat que puguin ser consultades on line a través de la pàgina web de la secció d’Art de l’IEP.
 |
| Dolors Garcia i Alba Mañosa |
La presentació oficial de la secció d'Art es va fer el passat abril, us adjuntem enllaç de l'acte.
http://www.esguarddedona.cat/2011/04/presentacio-de-la-seccio-dart-de.html
Concert de la Coral de Lliça de Vall, la Coral Ginesta del Vallés, Coral Veus Blanques Musics’s son, Coral Xalesta i l’Orquestra Felip Pedrell interpretant el Rèquiem de Mozart.
Música de juliol 01, 2011 |
| Clickeu per ampliar la fotografia |
Sota la direcció de Xavier Nogué Bonet va tenir lloc aquest excel•lent concert amb motiu de l’inici de la Festa Major de Lliça de Vall, amb les veus solistes de Pablo López (baix – baríton); Jordi Casanova i Barberà (tenor); Alba Ballús i Galbany (soprano) i Maria Luisa Corbacho (alto).
Xavier Nogué és director de Projectes Culturals de la Mancomunitat Intermunicipal de la Vall del Tenes, i ara fa un any va proposar aquest ambiciós projecte que integrava diverses corals de diferents poblacions i que pretenia interpretar el Rèquiem de Mozart, peça considerada de les més mítiques de la història de la música i entorn a la qual s’ha escrit i s’han fet pel•lícules on es donen explicacions diverses de qui era el destinatari d’aquesta música de difunts, i que va ser la darrera obra escrita per Mozart, sent del “Lacrimosa” les darreres notes que va escriure i deixant sense acabar la composició (va ser el seu deixeble Franz Xaver Süssmayer, qui va acabar l’obra basant-se en els apunts deixats pel mestre).
El projecte de Nogué ahir va rebre el recolzament dels més de tres cents assistents al concert, els quals van aplaudir fins aconseguir un bis “Dies Irae” (probablement la part del Rèquiem més enèrgica. Cal destacar la qualitat assolida, la netedat de la vocalització del cor – es podia seguir perfectament el text de la composició – i una orquestra que va sonar sòlida i omplint perfectament el seu comès. Destacar també el paper fet pels solistes, sempre difícil la seva responsabilitat, belles veus i un encaix perfecte tant amb l’orquestra com amb el cor.
