Camil·la Pérez Salvà davant algunes de les obres Foto: Dolores García Martínez

Durant els propers mesos es podrà visitar dins l’entorn, ideal per la mostra i per gaudir de la natura i una bona cuina, de l’Hostal del Castell de  Gimenelles, l’exposició titulada “Oli, Pa i Vi”.

És la pròpia Camil•la qui en presenta-la explica les seves motivacions per realitzar les peces que la composen.



En cap moment pretenc fer una rèplica d’un molí o d’una pica, ni pel tamany ni pel material ho poden ser, és allò que em suggereixen fet amb el material amb el que jo m’expresso, el fang.

Pots d'ungüents. Foto: Dolores García Martínez

En la meva obra sempre m’interessa tot allò que el pas del temps va deixant en tot allò que ens envolta, en la nostra llengua, en el paisatge, en les nostres cases, en les eines que utilitzem per a la nostra activitat…
Les pedres, sobretot les pedres, les pedres que han estat treballades, que han format part d’un edifici o ho insinuen, que han contingut, aigua, blat…un cos en el seu etern descans, una relíquia…

No fa gaire dies vaig llegir que Espriu en ocasió d’una exposició d’escultura (Manuel Cusachs) va dir:… cada geni d’aquest art, és impel·lit, se l’informi o no, per la meravellosa alenada  prehistòrica… parlava de la perdurabilitat de la matèria enfront del  … vidre prim de les paraules…
Parlant de l’escultura de Fenosa diu:…l’escultura és l’ossària de la civilització, els ossos són allò que veritablement perdura.

Estris per elaborar vi, oli, pa. Foto: Dolores García Martínez

Aquestes paraules em van reafirmar en el que sempre ha estat el meu principal referent…el passat, l’ARA del PASSAT, tot allò que perdura.

A l’exposició trobareu també uns panells que expliquen una mica l’origen d’aquest productes tant lligats al desenvolupament de la humanitat i molt especialment al món mediterrani.


Des d'una visió històrica, les troballes arqueològiques evidencien l'existència de l'ús dels cereals i del fruit de l'olivera i de la vinya arriben en alguns casos a 8000 anys a.C, la seva importància en la vida quotidiana dels pobles de la Mediterrània es palpa en les seves narracions religioses i  mitològiques; i han esdevingut part de les maneres d'expressar a través de dites i refranys (qui no recorda allò de "és bo com el pa", per exemple).

Un dels quadres, dedicat a l'olivera i l'oli Foto: Dolores García Martínez

Amb tot el substrat històric i social que existeix sobre els cereals, la vinya i l'olivera i els seus fruits, la Camil•la Pérez Salvà s'ha inspirat per crear les diverses peces que a la seva vegada és poden agrupar pel referent que ens porten a reconèixer en elles.

Els pots d'ungüents, porten el record d'aquells egipcis de fa més de 4000 anys enrere ja utilitzaven l'oli per fer cosmètics.  Els estris per a l'elaboració de l'oli, del vi, del pa, ens parlen de l'esforç, de la suo de qui molia el blat amb pedres o del filtrat de l'oli, o els referents al tractament del conreu de la vinya.  Els plats de dites populars, que duen darrera el text al que es refereix la representació gràfica que porta, ens fan rememorar aquelles paraules, mil cops sentides, en veus estimades de la nostra infantesa; el colors dels quadres derivats dels colors de l'olivera, del raïm o del blat, l’ordi o la civada, són una gama acolorida de reflexos dels paisatges que ens són propers.  Sentir a la ma una de les boles rodones d'un petit moli de gra manual fa pensar en les dones de totes les cultures i temps que han donat voltes i voltes a pedres com aquestes per poder fer alguna mena de pa.

Entrada a l'Hostal de Gimenelles Foto: Dolores García Martínez

I al seu entorn, l'Hostal del Castell de Gimenelles, un ranconet tranquil, serè, acollidor i amb un cuina reconeguda, un lloc ideal per poder gaudir de l'art , però també es pot aprofitar l'oportunitat per gaudir d'un àpat on el pa, el vi i l'oli tindran, després de la visita, segur que un gust diferent, més conscients de tot el que darrera d'aquests senzills i tan coneguts productes s'hi troba.