• Ahir es va lliurar el XXXVIII Premi per la Pau al Dr. Oriol Mitjà, un jove metge nascut a Arenys de Munt que des de fa set anys lluita per eradicar la malaltia del pian, una malaltia infecciosa que afecta els infants i que pot derivar en afectacions òssies que causen malformacions permanents. 

• El pian és una malaltia infecciosa que es dona en societats pobres i que es guareix amb una sola toma d'un medicament molt econòmic:  una pastella que té un cost de producció de 20 cèntims d'euro.

La Pau com mostra de respecte pels Drets Humans
Amb aquesta frase va donar la benvinguda a l'acte la Presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa,  recordant que vivim en un moment convuls i complex  on cal trobar referents en relació a la defensa dels drets humans; el referent de persones que cuiden d'altres persones.

La Pau com a rebel•lia enfront de la por.
Eduard Sagarra, president de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) va incidir també en la dificultat del moment que es viu i com ens corsequen aquestes experiències, en la necessitat de sentir-se lliure per poder expressar el que pensem, superant la por que comporta saber que es pot patir conseqüències per fer-ho i recordant que la por no és mai sinònim de pau.

Pel que fa a la lluita contra la malaltia del Pian que dur a terme el Dr. Oriol Mitjà, va voler expressar amb un poema de Mario Benedetti  la necessitat de resposta per part de la nostra societat al sofriment que viuen els infants que la pateixen:

"Pau es aconseguir que el dolor no sigui la tònica sinó l'excepció"
Seguint la seva intervenció Eduard Segarra va afirmar que avui més que mai  hem d'entendre que  la Pau no és només absència de guerra, avui és  sobretot generar convivència, i dins d'aquesta convivència, garantir la salut pública n'és una part essencial;  afegint que la "Pau es aconseguir que el dolor no sigui la tònica sinó l'excepció, Pau és l'assoliment del benestar col•lectiu".  Així mateix va destacar com la salut,  l'educació, la desaparició de la pobresa i de la fam, el dret a un habitatge digne, són eixos transversals dels objectius del desenvolupament sostenible i i com la feina que desenvolupa el Dr. Oriol Mitjà -conegut com el Dr. Oriol a Papua-Nova Guinea -  té com a guies el seu coneixement, el seu esforç i la gran il•lusió que ell posa, i com gràcies a tot això, està fent realitat l'avenç dins la lluita contra la malaltia del pian, posant en evidència la gran importància que pot tenir el compromís personal per assolir beneficis que afavoreixen amplis col•lectius humans.

El treball silent, constant i il•lusionat per millorar la vida dels infants 
El Dr. Oriol Mitjà ve realitzant aquesta tasca durant anys, en silenci, sense rebre elogis, tot i que el darrer any està tenint més espai en els mitjans de comunicació i per tant comença a ser més coneguda i més reconeguda per la societat,  cosa que també facilita que es rebin més donacions per a l'eradicació de la malaltia.

Tots podem ajudar a lluitar contra el pian, "pel preu d'unes llaminadures"
A la intervenció que ha fet Eduard Sagarra ha destacat  un fet que ens pot ajudar a ser conscients de quant esta al nostre abast ajudar a la lluita contra el pian, perquè 1 euro ens el gastem  en unes simples llaminadures.  Aquesta idea pot ajudar a colpir les consciències i a fer que dediquem  1 euro, ni que sigui un sol cop, per ajudar a guarir un infant i evitar-li les terribles conseqüències del pian.

Per aquesta raó, Eduard Sagarra va suggerir de posar en marxa una campanya perquè els infants fossin els que prenguessin consciència del que significa renunciar un sol cop a unes llaminadures, tot sabent que aquell gest pots salvar del  patiment a un altre infant com ell,  que viu a un país pobre on l'accés a l'aigua corrent i a les mesures higièniques no estan a l'abast i molt menys poder menjar unes llaminadures. Allò que per a nosaltres, de tant assumides que les tenim, són realitats que no tenen cap importància, com obrir una aixeta i tenir aigua neta i potable o anar a escolar, o prendre un fàrmac quan estem malalts, per a ells són luxes, tot que siguin essencials per mantenir la salut i evitar infeccions o desenvolupar-se com a persones i com a societats.

Si som adults, encara és més fàcil entendre que renunciar,  ni que sigui un sol cop,  a un euro pot millorar d'una manera radical la vida d'un infant i de retruc la de la seva família.  I si això ho fem un cop al mes, encara ens farà més participants en ajudar a construir la Pau com a expressió d'un món on el dret a la salut pren cos. 

Lectura de l'acta de concessió del XXXVIII Premi de la Pau
El Sr. Joan Soler i Martí, com a vicepresident segon de l'ANUE i com a Secretari del Jurat, va llegir l'acta de concessió del premi, aixecada  el 24 d'octubre de 2017.  El Jurat va estar compost per: Josep Lluís Alay Rodríguez, comissionat de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona; Manel Gorriz Martínez Director del Gabinet de Drets Humans i Centre de Dret Internacional Humanitari de Creu Roja Catalunya i Àngels Mataró Pau, membre del Consell Directiu d'ANUE.

Breu documental sobre la malaltia del Pian i la tasca del Dr. Oriol Mitjà
Abans que el Dr. Oriol Mitjà rebés el premi,  es va projectar un curt vídeo, resum del documental "On acaben els camins", o es podia comprovar les característiques de la malaltia del pian i la facilitat amb la que es pot arribar a eradicar. Un vídeo que va ennuegar d'emoció els assistents, en mig d'un silenci aclaparador.


Un record per Nadia Murat
El Dr. Oriol Mitjà va dedicar les seves primeres paraules un cop rebut el premi a qui li va precedir l'any 2016, l'activista "de grandissima alçada moral" Nadia Murat iva afirmar que per això era per ell un gran orgull rebre aquest premi. També va tenir un record cap a totes les persones que han lluitat per solucionar els conflictes humans, protegir de la discriminació lluitat contra la discriminació, els drets dels infants. També da agrair a ANUE que any rere any assenyalés l'existència dels conflictes i de les possibles solucions pacífiques i sostenibles per acabar-hi amb ells.

Un premi per a unes poblacions oblidades 
La interpretació que va fer del premi el Dr. Oriol Mitjà va ser que havia estat atorgar a unes poblacions oblidades que patien una malaltia tropical també oblidada. Persones que viuen a llocs remots que pateixen unes malalties terribles, que  són símptoma d'unes enormes desigualtats socials ( aquesta malaltia si es donés a una ciutat occidental estaria eradicada perquè amb  una toma d'un comprimit d'un antibiòtic es cura)  i  que posen en evidència una realitat paral•lela  extremadament dura, on l'accés a la sanitat, a l'educació és minsa i es realment escassa la possibilitat d'accedir als fàrmacs.

No hi ha recerca farmacèutica per malalties que només es donen als països pobres.
Aquestes societats de les que parlava ahir el Dr. Oriol Mitjà, són pobres i  no tenen capacitat per influir en la política i molt menys encara per motivar a les empreses farmacèutiques a investigar per trobar cures per malalties que només afectes a gent pobre, perquè no hi ha rendiment econòmic amb aquest medicaments.

drets. CC Wikicommons. Dr. Oriol Mitjà i Villar (foto 2016)

El testimoni d'un metge dedicat a curar malalts.
Segurament el moment més intens va ser sentir explicar al Dr. Oriol Mitjà la seva experiència dels darrers dos mesos (fa just una setmana que va tornar de Papua-Nova Guinea) davant el patiment dels malalts. En va parlar de les persones que haviavist  morir durant aquest temps, perquè no podien rebre una transfusió de sang quan pateixen una anèmia, o no se li podia fer una diàlisi renal o no podien accedir a qualsevol altre procediment que a un hospital a Catalunya serien d'aplicació habitual per aquests casos; i ens va parlar del dolor de les seves famílies en veure patir el procés de la malaltia i del dolor de la pèrdua del seu ésser estimat.

És des d'aquesta posició de metge que testimoniava sobre la crua realitat de la població amb qui comparteix el seu dia a dia que el Dr. Oriol Mitjà ens va explicar també una història d'èxit, a d'una  nena que va patir el pian i com no anava a l'escola per por a patir rebuig per part dels companys;  de com jugava sola a un pati enfangat,  davant el desconeixement de la seva mare quant a com podia arribar a ser de greu la malaltia i com li podia afectar els ossos i la mobilitat de per vida, i que una simple toma d'un comprimit la podia guarir. La nena tenia una nafra enorme, que va guarir ràpidament amb una sola toma de l'antibiòtic. Guarir-la va tenir un cost inferior a 1 euro. 



La noble fita de fer realitat el dret a la salut com a un dels màxims exponents dels Drets Humans.
En aquesta direcció  i amb el desig de fer realitat la noble fita que ens proposa el  Dr. Oriol Mitjà, d'ajudar a estendre i fer real el dret a la salut entre aquestes poblacions tan oblidades i tan pobres, ell mateix va valorar molt positivament que  dins dels Objectius del Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides estigui inclòs l'eradicació de malalties tropicals desateses (objectiu 3.3)

Mesures que ja es poden aplicar
A dia d'avui hi ha mesures específiques que poden fer realitat l'eradicació del pian i també un ventall de sistemes per ajudar a aquestes poblacions en la seva lluita contra la malaltia i la pobresa, com els ajuts al desenvolupament, o donar suport  als governs locals amb mecanismes administratius que facilitin i millorin les polítiques de salut,  i molt especialment, demanar a les empreses privades que agafin el compromís de respectar el patrimoni de les persones pobres perquè hi ha masses multinacionals que practiquen l' espoli. Hem de demanar un capitalisme més ètic que assumeixi com a part de si mateix una vessant de responsabilitat social

Agraïment a qui col•labora
Molts col•legis, clubs esportius, i col•laboradors particulars que aporten petites quantitats al compte bancari de  ISGlobal  ( per fer donatius); també compten des de fa poc amb la col•laboració de la Fundació La Caixa  i del Laboratori Isdin; va destacar molt especialment l'ajut de l'Agència Catalana  de Col•laboració al Desenvolupament, dels Ajuntaments de Arenys de Munt i de Barberà del Vallès, perquè posen en evidència que des del món de la política es poden utilitzar els fons públics per ajudes sol•lidaries.

Els plans del 2018: portar el fàrmac a 200.000 infants. i després a tota la població afectada.
Una empresa brasilera (EMS) col•labora per aconseguir una producció de 100.000.000 de pastelles de l'antibiòtic,  amb el que es podrà tractar als 100.000.000 de persones que viuen en països endèmics a l'Àfrica i en algun país de  l'Amèrica del Sud, però cal obtenir els diners necessaris per fer arribar els fàrmacs a destí, ja que el transport i la distribució perquè arribin a aquests països és costós.

Diners ben invertits:
Qualsevol petita ajuda és no només benvinguda, és una col•laboració per crear un món millor i eradicar una malaltia cruel i trist. Enllaç per fer donatius

Entre tots ho podem fer real!



L'acte va concloure amb la interpretació per part del tercet  "Filarmònica Popular" de dues magnífiques peces barroques i en especial per tancar l'acte amb  el "Cant dels Ocells" de Pau Casals.