Orfeó Gracienc Foto: Dolores García

Ahir es va presentar a l’Orfeó Gracienc el documental que avui es podrà veure al Canal 33 a les 13 hores i a les 19:30 que recull la relació entre la cultura catalana i l’himne europeu. Produït per la Comissió Europea.

L’any 1936 l’Orfeó Gracienc i el mestre Pau Casals van assajar l’'Oda a l’Alegria', de Ludwig van Beethoven, traduïda al català pel poeta Joan Maragall a principis de segle. L'alçament feixista, però, en va frustrar la presentació pública, prevista per al 19 de juliol, en ocasió de l'obertura de l'Olimpíada Popular a Barcelona.

Manel Camós. Delegat de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears Foto: Dolores García

75 anys després, amb l''Oda a l'Alegria'  (Cant de Joia en la traducció de Joan Maragall) ja convertida en himne d'Europa, la Comissió Europea va proposar a l’Orfeó Gracienc interpretar-ne una nova versió, que  composada per Maurici Villavecchia vol retre un homenatge a aquell intent frustrat i a l'Europa dels nostres dies.

Ernest Maragall, vicepresident de la Fundació Catalunya Europa Foto: Dolores García

Joan Carles Brugué President de la Comissió Executiva Funcació Pau Casals Foto: Dolores García

Ramon Botet President de l'Orfeó Gracienc Foto: Dolores García

'La Música d’Europa' és el relat documental d’aquesta història, fruit d'una iniciativa compartida entre la Comissió Europea i la Fundació Catalunya Europa.

A l’acte de presentació van participar Ramon Botet, president de l’Orfeó Gracienc, Manel Camós, delegat de la Comissió Europea a Catalunya i les Illes Balears, Ernest Maragall com vicepresident de la Fundació Catalunya Europa i Joan Carles Brugué  president de la comissió executiva de la Fundació Pau Casals.





L’acte va concloure amb una selecció de peces interpretades per l’Orfeò Gracienc, la darrera de les quals va ser un fragment del “Cant de Joia”, himne d’Europa.

El més interessant de l’acte d’ahir era la presència d’un públic motivat per raons més culturals que polítiques, que volia participar d’un record carregat de voluntat de pau, que es va aixecar i en peu va seguir l’himne i els que es coneixien la lletra la van cantar.  Sense desmerèixer per això aspectes tant destacables com la relació de Pau Casals com músic i com ésser humà amb el dolor i la cerca de la Pau, un valor que ell identificava fortament amb el fet de ser català, com va destacar Joan Carles Brugué; o amb el fet que Pasqual Maragall – qui va estar present a l’acte – tingués la visió fa dos anys de crear la Fundació Catalunya Europa, perquè no es pot entendre l’una sense l’altre – aspecte que al documental destaca també en Jordi Pujol – o el fet que el naixement del que avui és la Unió Europea tingués més a veure amb raons humanes i humanístiques: no més guerres a Europa!, que s’ha anat dibuixant gràcies a cercar raons econòmiques i polítiques que poguessin apropar els Estats; perquè les persones, qualsevol persona amb cultura de pau, ja ho estan d’unides.





Enllaç amb el text del Cant de Joia, traducció de la lletra que Beethoven va fer servir per el 4t moviment de la 9a Simfonia, basat en un text del poete Friedrich Schiller.

En vint-i-cinc anys d’existència, Erasmus ha esdevingut el programa de la UE més conegut i el sistema d’intercanvi d’estudiants de més èxit al món. El curs acadèmic 2010-2011 van obtenir beques Erasmus per estudiar o obtenir formació a l’estranger més de 231.000 estudiants: un nou rècord que representa un increment del 8,5% respecte a l’any anterior. Erasmus insisteix especialment en les llengües, la capacitat d’adaptació, la consciència intercultural i el lideratge i, per això, ofereix als joves unes capacitats de vital importància que en milloren l’aptitud per trobar feina i el desenvolupament personal. Des que es va crear l’any 1987, el programa ha donat a més de 2,5 milions d’estudiants europeus la possibilitat d’anar a l’estranger a estudiar a una institució d’ensenyament superior o a realitzar un període de pràctiques a una empresa. Si la tendència actual continua, la Unió Europea assolirà l’objectiu d’arribar als tres milions d’estudiants Erasmus el 2012-2013.
El curs 2010-2011, les tres destinacions més apreciades pels estudiants van ser Espanya, França i el Regne Unit. Espanya va ser el país que va enviar més estudiants a l’estranger, seguida de França i Alemanya. Luxemburg va ser el país que més en va enviar en proporció a la població estudiantil del país (al MEMO/12/310 es presenten les xifres detallades). El pressupost d’Erasmus 2010-2011 destinat a la mobilitat dels estudiants i el personal d’institucions docents va ser aproximadament de 460 milions d’euros.
“El programa Erasmus, del qual celebrem enguany les noces d’argent, és un dels èxits més clamorosos de la Unió Europea. Les xifres són eloqüents, i encara haurien arribat més amunt si haguéssim tingut prou recursos per atendre millor la demanda. En aquests temps difícils, les qualificacions obtingudes durant els estudis i els períodes de pràctiques d’Erasmus tenen més valor que mai”, ha declarat Androulla Vassiliou, comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut.

Del total d’estudiants que van obtenir beques el 2010-2011, prop de 190.000 van optar per passar fins a dotze mesos del seu programa universitari a l’estranger, a una universitat o a una altra institució d’ensenyament superior d’un dels 32 països participants a Erasmus (els 27 Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia; al curs 2011-2012, Suïssa esdevindrà el trenta-tresè país participant). Aquest nombre d’estudiants representa un augment del 7,2% respecte al 2009-2010.
Des de 2007, Erasmus dóna suport també a períodes de pràctiques a empreses a l’estranger, que cada vegada tenen més èxit. El 2010-2011, un de cada sis estudiants Erasmus, prop de 41.000 en total, es van decantar per aquesta opció, el que representa un increment del 15% respecte a l’any anterior.

A la majoria dels països participants, la demanda de beques Erasmus supera àmpliament la disponibilitat. L’assignació mensual mitjana d’una beca Erasmus, destinada a cobrir una part de les despeses addicionals de residència a l’estranger i viatges, va ser de 250 euros. Això representa una lleugera disminució respecte a l’any anterior (254 euros), que va permetre incloure més estudiants al programa.
A més, es van concedir 40.000 beques (un 13% més que l’any anterior) a professors i personal universitari en general per donar classes o rebre formació a l’estranger.


Antecedents
La mobilitat per motius d’aprenentatge és un objectiu essencial de l’estratègia Europa 2020 per al creixement i l’ocupació, i el punt central de la iniciativa de la Comissió “Joventut en Moviment”, basada en l’èxit d’Erasmus.
El mes de setembre passat, la Comissió, dins la seva estratègia de modernització de l’ensenyament superior (IP/11/1043), va assenyalar la necessitat d’oferir més oportunitats als estudiants per adquirir competències a través d’estudis o formació a l’estranger. L’objectiu europeu pel que fa a la mobilitat dels estudiants en general és arribar, al final de la dècada, almenys al 20%. Actualment, gairebé el 10% realitza estudis o accions de formació a l’estranger amb l’ajuda d’Erasmus o d’altres mitjans públics o privats.

Aproximadament un 4,5% gaudeix d’una beca Erasmus.
Erasmus no es limita a finançar els estudiants i el personal de l’ensenyament superior, sinó que, a través del finançament de xarxes i projectes transnacionals, fomenta també la col•laboració de les institucions d’ensenyament superior. Gràcies a Erasmus, aquestes institucions apliquen mètodes d’ensenyament innovadors i han millorat els sistemes de reconeixement dels períodes d’estudi cursats a l’estranger. També ha impulsat els serveis de suport als estudiants, la cooperació amb les empreses i la gestió institucional.

El mes de novembre passat, la Comissió va presentar la seva proposta d’”Erasmus per a Tothom” (IP/11/1398), un nou programa marc que aplega Erasmus i tots els altres sistemes de la UE i internacionals d’educació, formació, joventut i esport i substitueix els set programes actuals per un sol. La Comissió ha proposat assignar-li un pressupost de 19.000 milions d’euros durant el període 2014-2020, el que representa un augment d’aproximadament un 70% respecte a l’actual pressupost de set anys per als programes existents. Dos terços del finançament dins el marc d’Erasmus per a Tothom es destinaran a beques per millorar els coneixements i les aptituds. La resta es destinarà al suport a la cooperació entre institucions, empreses i d’altres organitzacions.

Foto: Kasiver

La Comissió Europea ha conclòs que els 265 milions d'euros de finançament públic concedits per la Generalitat Valenciana als estudis cinematogràfics Ciutat de la Llum no es van facilitar en condicions de mercat, per la qual cosa han de ser retornats pel beneficiari. 

Després d'una investigació exhaustiva (vegeuIP/08/217), la Comissió ha demostrat que cap inversor privat hauria acceptat invertir en les mateixes condicions i que el finançament públic falseja massivament la competència entre els principals estudis de cinema europeus.
Joaquín Almunia, vicepresident de la Comissió i responsable de la política de competència, ha declarat que "el sector cinematogràfic espanyol és dinàmic i competitiu. A més del fet que no hi ha cap necessitat de destinar diners públics al finançament d'un nou operador, es penalitza, per sobre de tot, als operadors existents i als nous operadors potencials, que han d'actuar sense finançament estatal. En l'actual clima econòmic, les conseqüències poden ser desastroses."

L'any 2008 i en base a la recepció de diverses denúncies, la Comissió va obrir una investigació en profunditat sobre el finançament dels estudis cinematogràfics Ciutat de la Llum per part de la Generalitat Valenciana (vegeu IP/08/217). Basant-se en el pla de negoci inicial, les autoritats espanyoles van considerar que l'ajuda pública no entrava en l'àmbit d'aplicació de la normativa de la UE en matèria d'ajuts estatals, ja que un inversor privat hauria invertit en les mateixes condicions.

La investigació de la Comissió ha arribat, doncs, a la conclusió que el mercat europeu dels grans estudis cinematogràfics no és tant sols molt competitiu, sinó que cada vegada  ho és més arran de l'adhesió de dotze nous Estats membres a la UE el 2004 i el 2007 i la creació de nous estudis de grans dimensions. En aquest entorn competitiu, la Comissió tenia seriosos dubtes sobre que la decisió d'invertir en un projecte totalment nou al marge dels grans centres d'activitat audiovisual com Madrid i Barcelona pogués ser conseqüència de consideracions comercials. Aquesta impressió es va veure corroborada per les reaccions rebudes arran de la sol•licitud d'observacions realitzada per la Comissió.

Tant l'avaluació econòmica en profunditat realitzada per la Comissió com un informe extern independent del pla de negoci, van concloure que un inversor privat no hauria finançat al 100% la Ciutat de la Llum.

Per tant, la inversió constitueix ajuda estatal d'acord amb les normes de la UE. L'ajut pot ser considerat compatible si persegueix un objectiu d'interès comú europeu, com el desenvolupament regional, econòmic o cultural. No obstant això, les autoritats espanyoles no han acreditat que els beneficis del projecte per al desenvolupament regional superin el falsejament de la competència derivat de l'elevada quantitat del finançament públic. És evident que a la UE ja hi ha diversos estudis de cinema i que existeix un cert risc d'excés de capacitat, que s'ha vist agreujat per la construcció de Ciutat de la Llum, finançada amb fons públics.

Antecedents

Les inversions realitzades per les autoritats públiques en empreses que realitzen activitats econòmiques s'ajusten a les normes de la UE en matèria d'ajudes estatals si es fan en condicions que pugui acceptar un inversor privat que operi en condicions de mercat (principi de l'inversor en una economia de mercat, PIEM).

El 2000, la Generalitat Valenciana va decidir invertir en el projecte Ciutat de la Llum, incloent la construcció, la gestió i l'explotació d'instal•lacions audiovisuals i cinematogràfiques. El complex va iniciar les seves activitats l'agost de 2005. En el seu pla de negoci de 2000, l'objectiu de Ciutat de la Llum era convertir-se en el segon complex d'estudis cinematogràfics d'Europa en termes de capacitat i atreure cada any diverses produccions cinematogràfiques espanyoles i internacionals.

A la pràctica, no s'han assolit els objectius nacionals ni internacionals. De les 33 pel•lícules rodades a la Ciutat de la Llum entre 2005 i 2009, 28 van ser espanyoles i 5 coproduccions de la UE. Com a conseqüència, l'explotació comercial de la Ciutat de la Llum ha estat cada vegada més deficitària.

Els actius del complex són propietat de Ciutat de la Llum SAU, que pertany íntegrament a la Generalitat Valenciana a través de "Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana". El 2007, la Comissió va rebre denúncies sobre el finançament públic de la Ciutat de la Llum presentades per empreses no relacionades de dos Estats membres diferents.

La versió no confidencial de la decisió es publicarà amb la referència C8/2008 al Registre d'Ajuts Estatals del web de la DG Competència un cop s'hagin resolt les qüestions de confidencialitat.