Amb motiu del Dia Internacional de les Dones a Domenysradio van dedicar un programa especial dedicat a dones que van realitzar invents que ens facilitem, i molt, la nostra vida quotidiana.

Un diàleg amè e interessant que serveix per fer un homenatge a un munt de dones intel·ligents, que van cercar solucions a problemes del seu temps que encara avui ens hi són de gran utilitat.

Hedy Lamaar By Unknown - eBay, Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=47176716

Sabies que Hedy Lamaar va desenvolupar un sitema de comunicació en el qual es basa el nostre wifi, bluetoth, gps o les comuniacions terra-espai? Ella és una de les moltes dones a qui en aquest programa se'ls ret homenatge!



Domenysradio - Dones excepcionals

El degoteig interminable de morts al nostre país.
L'Institut Català de les Dones ha editat un informe on reflexa l'evolució de la violència a Catalunya des de l'any 2008.  Un dels elements que sobta és veure que el nombre de dones mortes que han denunciat prèviament els maltractament és molt baix. 

Mutilacions i matrimonis forçats.
Segons el citat informe de l'ICD la tendència és a la baixa.

Telèfon d'atenció a les dones: 900 900 120
Des de gener fins a l'octubre de 2017 ha atès un total de 9301 trucades. La gran majoria en l'àmbit de la parella.  Per tipologia de violència, la major part és de tipus psicològic (molt greu en realitat perquè és el primer estadi,  perquè implica la destrucció de l'autoestima de la dona i perquè sol acompanyar els altres tipus de violència ( física, econòmica i sexual).

Enllaç amb l'informe.


Campanya "Per una Catalunya Lliure de Violències Sexuals"  #JOTAMBE

• Manifest redactat per la periodista Mònica Planas
• Full informatiu

L'ICD ens convida a fer acció a través de les xarxes socials
Si voleu participar en l'acció de sensibilització a les xarxes socials Per una Catalunya lliure de violències sexuals. #JOTAMBÉ, us podeu descarregar alguna de les imatges de cartell adjuntes, fer-vos una fotografia amb ella i compartir-la per les xarxes socials amb l’etiqueta #JOTAMBÉ i anomenant l'@icdones. 




Una mirada cap a la situació de la dona al món
Les dades que publica l'ONU arran l'estesa, persistent i devastadora realitat que suposa la pràctica arreu d'actes de violència contra les dones i les nenes,  pel fet de ser dones i nenes, és -com sempre-  aterradora.

Violació, violència física, mutilació genital, assassinats...
Segons l'ONU altra violència menys evident, però que segons les estadístiques afecta a quasi el 50% de les dones casades és el fet de no poder prendre les seves pròpies decisions, en aspectes tant essencials com els temes de la seva salut, o la utilització de sistemes anticonceptius, o el consentiment dins la parella per mantenir relacions sexuals.

La violència derivada de les accions militars o de guerra comporta sempre un major impacte sobre les dones i les nenes,  només cal recordar les històries de Nadia Murad o de Lamiya Aji Bashar que coneguem perquè van poder escapar i van denunciar les terribles experiències que els va tocar viure i també cal no oblidar l'experiència patida per les dones durant la guerra de Bosnia-Herzeegovina  (1992-1995) perquè les dones van ser sistemàticament raptades i violades; una pràctica que es massa comú a tots els conflictes ètnics violents. Un relat de l'absoluta indefensió de les dones és el que va explicar l'any 2008 Chris McGreal a The Guardian en relació a l'experiència viscuda per una de les víctimes, que va ser violada per membres de les milicies Mai Mai i posteriorment per extremistes hutus rwandesos.  La pràctica és habitual, les conseqüències són violacions múltiples, contagis de VIH i embarassos no desitjats.  Segons informaven grups congolesos de drets humans el nombre de dones violades suposa el 70% .

Alguns casos massa comuns i més brutals són els que impliquen la tortura d'aquestes dones violades, incloent ferides extremadament greus als seus genitals.

Es calcula que uns 2.bilions de persones de 35 països i territoris es troben en risc de patir violència.
Violar, torturar i mutilar les dones és un arma de guerra. En altres casos es produeixen en un context de genocidi  o de crims contra la humanitat.

Aquest interactiu, tot  i que en anglès, és prou clar respecte aquest temes. 

Augmentar la consciència i no deixar ningú darrera. 
UNiTE  encapçala una campanya de 16 dies (del 25 de novembre al 10 de desembre) per sensibilitzar i mobilitzar per aconseguir un canvi i un compromís social enfront de la violència  contra la dona.  El concepte del seu lema és "no deixem  ningú darrera, posem fi a la violència contra les dones i les nenes"

Em plau poder oferir aquesta conferència de manera totalment altruista, col•laborant amb la Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume dels Domenys  en la seva magnífica de difusió cultural a través del "Socifòrum"

Divendres, 10 de febrer de 2017 a les 19 hores

Teatre de la Societat Cultural i Recreativa
Carrer Roig, 5
Sant Jaume dels Domenys



Quan vaig haver de posar títol a aquesta conferència, vaig escollir la paraula recerca amb plena consciència,  perquè qualsevol petit avanç en el reconeixement del dret de les dones 'ha aconseguit per la voluntat i constància de dones i homes que han cregut en la igualtat com a persones.

Per això, qualsevol petita fita s'ha aconseguit gràcies a la lluita per a la igualtat i no com a  resultat d'un fet accidental o d'una casualitat, sinó  que ha estat el fruit d'una llarga successió d'actes, individuals i  col•lectius, realitzats per dones i també per alguns homes, perquè tothom pugui viure amb els mateixos drets.

El dret més llargament cobejat
Tenir accés a l'educació ha estat el desig més llargament acaronat per les dones del que tenim testimoni. Dones de totes les cultures i temps han deixat mostres de la seva voluntat  per arribar a obtenir el reconeixement del dret a l'educació i del dret de poder exercir professionalment el que havien aprés.

Una fita assolida amb la tasca de dones i homes
Per fer realitat aquest somni,  han participat molt homes, que han considerat que no existia cap diferència entre la capacitat  intel•lectual d'un home i d'una dona.   En molts casos aquests homes eren els pares d'aquestes noies. Homes que havien vist les qualitats de les seves filles i les havien ofert una educació que era inusual en la seva època o havien donat suport a la decisió de les seves filles a estudiar. I això tant serveix per al pare d'Hipàtia d'Alexandria com per al pare de Sofonisba Anguisola,  o  per al pare de la Malala Yousafzai, entre d'altres molts.

També van haver homes que per la seva manera de veure el món, consideraven les dones com a iguals, tot i que la majoria d'homes del seu temps les veiessin com a éssers incapaços o fins i tot diabòlics i s'entestessin en veure actes de maldat allà on havia desig de coneixement.

La conferència és un seguit de petites històries que ens parlen d'algunes d'aquestes dones i d'alguns d'aquests homes que des de l'antiga Grècia fins les primeres dones que van poder obtenir un títol universitari oficial en el nostre país, han contribuït a fer realitat el dret de les dones a l'educació i a l'exercici professional els seus coneixement.
Jurista.

Graduada en Dret (UOC)
Especialista en Gestió d'Associacions i Fiscalitat d'Entitats No Lucratives (U. Juan Carlos I)

Tècnic en Relacions Públiques (ESRP - UB)
Membre de la Secció d'Art de l'Institut d'Estudis Penedesencs

Ahir vaig tenir una molt grata jornada a Riudoms. Vaig anar per fer una conferència sobre la Dona i la Recerca de la Igualtat. Me l'havia demanat l'Associació de Dones "La Bella Llar"

Sempre que puc faig conferències, sense cobrar res, per difondre la llarga lluita de les dones , i d'alguns homes, al llarg de la història, per assolir la igualtat de drets i de reconeixements.  Ho  faig parlant de dones que han volgut desenvolupar la seva vocació com a escriptores, filòsofes, pintores, gravadores, exploradores, paleontòlogues, metges, sense entrar en la vesant de la política perquè aleshores es poden produir malentesos, quan el  meu propòsit és difondre la importància que ha tingut i té poder desenvolupar aquella vocació que, se sigui home o dona, batega en el nostre interior i que, a la fi,  ens permet ser útils a la societat,  a més de ser una mica més feliços nosaltres mateixos.  Parlo especialment de les dones perquè han tingut que lluitar contra les lleis, les tradicions, els costums, les opinions familiars i socials per poder estudiar i desenvolupar qualsevol de professió com les abans citades.  I aquestes dificultats avui es mantenen en molts països, moltes cultures i molts grups socials, fins i tot a les nostres terres.

Són conferències on l'art està sempre molt present, perquè malgrat el gran desconeixement que hi ha, el cert és que les dones han deixat i continuen deixant una petjada indeleble no només com escriptores o poetes, on encara són una mica coneguts alguns noms femenins, sinó en les altres arts, on la recuperació dels seus noms i la difusió perquè siguin més conegudes es deu en gran mesura al treball que a partir dels anys setanta del segle passat s'ha anat fent per part d'altres dones que han bussejat en les documentacions, han analitzat estils i maneres i han pogut demostrar que obres atribuïdes a gran autors, eren en realitat fetes per grans autores femenines, poc o gens conegudes.

Mai oblido en aquestes conferències referir-me a les dones que no tenint cap possibilitat d'estudiar ho van anhelar. Mai oblido la carta de les dones del tercer estat escrita el 1789 on demanaven al rei de França que fes escoles on elles poguessin estudiar la llengua amb normes, per poder ajudar els seus fills.

Es per totes aquestes dones d'abans i d'avui que sempre que puc faig aquesta conferència.

Per a mi. l'experiència d'ahir a Riudoms, va ser magnífica. Em va permetre conèixer un cinquantena de dones vitals, amb ganes de saber noves coses, amb ganes de seguir fent activitats, de dones on l'edat no és cap impediment. I totes elles conformen, junt amb moltes altres, l'Associació de Dones "La Bella Llar"

Haig de confessar que admiro molt les associacions de dones . Solen ser entitat amb molta vitalitat que ofereixen a les seves sòcies i, quasi en totes les activitats, a tothom que vulgui participar, una variada oferta de propostes culturals, socials, turístiques, gastronòmiques...

És el cas de "La Bella Llar". Fa uns quaranta anys que funciona. Cada setmana organitzen una conferència. Cada setmana!.  I no repeteixen conferenciant dins un mateix any.  Té molt de mèrit perquè qualsevol que hagi organitzat una de sola ja sap el temps que això requereix.

A totes les sòcies que van assistir-hi a la conferència, el meu agraïment per haver volgut compartir amb mi el seu temps i a l'entitat els meus millors desitjos d'èxit en totes les seves activitats.

La resposta de Christine de Pisan al Poema de la Rosa 
Tal com us explicava ahir, va haver una obra francesa del segle XIII anomenada el "Poema de la Rosa" que, a més de la història principal, contenia per boca dels personatges secundaris, un  contingut obertament misògins i un atac ferotge cap a la dona. Tal va ser que Christine de Pisan, va fer un escrit per contestar aquesta posició antifemenina que mostrava el llibre.

La seva resposta va donar lloc primer  a la "Querella de la Rosa" un intercanvi epistolar amb el qual va iniciar de fet una lluita en favor de les dones. La seva posició va donar impuls al que es va nomenar "Querella de les dones" un debat que des de les hores encara no s'ha tancat del tot sobre la naturalesa, posició i essència de la dona i el lloc que ha d'ocupar a la família i la societat.  Aquest debat es va mantenir obert durant segles,  i es podria dir que fins les revolucions liberals del segle XVIII i en especial la Revolució Francesa, es mantindria viu.

El llibre de Les Tres Virtuts Boston Public Library.

Tot i que avui és molt coneguda -  tant per la qualitat de la seva obra com pel fet que defensava el dret de la dona a l'educació i el fet que la dona no era menys intel•ligent que l'home, sinó que senzillament no tenia l'oportunitat d'accedir al coneixement com el homes tenien - després de la seva mort el seu nom va caure en l'oblit, fins l'any 1786, moment en que Louise de Kéralio la reivindica, si ve no seria fins a finals del segle XIX en que William Minto la va denominar com a "campiona del seu sexe".

Christine de Pisan  va néixer a Venècia, cap a l'any 1384  i va morir cap  al  1430 al monestir de Poissy a França. ) va ser la primera dona que va poder viure d'escriure llibres. El seu pare havia estat metge i astròleg a la cort de Carles V de França.  Tant el seu pare, Tommaso da Pizzano,  com el seu avi matern, Modino de Luzzi,  li van permetre que tingués accés als coneixements científics i ho van fer malgrat l'oposició de la mare que no volia que aprengués cap altre cosa que les tasques domèstiques.  (Deixeu-me fer un incís per dir que Modino de Luzzi va fer la primera autòpsia a una dona embarassada i que Christine de Pisan va escriure anys més tard  evidenciant que tenia coneixement precisos del cos de les dones) Christine de Pisan es va casar als quinze anys amb un notori del rei, Étienne du Castel, però va quedar vídua quan només tenia vint-i-cinc ans;  va fer front a la seva ruïna econòmica escrivint balades on expressava la seva tristesa. Amb el temps va ser la primera dona que ocuparia el càrrec d'historiadora oficial a la Cort del Rei Carles VI de França.

És evident que era una dona poc comú per la seva època. Pel que feia als idiomes,  parlava italià, francès i llatí. Va escriure en francès, fent servir estructures llatines. A més del ja citat intercanvi epistolar sobre el "Poema de la Rosa", va escriure  "El tresor de la ciutat de les dones" on dona a aquestes veu com a ciutadanes, en un temps on ni els homes es podien considerar de debò ciutadans.   També  va escriure "El llibre de les tres virtuts" és a dir de la raó, la rectitud i la justícia les quals havien de construir  la ciutat on viurien les dones virtuoses de tots els temps, referint-se a les dones que havien cultivat aquestes tres virtuts.

D'altre costat, encara que no es sol reconèixer,  la seva definició de com havia de ser la ciutat de les dones, plasmava un concepte d'estructura social avançant-se en més d'un segle al que va publicar Thomas More a "Utopia" (1516).

La seva activitat com a escriptora li va portar a escriure llibres que pel seu contingut trencaven tots els límits imposats socialment a les dones; així va escriure el "Llibre del Cos de Policia" amb un discurs de tipus polític; o el "Llibre dels fets d'armes i de la cavalleria" que era un manual sobre la guerra de cavalleria, a més del "Llibre de la Pau", en el qual defensava la necessitat de la Pau.

A Christine de Pisan es deu també "La Cançó de Joana d'Arc" l'únic escrit de caràcter laic i popular  sobre Joana d'Arc. L'obra la va  escriure l'any 1429, dos anys abans que Joana d'Arc fos executada després de ser declarada heretge.  

Les paraules de Christine de Pisan defensar els drets de les dones a l'educació i al fet que les diferències físiques no implicaven, ni de lluny,una menor capacitat intel•lectual són tan actuals avui com el dia que les va escriure:

Si fos costum enviar a les nenes a l’escola i les féssim  aprendre el mateix que els nens, les nenes aprendrien a la perfecció  i entendrien les subtileses de totes les arts i ciències igual que ells...encara que com les dones tenim un cos més delicat que els homes, (encara que) més dèbil i menys hàbil per fer certes coses, tant més agut i lliure tenim  l’enteniment quan ho apliquem.

També continuen tenint tot el seu vigor i raó d'ésser les seves paraules quan encoratja  les dones a  estudiar

Em sembla que aquelles de nosaltres que ens puguem valer d’aquesta llibertat, cobdiciada durant tant temps hem d’estudiar per demostrar als homes que estan equivocats en privar-nos de l’honor i el benefici de l’ensenyament.  


Però també encoratjava les dones a construir el món on puguessin desenvolupar-se plenament. Com ja s'ha vist,  la Ciutat de les Dones havia de ser construïda prenent com a referència la raó i ho va escriure en un temps on la racionalitat no només no  era, ni de ben lluny, l'eix de l'existència de la societat, sinó que ho era la religió i cal recordar que els seus tribunals inquisidors tenien encara plena vigència. Per si això fos poca cosa, el poder reial, en mans d'un Carles VI desequilibrat, havia provocat una situació de saqueig  i intranquil·litat públiques, acompanyat tot plegat per lluites pel poder entre els nobles, just el 1405 va estar a punt d'esclatar una guerra entre els ducs d'Orleans i de Borgonya. Just aquell any va escriure el llibre de la Ciutat de les Dones, tot just després del debat sobre el "Poema de la Rosa" i l'any següent el de les Aquesta era l'època en que Christine de Pisan va escriure el "Llibre de la Ciutat de les Dones". i el "Llibre de les Tres Virtuts"




Nota EdD: La discussió sobre les dones arran llibres misògins es va produir també a terres més properes, entre Jaume Roig i Isabel de Villena, però aquest serà un nou capítol que publicaré la propera setmana. 




Referències:
Christine de Pizan and the "Querelle de la Rose": Combating Misogyny with Morality de Margaret E. Loebe. 
La Emancipación de la Mujer en la obra de Christine de Pisan. Maria Lara Martínez Universidad a Distancia de Madrid (UDIMA)

La Cité des Dames.  Aticle de Robert Paul.  (Artsrtlettres)
Le Livre de la Cité des dames de Christine de Pizan. Archives de France. Article de Françoise Autrand. Professeur émerite des universités. 

Sobre La Canço de Joana d'Arc. He pogut consultar els documents preparats per la professora Leah Shopkow de la Universitat d'Indiada, que inclouen a més  de la seva transcripció d'una traducció a l'anglès del poema,  realitzada per Angus J. Kennedy i Kenneth Varty de la Societat d'Estudis de Llengües i Literatures Medievals de Oxford realitzada l'any 1977 el judici la sentència, l'execució i la rehabilitació de Joana d'Arc. (extractat per T. Douglas Murray de McClure, Phillips & Co de Nova York l'any 1902)  www.indiana.edu
Bibliothèque Nacional de France: Servei Gallica de biblioteca online. 

Sobre la cita de William Minto: "Champion of her sex" The Wellesley Index to Victorian Periodicals, 1824 - 1900, vol. 5 (Feb 86) 2466

Quadre que durant anys es va atribuir a Jacques-Louis David, però uns quaranta anys més tard es va arribar a la conclusió que l'havia pintat  Contance Charpentier, Uns anys més tard es va arriba a la conclusió que en realitat era de Marie Denise Villers. En  el moment que es va atribuir a una dona la valoració del quadre va caure en picat. No només valen menys les obres pintades per les dones, sinó que a més tenim molt menys coneixement d'aquestes artistes, pel fet que són dones.

Les  declaracions fetes aquests darrers dies respecte a què haurien de cobrar les dones tenistes, m'ha fet recordar un article d'África Cabanillas Casafranca, en relació a  unes grans pintores i com el sexe marca el preu de les obres d'art. El seu article es pot resumir en el fet que mentre es creu que una obra d'art està pintada per un pintor home, té més cotització que quan després es descobreix que ha estat pintada per una dona. El quadre és el mateix, la seva qualitat és la mateixa, però el preu sofreix una gran davallada.  Això l'ha passat a més d'un museu, així que, per evitar aquesta devaluació, de vegades es manté a tot i a dret una autoria masculina, tot i que se sàpiga que el quadre el va pintar una dona, d'aquesta manera es consolida la bretxa econòmica i es nega el mateix valor per un mateix treball.

Les tenistes, com totes les dones, solen tenir menys salari que els homes per un mateix treball, pel simple fet de ser dones.

Si no va més gent a veure partits d'esportistes femenines és més aviat conseqüència de no difondre a través dels mitjans de comunicació, especialment televisió, els partits que aquestes juguen.

Han vist mai un reportatge sobre com juguen les noies del equip  femení del barça de futbol?. Juguen espectacularment bé. Però no mereixen ni cinc segons en un telenotícies.   FC Barcelona Femení

Com volen que les esportistes omplin les grades dels camps d'esport i dels estadis si no es parla de la feina que fan cada dia per poder arribar a jugar com ho fan?

Com volen que les esportistes aconsegueixin bons contractes publicitaris si no són prou conegudes perquè no es reconeix la feina que fan?

Però sobretot, com poden justificar mantenir una situació a totes llums injusta en lloc de lluitar per fer un món on es valori l'esforç, el treball i la qualitat més enllà de si se és home o dona?

Fer visible l'aportació de les dones al món de l'art va ser una de les fites que es van proposar algunes grans estudioses de l'art, des de la crítica feminista, en especial la desenvolupada als Estats Units durant el passat segle XX. El fruits de la seva tasca es van evidenciar sobretot a partir dels anys setanta, tot i que encara avui hi ha molt desconeixement generalitzat sobre el paper de les dones en les arts al llarg de la història.

Encara avui la perspectiva de gènere continua sent una argument vàlid i necessari a l'hora d'analitzar la creativitat artística i en la mateixa mesura cal que en formi part del debat teòric de l'art.

Arran aquestes realitats, el Museu d'Art Modern de Tarragona ha organitzat una jornada per tal que es pugui desenvolupar un debat sobre la perspectiva de gènere en la tasca educativa dels museus d'art.


Aquesta jornada tindrà lloc dimecres 13 d'abril al mateix  Museu d'Art Modern de Tarragona amb  el següent programa:

9:00h - Recepció i Presentació de la Jornada
9:45 - 10:45 Feminisme i acrtivisme.
A càrrec de Barbara Biglia, Doctora en Psicologia. Professora Agregada Interina del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili. Coordinadora del Seminari interdisciplinar de Metodologia de Recerca Feminista.
10:45 - 11:15 - Descans
11:15 - 12:15 Género, Museos, Arte y Educación en la Red Museística de Lugo
A càrrec d'Encarna Lago. Gerent de la "Red Museística de Lugo"
12:30 - 13:30 Arte y Feministo: Tomando la Urbe y el Ciberespacio
A càrrec de María Bastarós. Historiadora de l'Art. Gestora Cultural i Editora de "Quien Coño Es"

16:30 - 17:30 De la Poètica i la Política de les Dones com a Espai i de la Gestió a la Gestació com a Pràctica
A càrrec de Marta Vergonyós Cabratosa. Artista multidisciplinar. Directora de la Bonne • Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
17:30 - 18:30 Maveducalab. Educació Artística en la Igualtat
A càrrec de Rosa Brugat, Artista Visual i Vocal de MAV (Mujeres en las Artes Visuales)



La inscripció a la jornada té un preu únic de 20 €
Reduccions:
Membres de l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) 50 %
Membres de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya 50%
Entrada lliure per:
Personal de la Diputació de Tarragona
Alumnes i professors de la Universitat Rovira i Virgili
Per inscriure's cal emplenar el formulari que trobareu a la web: http://www.dipta.cat/mamtpedagogic
El pagament cal fer-ho al compte corrent de la Diputació de Tarragona
ES88 2013 3056 0702 1009 8938
Caixa Catalunya
Cal indicar: XIII Jornada MAMT i el nom de qui s'inscriu.

La inscripció romandrà oberta fins el dia 8 d'abril

Professors XTEC: La activitat està inclosa en el Pla de Formació Permanent del Departament d'Ensenyament 2015-2016 i certificada per l'ICE de la URV. Qui vulgui participar cal que s'incrigui a la web: http://www.xtec.cat/web/formacio/gestio/cercador_activitats
Codi de l'activitat: 700 013 0021

De la coordinació d'aquesta jornada s'han encarregat el Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (Rosa M. Ricomá Vallhonrat - Directora; Maria Súarez Barral - Cap del Projecte de Difusió) i la Universitat Rovira i Virgili (Albert Macaya - Professor de l'Àrea de Didàctica de l'Expressió Plàstica).

Aquest proper diumenge dia 13 de març a les 18 hores en representació única amb Mercè Arànega com a intèrpret, al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell.

Neus Català va ser la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück. La seva història i records van ser novel·lats per Carme Martí en un llibre que és la base sobre la qual s'ha construït aquesta adaptació teatral.

Neus Català i Pallejà va néixer a Guiamets (Priorat) en el si d'una família de pagesos. Va estar implicada en la lluita obrera i també contra el feixisme a Barcelona abans d'esclatar la Guerra Civil. De fet va participar als 14 anys en una vaga com a jornalera: demanava que les dones cobressin igual que els homes pel mateix treball.

Arran la Guerra Civil es va exiliar a França, ajudant a creuar la frontera a 182 nens orfes que estaven al seu càrrec com a infermera a Premia.

Ja a França va col·laborar amb la Resistència durant l'ocupació alemanya. Detinguda pels nazis la van deportar a Ravensbrück i Holleischen. Va sobreviure i va ser alliberada en acabar la guerra. Els seus records d'aquells anys  són testimonis de l'horror del camp d'extermini i de la solidaritat entre les presoneres, El seu marit no va tenir la mateixa sort d'ella i no va sobreviure, va morir d'esgotament.

Es va prometre no oblidar mai allò del que havia estat protagonista i testimoni. Hi ha una frase de Neus Català que resumeix les conseqüències d'aquella terrible experiència: "Vaig sortir del camp de concentració, però el camp no ha sortit mai de dins meu"

Quant a la representació, cal dir que ha tingut excel·lents crítiques.

Fotograma de la pel·lícula Doña Bernarda Foto: Mr buffay

Al Teatre Àngel Guimerà
Dissabte 5 de març
a les 19:00 hores 

"La Casa de Bernarda Alba", és una de les obres de teatre més conegudes de Federico García Lorca. 

L'obra recull la història d'una família a la mort del segon marit de Bernarda Alba,  qui imposa un dol rigorós a les seves cinc filles. 

Bernarda és una dona rígida i inclement, que fa ús del seu poder  fins a ser dèspota. La seva voluntat s'ha de respectar i qui no la respecta acaba tràgicament. 

L'argument recull amb intensitat el costum  d'aïllar a les dones per impedir que s'apropin al homes i la pràctica de tradicions que encara contribuïen més a aquest aïllament, com el dol rigorós. L'honor de la família centrat en la virginitat de les dones solteres que la composen és també un element essencial per entendre el que succeeix a l'escenari. 

Aquesta obra és un veritable document de com el poder s'exercia dins la família a l'Espanya d'aquell temps. El símbol d'aquest poder és el  bastó que fa servir la Bernarda Alba per sostenir-se. 

García Lorca va escriure l'obra l'any 1936 però no es va estrenar fins el 1945, a Buenos Aires (Argentina). 

La reserva d'entrades cal fer-la al Centre Cívic l'Estació. També es podran obtenir a les taquilles del teatre una hora abans de la representació.

L'obra és a càrrec del Grup d'Arts i Cultura de Coma-ruga. La dirigeix Teatre Espai. 

L'aforament és limitat.

Organitza: Regidoria de Polítiques de Gènere i d'Igualtat. Ajuntament del Vendrell

Acte organitzat per l'Oficina a Barcelona del Parlament Europeu, l'Institut Català de les Dones i l'Ajuntament de Badalona.

L'acte es divideix en dues part.  Una taula de conferenciants i seguidament la representació de l'obra de teatre Nadia

A la taula de conferenciants participen:
Núria Balada, directora executiva de l'Institut Català de les Dones
Ernest Urtasun, Eurodiputat membre de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere per part del grup del Verds /ALE de l'informe d¡iniciativa sobre la situació de les dones refugiades i sol•licitants d'asil a la UE
Dolors Sabater, Alcaldessa de Badalona
Laura Orozco, de la ONG Pro Activa Open Arms
Moderarà l'acte: Anna Rovira, periodista de Televisió de Badalona

L'obra de teatre és un documental escènic on l'afganesa Nadia Ghulam explica la seva experiència amb una mirada d'esperança en el futur, lligant el seu passat a Kabul  i el seu present a Barcelona. L'obra està dirigida per  Carles Fernández Giua. Tant Nadia Ghulam com Carles Fernández són a la vegada intèrprets de la mateixa, acompanyats de Eugenio Szwarcer. L'obra té una durada de 75 minuts.

El drama de l'emigració generat per les guerres i el seu impacte sobre les dones i els infants.
El 55% dels demandats de refugi que han arribat a Europa des de l'inici d'aquest any són dones i infants.   Dos col•lectius que es troben en situacions d'alta vulnerabilitat.    Aquesta obra de teatre  pretén apropar-nos  a aquesta dura experiència.

L'entrada a l'acte és gratuïta, però donat que l'aforament és limitat, demanen es confirmi l'assistència:
epbarcelona@europarl.europa.eu

Dijous 3 de març a les 19:00 al Teatre Principal de Badalona (C/ Francesc Layret, 41) 

La Ciutat de l'Alegria:
Segur que el nom us sona d'una pel•lícula, però és també el nom d'una comunitat creada a Bukavu, a l'est de la República Democràtica del Congo, dedicat a potencia el lideratge de dones que han sobreviscut a la violència i que malgrat la situació inestable i la violència existent al país així com el dèficit d'infraestructures està prosperant. Al capdavant del projecte es troba Christine Schuler Deschryver.

Foto: V- Day One Billion Rising Revolution

La tasca del personal que dirigeix les classes és oferir a les dones teràpies per superar el trauma patit, així com dotar-les d'habilitats per tal que puguin desenvolupar la seva nova vida.  Al llarg d'aquest anys sis grups de dones han rebut aquesta formació i enguany el setè grup conclourà la seva formació el proper mes de juny, i en total 580 dones hauran seguit aquest curs, fins aquell moment.

Un element essencial del projecte és la granja que proporciona aliments a la Ciutat de 'Alegria, i que ofereix oportunitats laborals a les dones que han participat dels cursos formatius, és a més una font d'ingressos.

La Ciutat de l'Alegria és un espai per a l'esperança en mig d'un país on la violència és una epidèmia, i on milions de persones viuen en mig d'una pobresa terrible a la vegada que les multinacionals continuen obtenint grans beneficis explotant els recursos naturals.

El canvi climàtic a la regió és cada vegada més impredictible, i de fet una enorme tempesta va produir-se el passat més de febrer amb greus danys per a la zona, incloent la Ciutat de l'Alegria.

Les dones que participen dels cursos són la veritable energia d'aquest projecte, dones que malgrat la seva dura experiència i gràcies a la convivència a la Ciutat de l'Alegria recuperen la seva energia, la seva força vital, el seu desig d'aprenentatge i fins i tot la seva sexualitat a més de compartir i retornar allò que a la Ciutat de l'Alegria han rebut.

Probablement ens sorprendrà el temari d'aquest curs, compost per l'aprenentatge de la cançó dels deu principis, una classe de costura, una conferència , una presentació de diapositives sobre la cria d'animals i una sessió de tambors i danses tribals.

L'evolució a que pot portar participar al projecte es pot veure en la persona de Mama Kiangiara, qui primer va portar pedres i sorra per la construcció del lloc; més tard es va convertir en netejadora; aleshores li van oferir capacitació en informàtica, i avui es assitent a la botiga; ella és una dona que administra avui els béns i recursos de la Ciutat de l'Alegria.

Les històries que s'amaguen darrera d'aquestes dones són extremadament dures, a més de la violència, existeix una crua realitat envers a malalties com la SIDA o la malària; així com problemes psiquiàtrics lligats als traumes patits, però també hi ha un alè d'esperança, perquè moltes han trobat un camí per treballar, obtenir recursos per viure i controlar la seva vida.

En aquest enllaç trobareu un text en anglès així com nombroses fotografies d'aquest projecte.

Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones serà la ponent central de l'acte
L'acompanyen Montserrat Andreu (Albà Intim) i Maria Rosa Nogué, escriptora.



· Data: dijous 9 d'abril · 19h30
· Lloc: Biblioteca Municipal Joan Oliva i Milà (Pl. de la Vila, 13 · Vilanova i la Geltrú)
· Organitza: Biblioteques de Vilanova i la Geltrú i Dones d'Empresa 
· Inscripcions: Gratuïtes

Programa Benvinguda · Teresa Forcadell, directora Biblioteca Joan Oliva i Milà · Carme Gatell, Dones d'Empresa

Ponència Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones

Taula Rodona " Dones emprenedores, dones amb empresa?"

Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones Montserrat Andreu, Albà Íntim Maria Rosa Nogué, escriptora Moderació: Carme Gatell, Dones d'Empresa

Aquest matí al Consell Comarcal del Baix Penedès, s’ha signat el primer Protocol per una intervenció coordinada contra la violència masclista de la comarca. L’acte ha estat presidit per al Presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell. President del Consell Comarcal, Joan Olivella. Coordinadora territorial de l’ICD A Tarragaona, Lídia Vargas. Tècnica del Serveis d’Informació Atenció a les dones del Consell Comarcal, Maribel Zabal. Representants de diversos serveis territorials de al Generalitat, Regidors de la comarca, entre altres.
Des de l’Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Baix Penedès s’ha impulsat un Equip de Treball per tal de definir els actuals circuits d’atenció en situacions de violència a la comarca,enfortin la Xarxa d’Atenció existent, milloran els mecanismes de coordinació i consensuan un document comú .
Esdevenin els Protocols, un material professional per establir el procediment de les actuacions, garantir la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació de les dones que es troben en situació de violència masclista. Aquest protocol marc ve determinat pel treball que ha realitzat l’Institut Català de les Dones, amb diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. Els protocols inclouen un conjunt de mesures i mecanismes de suport, coordinació i cooperació destinats a les institucions públiques i altres agents implicats, que defineixen les formalitats i la successió d’actes que s’han de seguir per executar-lo. Objectius dels protocols: a) Garantir l’atenció coordinada. b) Establir els mecanismes de coordinació i cooperació , per una transmissió continuada i fluïda. c) Metodologies d’intervenció per evitar la revictimització. d) Garantir la continuïtat del protocol. e) Circuits adequats a les diferents situacions de violència. f) Un model únic de recollida de dades per garantir el coneixement de la realitat.


En l’àmbit local, alguns municipis de Catalunya han elaborat plans o programes específics contra la violència masclista. Molts ajuntaments, bé individualment, o bé agrupant-se a través de Consells Comarcals, han signat acords amb entitats i institucions per tal d’assolir, en alguns casos, un circuit d’actuació contra la violència masclista; com és el cas del Baix Penedès, on els professionals dels diferents serveis vetllaran per detectar situacions de risc de violència masclista i intervindran en els casos concrets seguint les pautes establertes en aquest document. Per finalitzar es farà el seguiment des dels Serveis Socials Bàsics d’Atenció Primària en el cas que la persona es derivi a una casa d’ acollida o retorni al nucli familiar.

Jerusalen Torra Garcia

• Nou de cada deu europeus (91%) considera que abordar la desigualtat de gènere és una condició necessària per aconseguir una societat més justa. Una xifra similar (89%) diu que aconseguir la igualtat entre homes i dones ajudarà a què les dones siguin més independents econòmicament.
• La violència de gènere (en especial la violència sexual) i la bretxa salarial per raó de sexe són els dos camps on la Unió Europea necessita millorar urgentment, segons un 59% i un 53% dels europeus respectivament.

• Ha publicat recomanacions específiques per a cada país i s'ha nodrit d'oportunitats de co-finançament amb el Fons Estructural i d'Inversió Europeu per promoure l'ocupació femenina, invertir en educació i equipament sanitari per a la primera infància, atenció de llarga durada i reduir els entrebancs per accedir a prestacions per a les dones treballadores. (Vegeu el Capítol 4 de l'informe sobre la igualtat entre homes i dones de l'any 2014).
• Ha donat suport a accions concretes com per exemple campanyes dels governs nacionals per prevenir la violència de gènere i els projectes de base incentivats per organitzacions no-governamentals. (Vegeu el Capítol 1 de l'informe sobre la igualtat entre homes i dones de l'any 2014). 
• Durant els últims anys, la Unió Europea ha adoptat lleis i mesures pràctiques en els drets de les víctimes per tal de protegir les dones i nenes de la violència de gènere (vegeuMEMO/15/4465 i IP/15/3045).
• Tots els membres masculins de la Comissió Europea han donat el seu suport a la campanya de la ONU #HeforShe que busca conscienciar de la igualtat de gènere tant a homes com a dones. Això és una mostra més de la implicació i el suport de la Comissió per recolzar els drets i la capacitació de la dona. La campanya de la ONU #HeforShe promou que els homes es comprometin més amb la lluita contra aquest tipus de discriminació, fet fonamental si tenim en compte que ells juguen un rol essencial en el canvi del paper de la dona en les normes socials.