Foto: Vicenç López Navarro

Ahir diumenge, amb la sort de poder gaudir d’un matí de bon sol, es va poder realitzar una lluïda  la Festa dels 3 Tombs que Lletger organitza  per  15 edició.

Tot i que al llarg d’aquest any en altres edicions d’aquest tipus de celebració s’ha evidenciat una certa disminució de participants, la feta va comptar amb nombrosos representants dels seguidors de la mateixa així com un públic que la va rebre amb il•lusió i que va poder participar al esmorzar amb que s’inicia aquesta celebració.

Foto: Vicenç López Navarro

Foto: Vicenç López Navarro

De l’1 al 10 de maig es podran adquirir a E-Bay, els retrats de Messi, Xavi, Iniesta Piqué i Puyol, el destí dels fons es destinaran a la Fundació FCBarcelona.

Els retrats han estat creats per  Craig Redman i pintats pels propis jugadors, els quals van participar d’una improvisada classe d’art abans d’acolorir els originals dissenyats per Redman.
El projecte ha estat posat en marxa per Turkish Airlines, un dels partners del FCBarcelona, que l’ha titulat “Passenger Portraits” (Retrats de Passatgers) i pretén crear un lligam entre art i futbol. Aquesta companyia aèria ha fet la mateixa proposta al Manchester United i en paral•lel faran el mateix amb retrats dels seus jugadors i igualment els fons que recaptin seran per la fundació d’aquest equip anglès.

Craig Redman és un il·lustrador australià que resideix a Nova York; forma part de l'Estudi de Disseny Rinzen del que també formen part Steve i Rilla Alexander, Adrian Clifford, Karl Maier.

Silvia Vaquero junt a una representativa obra de Josep M. Gual. Fotografia: Dolores García Martínez

Dins les activitats que cada mes organitza el Patronat Municipal de Serveis Culturals titulat genèricament  “Parlem d’Art”, aquest mes d’abril s’ha realitzat una visita guiada a la mostra que a la Sala Portal del Pardo es realitzava sobre la primera etapa de la vida artística de Josep M. Gual Barnadas, de la ma de Silvia Vaquero Martín.

Josep M. Gual Barnadas va néixer al Vendrell l’any 1927 i va morir el passat any 2011, també al Vendrell.

Un dels quadres de la primera època de Josep M. Gual Fotografía Dolores García Martínez

Silvia Vaquero va iniciar la visita fent un breu resum de la biografia de l’autor, destacant la seva qualitat de creador polifacètic perquè  va ser dibuixant, pintor, ceramista, escultor, dissenyador gràfic i escenògraf, un aspecte aquest darrer que serà molt evident en l’evolució de la seva obra i en la manera de plasmar, fins i tot, els temes de la seva pintura.  Pel que fa a la seva formació Gual va cursar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi i va ser deixeble de Lluís Muntaner i Ernest Santasusagna.

Detall ampliat d'un  peu de llum fet en ceràmica. Un ús experimental que fa realitzar Josep M. Gual Foto: Dolores García Martínez

Seguint les expliacions de la Silvia Vaquero us oferim un resum de la visita:
L’obra pictòrica de Gual, es va iniciar dins l’academicisme i amb la tipologia pròpia d’aquest a Catalunya, especialment amb retrats de figures femenines. Ocupa un lloc destacat les composicions que farà de peixos, per dues raons, en primer lloc perquè ell és un cristià practicant i el peix es un símbol lligat a aquest cristianisme i d’altre perquè li permetrà fer diversitat de composicions que faciliten una comparació envers les diverses tècniques que anirà utilitzant. En pintura evoluciona cap a un terreny menys academicista amb un ús destacat del vermell per crear un punt d’atracció que fixi l’atenció de l’observador i on la seva visió d’escenògraf es fa força patent.

El peixos un motiu recorrent en Josep M. Gual Fotografia: Dolores García Martínez

La seva relació amb la ceràmica  serà la vessant que li farà més conegut; amb ella experimenta i amb dissenys diferents als propis del modernisme integra igualment aquesta ceràmica dins l’entorn arquitectònic. El desenvolupament d’aquesta faceta de ceramista va molt lligada a la fàbrica de ceràmica Vídua Llansà o Cal Coll, que  va crear durant els anys setanta un departament de ceràmica artística on Gual va poder crear peces de gran mida i interès.

En contacte amb el món de les arts gràfiques dissenyarà diversos programes de Festes del Vendrell.

Dissenyarà també l’escenografia dels Pastorets, amb percepció de tres dimensions i amb un marc daurat que semblava assimilar-ho a un diorama.

Detall del projecte d'un mural per a una esglèsia Fotografía: Dolores García Martínez

La línia argumental de l’exposició, que es dividia entre les sales de la Sala Portal del Pardo i el Museu Deu, parteix d’un article que l’any 1966 va escriure Josep Maria Inglès, historiador i amic de Gual, titulat “La trajectòria artística en l’espai i el temps de Josep Maria Gual. Notes sobre el nostre artista”.

L’exposició és el fruit d’un gran treball d’investigació amb la Silvia Vaquero i la Ció Pallarès com ànimes, i en ella han aconseguit reunir un bon nombre de peces de propietat particular.




Josep M. Gual és un artista poc reconegut, marcat en part per la seva ideologia política i religiosa, que no hauria de ser cap inconvenient per poder reconèixer la qualitat del seu treball, i la seva aportació a la vida cultural i creativa del Vendrell.

Una part de l’obra, la corresponent a la darrera etapa es troba encara exposada al Museu Deu i es podrà visitar fins el 29 de juliol.

Demà divendres 27 d’abril a les 7 de la tarda a la Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos, el Catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona José Pitarch oferirà una interessant xerrada sobre aquestes obres d’art que precisament si troben incloses dins la mostra Catalunya 1400 que exposa el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

L’Ermita de Penyafel és una capella d’origen romànic situada sobre un turo a la zona est de Santa Margarida i els Monjos, força a prop de Moja, que en un document de 1131 apareix nomenada sota el nom de “Penna Fedel”, els retaules motiu de la xerrada són però gòtics datats sobre el segle XV, i van romandre a l’ermita fins principis del segle XX.  L’advocació de l’ermita és la Mare de Déu de Penyafel  i la talla que la representa és bruna.   Prop de l’ermita es troba també una Masia del mateix nom que es considerat un dels elements arquitectònic i paisatgístics més interessants del municipi.

La Pesca del Salmón en el Yemen (Salmon Fishing In The Yemen)
Comèdia romàntica.
Director: Lasse Hallström
Repartiment: Ewan McGregor, Emily Blunt i Amr Waked

Un xeic que sent passió per la pau que li proporciona la pesca del salmó vol enriquir el seu poble i somnia amb portar aquest esport al mig d’un desert no massa amigable. Un expert en piscicultura és consultat per fer realitat la visió del xeic.

Fa molt poc vam poder veure Ewan McGregor a Indomable (Hayware), és un d’aquell actors tot terreny que en comèdia romàntiques ja té bones experiències i bons resultats (Big Fish per exemple) com es força conegut, pot ser millor parlar dels seus nous projectes com Lo Imposible (dirigida per l’espanyol Juan Antonio Bayona; Jack The Giant Killer (Joan i la Mongetera Màgica)  també intervindrà en una nova sèrie de televisió The Corrections que s’espera estrenar el proper any.

Emili Blunt la podem recordar de El Diablo Viste de Prada i l’any passat la vam veure junt a Matt Damon a Destino Oculto.

A Amr Waked el podeu revisitar en un altre paper de xeic a Syriana (2005) on treballava amb George Clooney; també va sortir a Contagio (2011) però sense aparèixer als crèdits.

Lasse Halström va tenir el seu primer èxit a Mi Vida Como Un Perro (1985), déu anys més tard va filmar Algo de que Hablar;  també ha estat el director de Las Normas de la Casa de la Sidra (1999) o Chocolat (2000).



Los Vengadores (The Avengers)
Ciència Ficció d’Acció.
Director: Joss Whedon
Repartiment: Robert Downey Jr, Chris Evans, Scarlett Johansson, Chris Hemworth, Samuel L. Jackson, Gwyneth Paltrow entre d’altres.
La Disney ens fa arribar aquesta història plena de superherois que té bones votacions del públic on ja s’ha estrenat o s'han fet les premiers.
Tots els actors són molt coneguts pels seguidors d’aquest gènere de pel•lícules perquè interpreten personatges que ja han portar al menys un altre cop a les pantalles.
Quant al director Joss Whedon va ser el director i guionista de Buffy Cazavampiros i anteriorment havia dirigit Toy Story de la que era co-guionista.
The Avengers Premiere with Robert Downey Jr... por maximotv

Una divertida promoció amb Castle (Nathan Fillion)

>
Los Pelayos 
Comèdia dramàtica i thriller.
Director: Eduard Cortés
Repartiment: Daniel Brühl, Lluís Homar, Miguel Ángel Silvestre, Blanca Suarez, Eduard Fernández, entre d’altres.
Un grup de joves que es plantegen poder viure de desbancar casinos fent servir com a mètode la imperfecció de les ruletes. Es tracta d'un fet real i el sistema emprat era legal.





Continuen
Viaje al Centro de la Tierra 2
Lorax
Todos los Días de Mi Vida
Los Juegos del Hambre
Intocable
Grupo 7
Battleship
La Fría Luz del Día

Veure Horaris OCINE

Sant Jordi Vitale de Bologna. 1350 Pinacoteca Nazionale de Bologna

Demà dissabte dia 21 d'abril , a les 7 de la tarda a la Sala Taronja del Poliesportiu del Pla del Penedès tindrà lloc aquesta xerrada titulada Sant Jordi, Mite de Mites.

Plantejada com una aproximació a l’origen d’aquest mite universal, que ja ho era en els temps en que per primera vegada es va elaborar per escrit la llegenda, de la seva connexió  amb altres mites i relats que li van precedir o que en ell s’han inspirat.

Encara que la xerrada és en català, es partirà de la versió anglesa de William Caxton del segle XV, que va ser inclosa a la col•lecció “Temple Classics” de l’any 1900 editada per F.S. Ellis, text que avui es troba a la xarxa gràcies al treball que la Fordham University of New York ve realitzant per tal que textos medievals puguin ser consultats a través de les tecnologies actuals. La raó per haver escollit aquesta versió és, precisament, constatar com al llarg dels segles aquesta història ha sigut transmesa a través de les noves tecnologies que s’anaven incorporant com a sistemes de comunicació i accés al coneixement.

Il·lustració de Thomas Maybank (1869 -1929 Sant Jordi la princesa i el Drac, entrant en la ciutat.

Són nombrosos els quadres dedicats a aquesta llegenda, perquè al llarg dels segles han sigut molts els pintors que l’han anat reflectit en les seves obres, de tal manera que el relat literari, pràcticament, es podrà seguir escena a escena amb el suport de la visió d’una selecció de pintures on es troben plasmades.

També hi ha un apartat dedicat als manuscrits e incunables en català relacionats amb l’obra que la recull per escrit per primer cop i que  va escriure Jacobus de Voragine al segle XII, i que encara es conserven.

L’entrada és gratuïta i l’acte s’emmarca en les activitats de la Secció d’Art de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

La xerrada la durà a terme, Dolores García Martínez.

Dilluns és la Diada de Sant Jordi, però des de demà dissabte hi ha activitats dedicades a celebrar-la.


Banyeres del Penedès 
DILLUNS 23 D’ABRIL
17,30h. A la Plaça de l’Ajuntament. Representació de la cantata “Història dels instruments de cuina” a càrrec del grup de teatre "Coral Picarol"




Llorenç del Penedès
DISSABTE, 21:
Vespre, 20 h. –Espai d’art Les Quintanes:
PRESENTACIÓ DEL CURTMETRATGE L’àngel de la llar, de Joaquim Sicart, amb la interpretació de Gemma Fontanals, basat en el text Carta d’una assassina a una dona de bé, del llibre Cartes impertinents  de M. Aurèlia Capmany

DIUMENGE, 22:
Migdia, 12 h. –Casa de cultura:
PRIMAVERA LITERÀRIA - COMMEMORACIÓ DE SANT JORDI 
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ Interpretant les cançons de la roda del Temps del grup POLIÈDRIC, basada en textos de Salvador Espriu. També hi haurà un COMENTARI D’ALGUNS TEXTOS.


Sant Jaume dels Domenys
Diumenge 22 d’abril
Sant Jordi amb La Llinyola
10:30 a 12:00 Visites guiades a la rectoria, les tombes i l’església.
13:15 – Cantada de Caramelles amb la Coral de la Gornal, la Coral Rierol i la Coral de La Llinyola.
Durant tot el matí es vendrà el dolç de Sant Jordi.
Organitza: La Llinyola, Associació de Dones de Sant Jaume dels Domenys.


El Vendrell

Josep M. Prim Foto: Dolores García Martínez

Josep M. Prim, va palesar els diversos fronts en que a Lleida es viu aquest contenciós , que presenta una quantitat de factors que el fan digne de la millor de les novel•les .

D’un costat els interessos per mantenir el viu el Bisbat de Barbastre  a base de fer encaixar les parròquies que, tradicionalment pertanyien al de Lleida , marcant les delimitacions com les províncies que marquen les delimitacions polítiques; aspecte que va permetre que el Bisbat de Barbastre tingués els 100.000 habitants que li calien per poder mantenir-ho. Un canvi que es va dura a terme l’any 1995.


Darrera l’ombra allargada dels interessos del Opus Dei; el fet que Monsenyor Escriba de Balaguer fos de Barbastre, i que Torreciudad,  la ciutat que va construir el fundador de l’Opus, estigui dins el Bisbat de Barbastre; l’interès per disposar d’una riquesa artística que serveixi d’atracció d’un turisme religiós estimulat per la oferta de visitar Torreciudad i de contemplar les obres d’art que reclamen. Tot atiat amb atacs contra el català i els catalans i proclames de polítics d’Aragó de tots els colors cridant literalment a la revolta perquè els béns els siguin lliurants.

Segons va explicar Josep M. Prim, aquestes obres havien sigut rescatades i comprades pel Bisbe Messeguer i es tractaven de béns retirats de l’ús litúrgic perquè  els mossens de les parròquies els havien substituït per d’altres més moderns i que estaven deixat, tirats o ja mig desfets. Rescatats i exposats en el que va ser el Museu del Bisbat de Lleida.

Més tard, de fet fa només uns trenta anys enrere, el tancament d’un monestir perquè les monges ja eren velles i no hi havia continuïtat va donar lloc a la compra d’altre centenar de peces que  van incorporar-se  no només al museu de Lleida sinó també al MNAC.

Com normal tot el tema està fent un procés de confrontació davant tribunals llarg i molt complex.
Per començar en instancia canònica, tot i que a Espanya no són aplicables les sentències canòniques llevat en els terminis que constant al Concordat que existeix l’Estat i l’Església Catòlica, i que afecta bàsicament a les sentencies de nul•litat matrimonial eclesiàstica; però no pas a d’altres aspectes com pot ser decidir a qui pertanyen uns béns. Entre altres coses, tal com va explicar Josep M. Prim, perquè contra el que la gent creu, qui mana a un Bisbat és el Bisbe, no pas una instància vaticana.

El tema va passar a ser denunciat en procés civil a Espanya per iniciativa de l’Associació d’Amics del Museu de Lleida.

D’altre costat el tema també va acabar als tribunals per les reclamacions del Govern d’Aragó i la defensa que va plantejar la Generalitat de Catalunya.

D'esquerra a dreta: Jaume Ràfols, regido de cultura de l'Ajuntament de Llorenç del Penedès; Nati Soler, poeta; Rosa Fabregat  escriptora i farmacèutica; i Josep M. Prim. Foto: Dolores García Martínez

Quatre dades sobre la confrontació davant el Tribunal Constitucional.
El Tribunal Constitucional va sentenciar a favor de la Generalitat de Catalunya envers als béns que procedien del Monestir de Sijena que havien estat comprats als anys 80 per la Generalitat de Catalunya i sobre els quals Aragó volia fer-ne ús d’un suposat dret de retracte, que consisteix en reclamar els béns perquè es té dret a ells i es paga per ells el mateix que qui els va comprar, de manera que a qui li treuen la propietat se li tornen els diners que va pagar per ella.

La Generalitat sempre ha defensat la legalitat de la seva compra. Quan les obres van ser adquirides el Monestir de Sijena pertanyia al Bisbat de Lleida i per tant mai havien pertangut al Bisbat de Basbastre; i la intervenció de la Generalitat va ser motivada per la preservació dels béns artístics i culturals que no es podien quedar en un monestir que quedava buit de persones que l’habitessin.

El Tribunal Constitucional va destacar la diferencia entre la finalitat de la Generalitat i de la reclamació feta des d’Aragó. La Generalitat havia actuat en tot moment amb la finalitat de protegir els béns artístics, mentre que el Govern d’Aragó exercia el dret com a mesura per aconseguir que li fossin lliurats al seu territori.

Sobre els primers béns provinents de parròquies de la Franja adquirits a finals del segle XIX.
La Generalitat sempre ha defensat que les altres obres en litigi, les quals  havia rescatat i preservat  el Bisbe Messeguer  - fa ja més d’un segle -  les havia obtingudes seguint un procediment legítim;  i que els béns es troben emparats per la llei catalana de patrimoni cultura.  Així mateix el Parlament s’ha pronunciat diverses vegades en el mateix sentit.

Josep M. Prim va recordar en la seva presentació del llibre els molts casos en que obres artístiques romàniques i gòtiques han acabat en mans de col•leccionistes o museus als EUA com a conseqüència de no haver tingut cura de protegir-los o prou coneixement per saber quin valor artístic i cultural tenien.  Va recordar també quantes d’aquestes peces estaven ja en mal estat de conservació quan van ser rescatades pel Bisbe Messeguer.

Pressió i agressivitat que s'encomana.
 La denuncia de Josep M. Prim, té molt a veure amb l’actitud agressiva en que s’ha enfocat el tema des d’Aragó i la pressió que realment suposa que persones que viuen a Lleida i a la Franja, que tenen com a parla natural el català, que es desplacen a Lleida per anar al metge o d’altres gestions,  i que per tant mantenen una gran relació amb la ciutat i per tant amb Catalunya, pateixen una pressió que en realitat  s’exerceix  sobre  Catalunya  i la necessitat que de tot Catalunya es prengui consciència d’aquesta realitat que ell denuncia.  A la vegada Josep M. Prim va parlar fent servir la paraula genocidi a la llengua per referir-se a la situació que es viu a la Franja.


El públic va voler puntualitzar que no es podia caure en el mateix parany d'atacar els aragonesos pels actes ni per les paraules que puguin pronunciar alguns dels seus representants, pero Josep M. Prim va dir que cap veu havia sorgit a l'Aragó que fos crítica amb els pronunciaments encesos que contra Catalunya i els catalans havien fet aquest representants.

El llibre es un assaig, on la llegua ocupa un lloc central, segons va dir el mateix Josep M. Prim.

La presentació va ser realitzada pel regidor de cultura Jaume Ràfols, per la Nati Soler qui va destacar la relació existent entre Josep M. Prim i Rosa Fabregat  amb Llorenç. Per la seva part Rosa Fabregat , qui de manera personal i directe, ja que el seu oncle havia estat el primer responsable de tenir cura dels béns del Museu del Bisbat de Lleida comprats pel Bisbe Messeguer, i per tant coneix de primera ma com es van salvaguardar aquests béns culturals.

El Caballero de la Rosa (DER ROSENKAVALIER)
De R. Strauss, dirigida per Brian Fitzgerald i Andrew Litton
Enregistrada a l´Òpera de Sidney
Intèrprets: Chreryl Barker (soprano), Catherine Carby (mezzo-soprano), Manfred Hemm (Baix), Emma Pearson, Warwick Fyfe, Teresa la Rocca
Òpera Còmica situada a la Viena del segle XVIII

Los Juegos del Hambre.  (The Hunger Games)
Director: Gary Ross
Ciència Ficció
Repartiment: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Elizabeth Banks, Woddy Harrelson, Donal Sutherland, Leny Kravitz, Stanley Tucci,
Basada en la novel•la de Suzanne Collins.

Situat al futur. Un grup de nois i noies de dotze districts han de lluitar fins la mort en un programa en viu a la televisió, una noia es presenta voluntaria per ocupar el lloc de la seva germana més petita que ella.

A Josh Hutcherson, encara se'l pot veure a Viaje al Centro de la Tierra 2, quant a Jennifer Lawrence, va participar a X-Men primera generació; Liam Hemworth  ha treballat molt en televisió i té set pel•lícules en procés de producción, entre elles Los Mercenarios 2; Elisabeth Banks és la policia experta en mediació de Al Borde del Abismo; Woddy Harrelson té ja una llarga carrera, una les darreres pel•lícules on ha intervingut és Con Derecho a Roce; Donald Shutherland és més que conegut amb una llarguísima llista de personatges, d’entre les seves últimes pel•lícules trobem Como Acabar con su Jefe;  Stanley Tucci és un dels secundaris d’or, el van trobar fa poc a Capitán Amèrica: El Primer Vengador i és difícil no recordar la seva interpretació a El Diablo Viste de Prada, per exemple, si bé també és un gran especialista en dolents. Quant a Leny Kravitz, cantat ficat a actor, aquesta és la seva tercera intervenció en una pel•lícula i té un altre per estrenar.

Gary Ross, va dirigir Pleasantiville i Seabiscuit, Más Allá de la Leyenda; però com a escriptor o guionista compta entre d’altres  amb  Big (Tom Hank), Dave Presidente por un Día; las dos ja citades. També es co-guioniste de Los Juegos del Hambre amb Suzanne Collins (autora del llibre) i Billy Ray.

Continuen en cartell:
La Fría Luz del Día
REC 3• Génesis
Intocable
Blancanieves
Todos los Días de mi Vida
Lorax
Ira de Titanes
El Exótico Hotel Marigold
Grupo 7
Viaje al Centro de la Tierra 2
Titanic 3D

Veure Horaris OCINE

Tot els autors , lligats al Penedès, aporten una visió diferent que es completa una a l’altre, amb una gran diversitat de tractaments, oferint la possibilita que els visitants puguin experimentar la diversitat creativa a partir d’un concepte comú.

L’horari de visites és de dilluns a dijous de 17 a 20 hores. El lloc on es troba exhibida és la Casa de Cultura, carrer Mestre González, 6

Nota: El fusing és una tècnica per crear vitralls amb el forn microones.

Dissabte 21 a les 8 del vespre a Les Quintanes, tindrà lloc la projecció d’aquest curtmetratge interpretat per Gemma Fontanals i basat en l’obra de Maria Aurèlia Capmany “Carta d’una assassina a una dona de bé” del llibre “Cartes Impertinents”.

El nom del curtmetratge prové d’un dels paràgrafs de l’obra de Maria Aurèlia Capmany,  en el qual diu:
“ He assassinat l’àngel de la llar. I no ha estat fàcil, creu-me; potser per això me’n sento orgullosa. En primer lloc, no és gens senzill assassinar un àngel; no s’està mai quiet, vola i es fa fonedís, i reapareix quan menys t’ho esperes, i és tot dolcesa, i et captiva amb les seves ales blanques que fan olor de naftalina”.

El curtmetratge va néixer com treball final de l’assignatura d’Estudis de Gènere del 2n Curs de Belles Arts de l’autor (any 2010 – 2011) i  es relat en imatges de la presa de consciencia d’una dona que és algú, més enllà de ser parella d’altre.  Des d'un punt de vista cinematogràfic la pel·lícula té una gran bellesa plàstica i un bon ritme.

Foto: Dolores García Martínez (llum ambient sense flash)

Entre les activitats culturals que cal destacar per aquest dies es troba aquesta mostra de la interpretació que els alumnes de 5è de Les Cometes han realizat de l’obra d Koldo Sebastian “Calignometrias”, amb nomes tres colors  - els mateixos que l’autor ha fet servir per crear les seves obres – els joves adolescents que han participat han experimentat la seva vessant creativa i ara gràcies a l’exposició poden també experimentar  les sensacions que poden tenir els autors d’obres creatives  quan copsen la reacció del públic davant la seva obra.

Foto: Dolores García Martínez (llum ambient sense flash)

Com ja ve sent tradicional es pot contemplar i també adquirir, els punts de llibres pintats a ma per diversos dels autors que han participat a les exposicions d’art de Les Quintanes.  Per uns cinc euros es pot disposar d’una petita obra d’art, que també pot servir com a quadre, ja que són de gran qualitat.

Foto: Dolores García Martínez (llum ambient sense flash)

Comparteix espai amb la mostra de ceràmica de Roser Oter, per la qual cosa es poden visitar totes dues a l'hora.
Les Quintanes - Carrer Casa Mas, 1 - Llorenç del Penedès.
.

Roser Oter Foto: Dolores García Martínez (llum d'ambient sense flash)

Fins el 22 d’abril es podrà visitar aquesta exposició on Roser Oter posa a disposició del públic, ja que les peces estan a la venda, una selecció de creacions lligades amb la lectura i per tant molt relacionades amb la Festa de Sant Jordi, que dona motiu a aquesta mostra a Les Quintanes de Llorenç del Penedès. Les obres tenen un format i una gama de preus molt apte per convertir-se en un bon regal per la Diada jordiana.

Vista de la sala durant la presentació Foto: Dolores García Martínez (amb la llum d'ambient sense flash)

La presentació va aplegar un bon nombre de persones, i va comptar amb la col•laboració de Lourdes Catà, membre del Grup de Teatre de La Cumprativa, qui va llegir una selecció de poemes, en concret: “De Veritat” i “Al Meu Carrer” del llibre Fulles de Llorer de Roser Guasch Bea , qui és filla de Les Masies de Sant Miquel (Banyeres); “L’ametller” i “Cant Espiritual” de Joan Maragall” i “El Treball” obra d’Irene Martorell, qui era la seva avia, un obra molt adient pels moments actuals.

Una de les peces de l'exposició: Foto: Dolores García Martínez (llum ambient sense flash)

Foto Alan Light

John Larroquette Foto Mick Step

Eric McCormack Foto: Tim Roca

James Earl Jones Foto: Raul 654