Museu Pau Casals: Els concerts entorn a “El so de Pau Casals”
Activitats Culturals al Vendrell de juny 27, 2025
María Dolores García Martínez (esguarddedona)
Els concerts a la sala de Música del Museu Pau Casals
El concert del dia 22
L’acte va
començar amb la intervenció de Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals i de Miguel
Ángel Ríos en representació de l’Instituto Científico de Ciencias Musicales de
la Universidad Complutense de Madrid, qui va excusar l’absència de Ana Llorens
directora del projecte, que no va poder estar present tot i que l’hagués
agradat poder fer-ho.
Miguel Ángel
Ríos va posar de relleu
el valor, el volum, la qualitat i la magnífica conservació de l’arxiu
documental de Pau Casals, fins el punt de situar-lo entre els més destacats del
món. L’Arxiu Pau Casals es troba dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i s’ha vist incrementat
pel dipòsit d’enregistraments que encara no en formaven part d’ell, són discos adquirits com a part del projecte. Ríos va elogiar les condicions de conservació i gestió que té
l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb el material que es troba dipositat en ell.
Ríos també va
destacar el fet que Casals fos dels primers en fer enregistraments de les seves interpretacions, cosa que ha permès poder treballar en el seu so, un so que – en les seves
paraules - en aquells temps va ser revolucionari, perquè va canviar radicalment
el so del violoncel. Estudiar i conèixer
aquest so és la finalitat principal del projecte, que no només s’ha treballat des dels enregistraments, també des de la
correspondència (el volum és enorme) i d’altres documents.
Una de les
tasques que han desenvolupa, especialment Ana Llorens, ha estat la reconstrucció dels concerts que va
fer Pau Casals al llarg de la seva vida, consultant tota la documentació
disponible: correspondència, publicacions a la premsa, programes de concerts,
etc.
Dins aquest concert Anna Mora (co-autora del llibre “Querido maestro: Correspondencia (1893 – 1973)” va realitzar la contextualització del temps i de la vida de Pau Casals durant el període corresponent a les dates de les composicions que s’anaven a interpretar. La conferència, perquè la qualitat del contingut permet que així es defineixi, es va anar intercalant amb les interpretacions de les peces.
El programa del concert el dia 22
Totes les peces
seleccionades eren composicions de Pau Casals per a violoncel i piano, (a cada
títol trobareu un enllaç a YouTube amb un enregistrament de Lluís Claret de
l’obra citada, fet ja fa uns anys enrere)
Pastoral (1893)
Rêverie (1896)
Full d’àlbum
(1897)
Romanza (1899)
Poème (1917)
Lluís Claret, va compartir amb nosaltres que feia 51 anys havia tocat a la mateixa sala, amb motiu de la inauguració del Museu. Claret va conèixer molt a Pau Casals, per l’amistat del seu pare amb el Mestre, per les moltes visites a la casa que el Mestre tenia a Prades (Prada de Conflent) durant l’exili a França, pel fet que ell és fillol de Casals i pel fet que Enric Casals, va ser el seu professor de referència, tot i que Enric Casals fos violinista. (Claret ha reivindicat en nombroses ocasions que Enric Casals hauria de ser més valorat i conegut com a músic, un reconeixement que s’ha vist afectat per la poderosa ombra de Pau Casals).
També va voler
fer-nos partícips d’alguns records d’infantesa, veient i sentint tocar a Pau
Casals a la seva casa a Prades, una remembrança que ens va fer sentir que nosaltres,
que els assistents, estàvem presents també en aquelles escenes que explicava,
fent que sembles que nosaltres mateixos estàvem revivint aquells
instants.
Ens va fer un
anunci, que de ben segur serà una alegria pels amants de la música, i és que ell i en Àlex Ramírez faran un nou enregistrament de
les peces del concert per a un nou disc.
Àlex Ramírez és un pianista, nascut a Barcelona, que
va que va tenir com a principals professors Margarita Serrat i Josep Colom, i
que també va fer classes amb Alicia de Larrocha
o Bernard Greenhouse, entre d’altres. És membre fundador del Trio Da
Vinci. Com a solista ha tocat amb la Orquestra Simfònica del Vallès, entre
d’altres. Ha participat en nombrosos festivals i concerts com ara el Festival
Internacional de Santander, al Gran Teatre del Liceu, o a la Quinzena Musical
Donostiarra, així com a teatres a Dinamarca i França. Professor al Conservatori
del Liceu, des del 2016 es convidat a l’Acadèmia d’Estiu i Festival
a Bergen (Holanda).
El concert del dia 23
Iagoba Fanlo (Violoncel) - Inja Stanović
(Piano)
Tant Iagoba Fanlo com Inja Stanović van participar a les jornades a la Universidad Completense de Madrid, sent a més a més membres del Comitè Científic de les citades jornades, com es podrà llegir uns paràgrafs més endavant a l'apartat dedicat al projecte "El so de Pau Casals".
Iagoba Fanlo ens va fer emocionar tant per les
interpretacions com per com ens va explicar les seves experiències d’infantesa,
al costat del seu pare –que també era violoncel·lista– escoltant els discos (de pedra) amb els
enregistraments de Pau Casals, uns discos tractats amb cura i quasi veneració, i com va ser aquella admiració per Casals un
aspecte essencial per fer créixer la seva vocació.
Quan va
interpreta la Tercera Suite de Bach, amb els ulls tancats en tot moment,
concentrat amb veritable devoció per la música, una música que es reflectia al
seu rostre, ens va posar un nus a la gola, com bé vam comentar uns quants dels
assistents al concert en acabar el mateix; i cal dir que aquests assistents ens coneixem entre
nosaltres perquè tots som fidels seguidors dels concerts de música clàssica que
s’organitzen al Vendrell
La pianista
croata Inja Stanović va dur a terme una interpretació, senzillament,
deliciosa.
El programa del concert del dia 23
El programa
reproduïa el del concert ofert per Pau
Casals el 26 de novembre de 1917 a la Societat Filharmònica de Madrid,
acompanyat pel pianista Blai Net.
(Els enllaços són amb enregistraments de Pau Casals, el de Brahms correspon només al primer moviment Allegro non troppo)
Ludwig van Beethoven (1770 – 1827). Sonata per a violoncel i piano núm. 3
en La major, op. 69.
Johann Sebastian Bach (1685 – 1750). Suite per a violoncel núm. 3 en do major, BWV 1009
Johannes Brahms (1833 – 1897). Sonata per a violoncel i piano núm. 1 en mi menor, op. 38.
Un programa amb
les tres B “Beethoven, Bach, Brahms”,
dels compositors favorits de Casals, i
és que, com bé va dir Iagoba Fanlo: “el
Mestre tenia molt bon gust”.
L’admiració de
Fanlo pel Mestre va quedar més que provada pel que va tocar, per la manera en
que va tocar i pel que va dir, i que va recollir la Fundació Pau Casals en una
de les seves stories a Instagram:
El darrer dels
concert, celebrat el dia 24 va comptar amb el Duo Cassadó compost per Damián
Martínez (Violoncel ) i Marta Moll (piano)
Si hi ha unes definicions que es repeteixen en relació a la manera d’interpretar de Damián Martínez són “sensibilitat” i “exquisidesa”, i en relació al concert del dia 24 es pot afegir que això va ser així davant d’un programa exigent tant tècnicament com per la càrrega emotiva, per la qual cosa es van consolidar encara més aquestes percepcions tant reconegudes per la premsa especialitzada i pels que han tingut l’oportunitat de sentir-lo tocar.
La Suite núm. 2 de Bach, tocada de memòria i la major part del temps
amb els ulls tancats, i en general tot el concert va transmetre una sensació de
quasi religiositat, i més en aquella sala on tants cops va tocar el Mestre amb els seus amics.
Com a intèrpret Damián
Martínez ha realitzat nombroses gires i concerts incloent actuacions amb
Natalia Gutman i Mischa Maisky. És llicenciat per la Guildhall School of
Music de Londres, la Indiana University School of Music USA i la Musikhochshule
Stuttgard.
Per la seva part Marta
Moll té una llarga llista de guardons, i concerts a
un gran nombre de països; destacar que
entre altres coses ha estat la creadora, guionista i conductora del programa
“Caminos de la Música” per a La2 de RTVE.
Tant Damián
Martínez com Marta Moll són persones que han posat rn diverses ocasions la seva música al servei de
causes com ara els infants o les víctimes de catàstrofes . Tots dos són professors al
Centre Superior de Música del País Basc MUSIKENE. En Damián Martínez és també
professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
El programa del concert del dia 24
El programa
corresponia a la reconstrucció d’un concert de Casals de 1910.
(Els enllaços són amb enregistraments de Pau Casals)
Johann Sebastian Bach (1685 – 1750). Suite per a violoncel núm. 2 en re
menor, BWV 1008
Pietro Locatelli (1695 – 1764). Sonata per a
violoncel i piano en re major.
Emmanuel Moór (1863 – 1931). Prelude
Emmanuel Moór era
un compositor hongarès, amb qui Pau Casals va tenir una gran amistat, de manera
que Moór escrivia peces per a Casals i Casals gaudia incloent peces de Moór als
seus concerts, tal com va destacar Damián Martínez.
Fora de programa
van oferir “Màlaga de la Suite Iberia d’Issac Albéniz.
Una
experiència que tant de bo es pugui repetir
El conjunt dels
tres concerts va ser una intensa immersió en el so de Pau Casals, en la música
que estimava interpretar i sobretot va servir per a copsar la immensa petjada
que ha deixat i que ha fet d’ell un referent, com a músic i com persona
compromesa amb la pau i els drets humans. Cadascú dels violoncel·listes que van
participar ho van deixar palès a través de les seves paraules i a través del seu instrument.
Uns concerts que
pagaria la pena es poguessin repetir.
El projecte “El so de Pau Casals”
El passat 5 de febrer la Universidad Complutense de Madrid, va emetre una nota de premsa per presentar un estudi dedicat a descobrir els secrets del so de Pau Casals, un projecte que ells mateixos definien, amb raó, com a pioner.
La primera
afirmació que apareix en ella és que Pau Casals és el pare del violoncel
modern i la segona el defineix com un dels grans musics del segle
XX.
El treball ho
desenvolupa l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales (ICCMU), sota la direcció d’Ana Llorens
professora i violoncel·lista. L’ICCMU és un centre dedicat a la investigació
científica i la recuperació del patrimoni musical hispà. Està adscrit a la
Universitat Complutense de Madrid i a més a més han comptat amb la
col·laboració de la Fundació Pau Casals.
El projecte es va
iniciar el 9 de setembre de 2022 està previst que quedi tancat el 31 d’agost
d’aquest any.
El finançament ha
comptat amb el suport del Ministerio de Ciencia, Innovacion y Universidades. La
dotació ha estat de 43.076 €. Un dels elements claus d’aquesta investigació és
que vol que es pogués reflectir als escenaris, que es pogués comptar amb violoncel·listes
i músics de cambra, per tal d’oferir concerts on recrear el so de Pau Casals
Per tal de poder conèixer
què caracteritzava el so de Pau Casals s’han estudiat els seus
enregistraments, al voltant d’uns centenar, s’ha fet amb tècniques de
digitalització i anàlisis del so; així com s’ha cercat el contrast que podia
haver entre diferents edicions i re-masteritzacions, perquè la tecnologia també
ha pogut influir en la percepció del so.
A partir d’aquest
estudi es vol valorar el pensament musical i mol especialment l’estètica
sonora de Pau Casals, i en darrer terme incentivar la creació d’una comunitat a
Espanya que es centri en els estudis de interpretació musical, perquè, a
llarg termini, és un dels objectius del projecte, fomentar la interpretació musical com a disciplina
científica a Espanya.
Els següents dies 6 i 7 de febrer van tenir lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universidad Complutense de Madrid unes jornades amb un programa de comunicacions d’allò més atractiu.
Els temes tractats a les jornades, i els músics i els investigadors que van participar.
Casals a Marlboro
Dr. Bernard
Meillat ( Fundació Pau
Casals). Membre del Comitè Científic d’aquestes jornades. Pianista i doctor en musicologia
(Tesi doctoral “Debussy i els poetes simbolistes”), també té formació en
Humanitats (Literatura francesa i llengües antigues). És Assessor Musical de la
Fundació Pau Casals. Va ser membre, com
assessor, del departament de música de la pel·lícula “Pau, la força d’un
silenci” (2017).
Pau a París
Laura Granero. Pianista, forte-pianista, clavecinista i investigadora. És co-directora del projecte “La Nouvelle Athènes, Centre des pianos romàntiques”, que ofereix classes i concerts com a part dels seus objectius. Està preparant el seu doctorat a la Universitat de les Músiques i Arts Escèniques de Viena amb una beca d'excel·lència de la Fundació La Caixa, investiga sobre els rotlles històrics de piano i les connexions entre les antigues alumnes de Clara Schumann. Va estudiar piano con Claudio Martínez-Mehner i clavecí amb Pilar Montoya i Jorge García; posteriorment va estudiar a l'Schola Cantorum Basiliensis (forte-piano i clavecí). Ha ofert concerts al Festival Internacional de Santander, a la Quinzena Musical de Sant Sebastian, a la Fundación Juan March entre d’altres; i conferències a la Universitat de Sydney, al Hochschule der Künste Bern, als conservatoris de París i de Lió i també al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid.
Dr. Aldo Mata. Violoncel·lista. Va estudiar a la Escuela
Reina Sofía i va rebre Master Classes amb Rostropovich i amb
Greenhouse, entre d’altres. És
catedràtic al Conservatorio Superior Manuel Castillo de Sevilla i
professor al Centro Superior de Música Katarina Gurska de Madrid (CSKG).
És doctor en Música por la Universitat d’Indiana (Bloomington). Tesi doctoral,
“Cuartetos Prusianos de Mozart”. També es Màster (Cum Laude) pels estudis al Chicago
Musical College. Ha guanyat concursos com ara el Fulbright o el Popper o el
permanent nacional de Juventudes Musicales. Ha participat en festivals al Brasil, Japó,
Estats Units...
Pau Casals i els compositors catalans i espanyols a l'exili
Dra. Eva
Moreda Rodríguez (University
of Glasgow). Membre del Comitè Científic d’aquestes jornades. Catedràtic
Laboral de Musicologia a la Universitat de Glasgow. Es va doctorar al Royal
Holloway College de la Universitat de Londres. Els seus estudis es centren
en la història política i cultural de la música espanyola del segle XX a
l’exili i sota el règim franquista. Ha
publicat llibres com ara “Music and Exili in Francoist Spain” (Música i
exili a l’Espanya franquista). Es membre del comité organitzador de l'Spanish Art Song and Zarzuela Festival a Londres des de
2014. També ha escrit un assaig sobre la gravació dels concerts de Bacarisse
que va fer el Trío Arbós.
La xarxa belga de Pablo Casals
Jan Dewilde. Musicòleg per la Universitat de Leuven. Des de 1998 es coordinador del Studiecentrum voor Vlaamse Muziek(Bèlgica) i des de 2004 és bibliotecari del Royal Conservatoire of Antwerp (Bèlgica). És un expert en la música flamenca (Flemish). També és assistent d’investigació al Centrum voor Teksteditie en Bronnenstudie de la Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal-en Letterkunde (Bèlgica) i a l’Orpheus Institute (Bèlgica).
"Com si no fos la mateixa persona": Schenker sobre Casals com a violoncel·lista, director i empresari
Dra. Shanti
Nachtergaele. . Es va
llicenciar al Conservatori Shenandoah i va cursar un màster en música antiga al
Conservatori Real de La Haya i un altre màster en teoria i història de la
música a la Universitat Estatal de Pensilvània. Es va doctorar a la McGill
University. La seva tesi doctoral es
va centrar a la història socio-material del contrabaix (c 1760 – 1890). Toca el contrabaix i el “violone”[4].
Edward Klorman . Violista. Professor en la Universitat de Wisconsin – Madison’s
Mead Witter School of Music. També ha estat professor de música de cambra a
la Juilliard School a Manhattan (Nova York). Un dels seus llibres es titula “Bach: The Cello Suites”
(Cambridge, 2025); altre és “Mozart’s Music of Friends. Social Interplay in
the Chamber Works”. És un consumat
violista, ha ofert nombrosos concerts com ara a la Berkshire Bach Society.
Esta especialitzat en música tonal, i a la relació entre l’anàlisi musical, la
interpretació i la musicologia històrica.
De Barcelona a Madrid: noves reflexions sobre l'estada de Pablo Casals a la capital (1893 - 1985)
Dr. Miguel
Ángel Ríos Muñoz (Instituto Complutense de Ciencias Musicales).
Membre del Comitè Organitzador d’aquestes jornades. Titulat en Musicologia pel
Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Premi Fi de Carrera i Matrícula d’Honor per “Casimiro Espino (1845 – 1888): las meloldías para
orquesta, un canto sin palabras”. Màster en Música Española i en Música
Española i Hispanoamericana por la Universidad Complutense de
Madrid. És doctor en musicologia per la Universidad Complutense de
Madrid, la seva tesi va ser “El
Teatro Felipe (1885 – 1891): Prácticas dramático-musicales del teatro por
hores”. Així mateix
ha publicat nombrosos articles i capítols de llibres, i ha participat en
un gran nombre de congressos.
"Le maître et le centimaître" - Pau Casals i Rudolf von Tobel en Suïssa
Helga Váradi. Guanyadora del premi “Gianni Bergamo” (2014) per la seva interpretació al clavicèmbal, instrument que va estudiar a la Universitat de Música i Arts de Viena, també ha estudiat al Conservatori Superior de Música i Dansa de Lyon i a l’Schola Cantorum Basilensis Hochschule für Alte Musik. Ha realitzat diverses investigacions, una d’elles centrada en la relació de Rudolf von Tobel i Pau Casals a partir dels arxius de von Tobel a Berna, publicant el llibre “Le maître et le centimaître. Rudolf von Tobel, the devoted student in service to the maestro Pablo Casals” (Rudolf von Tobel va ser un alumne que va admirar profundament Pau Casals, al llarg de tota la seva vida). Des del 2022 és Cap d’Events i Projectes Especials del Teatre de Lucerna i membre de la Fundació d’Estudis Rudolf von Tobel (Graffenried Berna). És una persona molt compromesa en l’intercanvi cultural a Europa.
Els orígens del Festival de Prades de 1950
Andrea Bravo Serrano. (Universidad Complutense de Madrid).
Violoncel·lista. Musicòloga. Ha participat a la investigació del projecte “El
so de Pau Casals”, centrant-se especialment a la trajectòria humanística i
musical de Pau Casals i en el Festival de Prades que du el seu nom.
"El Beethoven de Casals i les respostes corporals
Dra. Inja
Stanović (University
of Surrey). Membre del Comitè
Científic d’aquestes jornades. És
pianista i musicòloga. Especialista en enregistraments musicals d’època primerenca.
Les seves investigacions abasten la pràctica interpretativa de base històrica i
la investigació sobre els cilindres de cera i els disc antics. Va participar al concert del Museu Pau Casals
del dia 23 de maig.
De Casals a Morell: Compartiva sobre la "Cantinella" de Goltermann, des dels inicis fins a la meitat del segle XX
Nieves María
Pelejero Ibáñez. Llicenciada
en Història i Ciències de la Música (Universidad de La Rioja, 2016). Grau
superior de Violoncel pel Conservatorio Superior de Música Joaquin Rodrigo
(2017) i Màster en gestión y emprendimiento de proyectos culturales per la UNIR (2023).
Enregistraments de Pau Casals de les Suites per a violoncel de Bach: modelat a microescala de les sarabandes
Dra. Ana Llorens. Investigadora principal del projecte “El so de Pau Casals”· Doctorada en música per la Universitat de Cambridge. És professora de Teoria i Anàlisi Musical a la Universidad Complutense de Madrid. Està especialitzada en anàlisi de grans corpus, així mateix és membre de la junta directiva de la Sociedad Española de Musicología.
Evolució del so estereofònic als enregistraments de Pau Casals
Dr. Marco
Antonio Juan de Dios Cuartas. Doctor en Musicologia. Llicenciat en
Història i Ciències de la Música per la Universidad de Oviedo. Graduat (first class honors) en Recording
Arts per la Universitat de Middlesex de Londres. És membre de la Sociedad Española de
Musicología (SEdeM) i de la Sociedad de Etnomusicología, també és membre de
la Society for Music Production Research (SMPR). Actualment és enginyer de la secció espanyola
de la Audio Engineering Society (AES). Participa a les jornades per la Universidad
Complutense de Madrid, formant part del Comitè Científic.
El Fons Pau Casasl, un fons per explorar
Dra. Isaura
Solé Boladeras.
Llicenciada en Historia de l’Art per la
Universitat de Barcelona (UB). Màster en Biblioteques i Col·leccions
Patrimonials també per la UB. Màster en Anàlisis i Avaluació d’Obres d’Art per
la Universitat de Lleida. Doctora en
Informació i Comunicació per la UB, tesi: “Ex fumo dare lucem. La
configuració de la indústria gràfica a Barcelona durant la segona meitat del
segle XIX (1845 - 1900)". És documentalista a la Fundació Pau Casals,
on gestiona els fons documentals dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya i les col·leccions del Museu Casals.
Pau Casals i el concepte de música com a patrimoni viu
Dr. Tiago de
Oliveira Pinto. Músic,
musicòleg, antropòleg i curador. Doctorat en musicologia per la Universitat
Lliure de Berlìn (1990). Professor titular de la Càtedra UNESCO d’Estudis
Musicals Transculturals a la Universitat de Música Franz Liszt de Weimar
(Alemanya). Des del 2024 representa a l’Acadèmia Krongerg en els programes i
projectes sobre patrimoni musical, aquesta institució té como principi rector
les idees humanístiques de Pau Casals. Va ser professor visitant a la
Universitat de Harvard, a l’Estatal de Kent (Ohio) i a la de Fort Hare
(Sudàfrica), entre d’altres.
La música com a propaganda: la recepció de Pablo Casals al Japó i el món de parla xinesa (Sinophone World) durant la Guerra Freda
Dr. Min-Erh
Wang , doctorat per la
Universitat d’Oxford, la seva
investigació es va centrar en les respostes de l’Àsia Oriental a la música
culta occidental durant el segle XX. La seva tesi va estudiar la recepció d’aquesta
música a Japó, Taiwan, Xina i Hong Kong; a més d’un estudi de la recepció de la
música i pensament de Pau Casals.
Recepció cultural a Letonia de Pau Casals
Dra. Zane
Prēdele. Llicenciatura,
màster i doctorat en Musicologia per la
Jāzeps Vītols Latvian Academy of Music.(Letònia). La seva tesi doctoral va
ser “ Jāzeps Vītols, la seva dinàmica a
la memòria cultural: cànons i arxius”. Des del 2009 és arxivista de la citada
escola de música; el 2015 es va incorporar com a investigadora al Centre d’Investigacions Científicas de la mateixa
escola de música, i va dirigir aquest centre durant el període 2017 -
2019. Actualment és professora convidada, dins la mateixa escola de música.
Presentacióde l'edició de la suite per a violoncel d'Enric Casals
Dr. Iagoba
Fanlo (Universidad
Alfonso X el Sabio). Membre del Comitè Científic d’aquestes jornades. Com a
violoncel·lista va obtenir el premi Melònam d’Or i va ser escollit per
interpretar sota la direcció de Yehudi Menuhin el concert d’Elgar, amb la Royal
Academy de Londres. La Fundació Pau Casals li va demanar l’any 2009 que
interpretés l’obra inèdita per a violoncel de Pau Casals, amb el Quartet
Casals. És tutor de violoncels a la European Union Youth Orchestra (EUYO). Està doctorat en Arts i Humanitats
per la Universidad Rey Juan Carlos, i és
president de la Asociación Luigi Boccherini.
Altres membres del Comitè Científic sense presentació de comunicacions a las jornades
Dr. José Luis
Besada (Universidad Complutense de Madrid). Tesi
doctoral sobre la cognició i la metodologia de l’anàlisi a la composició
musical contemporània (premi extraordinari). Titulat superior en Música pel Real
Conservatorio Superior de Música de Madrid (RCSMM). Llicenciat en Ciències
Matemàtiques per la Universidad Complutense de Madrid i Màster en Arts i
premi extraordinari de doctorat a la Université Paris 8 des Créations.
Entre d’altres molts títols. Va ser professor a la Sorbona durant l’any 2016.
És autor de nombrosos treballs, dels quals es pot destacar la monografia “Metamodels
in Compositional Practices: The Case of Alberto Posadas’ Liturgia Fractal”.
D’entre els seus articles cal destacar “Organised Sound Tempo” i “Perspectives
of New Music”. Va ser membre de la Societé Francaise d’Analyse Musicale”
entre el 2020 y el 2023. És membre de la fundador de la “Sociedad de Análisis y
Teoría Musical” (SATMUS) creada el 2020, de la qual ara és secretari i és el director de la
revista de l’entitat que es diu "Súmula". Va ser editor de la secció d’art
del "Journal of Mathematics and Music” entre el 2020 y el 2023. Des de
2017 és col·laborador de “Radio Clásica”. Les seves línies
d’investigació són: Historia i anàlisi de la música occidental d’art a partir
de 1970. Cognició de l’acte creatiu en les pràctiques musicals contemporànies.
Aspectes cognitius i matemàtics de la teoria musical. Forma part de diversos grups
d’investigació y ha participat i participa en diversos projectes, un dels qual
va ser: DeepMusic: Digitalización del ecosistema del patrimonio
musical. España: TED 2021-131738B-100
(2022-2024); IPs: Álvaro Torrente y Judith Ortega.
Dr. Adam Behan (Maynooth University). Musicòleg.
Especialitzat en música occidental del segle XX. Ha estudiat les diferents
formes d’interpretació des d’un enfoc crític i un enfoc empíric. Treballa en un
projecte sobre la música popular irlandesa i el liberalisme durant el final del segle
XX, relacionant musicologia, historia social i de gènere.
Altres membres del Comitè Organitzador:
Dra. María
Álvarez Villamil
(Instituto Complutense de Ciencias Musicales).
Des de 2020 forma part de l’equip de la R&D Project Manager
de la Universidad Complutense de Madrid.
Carlota
Martínez Escamilla
(Instituto Complutense de Ciencias Musicales). Membre del grup d’investigació
“Musica espanyola segles XIX – XXI”
[4] Un instrument que es podria intentar definir com a contrabaix barroc; de baix
continu, que permet apropar-se a la interpretació historicista de la música del
Renaixement però que avui dia alguns especialistes ho treballen per fer-lo
esdevenir instrument solista; amb tot, com explica Ismael Campanero, qui també
es contrabaixista i toca el “violone”, és difícil fer entendre què és
aquest instrument perquè en general no resulta gens fàcil fer entendre ben bé quina
mena de música toca, tenint present que hi ha violoncel·listes,
contrabaixistes, experts en viola de gamba, etc.
