Exposició/ Exposicion / Exhibition: L'Ànima de la Pedra Seca - El Alma de la Piedra Seca - The Soul of the Dry Stone
Activitats Culturals al Vendrell de maig 01, 2024
 |
| Fotografía: Linus Urpí |
María Dolores García Martínez(esguarddedona)
Enllaç / Enlace / Link Instagram (reels exhibition: Reel 1 - Reel 2)
Versión en CASTELLANOEl Grup d’Art
Polièdric conjuntament amb el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de
Calders, han organitzat una exposició sorgida de la inspiració creativa
generada a partir de la pedra seca; el títol “L’ànima de la pedra seca”. Es podrà
visitar al Museu Deu fins el dia 1 de juny.
Art transversal
Vaig tenir la sort de conèixer
el Grup d’Art Polièdric l’any 2011, i el 2016 vaig tenir la satisfacció de
organitzar una activitat per a l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) dedicada
a l’art transversal, és a dir art on la interacció amb altres arts és la
inspiració i on aquesta inspiració no només no s’amaga sinó que es posa en
evidència. (En aquell cas la temàtica era la inspiració de la literatura i la
llengua en l’art i van participar també altres artistes penedesencs).
 |
| Una de les creacions pictòriques de Joan Descals |
Art inspirat en les construccions en pedra seca
En Joan Descals
va explicar el dia de la inauguració com va crear uns quadres inspirats en
construccions fetes en pedra seca i con la Nati Soler Alcaide va crear uns
poemes arran aquests quadres i com ell va crear nous quadres després de
conèixer els poemes i com la resta de membres del grup van anar fet les seves
aportacions, en Linus Urpí amb fotografies, la Camil·la Pérez Salvà
amb ceràmiques, la Carlota Baldrís composant, tot un circuit que posa un
cop més en evidencia les idees que conté l’art transversal, perquè l’art genera
i engendra noves formes d’expressió artístiques. Fins i tot aquest cop es va presentar a la
inauguració un cava de Jané Ventura, un tiratge limitat sense finalitat
comercial, que duia per nom: Pedra Seca, anyada 2017, un cava fruit d’una
petita vinya vella; un producte exclusiu per la inauguració de l’exposició, fet
per l’amor a la terra que en Gerard Jané sempre ha mostrat, (només cal
recordar, per exemple la participació d’aquesta bodega en el projecte per
restaurar l’Orgue del Vendrell que data del segle XVIII amb el Gran Reserva de
l’Orgue, quan es van fer 2039 ampolles, tantes com tubs tenia l’orgue,
identificades amb el nom de tub corresponent; amb una etiqueta basada en la traça
d’un organista; o els seus caves destinats a distribució comercial “Reserva de
la Música”).
 |
| Alumnes d'instrument i dansa de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, flanquejats a l'esquerra per la professora de dansa Rebequa Jala i a la dreta per Carlota Baldrís. Foto: Linus Urpí |
Música inaugural
Del dia de la inauguració hi ha moltes coses a destacar com ara, la frescor de l’experimentació amb la creació de sons harmònics a partir de les obres fetes en ceràmica per Camil·la Pérez Salvà per acompanyar la lectura dels poemes de Nati Alcaide que va llegir el Grup de Teatre Inestable del Vendrell; obres de ceràmica i poemes inspirats en la pedra seca; o la calidesa acollidora de la música de Carlota Baldrís, interpretada per joves alumnes d’instrument i dansa de la Escola Municipal de Música Pau Casals(EMMPAC), o la presencia de públic que omplia completament la sala durant la inauguració, fins el punt que fos impossible visitar l’àrea on el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders havia aixecat un petit mur de pedra seca o veure l'audiovisual que aquest mateix grup havia preparat i que forma part de l'exposició; tot plegat es copsava en l’ambient una sana alegria i el desig de tastar el cava tan especial que Jané Ventura havia preparat per l’acte.
 |
| Ceràmica de Camil·la Pérez Salvà |
L’exposició es pot
visitar fins al dia 1 de juny, però durant el mes de maig hi haurà tot un
seguit d’activitats com ara:
Dissabte, 11 de maig a les
9 h. Ruta i concurs fotogràfic. Sortida des de La Torre del Sebastià de Sant
Vicenç de Calders. Més informació al Museu Deu o a pedraseca.santvicenc@gmail.com
Cal inscripció prèvia.
Divendres, 17 de maig a les 19 h. Taula Rodona
Amb Sergio Coll Pla. Lector Serra Hunter de la Universitat Rovira i Virgili.
(URV)
Marta Ferré. Professora, autora del dossier didàctic de la Ruta de
la Capona del Pla de Santa Maria.
Jaume Miró Banach. Autor de llibres de les barraques de la Bisbal del
Penedès.
Marc Robert Jané. Biòleg i agent rural.
Presentació: Joan Descals
Moderador: Josep Borrut
Dissabte, 1 de juny a les 20 h. Cloenda a la Torre del Sebastià a Sant Vicenç de Calders. (Assistència lliure però amb places limitades; cal inscripció prèvia abans del 22 de maig). Acte final amb lliurament dels premis del concurs de fotografia, amb lectura de poemes i amb música. Opcionalment es pot optar per gaudir d’un tast de productes de proximitat: Preu 20 €
Informació Complementària sobre l'art i la técnica de la pedra seca
L’art i la tècnica de la
pedra seca
Es considera obra en
pedra seca la que s’aixeca amb pedres, sense argamassa, morter o altre element similar
que serveixi per unir-les; el sistema es basa en saber equilibrar les pedres,
en saber posicionar les grans i falcar-les amb altres de petites i també en
saber quina forma geomètrica exigeix la construcció (Al llarg d’aquesta
ampliació i al peu trobareu documents i vídeos molt didàctics sobre la pedra
seca).
En pedra seca es poden
trobar des de senzilles estructures com poden ser el marges, fins arribar a
construccions molt complexes; però sempre, en tots els casos cal conèixer i
aplicar molt correctament la tècnica perquè es puguin mantenir en peu fins i
tot durant segles.
La construcció amb la
tècnica de la pedra seca és mil·lenària i comú a moltíssimes cultures arreu del
món, però en el cas de la Mediterrània ha anat molt lligada a l’aprofitament
màxim de la terra pel conreu, i en aspectes relacionats amb la ramaderia.
Des de novembre de l’any
2018 la tècnica de la pedra seca es troba reconeguda com a part del Patrimoni Immaterial de la
Humanitat, promoguda per un grup de països, entre ells Espanya. (Enllaç PDF expedient candidatura que es
pot trobar al Ministerio de Cultura. La versió disponible està només en anglès) (Enllaç UNESCO reconeixement i inscripció
de la proposta, versió en castellà i enllaços a diversos documents relacionats amb
l’expedient).
A tall d’exemple,
algunes referències sobre construccions en pedra seca, en els més diversos estils:
A Cornish, a Anglaterra, hi ha marges que fins i tot provenen de granges prehistòriques. Enllaç a PDF sobre aquest territori on s’inclou les peculiaritats del seu sistema de marges per limitar la propietat dels terrenys. Enllaç a un document publicat per la preservació de la tècnica de la pedra seca a Cornish, a partir de treballs de recerca oral fets des del 1990, perquè el coneixement d’aquest sistema de construcció havia estat sempre de boca o orella. En aquest territori hi ha empreses especialitzades en construcció amb el sistema de pedra seca. També podem parlar de Machu Pichu (construcció amb sistema Ashlar, és a dir de pedra seca però amb blocs de pedra llaurats i de forma regular, als que també se'ls dona el mateix nom), al Japó el Castle Wall; existeix el sistema Ano-Zumi, per construcció de murs també en pedra seca. Però n'hi ha molts d'altres.
A Catalunya existeix un catàleg d’obres en pedra seca, denominat Wikipedra, de l’Observatori del Paisatge de
la Generalitat de Catalunya, que s’ha fet en base a les aportacions de
voluntaris, però que té el seu origen en el treball del grup Drac Verd de Sitges, si bé afortunadament a dia d’avui hi ha moltes
associacions treballant per la catalogació, preservació i difusió de l’art i la
tècnica de la pedra seca.
Al web Immaterial
Penedès trobareu uns treballs d’investigació sobre la tècnica de la pedra seca realitzats per Abraham
Guillen (són treballs que es van iniciar abans de ser declarada patrimoni immaterial per la UNESCO). A més, Abraham Guillen,
juntament amb Montserrat Traver (per l’Institut d’Estudis Penedesencs); Emilio
Valbuena i Patricia Varona (Diputació de Barcelona), Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco
i Marc o Firpo (DISTAV, Università degli Studi di Genova); va participar al projecte Stonewalls 4 life al Parc del Garraf (Vaig tenir la sort de participar en aquest projecte, tot
i que no des de l’àmbit de la investigació, sinó en temes de difusió; i també
participar, dins aquest projecte, en una trobada internacional via xarxes amb
representants de diverses entitat de diferents països europeus i vaig poder
copsar que realment l’art de la pedra seca no només atreu a un grup de
romàntics impenitents, sinó que es planteja com element per minimitzar els
aspectes adversos del canvi climàtic o com element de cohesió e identitat
territorial, entre altres opcions; a tall d’exemple enllaç amb Parco Nazionale Delle Cinque Terre).
En una altra oportunitat, fa uns anys, vaig col·laborar en temes relacionats amb l’organització d’activitat i difusió de l’art de la pedra seca; aleshores vaig trobar una web que parlava de la història de la pedra seca a Anglaterra amb una visió molt integral de lo que suposava un marge de pedra seca, no només como a tècnica de construcció o com un llegat del passat. (Enllaç amb el contingut actualitzat a data actual).
En resum: les construccions de pedra seca, especialment els marges, els murs i les carrerades (murs específics de camins ramaders que serveixen per evitar que el ramat pugui entrar a les finques adjacents, preservant així els cultius), no són artefactes del passat, no són unes estructures agrícoles o ramaderes inertes, són part integral de l’ecosistema local, son importants per la vida silvestre, sovint es construïen deixant forats perquè la vida pogués prosperar en ells i són un reflex de la geologia local perquè habitualment es construïen amb el material disponible al terreny.
Avui aquesta visió es troba molt generalitzada
i de fet a la inauguració de l’exposició “L’Ànima de la pedra seca” va
participar Ricardo Collado en nom del Grup Geven qui va destacar precisament
aquesta funcionalitat en l’ecosistema.
Documentals de l’Institut d’Estudis
Penedesencs, sobre la pedra seca a l’àmbit territorial del Penedès Històric
(veguería Penedès) (cada vídeo té una durada aproximada de 10 minuts)
Tipus
de construccions en Pedra Seca
Construccions
de Pedra Seca, com proteger-les?
La pedra seca a Catalunya: Adaptació a vídeo de l’exposició: Tota pedra fa paret, la pedra seca a Catalunya (El vídeo té una durada de 33 minuts)
CASTELLANO
El Grup d’Art Polièdric con la colaboración del Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders ha
organizado una exposición que lleva por título: “El alma de la piedra seca”, en
que las obras de arte que se exhiben y la música creada para la misma se ha inspirado
en las construcciones en piedra sea. La exposició estará abierta hasta el día 1
de junio en el Museu Deu del Vendrell.
Arte transversal
Tuve la suerte de conocer al Grup d’Art Polièdric (Grupo
de Arte Poliédrico) el año 2011 y el 2016 tuve la satisfacción de organizar una
actividad para el Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) dedicada al arte
transversal, es decir arte que se inspira en otras expresiones artísticas y que
además hace evidente esa inspiración; en aquel caso la inspiración era la
literatura y la lengua; pude contar con su participación, además de la de otros
artistas del Penedès.
Arte inspirado en las construcciones
realizadas en piedra seca
Joan Descals
explicó el día de la inauguración que había pintado unos cuadros inspirándose
en construcciones realizadas en piedra seca y que había pasado esos cuadros a Nati
Soler Alcaide la cual creo unos poemas, y como posteriormente después de
leerlos él pintó otros cuadros inspirados por los poemas. El resto de miembros
del grupo se incorporó al proyecto realizando sus aportaciones a partir de la
especialidad de cada uno de ellos: Linus Urpí fotografías, Camil·la
Pérez Salvà obras en cerámica y Carlota Baldrís composiciones
musicales, entre todos crearon una muestra de arte transversal. En este caso incluso se añade a esta interacción
creativa el cava que ofreció Jané Ventura en la inauguración; un cava realizado
a partir de la uva de una viña antigua, una producción limitada, exclusiva para
ese evento y sin fin comercial; con el nombre de: Pedra Seca, añada 2017; un
producto hecho por amor al territorio, como siempre ha demostrado Gerard
Jané (solo hay que recordar, por ejemplo, la participación que tuvo esta
bodega en el proyecto de restauración del Órgano del Vendrell, que data del siglo
XVIII, con el Gran Reserva de l’Orgue, del que se embotellaron 2039 botellas,
una por tubo del órgano, cada botella en la etiqueta posterior identificada con
el nombre de uno de esos tubos y con una etiqueta basada en la traza de un
organista; o incluso como en sus cavas destinados a distribución comercial, se
relacionan con la cultura y el arte, como el “Reserva de la Música”).
Música inaugural
Hay mucho a destacar del día de la inauguración: la
frescura de la experimentación con las creaciones de sonidos armónicos a partir
de las obras hechas en cerámica por Camil·la Pérez Salvà con las que se
acompañaron las lecturas de poemas de Nati Alcaide; lectura realizada por el
Grup de Teatre Inestable del Vendrel. La calidez acogedora de la música de
Carlota Baldrís, interpretada por los jóvenes alumnos de instrumento y danza de
la Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC). La presencia de tanto
público que hacía imposible poder visitar el área en que se encontraba el
pequeño muro de piedra seca levantado por el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç
o ver el audiovisual que ellos mismos habían realizado y que forma parte de la
exposición. Todo ello en un ambiente optimista y bullicioso y con el deseo de
probar el cava de la exposición.
La exposición se podrá visitar hasta el próximo día 1 de
junio, pero durante el mes de mayo se realizarán las siguientes actividades:
Sábado, 11 de mayo a
les 9 h. Ruta y concurso fotográfico. Salida desde la Torre del Sebastià de
Sant Vicenç de Calders. Más información en Museu Deu o en pedraseca.santvicenc@gmail.com.
Es necesario inscribirse previamente para poder participar.
Viernes, 17 de mayo a
las 19 h. Mesa redonda
Con Sergio Coll Pla. (Lector
Serra Hunter de la Universitat Rovira i Virgili)
Marta Ferré. (Profesora,
autora del dosier didáctico de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria)
Jaume Miró Banach. (Autor
del libro de las barracas (de piedra seca) de la Bisbal del Penedès
Marc Robert Jané. Biólogo y
agente rural.
Presentación: Joan Descals
Moderador: Josep Borrut
Sábado, 1 de junio a
las 20 h Clausura a la Torre del Sebastià en Sant Vicenç de Calders. Asistencia
libre, pero son plazas limitadas, es necesaria la inscripción previa, antes del
22 de mayo. Acto final con la entrega de los premios al concurso de fotografía,
con lectura de poemas y música. Opcionalmente se puede optar por disfrutar de
la cata de productos de proximidad al precio de 20 €.
Ampliación de información:
La Piedra Seca
Se considera construcción en piedra seca la que se
levanta con piedras, sin argamasa, mortero u otro elemento que sirva para
unirlas. El sistema se basa en saber equilibrar las piedras, ajustando piedras
de diferentes tamaños, reforzando y afianzando las grandes con otras más
pequeñas.
La construcción con la técnica de la piedra seca es
milenaria y común en muchísimas culturas en los más diversos países del mundo,
pero en el caso del Mediterráneo ha estado muy relacionada con la agricultura y
en las zonas más montañosas también con la ganadería.
Se pueden encontrar desde sencillas construcciones, como
por ejemplo los márgenes o muros, hasta construcciones muy complejas. En
realidad, tanto en un caso como otro requieren de una técnica adecuada para que
se mantengan en pie tanto tiempo como se desea, incluso durante siglos.
Desde noviembre de 2018 la técnica de la piedra seca
forma parte del Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, la candidatura estuvo
promovida por un grupo de países, entre ellos España (Enlace PDF expediente
candidatura. Ministerio de Cultura. Versión disponible en inglés). (Enlace web
UNESCO, reconocimiento e inscripción de la propuesta, versión en castellano, y
enlaces a diversos documentos de dicho expediente).
Algunos ejemplos de referencias de construcciones de piedra
seca:
En Cornish, en Inglaterra, hay márgenes que provienen de
granjas prehistóricas. Enlace a PDF sobre este territorio que incluye las
peculiaridades de su sistema de márgenes para limitar la propiedad de los
terrenos. Enlace a un documento publicado para la preservación de la técnica de
la piedra seca en Cornish, a partir de trabajos de investigación realizados
mediante talleres de memoria oral realizados desde el año 1990, porque el
conocimiento de este sistema de construcción había sido siempre por vía oral.
En este territorio hay empresas especializadas en construcción de muros en
piedra seca.
Por poner ejemplos más lejanos: El Machu Pichu
(construcción con sistema Ashlar, definición inglesa para construcción de
piedra seca realizada con bloques tallados de forma regular, que también
reciben el nombre de ashlar); Japón, el Castle Wall, en sistema Ano-Zumi, que denomina la
construcción de muros de piedra seca. Hay
muchos más ejemplos.
En Catalunya existe un catálogo de obras en piedra secadenominado Wikipedra, del Observatori del Paisatge de la Generalitat de
Catalunya, realizado con la ayuda de aportaciones de voluntarios, pero que tuvo
su origen en la tarea que inició el Grup Drac Verd de Sitges (Dragón Verde),
afortunadamente hoy existen muchos grupos y voluntarios que trabajan por la
catalogación, preservación y difusión del arte y la técnica de la piedra seca.
En el web Immaterial Penedès hay unos trabajos de
investigación sobre la técnica de la piedra seca realizados por Abraham
Guillen, que se iniciaron antes de que se declarase patrimonio inmaterial de la
humanidad; además Abraham Guillén junto con Montserrat Traver (ambos por el
Institut d’Estudis Penedesencs); Emilio Valbuena y Patricia Varona (Diputación
de Barcelona), Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco y Marco Firpo
(DISTAV, Università degli Studi di Genova), participó en el proyecto Stonewalls
4 life en el Parc del Garraf. (Tuve la oportunidad de conocer este proyecto de
cerca porque participé en temas de difusión y en un encuentro internacional vía
internet con representantes de asociaciones de diversos países europeos y pude
comprobar que el arte de la piedra seca no es un tema en que solo participan
románticos empedernidos, porque en muchos países se proyecta como elemento para
limitar los efectos del cambio climático, o como elemento que da cohesión e
identidad a un territorio, entre otras alternativas. Un ejemplo: Parco Nazionalledelle Cinque Terre)
En otra ocasión, hace unos años, colaboré en temas relacionados con la organización de actividades y la difusión del arte de la piedra seca y una de las web que encontré más interesantes hablaba de la historia de la piedra seca en Inglaterra con una visión muy integral de lo que suponía un margen de piedra seca, no solo como técnica de construcción o como un legado del pasado (Enlace a ese contenido actualizado).
En resumen: las construcciones de piedra seca, especialmente los márgenes, los
muros y las carrerades (son muros específicos de caminos de trashumancia
para evitar que el ganado entre en los campos adyacentes), no son artefactos
del pasado, ni estructuras agrícolas y ganaderas inertes, sino que forman parte
integral del ecosistema local, son importantes para la vida silvestre, de hecho
con frecuencia se dejaban huecos para que la vida pudiera prosperar en ellos, y
son un reflejo de la geología local, porque habitualmente están hechos con
material disponible en el terreno donde se levantaban. Hoy esta visión está
muy extendida y de hecho en la inauguración de la exposición “L’Ànima de la
pedra seca” Ricardo Collado, en nombre del Grup Geven (grupo especializado en
temas de ecología) destaco precisamente la función de preservación del
ecosistema de las construcciones en piedra seca.
ENGLISH
New exhibition of the
Grup d'Art Polièdric.
On this occasion, the
dry stone constructions have been the motive of inspiration.
The exhibition “The Soul
of Dry Stone” can be visited until June 1, at the Museu Deu del Vendrell.
Transversal Art.
I know Grup d'Art
Polièdric since 2012. In 2016 I was lucky to have them, along with other
artists, in an activity I organized for the Institut d'Estudis Penedesencs
(IEP), dedicated to Transversal Art. That is, art that is inspired by other
arts, and that makes that inspiration evident. On that occasion, the
inspiration was literature and language.
Art inspired by dry stone constructions.
The origin of the
exhibition were some paintings by Joan Descals inspired by the Dry Stone; then
he passed those paintings to Nati Soler Alcaide, who wrote poems about them; again
Joan Descals created new paintings from those poems; and then Linus Urpí
(photography); Camil-la Pérez Salvà (ceramics and watercolours) and CarlotaBaldrís (musical composer) joined the project. On this occasion, there is even
creative interaction with the Jané Ventura winery, because Gerard Jané, always
active with cultural issues related to El Vendrell and the Baix Penedès, has
made a cava from grapes from an old vineyard, an exclusive cava for the opening
of the exhibition, and has called it: “Pedra Seca”, (Dry Stone) a cava that has
no commercial destination. (Previously he had already made a cava to contribute
to the restoration of the Vendrell Organ, which is from the 18th century, in
that case, there were 2039 bottles, one for each pipe of the organ, each one
identified on the back with the name of one of the pipes; on the front a label
with the name “Gran Reserva de l'Orgue” and a design that was a trace of an
organist. Another of its products is the “Reserva de la Música” cava).
Music for the
inauguration
There is much to highlight from the inauguration:
The freshness of the
harmonic sound creations obtained from the ceramic pieces work of Camil-la
Pérez Salvà; sounds that accompanied the reading of poems by Nati Alcaide. The
reading was performed by members of the Grup de Teatre Inestable del Vendrell.
The warm and
welcoming music that Carlota Baldrís composed for the inauguration. It was
performed by young students of instrument and dance of the Escola Municipal de
Música Pau Casals (EMMPAC).
The presence of a
large public made it difficult to walk through the exhibition and impossible to
reach the area where the Gup de Pedra Seca of Sant Vicenç de Calders had built
a small dry-stone wall or the video made by them that is part of the exhibition.
The exhibition can be visited until June 1st, but there are activities scheduled on May:
Saturday, May 11 at
9h. Route and photo contest. Departure from the Torre del Sebastià in Sant
Vicenç de Calders. More information at Museu Deu or pedraseca.santvicenc@gmail.com.
It is necessary to register in advance to participate.
Friday, May 17 at 19
h. Round table
With Sergio Coll Pla
(Serra Hunter Reader at the Universitat Rovira i Virgili (URV)).
Marta Ferré
(Professor, author of the didactic dossier of the Ruta de la Capona del Pla de
Santa Maria).
Jaume Miró Banach
(Author of the book on the dry-stone huts of La Bisbal del Penedès).
Marc Robert Jané.
Biologist and rural agent.
Presentation: Joan
Descals
Moderator: Josep
Borrut
Saturday, June 1 at 8
p.m. Closing at the Torre del Sebastià in Sant Vicenç de Calders. Free
attendance, but places are limited, prior registration is required before May
22. The final act with the awarding of the prizes to the photography contest,
with poetry reading and music. Optionally you can choose to enjoy the tasting
of local products at the price of 20 €.
More information about
Dry Stone
Dry stone
constructions are those that are erected with stones that are not joined with
mortar, or another similar element, but only use stones, of various sizes, to
fit a solid construction.
There are
constructions of simple structures, margins, or walls, but also very complex
structures built with the dry-stone technique. In all cases, it is essential to
know the proper technique so that these constructions can resist as long as
required, even centuries.
Since November 2018,
the dry-stone technique has been part of the Intangible Heritage of Humanity.
The candidacy was submitted by several countries, including Spain (Link PDF
candidacy file. Ministry of Culture. English version). (UNESCO web link, dossier,
and various related documents).
Some examples from different cultures
In Cornish, England. There are even margins that come from prehistoric
farms.
(Link PDF information about that territory and the peculiarities of its
margins to limit land ownership).
(Link to a document on the preservation of the dry-stone technique,
based on research initiated in 1990 using the technique of oral memory
workshops, since all the knowledge had been transmitted until then only
orally).
Machu Pichu. Construction with Ashlar system (Dry stone construction with regularly shaped and carved stone blocks).
Japan. Castle Wall. Ano-Zumi (dry stone) system for wall construction.
Among others.
In Catalonia, there
is a catalogue of dry-stone works, called Wikipedra, from the Observatori del
Paisatge de la Generalitat de Catalunya. It is made with the help of volunteers
who provide the information. The idea of cataloging dry stone constructions was initiated by the Drac Verd (Green Dragon) of Sitges. Today many groups and individuals carry
out this work of cataloguing, preserving, and disseminating the art and
technique of dry stone.
On the Web Immaterial
Penedès there is research work on the dry-stone technique, by Abraham Guillén.
This research was carried out before the dry stone technique was declared a universal heritage of humanity. This same researcher also participated together with Montserrat Traver (both
from the Institut d'Estudis Penedesencs), Emilio Valbuena and Patricia Varona
(Diputación de Barcelona), Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco, and
Marco Firpo (DISTAV, Univesità degli Studi di Genova), in the Stonewalls 4 life
project, in the Parc del Garraf. I learned about this project closely, because
I participated in an international meeting via the internet with
representatives of associations from various European countries and I was able
to verify that the art of dry stone is not only a topic for romantics. Many
countries value their contribution to limiting climate change or as an element
of cohesion and identity of a territory. An example: Parco Nazionalle delle
Cinque Terre.
On another occasion,
a few years ago, I collaborated with issues of organizing activities and
disseminating the art and technique of dry stone. One of the most interesting
websites I found, because the web talked about the history of dry stone in England
from a comprehensive perspective, not only as a technique or as a legacy of the
past (link).
In summary: Dry stone constructions, especially the margins, walls, and carrerades (specific walls for transhumance paths, to prevent livestock from entering adjacent fields), are not artifacts of the past, nor inert agricultural or livestock structures, they are an integral and important part of the local ecosystem, and for wildlife; holes were often left so that life could thrive in them, and they are a reflection of the local geology because they are usually made with the material that is available on the land where they stand.
On the opening day of the exhibition "L'Ànima de la Pedra Seca", Ricardo Collado from Grup Geven (specialized in ecology issues). highlighted the importance of dry stone constructions in the preservation of the ecosystem
At the bottom of the
text in Catalan, there are links to short educational videos. They are in
Catalan.
