Never Forget Interpretat per Michelle Pfeiffer. Música Patrick Doyle. Lletra de Kenneth Branagh

Una trist melodia amb aquesta lletra:


Please, Will you come home? Will you stay with me?
Say you'll laugh, say you'll understand
Say you'll dance with me
Say you'll smile that silly smile for me
Say you'll hold me in your arms so sweet
Will you come home? Will you come home to me?
Home, my love

We will never forget you
You will never leave
In our hearts we kept you
We'll be safe

You'll remember all the days of summer sun
Hold me close in dark November
Before the winter comes

Tell me all the things you wish for
Tell me all that you would want to live for
When you come home, when you come home to me
Home, my love

All the days of sorrow will vanish in tomorrow
You can count on me, my love
To be here
We will all be ready, love and kindness steady
We will never forget you
You are home, my love

Podeu sentir la banda sonora completa en aquest enllaç

He de confessar que sóc un fan d'Agatha Christie. He llegit moltes obres d'ella, perquè m'agrada la seva capacitat per a crear grans personatges i trames molt atractives; i que també sóc fan de Kenneth Branagh. He vist moltes de les seves  pel•lícules i conec el seu treball al teatre, des de fa molts anys.

Aquest actor i director és especialista en Shakespeare. Ha realitzat grans adaptacions pel cinema i l'escenari teatral, sempre amb una ment molt oberta, sempre amb una alta exigència de qualitat en tots els sentits. Sempre sabent jugar amb el garbuix d'emocions que van vibrar el personatges de Shakespeare. Pot ser per això tant sap extraure els aspectes tràgics com els esperpèntics en les seves direccions, sigui quin sigui  l'obra original en la qual es basi el guió.

Una adaptació diferent de l'obra d'Agatha Christie.
Encara que la majoria dels actors i actrius de "Murder on the Orient Express" han treballat abans en la companyia de teatre de Kenneth Branagh o a les seves anteriors pel•lícules,  també  ha incorporat alguns que ho havien fet abans, com Sergei Polunin un ballarí clàssic que realitza una barreja de dansa i lluita per expressar, en pocs segons, el caràcter violent i vanitós que marca el seu paper.  I a la vegada l'escena acaba amb una situació quasi còmica en relació amb un paparazzo  i la seva càmera. No busqueu res d'això en anteriors adaptacions de l'obra d'Agatha Christie ni a les anteriors pel•lícules de cinema ni a les sèries de televisió.

Aquest Poirot és molt diferent, per a millor.
Permeti'm una mica més encara,  seguint la mateixa línia de llibertat d'adaptació, dibuixa un Poirot molt diferent dels altres que li han precedit. El seu Poirot és més irònic, més còmic, més humà, amb la mateixa forma intel•ligent de pensar, però més físic, amb algunes seqüències d'acció i lluita.
 El bigoti és gran i original, la presència és impecable. però en aquesta pel•lícula Poirot no és un gran arrogant i pretensiós; de fet es presenta dient  que "potser el millor investigador del món" i aquest "potser" és una de les diferències en relació als seus  predecessors, que mai van tenir cap dubte de ser "el millor del món".

A més, aquest Poirot,  té sentit de l'humor.
La seva mania, o gairebé més aviat el seu trastorn obsessiu-compulsiu en relació amb l'ordre, la precisió i l'equilibri perfecte, es mostra amb simpatia, amb un toc de complicitat. No culpa els altres per la falta d'equilibri d'aquelles coses que succeeixen perquè la vida és així i no poden ser d'altre manera.

Una mica sobre Kenneth Brahagh i la seva manera d'enfocar les seves adaptacions al cinema o al teatre i com es reflecteix a "Murder on the Orient Express".
Les seves obres tenen unes característiques que jo trobo força interessants:

• Reiteradament ofereix una visió sense límits racistes.

Per exemple, quan va fer l'adaptació de "Much Ado About Nothing", va triar a Denzel Washington pel paper de Don Pedro, el rei d'Aragó. Va triar aquest gran actor en lloc de buscar un actor que tingués un color de pell més proper a la de qualsevol dels que van ser reis d'Aragó  en la vida real.

Sempre en els seus treballs com a director apareix aquesta gran llibertat a l'hora d'adaptar una obra i aquesta absència de racisme. Alguns exemples més:  En "Love's Labor's Lost", va triar Adrian Lester pel paper de Dumaine i Carmen Ejogo pel paper de Maria, tots dos amb avantpassats de color , o afroamericans  ells mateixos.  A "Murder on the Orient Express" podem trobar a Leslie Odom Jr. un altre actor de color,  com a metge, en lloc d'un coronel de l'exèrcit anglès que apareix a l'obra original. I també és important la forma en què explica com una persona de color havia estudiat medicina als anys trenta:  ho havia pogut fer gràcies a una acció de discriminació positiva com reservar un parell de llocs a la universitat per a persones com a ell, i també gràcies a l'ajuda i el suport del seu cap, el coronel John Armstrong, una persona que va creure en la seva capacitat i en les seves possibilitats.

Probablement "Murder on the Orient Express" és un signe molt obvi de la seva opció per escollir actors o actrius en funció de les seves qualitats i no de com el paper ve definit per l'autor original. Així, Marwan Kenzari, un actor holandès amb orígens tunisians,  interpreta un personatge francès de nom Pierre Michel i  Manuel Garcia-Rulfo, un actor mexicà, interpreta a Biniamino Márquez. En aquest darrer cas Kenneth  Branagh va canviar el cognom original  Foscarelli, per tenir a la pel•lícula més varietat d'orígens. En l'obra original hi ha dos cognoms italians: Foscarelli i Cassetti.

• Fer bones adaptacions però a la vegada molt originals.   

Encara més sobre aquesta gran llibertat d'adaptació. Quan va dirigir pel cinema "Love's Labor's Lost", obra de Shakespeare, va triar algunes músiques nord-americanes dels últims anys trenta per a algunes escenes, i també va transformar la història en una pel•lícula musical. Tots els actors i actrius van cantar i ballar. Per a alguns crítics era una idea una mica boixa; per a molts altres era enginyosa, fresca i divertida.

• Treballar amb els amics

La banda sonora  de "Murder on Orient Express" és original de Patrick Doyle,  en realitat han treballat moltes vegades junts. De fet quan el 1989  Kenneth dirigeix  la seva primera pel•lícula: Enric  V, la música ja era de Patrick Doyle. Fins i tot Patrick Doyle apareix en algunes pel•lícules de Kenneth Branagh com a actor al mateix temps que ha sigut el  compositor original de la música; o encara més, ha treballar com a actor en les pel•lícules de Kenneth Branagh quan el compositor era un altre.
Realment, Kenneth Branagh sembla estimar treballar amb els mateixos col•laboradors, actors i actrius en les seves obres. Alguns exemples els trobem a "Murder on the Orient Express" on podem veure Derek Jacobi, ells dos han treballat junts moltes vegades,  també des del 1989.

[Permeti'm  ara un parèntesi: també m'agrada molt  Derek Jacobi. Ho recordo interpretant Hamlet en una obra de teatre de la BBC TV quan ell era molt més jove (i jo també) i i també ho recordo fent el paper del tiet de Hamlet molts anys més tard, en la pel•lícula dirigida per Kenneth Branagh. Segur que molts ho recordeu perquè va ser l'Emperador romà Claudi en una molt bona sèrie televisiva basada en la novel•la de Robert Graves) tanco el parèntesi.]

També podeu veure Judy Dench en "Murder on the Orient Express". Qui també ha treballar amb Kenneth Branagh des del 1989.  En aquesta pel•lícula  és la princesa Dragomiroff.  Per cert que al  2015 van treballar plegats a l'adaptació per a  teatre que  Kenneth Branagh va fer de "Winter's Tale".

[Un nou parèntesi: Judy Dench és una gran dama del teatre, i la seva presència és imponent, tot i la seva petita estatura, perquè faci el paper que faci és una dona que transmet fortalesa i caràcter.]

• Ambients molt elaborats per a les seves adaptacions.

Si mireu algunes imatges  de qualsevol obra dirigida per Kenneth Branagh, podeu veure un ambient molt elaborat, una producció molt acurada, un treball meticulós. Òbviament per aquesta raó  podem veure uns espectaculars vestuaris, maquillatges, localitzacions i decorats a "Murder on the Orient Express".

En conclusió.
Vam passar una bona estona veient la pel•lícula.

I pot ser en tindrem una altra
Per cert que a l'última seqüència  de la pel•lícula va semblar que anunciava que tornaria a  "Mort al Nil". Quan  vaig arribar a casa vaig anar a comprovar si estava realment planificada i amb alegria vaig veure que ja estava anunciat el projecte, i encara que al cinema tot és molt volàtil i és un projecte que encara està en bolquers,  pot ser que la producció es pugui realitzar i la puguem  veure cap el 2019.

• El Premi Lux l'atorga el Parlament Europeu.
• Les projeccions tindran lloc els dies 28, 29 i 30 de novembre a les 20.00 hores en sessions gratuïtes. L'entrada cal recollir-la el mateix dia de la projecció (Aforament limitat). 

La guanyadora d'enguany ha estat "Sámi Blood" (Sameblod) dirigida i escrita per Amanda Kernell e interpretada per Lene Cecilia Sparrok, Mia Erika Sparrok i Maj Doris Rimpi. La producció és compartida per Suècia, Dinamarca i Noruega.  La durada és de 110 minuts.  Sami Blood explica la història d'Elle Marja, una nena lapona de 14 anys que abandona la seva comunitat perquè somia amb una vida diferent i ha de fer front a actituds racistes a la Suècia dels anys 30. Per assolir la vida que desitja ha de trencar els llaços amb la seva família i la seva cultura.
Es projectarà dimecres 29 de novembre.

Foto: Parlament Europeu

El premi li va ser atorgar ahir al migdia a Estrasburg de mà del President del Parlament Europeu Antonio Tajani. El van recollir les actrius Lene Cecilia Sparrok i Mia Sparrok, les quals, en el seu discurs d'agraïment van  declarar que "Encara estem aquí; encara existim. Tots els dies, la nostra gent veu els efectes del pensament colonial i racista, així com el canvi climàtic. Un gran parc eòlic es construirà a Noruega, a la zona sud de Sámi, que ens afectarà profundament. Les Nacions Unides afirmen que el nostre idioma gairebé està extingit. Rebre aquest premi ho sentim com a una  retribució per a les generacions més antigues de persones sami que han estat tractats com a ciutadans de segona  i esperem que la Unió Europea posi fi a això,  perquè tots puguem deixar de pensar en termes de nosaltres i en termes d'ells"



Les finalistes:

"BPM" (Beats per minute) amb direcció i guió de Robin Campillo, interpetada per Nahuel Pérez Biscayart, Arnaud Valois, Adèle Haenel i Antonie Reinartz. Producció francesa de 144 minuts de duració.
París a l'nici dels anys 90, el SIDA és una epidèmia i el grup militant Act Up intenta aconseguir que les autoritats polítiques adoptin mesures de prevenció o que facilitin l'accés als medicaments en fase de proves a la vegada que sacsejar la indiferència d'una població que encara creu que la malaltia només afecta a persones "marginals".
Es projectarà dimarts 28 de novembre.

"Western" dirigida i escrita per Valeska Grisebach, interpretada per Meinhard Neumann, Reinhardt Wetrek, Waldemer Zang, Detlef Schaich, Syuleyman Alilov Letifo, Veneta Frangipova i Vyara Borisova. Coproducció alemanya, búlgara i austríaca. 119 minuts de duració.
Un petit grup de treballadors alemanys és enviat a Bulgària per instal•lar una turbina hidràulica en el cor d'una regió seca i muntanyenca del sud, no lluny de la frontera grega.  Instal•la el seu campament prop d'un poble aïllat i assenyalen la seva presència  plantant la seva bandera nacional, un gest de conqueridors que resulta un xic provocador per als habitants locals.


Filmoteca de Barcelona
Plaça Salvador Seguí, 1-9
Barcelona.
Les sessions són gratuïtes
Cal recollir entrada a taquilla el mateix dia de projecció. Aforament limitat.

El Festival tindrà lloc del 7 al 11 de juny al Museu d'Art Contemporani (Macba), al Zumzeig Cinema i Àgora Juan Andrés, a Barcelona.

Dijous, dia 8 de juny,  al ZumZeig Cinema, es projectarà ‘Il construttore di biciclette’ i ‘Nothing to hide’, que comptarà amb un posterior col·loqui amb Marc Meillassoux, director del film. Basant-se en les experiències d’un denunciant de la NSA, d’una víctima de l’alemana Stasi i d’un jove artista berlinès que accepta formar part d’un nou experiment de vigilància, l’obra examina les implicacions de viure en una societat vigilada digitalment.

Així mateix, el proper dissabte dia 10 de juny, es presentarà a nivell mundial la CCWorld Xarxa de Comuns Audiovisuals a l'Auditori del Macba, amb la presència de responsables de festivals de cine Creative Commons com ara Alejandro Ángel Torres (Festival de Cine Creative Commons & New Media de Bogotá); Virgina Díez (Valladolid Creative Commons Film Festival); Barbora Pivonkova (Creative Commons Films Festival en Praga); Enric Mercadé (Festival de Cinema en Creative Commons de Barberà de la Conca) i Andreu Meixide i Fernando Paniagua (BccN)

La plataforma CCWorld funcionarà com a xarxa de comuns audiovisuals. A banda de ser un nou canal de distribució d’obres audiovisuals i de projectes que plantegen models de relació ciutadana i d’explotació audiovisual alternatius, pretén ser el germen de nous festivals que es desenvolupen des de comunitats locals apoderades. Es tracta, a més, d’un dispositiu online que garanteix l’accés legal a les principals obres realitzades sota llicència Creative Commons o altres llicències lliures.

Prèviament a la presentació del CCWorld tindrà lloc el debat "Les xarxes són els pares. Contruïnt
Xarxes i infraestructures procomú"; un recorregut per l'actualitat del moviment de la cultura lliure, els seus límits i desafiaments.

D'altre costat del dijous a l'Aula Col•lectiu Ronda, Efrain Foglia, reflexionarà sobre l'experiència guifi-net en la construcció de la xarxa comunitària més gran del món.

Totes les activitats són d'accés lliure, fins completar l'aforament.  Algunes activitats requereixen inscripció prèvia a través del web del festival. 

Torna el Barcelona Creative Commons Film Festival els propers 11, 12,13,14 i 15 de maig al Museu d'Art Contemporani (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània (CCCB), Germanetes i els Cinemes Texas de Barcelona.

El Festival que  acull cine i audiovisuals amb llicències lliures, arriba a la seva setena edició amb una proposta per reflexionar sobre tres conceptes creant tres itineraris diferents:                      

Persones i fronteres
Cultura i poder popular
Cultura Lluire i creació digital

La realitat d'uns països europeus  on existeix una legislació de lliure circulació de persones que van signar l'acord de l'espai comú formant el que es denomina territori de Schengen, i que es va pensar especialment per raons d'operativitat productiva que facilités el desplaçament de les persones en funció de l'oferta laboral dins aquest països Schengen,  conviu amb una segona realitat: un turisme massiu producte de la desaparició de les seves fronteres, (amb el consegüent impacte en l'espai públic  i la vida econòmica i quotidiana de les ciutats que han esdevingut meques d'aquest turisme, com ara Barcelona; i  a la vegada topa amb unes altres realitats:  la del tràfic de persones i el drama dels immigrants i refugiats.

Programació:
Dimecres 11 de maig
20 hores - Cinemes Texas
NICE DAYS
De Roger La Puente  amb un col•loqui amb el director i amb Syu Win, protagonista del film qui es va dedicar professionalment al tràfic il•legal de persones entre fronteres
Projecció previa dels curts: La planta de Rafael de los Arcos i El dimoni dins jo de Nico Aguerre

Dijous 12 de maig
10.30 hores La VirreinaLab
Taula Rodona  Com mesurar el retorn social del cinema i l'audiovisual
Ruben  Subirach, Gerardo Pisarello, Mercè Ruano, Xavier Arigas i Marta Andreu.

19.30 hores. Espai Germanetes
Compartir dóna gustet
Presentació cantada de Marc Sempere i Maria Arnal

20.00 hores. Espai Germanetes
EL BALL DEL VETLATORI
De Marc Sempere. Film sobre la cultura popular i la pèrdua.  Col·loqui amb el director.

21.30 hores. Espai Germanetes
SOMONTE, LOS PUÑOS DE LA TIERRA
De Damià Caro. Sobre la col·lectivitzacions de terres per part de camperols andalusos i la seva lluita per una feina digne. Col·loqui amb el director.

Divendres 13 de maig
10.30 . Aula Col·lectiu Ronda
Assessoria Legal
LLICENCIAR LLIURE I AMB TOTES LES DE LA LLEI
Amb Albert Garriga, advocat especialista en drets d'autor.
Perquè cultura lliure no vol dir cultura gratuïta.

17.00 hoires. Auditori MACBA
LES DONES SÀVIES DE SANT COSME, de Zeltia Outeriño
ANIMALITZACIÓ. de Zoraida Rosseló

18:30 hores. Auditori MACBA
THE POSTMODERN PIONER PLAQUE, de
THE STORY OF TECHNOVIKING de Matthias Fritsch. Col·loqui: Creació Digital VS Legalitat analògica amb eñ director i amb Abel Garriga, advocat.

20.00 hores. Auditori MACBA
INTERNET I SÀTIRA POLÍTICA. Sobre el rol "d'informar, divertir, incomodar" de la guerrilla visual de xarxes envers la política. Amb membres de: Mongolia. United Unknown, Siberia TV i El Pressentiment.

22.00 hores. Auditori MACBA
DE OLIVER I BENI AL PROCOMÚN. Intervenció audiovisual en directe de Felipe G. Gil sobre el procomú i la remescla partint de les experiències viscudes al festival Zemos98 del que  era coorganitzador.

Dissabte 14 de maig
10.30 hores. Sala Raval CCCB
BARCELONA, UN CADÀVER EXQUISIT. Taller pràctic sobre el turisme massiu a Barcelona conduït pels membres del programa Soy Cámara del CCCB

17.00 hores. Auditori MACBA
LA EXTRANJERA. De M. A. Blanca. Paella audiovisual i sangria emocional sobre l'actual Barcelona.

18.00 hores. Auditori MACBA
Debat  FRONTERES OBERTES AL TURISME? Amb  M. A. Blanca i Daniel Pardo, membre de la plataforma Som Paral·lel.

19.hores. Auditori MACBA
Doble sessió. Films que exploren el dolor i la violència en conflictes identitaris i territorials. Col·loqui amb directores al final del dia.
ABDALÁ/LAFDAL de Albert Khun
FREEDOM TO KILL OTHER'S CHILDREN de David Varela

20.00 hores. Auditori MACBA
TARAJAL. Metromunstter

21,30 hores. Auditori MACBA 
Debat FRONTERES TANCADES ALS MIGRANTS? amb Xapo Ortega, David Varela, Albert Khun directors dels films projectats; Maria Carvalho Dantas (Stop Mare Mortum) i Nadia Jabr (refugiada siriana)


Diumenge 15 de maig
17.00 hores. Auditori MACBA
NO ESTAMOS SOLOS de Pere Joan Ventura. Retrat col·lectiu de moviments socials que lluiten contra la degració de la democràcia i per la dignitat de les persones. Col·loqui amb el director i membre  de l'equip.

19.00 hores. Auditori MACBA
CURTS MADE IN BCN
Projecció de la selecció de curts de nova autoria catalana que opten al premi MoviBeta i al Premi CCWorld que atorga el públic

20.30 hores Auditori MACBA
Cloenda EL CAMÍ MÉS LLARG PER TORNAR A CASA de Sergi Pérez. Guanyadora del Premi Guadí. Col·loqui amb el director.

Cinc dies de projeccions gratuïtes, gairebé una vintena de pel·lícules i col·loquis amb els seus directors, tallers, espectacle live cinema i certamen de curts. 

Barcelona, 5 de maig de 2015. Demà s'inaugura al hall del CCCB el VI Barcelona Creative Commons Film Festival. El festival de cinema en llicències lliures ha seleccionat gairebé una vintena de pel·lícules que retraten processos d'empoderament individual i col·lectiu i aborden temàtiques com la sexualitat i la diversitat funcional, el sindicalisme femení en el sector tèxtil de l'Índia, la lluita pel tancament dels CIEs (Centres d'Internament d'Estrangers), els moviments municipalistes o pels drets a un habitatge digne.

Les projeccions es completen amb col·loquis amb els responsables de les pel·lícules per generar espais de debat i aprofundir en les diferents realitats retratades. La sessió doble d'inauguració inclou The Internet's Own Boy (17: 00h) sobre la història de l'activista d'internet per la cultura lliure, Aaron Schwartz, i l'estrena deYes We Fuck!, (19: 30h) el documental que tracta la sexualitat en persones amb diversitat funcional.

A més a més, tallers participatius com The Machine to be Another (dissabte 9, 10: 30h a l'Aula0 del Macba) sobre empatia virtual en què els participants poden provar "la màquina de ser l'altre", un sistema desenvolupat pel grup BeAnotherLab, que permet l'experiència de visualitzar-se en el cos d'una altra persona. El col·lectiu centra el seu treball en l'aplicació de tecnologies de baix pressupost per fomentar una millor comprensió, comunicació i ampliació de l'experiència subjectiva com a eina per a la resolució de conflictes, la rehabilitació física, l'art o la investigació neurocientífica.

Tota la programació aquí

Durant els quatre dies del festival, més de 1.500 espectadors han vist els documentals i
les ficcions més rellevants de l’any produïts amb llicències Creative Commons (CC), unes
llicències més flexibles que el copyright tradicional que aporten solucions als problemes dels
drets d’autor en l’era digital i permeten als cineastes escollir el grau de llibertat que volen
atorgar a la seva obra.

Les pel·lícules que han generat més expectació d’aquesta V edició del festival han estat Mai
és tan fosc, d’Èrika Sánchez (Únicamente Severo Films), una road movie que s’ha estrenat
a Catalunya sobre l’activista “altermundista” Arcadi Oliveras; Se fa Saber, de Zoraida Roselló
(aZora Films), un documental costumista sobre el poble de Santa Bàrbara que ha guanyat
el premi a la millor pel·lícula de l’Atlàntida Film Fest; Ciutat Morta, de Xavier Artigues i
Xapo Ortega (Metromuster), que denuncia la corrupció policial, judicial i política del cas 4-F
i ha guanyat el premi al millor documental del Festival de Màlaga, així com les estrenes
internacionals Hydro, de Xavi Tello i Rafa G.Sánchez (O3 Productions); A cero, de Mina Trapp
(Las Hermanas Trapp), o l’obra belga sobre els guanyadors i perdedors de la crisi Buy buy
Europe, de Pieter De Vos (Docwekers). La clausura del festival enguany ha anat a càrrec de
la pel·lícula Exposing the invisible, de Mark Tuszynski (Tactical Technology), que recull casos
inspiradors d’activistes que se serveixen de les eines digitals per superar els obstacles de les
investigacions tradicionals. El pes dels documentals socials i de denúncia en la secció oficial
del BccN és una mostra de la filosofia de les llicències CC, que afavoreixen projectes més
arriscats i amb pressupostos més austers que moltes ficcions convencionals.

Els assistents del BccN també han pogut participar en activitats paral·leles com la secció
Made in Barcelona, un concurs de curts per a autors barcelonins novells, el Workshop
Videoacció, del col·lectiu Left Hand Rotation, o l’estrena a Catalunya del film Eurovisions,
una proposta de Live cinema (cinema en directe) del col·lectiu European Souvenirs, integrat
per cinc joves europeus que treballen d’una manera original amb materials audiovisuals dels
principals arxius d’Europa.

Els professionals del cinema i de la indústria audiovisual també han tingut els seus espais en
el festival. Dijous ha tingut lloc la taula rodona Europa Creativa Desk MEDIA Catalunya,
on professionals del sector han reflexionat sobre el futur de l’exhibició cinematogràfica
i divendres s’ha celebrat el seminari Spectrum of influence, en què el periodista
d’investigació Marek Tuszynski ha mostrat a estudiants i periodistes exemples i recursos per
dur a terme activisme digital i periodisme de dades en un context com el nostre.

En conclusió, tant les obres programades com les activitats paral·leles han estat marcades,
enguany més que mai, pel moment social, econòmic i polític convuls que vivim, però han
aportat un punt de vista crític i esperançador: pel·lícules com Mai és tan fosc, Ciutat Morta,
Buy Buy Europe o Exposing the invisible no s’han limitat a reflectir l’actualitat a través del
llenguatge cinematogràfic sinó que han presentat punts de vista alternatius.
BccN Barcelona Creative Commons Film Festival 2014El primer festival que es pot
copiar

BccN, organitzat pel col·lectiu Panorama 180, és el primer festival del món que es pot copiar. El festival és l’impulsor de la xarxa CCWorld que té, actualment, 55 festivals còpia a diverses ciutats d’Espanya com Sant Sebastià, Osca, Madrid i Sevilla (on se celebrarà la setmana que ve), i en països com el Perú, Portugal, Mèxic, l’Argentina, l’Uruguai, Xile, el Paraguai, Suècia, Polònia, Finlàndia, Itàlia i Romania. No són còpies exactes, sinó que cada festival pot adaptar els continguts i el programa.

A través del portal CCWorld, els festivals còpia poden descarregar-se el material gràfic, les pel·lícules, els textos del programa i les traduccions amb l’objectiu de cooperar, compartir experiències i consolidar-se com un sistema alternatiu de distribució i exhibició en sala a escala global.

BccN, el primer festival cinematogràfic del món en llicències Creative Commons (CC), se celebrarà del 5 al 8 de juny a l’auditori del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Un any més, BccN es consolida com l'espai de referència mundial per al cinema en CC: és un festival de cinema pioner dedicat exclusivament a les obres amb aquestes llicències i programa pel·lícules de gran qualitat adreçades a tots els públics, així com activitats per a professionals de la indústria cinematogràfica.

Durant els quatre dies del festival, el públic gaudirà d’una trentena d’obres en Creative Commons, entre les quals hi ha els  documentals i les ficcions més rellevants de l'any. Les temàtiques són variades, des del documental social fins al cinema d'autor. Algunes de les obres multigalardonades de la secció oficial són Se fa Saber, de Zoraida Roselló, Ciutat Morta, de Xavier Aritgues i Xapo Ortega, les estrenes internacional Hydro, de Xavi Tello i Rafa G. Sánchez i A cero, de Mina Trapp, i l'obra belga sobre els guanyadors i perdedors de la crisi Buy buy europe, de Pieter De Vos. Tots aquests projectes cinematogràfics aporten novetats i solucions als problemes dels drets d'autor en l'era digital i comparteixen les llicències CC, una alternativa més flexible respecte al copyright tradicional. L’autor pot escollir entre 6 tipus de llicència en funció del grau de llibertat que vulgui donar a la seva obra. Mai és tan fosc, amb Arcadi Oliveras La gala inaugural, que tindrà lloc dijous 5 de juny als Cinemes Girona, presenta el documental Mai és tan fosc, d’Èrika Sánchez (Únicamente Severo Films, Espanya). L’obra és una road movie que segueix l’activista “altermundista” Arcadi Oliveras durant tres anys per comprendre els fonaments d’alguns moviments polítics i ciutadans com el 15M. Oliveras assistirà a la projecció i conversarà amb els espectadors. Diumenge 8 l’auditori del MACBA acollirà la projecció de cloenda: el documental Explosing the invisible, de Marek Tuszynski (Tactical Technology Collective, Alemanya), que comptarà amb la presència del director. L’obra mostra històries de diferents investigadors −activistes,hackers i periodistes−, que vetllen per la transparència i la depuració de responsabilitats en plena era digital. Una taula per a la indústria i una experiència de Live cinema El tret de sortida del festival és la taula Europa Creativa Desk-MEDIA Catalunya, enguany centrada en “Noves formes d'exhibició per donar valor a les projeccions cinematogràfiques en sala”, que tindrà lloc dijous 5 de juny a l’Auditori de la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna. Professionals del cinema i estudiants reflexionaran sobre els formats més innovadors en exhibició: crowdscreening, theatrical on demand, live cinema, etc. La secció Made in Barcelona, convocada per dissabte 7 al MACBA, permetrà un any més als joves autors presentar els seus curts i optar al premi de distribució Marvin & Wayne. A més d’això, el festival programa una selecció dels millors curts nacionals i internacionals. Entre les novetats d’aquesta edició, hi ha també dues activitats paral·leles: el Workshop Videoacció del col·lectiu Left Hand Rotation, que tindrà lloc divendres 6 i dissabte 7 al barri del Raval, i l’estrena a Catalunya d'€urovisions, una proposta innovadora de Live cinema(cinema en directe), del col·lectiu European Souvenirs, integrat per artistes de diferents països. Es podrà veure divendres 6 de juny al MACBA. BccN està organitzat pel col·lectiu Panorama 180 i és el primer festival del món que es pot copiar i forma part de la xarxa CCWorld que té, actualment, 20 festivals còpia a diversos països.

Spielberg ha fet pel·lícules molt comrpomeses sobre moments històrics molt frapants, com Salveu el Soldat Ryan, Amitat, La Llista de Schindler, o Lincoln, entre d'altres.

Des de l'any 2006 The Abraham Lincoln Presidential Library Foundation premia a persones que han demostrat el seu lideratge en el seu camp professional, que tenen una marcada força de caràcter i conciència individual,  a la vegada que ha demostrat un compromís amb els principis de la democràcia.

En aquest cas l'organitació que atorga el premi destaca que Spielberg mou conciències a través dels seus treballs cinematogràfics a més de per la seva trajectoria en tasques filantròpiques.

Spielberg ha declarat que rebre el premi és per a ell un gran honor i que Lincoln va ser una persona amb un compromís sense precedents amb la causa de la democràcia a més de ser un dels més importantats líders en la construcció dels Estats Units.

El premi li serà lliurat el proper 19 de març a Chicago. L'acte serà presentat per l'actriu Sally Field qui a la pel·lícula Lincoln d'Spielberg feia el paper de Mary Todd Lincoln.


Els anteriors guardonats amb aquest premi han sigut:

• Sandra Day O'Connor - Primera dona que va formar part del Cort Suprema de Justícia dels Estats Units (2006)
• Arquebisbe Desmond Tutu - Destacat per les seves campanyes en favor de la pau i la igualtat a Sud Àfrica (2008)
• Capità James A. Lovell Jr.  - Astronauta de l'Apol:lo 13, per la seva capacitat per matenir la calma i la disciplina en mig del risc d'una fallida general dels sistemes durant la missió espacial. (2010)
• Tim Russert  -  (Postum) Pel seu treball com a cap de l'oficina de premsa a la NBC Washington. (2011)
• Lech Walesa -  L'ex-president de Polònia qui va liderar el seu país fins aconseguir  la democràcia. (2012)
• Bill Clinton - Ex- president americà. Va fundar la William J. Clinton Foundation, per al a millora de la salut global, l'enformtiment de les economies, promoció de la infància i protecció del mediambient. (2013) 

Al febrer de 2012 us vaig parlar d'aquest documental que ara ha estat seleccionat com candidat a millor documental dels premis Oscar, us deixo l'enllaç amb aquella notícia.
El documental denuncia la situació dels infants-soldats.

La Idea: 
La idea va gestar-se en la ment de Joaquim Sicart (Llorenç del Penedès, 1988) mentre duia a terme el seu Projecte Final de la carrera de Belles Arts.

El mateix explica que el projecte "va sorgir d'un seguit de sensacions que a nivell personal recordava amb certa melancolia des de feia uns anys. Segurament cal remetre’s als records de la seva infantesa i a l’efecte que van produïr certes músiques, pel·lícules, olors o vivències determinades en moments determinats. Un cúmul de sensacions ben primàries totes elles, de buit, de desesper, d'expectació, de respecte, de fascinació i fins i tot, en algun cas de temor. “Dins La Fosca” rescata totes aquestes emocions traduint-les en una història fascinant que endinsa l’espectador en una peculiar aventura que permet més lectures de les que s’intueixen a primer cop d’ull". A partir d'aquí i "aprofundint en la seva trama, descobrim matisos que indirectament ens fan entreveure una profunda recerca històrica fruit de la curiositat del seu autor per abordar la vida i l’ambient de fa dos segles enrere, on s’hi entrellacen temes com la bruixeria catalana de finals del segle XIX, sovint mitificada".

L'argument de "Dins La Fosca"
La història transcorre vora l’any 1890 i acompanya al jove Frederic, un missatger, al qual se li fa fosc a muntanya. Enmig de la pressa per arribar a casa seva se n'adona que no està sol. Alguna cosa el persegueix, així que s'endinsa al bosc per despistar-la. Finalment, el noi acaba arribant a un poble abandonat on hi té lloc una reunió d’allò més inusual. Però no tot és el que sembla. El fanatisme pot conduir a l’ésser humà fins als racons més foscos del seu cor, i això és el que descobrirà el nostre protagonista en aquesta aventura envoltada de misteri.

El que batega darrera l'argument.
Dins la Fosca és una metàfora de la vida mateixa, sobre els obstacles que hom es troba al llarg del seu camí i sobre l’amor que ens acompanya transitòriament en el nostre viatge. Una lliçó d’auto-superació que tal com descobreix Frederic, hem d’aprendre per tal de poder subsistir en aquest món hostil.

Tal com descriu el seu director: «“Dins la Fosca” es podria considerar una autèntica raresa, ja que es fa complicat trobar el lloc adequat per encaixar-hi una peça com aquesta. Ens trobem davant grans dosis d’experimentació i creativitat, fruit de la curiositat i motivació d’un grup de persones formades en l’àmbit cinematogràfic, periodístic i artístic, que han volgut conjugar diverses disciplines per obtenir uns resultats poc recurrents, atractius i arriscats. Tot això, convertit en un curtmetratge que, de ben segur, no deixarà indiferent a ningú.»

Joaquim Sicart home de projectes engrescadors i de gran qualitat.  
No és la primera vegada que en Joaquim Sicart ens sorprèn amb un projecte tan plural, participatiu i ambiciós. L’any 2012 va realitzar una exposició anomenada “Retorn al Titanic” sobre el centenari del mític transatlàntic a Llorenç del Penedès. Aleshores ja va demostrar una gran capacitat creativa i organitzativa, regalant-nos als espectadors una experiència visual i sensorial que els que varen tenir la sort de presenciar, segurament recordaràn durant anys.
Ara, amb “Dins La Fosca” pretén seguir l’estela de l’aprenentatge que va deixar-li el Titanic per obrir-se camí en el món cinematogràfic.

L'Equip
Direcció i guió: Joaquim Sicart
Producció: Cecília Mestres i Joaquim Sicart
Muntatge: Jordi pros i Joaquim Sicart
Ajudants de direcció: Cecília Mestres i Jordi Pros
Operador de càmara: Jordi Pros
Direcció de fotografia: Jennipher Gonzàlez
Direcció Artística: Joaquim Sicart
Tècnics: Joan Ma. Rosell - Adrià Mancñido
En col·laboració amb el departament Lab-Media de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

El Repartiment: 






Els Emplaçaments
Des de la gestació de la primera idea, l’abandonat de Marmellar (a la serralada del Montmell, Baix Penedès) semblava un lloc idoni al qual transportar-hi l’acció principal. El peculiar indret esdevé l’escenari principal d’aquesta història. Tant, que gairebé es podria considerar un personatge més. Però aquesta elecció no ha estat fortuïta. La voluntat de treballar amb la seva memòria històrica i donar una nova oportunitat al peculiar poble pretenen reconciliar la comarca amb un lloc sovint estigmatitzat a causa del silenci de les seves pedres. Per tant, amb cada dia de rodatge es pretén donar veu a aquest indret i homenatjar-lo, com a empremta indiscutible del nostre llegat patrimonial.
Però en el procés de recerca per trobar les localitzacions perfectes per aquest curtmetratge no només Marmellar va acabar configurant la llista. El poblet de Masarbonès (Masllorenç) va esdevenir la petita joia de la corona. Els seus carrerons i la seva estètica rústica original ben conservada esdevenen perfectes per treballar amb una història d’època com “Dins la Fosca”. També s’han rodat algunes escenes en localitzacions puntuals de la comarca, com ara la Casamurada (Banyeres del Penedès) i el bosc de Cal Figueres (Llorenç).


El pressupost i les disponibilitats econòmiques per a realitzar el curtmetratge
El curtmetratge ho estan realitzant un grup de joves emprenedors de la comarca, amb molta il·lusió però amb una disponibilitat econòmica minça, per això aquest projecte i aquest grup de joves emprenedors busquen mecenatge popular per sufragar els costos bàsics del projecte.

Informació per poder col·laborar amb la producció del curtmetratge
Hores d'ara el pressupost bàsic és de 1200 € i les aportacions que s'han aconseguit supossen 260 €. Es pot col·laborar amb aportacions que poden anar des dels 5 € fins a 300 € a través del sistema de micromecenatge. ( Podeu trobar tota la informació a vkm.is/dinslafosca o a la pàgina de facebook facebook.com/dinslafosca

Temps límitat per poder fer les aportacions a través del micromecenatge
Els micro mecenatges són una nova eina de finançament popular que ha sorgit darrerament a través d’internet i a causa de l’actual situació econòmica. Molts emprenedors veuen com des de més amunt se’ls hi tallen les ales per tal de poder tirar endavant projectes que requereixen un mínim pressupost. Les subvencions cada vegada es limiten més, i els petits projectes com ara aquest amb prou feines es contemplen. Per això, d’aquesta necessitat van néixer diferents plataformes online de micromecenatge, on tothom qui vulgui es pot convertir en mecenes de qualsevol projecte, per petit que sigui, aportant una petita quantitat econòmica que se suma a un mínim total que amb qüestió de 40 dies s’ha d’assolir. A través d’aquests micromecenatges s’han arribat a finançar pel·lícules, llibres, investigacions científiques, discos i curtmetratges.

Fins dilluns 30 de desembre es poden fer les aportacions (de 5€ fins a un màxim de 300€) mitjançant micromecenatge. Aquest és l'enllaç vkm.is/dinslafosca 

Funcionament del micromecenatge. 

• Només es fa efectiva l'aportació si s’arriba a cobrir el pressupost de 1200 € a la data límit del 30 de desembre, en cas contrari la aportació no s'ha de pagar. 
• Només si s'arriba a conseguir aportacions que arribin a sumar els 1200 €, es procedirà a l’ingrés de les quantitats aportades, que es farà a través d’un servei segur de transferència bancària. 
• Cada mecenes rebrà a casa seva un lot de recompenses en agraïment per la seva aportació econòmica. 
• Si arribada la data límit no s’ha assolit la xifra mínima de recaptació, el procés de micromecenatge quedarà suspès i no s’efectuarà cap ingrés.

Col·laborar fent difusió del projecte
Un procés de micro mecenatge com aquest requereix una màxima difusió per tal de fer-lo arribar a com més persones millor. El boca-orella funciona prou bé, però com més mitjans s’utilitzin per fer arribar la notícia millor. Les xarxes socials, el correu electrònic o la premsa són un bon suport. Així, per petites que siguin les aportacions, se n’aconseguirà un major nombre. Pot participar-hi tothom que vulgui, ja sigui a nivell individual o col·lectiu. Tan sols es demana una única transferència per aportació. Si formeu part d’una entitat, un comerç, una associació, un col·lectiu, un ajuntament... també podeu aportar el vostre granet de sorra. Tots i cada un dels mecenes apareixeràn en els crèdits del curtmetratge i rebràn les seves recompenses


El projecte de producció de "Dins La Fosca" ja s'està desenvolupant.
Segons declara l'equip de producció  “Dins la Fosca” neix de la voluntat d’un grup de persones que, motivades per treballar en allò pel que han estat anys formant-se i estudiant, han decidit tirar endavant aquest projecte sense comptar ni amb una sola subvenció o ajut econòmic". Tal com ens ha explicat el director, «De moment ho estic posant tot de la meva butxaca. Un curtmetratge com aquest compta amb un discret pressupost, ja que tots els participants treballem sense cobrar i tenim algunes col·laboracions que ens ajuden cedint-nos el material i tema tècnic. Però vulguis o no, tenim unes despeses mínimes. Només en carburant i transport se’ns en va un pico, i bona part de materials concrets ens els hem de costejar nosaltres.» 

L'estrena del curtmetratge està previst per l'estiu de 2014




.

El proper dissabte els amants de la literatura tenen una cita de gran interès amb motiu d’aquesta novena edició d’unes jornades, que malgrat tots les dificultats, continua oferint any rere any una oportunitat per a endinsar-se en el món de la literatura més enllà de les grans campanyes de marketing  lligades al món dels best sellers.

Les temàtiques de les taules que es desenvoluparant el proper dissabte són:
Literatura híbrida: altres cuines literàries. 
Amb Marçal Font Espí, Miquel Otero  i Juan Soto Ivars.
Modera José Luis Espina. 
S'inciará a les 11 hores.




Literatura infantil i juvenil: públics i continguts.
Amb Susana Vallejo, Maite Carranza, Àngel Burgas i Elisenda Roca
Modera: Mª Dolores García Pastor
S'iniciarà a les 12:30 hores

Editors: noves propostes en temps de canvi
Amb Olga Martínez (Editorial Candaya), Gabriel Bravo (Editorial Morsa) i Francesc Mestres (El cep i la nansa Edicions)
Modera: José Luis Espina
S'iniciará a les 17 hores

Sèries de TV: literatura en pantalla
Amb Jorge Carrión i Alberto Rey
Modera: José Luis Espina
S'iniciará a les 18:30 hores

Cal destacar molt especialment la difícil tasca de les petites editorials, més properes a l'ideal de l'editor de principis de segle XX, compromés amb la literatura i allunyat de comportament purament mercantilistes, que encara continuen presents en el teixit cultural del país  i que contribueixen de manera essencial a l'existència de vies per a publicar obres que d'altra manera resultarien més complex poder trobar al mercat.

El passat divendres, a la inauguració de l'exposició "Vanished Dreams" de Pilar Baumann, vaig tenir el plaer de poder parlar uns instants amb José Luis Espina, motor i ànima de Visor 13. El que vull destacar d'aquella conversa és el fet que la constància i l'entusiasme han sigut dos elements vitals per aconseguir que al Vendrell es pugi gaudir d'unes jornades dignes de un Tarragona o un Barcelona, per la seva qualitat i per la participació de destacades personalitats del món de la literatura.

L'entrada i assistència és gratuïta, i durant tot el dia es pot apropar-se per assitir a una, a varies o a totes les taules.

Sovint el cinema utilitza la literatura com argument per a les seves pel•lícules, en aquest cas, la pel•lícula parteix de la trobada a la Universitat del grup d’estudiants on destacaven els futurs poetes Allen Ginsberg, Jack Kerouac i Williams Burroughs, la manera en que van encarar un enfrontament obert amb el militarisme (la II Guerra Mundial havia acabat l’any 1945 amb l’experiència de les dues bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki), el materialisme econòmic (les conseqüències de la gran depressió restaven fresques a la memòria històrica de la societat americana) i la repressió sexual, i la seva incursió en experiències que trencaven la visió del que era políticament correcte per aquella època el final dels anys 40 i  la dècada dels 50 als Estats Units, així aquest estudiants de la Universitat de Columbia, van experimenta amb les drogues, van assumir les alternatives sexuals i es van interessar per les religions orientals.

Kerouac Autor foto: Tom Palumbo

L’origen del nom: 
Aquest moviment social i literari va ser denominat com la “Generació Beat” arrel de la frase l’any 1948 va introduir Jack Kerouac per a definir una joventut inconformista i “underground”, apareix durant una conversa amb l’escriptor John Clellon Holmes. (qui publicaria el 1952 un article al New York Times Magazine amb el títol “This is the Beat Generation”, i la frase va fer fortuna).  Cal cercar el seu origen en l’expressió “beaten down”, que volia dir cansat o abatut, aquesta expressió era col•loquial entre la comunitat Afro-Americana, però  Keruac partint d’aquesta imatge va alterar el seu significat original i li va incloure d’altres connotacions de manera que va passar a considerar que incloïa el significat “optimista” o “beatífic” o en relació a la música “estar a la ona”, després s’anirien trobant altres possibles significats, així Ginsberg al pròleg del llibre “The Beat Book”, ofereix alternatives com “acabat”, “obert”; de la mateixa manera que d’altres tendències van voler unir la “Beat Generation”, amb el comunisme amb contracció “Beatnik” basada en les paraules Beat i Sputnik, el primer satèl•lit enviat per la Unisó Soviètica a l’espai.

Burroughs l'any 1983 Foto: Chukh Patch

El moment de la trobada
El centre de trobada d’aquesta generació beat va ser la Universitat de Columbia, on van coincidir Kerouac, Ginsberg, Carr, Chase i d’altres, i una part del seu desenvolupament – considerat sovint com anti-acadèmic – va ser en realitat una resposta a professors com Lionel Trilling o Mark Van Doren.
En aquest context Burrougs va fer entrar dins del grup a David Kammerer, qui es va enamorar de Lucien Carr, qui a la vegada va conèixer a Edie Parker qui era la núvia de Kerouac. El 13 d’agost de 1944, Carr va matar a Kammerer amb un ganivet de Boy Scout, al Parc Riverside, al•legant com a justificació que es va tractar d’un acte de defensa pròpia.
Aquest incident va ser recollir dos cops per Kerouac dins les seves obres a  “The Town and the City” la seva primera novel•la i a ” Vanity Duluoz”  (La Vanitat dels Duluoz) la seva darrera novel•la (1968).  I en col•laboració amb Burroughs ho va fer a “And the Hippos Were Boiled in Their Tanks”.
Com a poetes Allen Ginsberg va publicar “Howl” al 1956, una obra  Keruac “On the Road” (A la Carretera), el 1957 i Burroughs “Naked Lunch” al 1959.

Ginsberg i Orfovsky Foto de Herbert Riscje (1978)

Trencant barreres: 
Es precisament “Howl” la que va provocar una sacsejada de tal intensitat que va provocar que portessin a Ginsberg davant els tribunals per considerar que el poema era obscè, perquè tractava de la homosexualitat de Ginsberg, de la seva relació amb diversos homes i especialment amb Peter Orfovsky, qui seria el seu company al llarg de la seva vida.  Cal destacar la intel•ligent i ben comprès sentit del que significa la llibertat d’expressió que va oferir el jutge Clayton W. Horn en dir a la sentència: “Quina mena de llibertat de premsa o d’expressió hi hauria si només es pogués fer servir un vocabulari carregat d’eufemismes innocus i insulses?”   L’any 2010 es va portar al cinema l’enrenou produït pel judici, a les hores James Franco va fer de Ginsberg (Juerga hasta el Fin 2013) i Todd Rotondi feia de Kerouac precisament amb el títol del seu poema Howl.

Kill Your Darlings:
Hores d’ara encara no està previst que s’estreni a Espanya aquesta nova pel•lícula titulada Kill Your Darlings (que podem traduir per mata a qui estimes) que ha dirigit John Kokridas, un jove director que ha aconseguit aplegar un bon nombre de joves actors per donar vida als protagonistes de la Generació Beat.
La pel•lícula ha participat als festivals de Sundance on va ser nominat al Gran Premi del Jurat, al London Film Festival, sent nominat per la direcció al UK Films Talent Award i va obtenir el premi com a Director a seguir la seva obra, al Palms Spring International Film Festival.  També va participar al Festival de Venècia.
Carr, és interpretat per Dane DeHaan (Chronicle 2012), qui matarà a Kammerer interpretat per Michael C. Hall (el protagonista de la sèrie de TV Dexter), Kerouac és interpretat per Jack Huston (Royce King a Eclipse);  Burroughs és inerpretat per Ben Foster (The Mechanic) Elisabeth Olsen  (Luces Rojas, 2012) interpreta a Edie Parker,  el professor Steeves és interpretat per John Cullum (l’amo del Rick Bar a Doctor en Alaska, també actuen Kyra Sedgwick (sèrie de TV The Closer) o Jennifer Jason Leigh  (inoblidable pels amants de la literatura pel seu paper de Dorothy Parker a “La Sra. Parker i el Cercle Viciós). El paper de Gingsber l’interpreta Daniel Radcliffe, (Harry Potter, La Dona de Negre) qui per a donar més credibilitat a la seva interpretació, apareix amb el cabell arrissat i amb els ulls de color castany.

Parlant d’adaptacions d’obres literàries on ha estat participant també en Daniel Radcliffe, trobem, “Horns”, una de ciència ficció, basada en la novel•la del mateix títol de Joe Hill (fill d’Stephen King; la segona temporada de “Diari d’un Jove Doctor” una comèdia negra, on el personatge es parla amb si mateix en dos etapes diferents de la seva vida, de jove i ja home madur (interpretat per Jon Ham (Madmen) basat en l’obra de Mijail Bulgakov.

Com no es coneix quan arribaran al cinema o bé la sèrie en emissió lliure, us deixo uns enllaços per anar fent boca.

Aquest vídeo no es recomanable per menors de 16 anys ni per a persones sensibles, hi ha escenes amb molte sang, encara que sigui "sang de pel·lícula" i d'altres escenes dures, com correspon al llibre que serveix de base a la sèrie.
(Hem substituït l'enllaç per un de nou amb imatges menys dures) Altre vídeo, aquest cop sobre l'adaptació de "Horns"

L’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques, que atorguen els Oscars cada any, també lliuren des de l’any 1972 uns premis anomenats Student Academy Awards, que serien un equivalent a un Oscar i que són destinats a estudiants de escoles i universitats tant nord-americanes com d’arreu del món que vulguin participar, sempre que compleixin el requisit de formar part d’una escola inscrita a  CILECT (Associació Internacional d’Escoles de Cinema i Televisió:  on es troba inclosa l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya); i que no tinguin experiència professional prèvia en el cinema.    
L’acte de lliurament serà el proper 8 de juny, però la llista de guanyadors ja s’ha fet pública, en total tretze estudiants, han estat seleccionats com a premiats.   Les categories on han restat situades les seves obres són (ordre alfabètic):

Alternatiu:
“Bottled Up” – Rafael Cortina – Occidental College (USA)
“The Compositor” – John Mattiuzzi – School of Visual Arts.
“Zug” – Perry Jones – Universitat de Michigan.

Animació:
“Dia de los Muertos” – Lindsey St. Pierre i Ashley Graham – Ringling College of Art and Desing.
“Peck Pocketed” – Kevin Herron – Ringling College of Art and Desing.
“Will” – Eusong Lee – California Institute of the Arts.

Documental:
“Every Tuesday: A Portrait of  The New Yorker Cartoonist” – Rachel Loube – School of Visual Arts.
“A Second Chance” – David Aristizabal – University of Southern California
“Win or Lose” – Daniel Koehler – Elon University

Narrativa:
“Josephine and the Roach” – Jonathan Langager – University of Southern California
“Ol’ Daddy” – Brian Schwarz – University of Texas at Austin
“Un Mundo para Raúl”  - Mauro Mueller – Columbia University

Pel•lícules estrangeres 
“Miss Todd” – Kristina Yee – National Film and Television School – Regne Unit.
“Parvaneh” – Talkhon Mamzavi – Zurich University of the Arts – Suïssa
“Tweesprong” (Cruïlla de camins) – Wouter Bouviin – RITS School of Arts – Erasmus College Brussel•les  - Bèlgica.

Enllaç per a veure els vídeos.

Entre els avui coneguts cineastes que en el seu dia van rebre un d’aquest premis es troben John Lasseter (productor, director, escriptor, conegut sobretot per Toy Story), Peter Docter (també productor, actor,  escriptor;  així com  director entre d’altres de Monstres S.A. o “Up”) , Robert Zemeckis (director, productor, escriptor, molt conegut per la trilogia “Regreso al Futuro”, Trey Parker (South Park)  o Spike Lee (director, escriptor, actor, productor;  d’entre altres és conegut per Malcom X.

El premiat del passat any mostra en aquest vídeo el que suposa un any a la vida d’un estudiant d’arts visuals premiat; entre d'altres coses va dirigir un capítol de Dr. House!, en concret l'episodi 15 de la 8a temporada.

Parker
Acció de la ma de Jason Statham (Los Mercenarios 2, Safe, Transporter, Asesinos de Elite...), acompanyat de Jennifer Lopez, Michael Chiklis (Los 4 Fantásticos, també l’heu pogut veure a sèries de TV com The Commish), Nick Nolte (La Delgada Línia Roja, Tropic Thunder, El Cabo del Miedo...)
El director és Taylor Hackford  (Pactar con el Diablo, Ray, Prueba de Vida). El guió és de John J. McLaughlin  (Cisne Negro), basat en les obres de Donald E. Westlake (encara que algunes d’elles estiguin publicades amb pseudònim com ara Richard Starck. Música david Buckley qui vaposar música a la sèrie The Good  Wife.







Dando la Nota  (Pitch Perfect)
Comèdia amb música, on una noia que arriba a la Universitat i la inclouen en un grup que només té en comú que quan canten ho fan bé. Anna Kendrick (Jessica a Eclipse a La Saga Crepúsculo,  i que també  ha participat a  Que Esperar Cuando Estás Esperando interpreta el paper de Beca; Brittany Snow qui feia de Henna Backstrom a la sèrie de tv Harry’s Law, també va participar a Hairspray, fa el paper de Chloe; Rebel Wilson (La Boda de mi Mejor Amiga, Despedida de Soltera), fa de Fat Amy.  El director és Jason Moore qui prové de la televisón on ha dirigit episodis de Dawson Crece, Everwood o Cinco Hermanos.  El guió és de Kay Cannon qui també ve de la tv, on ha fet guions per Rockefeller Plaza o New Girl, a partir del libre de Mickey Rapkin. La música és de Christophe Beck (Crazy, Stupid, Love; Esto es la Guerra,  Resacón 1 i 2 , entre d’altres) i Mark Kilian qui és el compositor de la música de la sèrie de TV Castle  i de pel•l´cules com Legacy o Encerrada



Los Amantes Pasajeros
Comedia d’Almodovar (guió i dirección), amb Javier Cámara, Carlos Areces, Raúl Arévalo, Lola Dueñas, Cecilia Roth, Antonio de la Torre, Miguel Ángel Silvestre, Hugo Silva, Penélope Cruz , Paz Vega, Antonio Banderas. Carme Machi.  La música és d’Alberto Iglesias qui és el compositor de El Topo, El jardinero Fiel, Todo Sobre mi Madre, Lucía y el Sexo, La Camarera del Titànic, entre moltes altres.











Oz, Un Mundo de Fantasía (OZ The Great and Powerful)
Sam Raimi dirigiex aquesta fantasia, en té força experiència ja que com director ho ha estat de Spider-man 1 al 3, i com productor ho ha sigut de El Joven Hércules, Hércules, Xena la Princesa Guerrera, Spartacus: Dioses de la Arena i Sangre y Arena. James Franco interpreta a OZ, va ser Will Rodman a El Origen del Planeta de los Símios, i té ara en producció nou noves pel•lícules. Mila Kunis fa de Theodora (la bruixa de l’oest) va ser la Lily de Cisne Negro i Solara a El Libro de Eli; Rachel Weisz fa d’Evanora (la vam veure fa poc a El Legado de Bourne i Detrás de las paredes) Michelle Williams fa d’Annie i de Glinda, ha intervingut a Shtter Island i a Mi Semana con Marilyn, entre d’altres.   La música és de Danny Elfman (Los Simpsons, La Novia Cadáver, Mujeres Deseperadas...) el guió és de Mitchel Kapner (Romeo Debe Morir, Falsas Apariencias y Más Falsas Apariencias); David Lindsay-Abaire  (Corazón de Tinta, Robots, El Origen de los Guardianes) a partir de la novel•la de L. Frank Baum, The Wonderful Wizard of Oz.

CICLE CINC EN CATALÀ: L'Origen dels Guardians

A més dels estrenes, una segona oportunitat per veure Argo i La Vida de Pi, totes dues grans guanyadores als Oscars.

Hansel y Gretel: Cazadores de Brujas
Jeremy Renner (El Legado de Bourne, Marvel Los Vengadores) dona vida a Hansel de mentre Gemma Artenton (Io a Furia de Titanes i Tamnia a Prince of Persia: Las Arenas del Tiempo) fa de Gretel  en una història  que pren els personatges del clàssic conte infantil però els transforma en els protagonistes de una lluita contra el mal.

El director és Tommy Wirkola, qui també ha escrit el guió, és noruec i encara que aquesta és la seva sisena pel•lícula com a director aquí només s’havia estrenat fis ara  Zombis Nazis l’any 2010.

La música és d’Atli Örvarsson, qui a posat música a La Legión del Águila i a diversos episodis de Ley y Orden: Los Ángeles per a la tv.

Catifa Vermella






Hermosas Criaturas  (Beautiful Creatures)
Ethan vol anar-se de la ciutat on viu, troba a una noia misteriosa, junts descobriran foscos secrets en relació a les seves famílies, la seva història i la seva ciutat, tot dins d’una historia de criatures fantàstiques.
Alden Shrenreich fa d’Ethan Wate és un actor del qual només s’ha estrenat al nostre país Tetro (2009), Alice Englert és una actriu sense cap pel•lícula estrenada. A canvi el repartiment compte amb Jeremy Irons, actor amb una llarga llista d’interpertacions que inclou des de Jungla de Cristal: La Venganza;  M. Butterfly, a Dragones y Mazmorras o El Mercader de Venecia  o El Reino de los Cielos, o Eragon) Emma Thompson ( Men in Black 3, Sybil Trelawney a la sèrie Harry Potter entre moltes altres, Viola Davis (Criadas y Señoras) , Thomas Mann (Proyecto X) i que també apareix al repartiment de Hansel y Gretel: Cazadores de Brujas

El guió i la direcció és de Richard LaGravenese  ( guionista de El Amor Tiene Dos Caras, Agua para Elefantes, i guionista i director de  Posdata: Te quiero; director de Diarios de la Calle)

La música és de Thenewno2, qui havia posat música a sèries de televisió com Conan o Talking Show com el de Jay Leno (2013) o Conan O’Brien (2009)

Cicle CINC (Cinema en Català): Hotel Transilvània.

En cartellera:

Siete Psicópatas
Argo
Si Fuera Fácil
La Vida de Pi
Ganster Squad

Mamá