El degoteig interminable de morts al nostre país.
L'Institut Català de les Dones ha editat un informe on reflexa l'evolució de la violència a Catalunya des de l'any 2008.  Un dels elements que sobta és veure que el nombre de dones mortes que han denunciat prèviament els maltractament és molt baix. 

Mutilacions i matrimonis forçats.
Segons el citat informe de l'ICD la tendència és a la baixa.

Telèfon d'atenció a les dones: 900 900 120
Des de gener fins a l'octubre de 2017 ha atès un total de 9301 trucades. La gran majoria en l'àmbit de la parella.  Per tipologia de violència, la major part és de tipus psicològic (molt greu en realitat perquè és el primer estadi,  perquè implica la destrucció de l'autoestima de la dona i perquè sol acompanyar els altres tipus de violència ( física, econòmica i sexual).

Enllaç amb l'informe.


Campanya "Per una Catalunya Lliure de Violències Sexuals"  #JOTAMBE

• Manifest redactat per la periodista Mònica Planas
• Full informatiu

L'ICD ens convida a fer acció a través de les xarxes socials
Si voleu participar en l'acció de sensibilització a les xarxes socials Per una Catalunya lliure de violències sexuals. #JOTAMBÉ, us podeu descarregar alguna de les imatges de cartell adjuntes, fer-vos una fotografia amb ella i compartir-la per les xarxes socials amb l’etiqueta #JOTAMBÉ i anomenant l'@icdones. 




Una mirada cap a la situació de la dona al món
Les dades que publica l'ONU arran l'estesa, persistent i devastadora realitat que suposa la pràctica arreu d'actes de violència contra les dones i les nenes,  pel fet de ser dones i nenes, és -com sempre-  aterradora.

Violació, violència física, mutilació genital, assassinats...
Segons l'ONU altra violència menys evident, però que segons les estadístiques afecta a quasi el 50% de les dones casades és el fet de no poder prendre les seves pròpies decisions, en aspectes tant essencials com els temes de la seva salut, o la utilització de sistemes anticonceptius, o el consentiment dins la parella per mantenir relacions sexuals.

La violència derivada de les accions militars o de guerra comporta sempre un major impacte sobre les dones i les nenes,  només cal recordar les històries de Nadia Murad o de Lamiya Aji Bashar que coneguem perquè van poder escapar i van denunciar les terribles experiències que els va tocar viure i també cal no oblidar l'experiència patida per les dones durant la guerra de Bosnia-Herzeegovina  (1992-1995) perquè les dones van ser sistemàticament raptades i violades; una pràctica que es massa comú a tots els conflictes ètnics violents. Un relat de l'absoluta indefensió de les dones és el que va explicar l'any 2008 Chris McGreal a The Guardian en relació a l'experiència viscuda per una de les víctimes, que va ser violada per membres de les milicies Mai Mai i posteriorment per extremistes hutus rwandesos.  La pràctica és habitual, les conseqüències són violacions múltiples, contagis de VIH i embarassos no desitjats.  Segons informaven grups congolesos de drets humans el nombre de dones violades suposa el 70% .

Alguns casos massa comuns i més brutals són els que impliquen la tortura d'aquestes dones violades, incloent ferides extremadament greus als seus genitals.

Es calcula que uns 2.bilions de persones de 35 països i territoris es troben en risc de patir violència.
Violar, torturar i mutilar les dones és un arma de guerra. En altres casos es produeixen en un context de genocidi  o de crims contra la humanitat.

Aquest interactiu, tot  i que en anglès, és prou clar respecte aquest temes. 

Augmentar la consciència i no deixar ningú darrera. 
UNiTE  encapçala una campanya de 16 dies (del 25 de novembre al 10 de desembre) per sensibilitzar i mobilitzar per aconseguir un canvi i un compromís social enfront de la violència  contra la dona.  El concepte del seu lema és "no deixem  ningú darrera, posem fi a la violència contra les dones i les nenes"