María Dolores García Martínez (esguarddedona)

CATALÀ

Aquest passat divendres es va presentar a la Sala d’Actes de Cellers Domenys el llibre “Entre Vinyes” amb pintures de María Teresa Baltasar Marcè i texts de Nati Soler i Montse Jové.

Un llibre editat per Edicions i Propostes Culturals Andana, que va veure la llum el 2020 i que va veure les seves presentacions afectades per la COVID, però la qualitat del llibre i de les pintures sobre les quals gira, així com la atemporalitat del seu contingut  ha fet possible emprendre de nou les presentacions previstes.

Laia Batlle i Maria Teresa Baltasar Marcè

Magí Baltar, president de Cellers Domenys

En aquest cas van participar Magí Baltar, president de Cellers Domenys; Laia Batlle, directora de Domenys Radio; Maria Teresa Baltasar i jo mateixa, a qui ella va fer l’honor de presentar-la.

Text de la presentació:

L’obra de Maria Teresa Baltasar Marcè traspua el lligam de l’autora amb els paisatges que pinta, en especial amb la vinya. En tots temps i tota estació de l’any les vinyes que ella descriu amb els seus pinzells tenen vida, bateguen i conviden a oblidar el rellotge i quedar-se contemplant unes vistes realistes i inconfusibles del Penedès.

A ningú se li escapa la gran tècnica de les seves pintures, però encara és més evident el seu amor i la seva serena passió pels paisatges penedesencs, i com aconsegueix que els seus quadres siguin, a més d’obres d’art, una experiència apaivagadora en l’esperit de qui els contempla. Tant és així que les seves pintures capten l’atenció i causen l’efecte d’una meditació, perquè els pensaments es deturen i la ment es deixa portar pels colors, les formes i la sensació de trobar-se dins el quadre, amb una plaent calma mental que tots agraïm en mig d’aquest món excessivament accelerat i estressat.

De sempre, cada pedra que apareix al terra argilós on s’arrelen les vinyes; cada lligam, ja sigui dels sarments, ja sigui dels filferros que ajuden a cohesionar el conjunt, són com a notes a una partitura musical, on res és sobrer, on tot té el seu paper i la seva importància. Però el cel havia estat sempre un detall més aviat secundari.

Tanmateix, a la darrera edició d’Entre Vinyes, feta a mida i exposada a les Sales del Portal del Pardo del Vendrell ens va aportar una nova experiència. Ella que sempre havia mostrat les vinyes des d’una visió molt terrenal, amb ull de qui des del terra contempla la terra; ens oferia una visió aèria que ens eleva i trenca la limitació física dels nostres cossos. Els quadres inevitablement recorden aquells cels del grans pintors del barroc però, al contrari d’ells no es mira cap a dalt, en una perspectiva cap a l’infinit, més aviat sembla que des de d’alt algú està contemplant l’escena.

En aquests mateixos quadres s’intensifica la llum, aquella llum del Penedès que tots el que hi vivim coneixement prou bé, fins el punt que és tant protagonista com les pròpies vinyes.

Tot el conjunt de l’obra, i més que mai, aquests quadres eteris i lluminosos,  ens porten a uns espais físics, a una toponímia, al cicle de les estacions de l’any, a les varietats de raïm, a les peculiaritats dels seus fulls i dels seu gotims, absolutament penedesencs, inequívocament penedesencs.

L’experiència al contemplar-los tendeix a la més coneguda percepció de la bellesa com allò que ens causa un plaer sensorial, però per qui coneix el territori, aquestes pintures són una vivència emotiva, personal i quasi espiritual.

Fa molts anys, contemplant la seva obra, parada davant d’uns quadres d’un format que recordaven les espitlleres, altes i estretes, dins l’ombrívola quietud de l’Espai d’Art Les Quintanes, hi vaig tenir la sensació que aquells quadres eren en realitat finestres que em mostraven el món que s’estenia a l’exterior, a un món on l’home i la dona eren presents, perquè tot i no haver cap figura humana, es percevia l’ésser humà, el seu treball, els seus esforços i el seus anhels. No és gens fàcil aconseguir aquest efecte que fa que els seus paisatges semblin encara més vius.

Menys coneguda és la seva faceta com a pintora de marines. Una veritable pena, perquè aquesta part de la seva obra es mereix amb escreix ser molt més reconeguda, però el seu mestratge pintat vinyes ha fet ombra als seus paisatges marítims.

En conjunt, l’obra pictòrica de Maria Teresa Baltasar Marcè és intemporal i seductora, per això crea un eteri entrellaçat entre l’afecte de la pintora cap al que pinta i el sentiment o emoció de qui contempla la seva obra.

De la personalitat de Maria Teresa Baltasar Marcè

Que Maria Teresa Baltasar Marcè és en el fons una persona d’esperit agosarat, es copsa fàcilment observant la seva elecció quant a suports a l’hora de pintar, perquè li agrada experimentar amb formats poc habituals, i deixa la seva empremta tant en peces de mides molt reduïdes i poc habituals,  com en formants panoràmics.

Aquest mateix esperit inquiet, inconformista i sempre a la recerca de superar nous rectes la va convertir en una galerista, amb una tasca desenvolupada com a tal que mereix un reconeixement i un agraïment pel que hem pogut gaudir de la variada i estimulant oferta de l’Espai d’Art Les Quintanes. Una sala amb un currículum d’activitats d’un nivell que és equiparable a la d’una gran ciutat.

Per començar el nom escollit és en si mateix tota una declaració «Espai d’Art» dins l’antic celler de la masia «El Mas», on s’elaborava el vi es transformava i s’obria per acollir exposicions i activitats culturals i oferir experiències enriquidores pels amants de la pintura, la escultura, la literatura, la música, la cultura.

Un marc dissenyat des de la voluntat d’oferir un espai càlid, on es respectés i fos absolutament reconeixible el seu origen de celler. Un espai que conservés les arrels profundes i l’aroma de la seva història passada, i on es van vestir els elements de suport per les exposicions, de tal manera que les creacions artístiques es poguessin integrar sense estridències i sense artificialitat.

Dinar de Festa Major

A tall d’exemple de les moltes activitats que ha acollit l’Espai d’Art Les Quintanes, recordo la proposta d’un Dinar de Festa Major, fa ara onze anys, on el menú ( Sopa d’ànec, canelons, rostit i fruita) estaven representants per capses o quadrets pintats amb motiu relacionats amb un dinar de festa dels anys cinquanta, per situar l’escenografia en el temps que evocava la exhibició, presidia l’espai un granquadre  amb la imatge de Sant Llorenç, a un racó una escultura amb la imatge d’una verge, i al seu costat una morratxa o almorratxa, un gerro de vidre amb quatre brocs petits, destinat a contenir colònia amb que agrair el donatiu que es deixés a la safata. I a les parets de la sala del costat, uns guaix oferien vistes i paisatges de Llorenç. No només havia art en aquella exposició, sinó que aportava allò que avui definim com a «patrimoni immaterial» deixant testimoni d’unes vivències entorn a la Festa Major que només es conserven quan algú en deixa un element que el recull, ja sigui per escrit, en fotografia referenciada, o com era el cas, a través d’una exposició fonamentada en aquests records.  

A més d’originalitat les ofertes culturals de l’Espai d’Art Les Quintanes han anat des de apropar-nos a altres aspectes de la natura al Penedès, com l’exposició «Mixons: Els ocells de les nostres contrades», a fer-nos conèixer treballs dels residents del CeRCCa, amb un art experimental i internacional; passant per l’extremadament meditada, matemàtica i geomètrica proposta de Calignometrias, que contenia amagat als colors dels quadres, la gamma i matisos de les pedres del Cap de Creus. O bé oferint exposicions col·lectives que ens apropaven a l’art contemporani a través de l’obra  reconeguts artistes i d’altres menys conegut però tots ells amb creacions de gran qualitat.

Roser Guasch, Josep Santesmases, Maria Teresa Baltasar

Joan Descalç, Camil·la Pérez Salvà

L’Espai d’Art Les Quintanes com a reflex de la inquietud i vitalitat de Maria Teresa Baltasar Marcè, ha funcionat de fet com un centre cultural, acollint, per exemple, taules rodones on l’art era l’eix. Aquest és el cas de la Jornada dedicada a l’Art Transversal on la Literatura i la Llengua eren estudiades com a fonts d’inspiració de les altres arts, i on van participar Joan Descals, Carlota Baldrí, Camil·la Pérez Salvà, Roser Guasch, Josep Santesmases, Anna M. Almirall-Germain, Joan Jané, Joaquim Sicart, Pau Catà (en versió vídeo enregistrat) i M. Teresa Baltasar Marcè. Tots ells i elles noms més que reconeguts en diferents especialitats dins el món artístic al Penedès.

Altre faceta de la seva vida és la docent, que ha compaginat amb la de creadora i amb la de galerista.

Quant a aspectes sobre la seva manera de ser, els que la coneixem, li reconeixem un cor enorme i una extraordinària humanitat. 

Enllaços a activitats realitzades a l'Espai d'Art Les Quintanes

https://www.esguarddedona.info/2015/04/llorenc-del-penedpes-espai-dart-les.html

https://www.esguarddedona.info/2015/11/nadalart-2015-10e-aniversari-de-lespai.html

https://www.esguarddedona.info/2015/04/10e-aniversari-de-lespai-dart-les.html

https://www.esguarddedona.info/2016/11/llorenc-del-penedes-jornada-dart.html

https://www.esguarddedona.info/2016/04/llorenc-del-penedes-sant-jordi-2016.html

https://www.esguarddedona.info/2015/12/la-poetica-de-lart-nadalart-2015-lespai.html

https://www.esguarddedona.info/2014/11/llorenc-del-penedes-taula-rodona-sobre.html

https://www.esguarddedona.info/2017/08/exposicio-entre-vinyes-espai-dart-les.html

https://www.esguarddedona.info/2017/03/inauguracio-oficial-de-lexposicio-entre.html

https://www.esguarddedona.info/2015/08/llorenc-del-penedes-exposicio-lligams.html

https://www.esguarddedona.info/2017/03/exposicio-de-maria-teresa-baltasar-la.html

https://www.esguarddedona.info/2018/08/xxxi-firart-penedes-25e-premi-nadal-cava.html

https://www.esguarddedona.info/2011/04/lesespai-dart-les-quintanes-llorencs.html

https://www.esguarddedona.info/2018/04/sant-jordi-lespai-dart-les-quintanes-de.html

https://www.esguarddedona.info/2016/04/espai-dart-les-quintanes-gran-exit-de.html

https://www.esguarddedona.info/2014/08/llorencs-del-penedes-exposicio-mixons.html

https://www.esguarddedona.info/2014/08/llorenc-del-penedes-exposicio-mixons.html

CASTELLANO

Este pasado viernes se presentó en la Sala de Actos de Cellers Domenys  en Sant Jaume dels Domenys, el llibre “Entre Vinyes”, con pinturas de Maria Teresa Baltasar Marcè y textos de Nati Soler y Montse Jové.

Un libro editado en 2020 por Edicions i Propostes Culturals Aldana, que por la COVID se tuvieron que suspender algunos de los actos de presentación previstos, pero la calidad del libro y de las pinturas sobre las que gira, así como la intemporalidad de su contenido, ha hecho posible reemprender de nuevo las presentaciones aplazadas.

En este caso participaron Magí Baltar, presidente de Cellers Domenys; Laia Batlle, directora de Domenys Radio; Maria Teresa Baltasar y yo misma, a quien ella me hizo el honor de presentarla.

El texto de la presentación:

Maria Teresa Baltasar Marcè

La obra de Maria Teresa Baltasar Marcè rezuma el nexo entre la autora y los paisajes que pinta, en especial con la viña. En todo tiempo y estación del año las viñas que ella describe con sus pinceles tienen vida, laten e invitan a olvidar el reloj y a quedarse contemplando unas vistas realistas e inconfundible del Penedès.

A nadie se le escapa la gran técnica de sus pinturas, pero aún es más evidente su amor y su serena pasión por los paisajes del Penedès, y como consigue que sus cuadros sean, además de obras de arte, una experiencia que apacigua el espíritu de quien los contempla. Tanto es así que sus pinturas captan la atención y causan el efecto de una meditación, porque los pensamientos se paran y la mente se deja llevar por los colores, las formas y la sensación de encontrarse dentro del cuadro, con una placentera calma mental que todos agradecemos en medio de este mundo excesivamente acelerado y estresante.

Desde siempre, cada piedra que aparece en la tierra arcillosa donde están enraizadas las viñas, cada vinculo, ya sean los sarmientos, ya sean los alambres que ayudan a cohesionar el conjunto, son como las notas de una partitura musical, donde nada sobra, donde todo tiene su papel y su importancia. Pero el cielo había sido siempre un detalle más bien secundario.

Y sin embargo, en su última colección de cuadros de “Entre vinyes”, hecha a mida y expuesta por primera vez en las Salas del Portal del Pardo del Vendrell, nos aportó una nueva experiencia.  Ella, que siempre nos había mostrado las viñas desde una visión muy terrenal, con la mirada de quien desde los pies en la tierra contempla su entorno, nos ha ofrecía una visión aérea que nos eleva y rompe la limitación física de nuestros cuerpos. Los cuadros inevitablemente recuerdan aquellos cielos de los grandes pintores del barroco, pero, al contrario de ellos no se mira hacia arriba, en una perspectiva hacia el infinito, más bien parece que desde lo alto alguien está contemplando la escena.

En estos mismos cuadros se intensifica la luz, esa luz del Penedès que todos los que vivimos en él conocemos muy bien, hasta el punto de que es tan protagonista como las propias viñas.

La obra en su conjunto, y más que nunca estos cuadros etéreos y luminosos, nos llevan a unos espacios físicos, a una toponimia, al ciclo de las estaciones del año, a las variedades de uva, a las peculiaridades de sus hojas y de sus agracejos, marcada e inequívocamente del Penedès.

La experiencia al contemplar su obra tiende a la más conocida percepción de la belleza como aquello que nos causa un placer sensorial, pero para quien conoce el territorio, estas pinturas son una vivencia emotiva, personal y casi espiritual.

Hace muchos años, contemplando su obra, parada enfrente de unos cuadros de un formato que recordaba las aspilleras, altas y estrechas, en la acogedora quietud del Espai d’Art les Quintanes, tuve la sensación que aquellos cuadros eran en realidad ventanas que me mostraban el mundo que se extendía en el exterior, un mundo donde las personas estaban presente, porque aunque no había ninguna figura humana, se percibía su trabajo, sus esfuerzos y sus anhelos. No es nada fácil conseguir este efecto que hace que sus paisajes parezcan aún más vivos.

Menos conocida es su faceta como pintura de marinas. ¡Una verdadera pena!, porque esta parte de su obra se merecería sobradamente ser más reconocida, pero su maestría pintando viñas ha hecho sombra a sus paisajes marinos.

En conjunto, la obra pictórica de Maria Teresa Baltasar Marcè es intemporal y seductora, por eso se crea un etéreo lazo entre el afecto de la pintora por lo que pinta y el sentimiento o emoción de quien contempla la obra.

De la personalidad de María Teresa Baltasar Marcè

Que Maria Teresa Baltasar Marcè es en el fondo una persona de espíritu atrevido, se capta fácilmente observando su elección a la hora de elegir soportes, porque le encanta experimentar con formatos poco habituales, y porque deja su huella tanto en piezas de midas muy reducidas como con formatos panorámicos.

Este mismo espíritu inquieto, inconformista y siempre a la búsqueda de superar nuevos retos la convirtió en galerista, con una tarea desarrollada en esta faceta que merece un reconocimiento y un agradecimiento porque hemos podido gozar de una variada y estimulante oferta del Espai d’Art Les Quintanes. Una sala con un currículum de actividades de un nivel equiparable al de una gran ciudad. 

Para empezar el nombre escogido para la sala es en si misma toda una declaración “Espai d’Art”, situado dentro de la antigua bodega de la masía “El Mas”, donde se elaboraba el vino, un espacio que se transformó y abrió para acoger exposiciones y actividades culturales y así ofrecer experiencias enriquecedoras para los amantes de la pintura, la escultura, la literatura, la música, la cultura en general.

Un marco diseñado desde la voluntad de ofrecer un espacio cálido, en que se respetase y fuese absolutamente reconocible su origen de bodega. Un espació que conservara las raíces profundas y el aroma de su historia pasada, y que se vistió con elementos de soporte para las exposiciones, de tal manera que las creaciones artísticas se pudieran integrar sin estridencias y sin artificialidad.

Como botones de muestra de las muchas actividades que ha acogido l’Espai d’Art Les Quintanes, recuerdo la propuesta de una Mesa de Fiesta Mayor, donde el menú (sopa de pato, canelones, rustido y fruta) estaban representadas por cajitas o pequeños cuadros pintados con motivos relacionados con una cena de fiesta en los años cincuenta. Para situar la escenografía en el tiempo que evocaba la exhibición, presidía el espacio un gran cuadro con la imagen de San Lorenzo, en un rincón una escultura con la imagen de una virgen y a su lado una “morratxa” o “almorratxa”, un jarrón de vidrio, con cuatro pequeñas bocas, destinado a contener colonia con la que agradecer el donativo que se dejase en la bandeja. En las paredes de la sala de al lado, unas aguadas (unos gouaches) ofrecían vistas y paisajes de Llorenç del Penedès. No solo había arte en aquella exposición, sino que aportaba eso que hoy definimos como “patrimonio inmaterial” dejando testimonio de unas vivencias entorno a la Fiesta Mayor que solo se pueden conservar cuando alguien nos deja un elemento que lo recoge, ya sea un escrito, una fotografía referenciada o, como era el caso, a través de una exposición fundamentada en esos recuerdos.

Además de originalidad, las ofertas culturales del Espai d’Art Les Quintanes nos han acercado a aspectos de la naturaleza del Penedès, más allá de las viñas, como la exposición “Mixons: Los pájaros de nuestras contradas”, o darnos a conocer trabajos de los residentes del CeRCCa con una muestra de arte experimental e internacional; pasando por la extremadamente meditada, matemática y geométrica propuesta de “Calignometrias”, que contenía en los colores del cuadro la gama y matices de las piedras del Cabo de Creus. O bien ofreciendo exposiciones colectivas que nos acercaban al arte contemporáneo a través de obras de reconocidos artistas y de otros menos conocidos, pero todos ellos con creaciones de gran calidad.

Roser Guasch, Josep Santesmases, Maria Teresa Baltasar

Joan Descalç. Camil·la Pérez Salvà

Otra faceta de su vida es la docente, que compaginó con la de creadora y con la de galerista.

Por lo que respecta a su manera de ser, los que la conocemos, le reconocemos un enorme corazón y su extraordinaria humanidad.

 

 ENGLISH

This past Friday the book "Entre Vinyes" was presented, with paintings by Maria Teresa Baltasar Marcè, with texts by Nati Soler and Montse Jové,.

This book was published by Edicions i Propostes Culturals Aldana, but the COVID paralyzed the acts of presentation. However,  the quality of the paintings and the texts, and also the timelessness of its content, allow us to resume pending presentations now.

In this case, were participated Magí Baltar,  Cellers Domenys' Chairman; Laia Batlle Domenys Radio's Director; Maria Teresa Baltasar Marcè and myself, because she honored me by asking me to introduce her.

Presentation text. 

The work of María Teresa Baltasar Marcè shows the union between the artist and the landscapes of the Penedès, particularly the vineyard. With her brushes, she describes the life of the vineyards in each season of the year and in each moment of the weather, and her paintings invite you to forget the clock and to stop and contemplate the realistic and unmistakable views of the Penedès.

Those who know her, know the great technical quality of her paintings but even more evident is her love and quiet passion for the landscape of the Penedès, and her ability to create not only works of art but also paintings that make for a peaceful experience for the spirit.

So much so, that his paintings capture the attention of the public and produce an effect like that of meditation because they stop thoughts and fill the mind with colours, shapes, and the sensation of living in the painting, with pleasant mental calm. An experience that we all appreciate amid this excessively fast-paced and stressful world.

In María Teresa Baltasar Marcé's paintings, each stone that appears in the clay soil where the vines are rooted, each link, whether the vine shoots or the wires that help to bind the whole together are like the notes of a musical score, where nothing is superfluous, where everything has its role and its importance. But the sky had always been a rather secondary detail.

However, in her latest collection of paintings "Entre vinyes", made to measure and exhibited for the first time in the exhibition hall “Portal del Pardo” in el Vendrell, she brought us a new experience.  She, who had always shown us the vineyards from a very earthly point of view, with the gaze of someone who contemplates her surroundings from her feet on the ground, offered us an aerial view that lifts us up and breaks the physical limitations of our bodies. The paintings inevitably recall the skies of the great Baroque painters, but, unlike them, they do not look upwards, in a perspective towards infinity, but rather it seems that from above someone is contemplating the scene.

In addition, the light is more intensive in these same paintings. It is the light of the Penedès, a kind of light that all of us who are living in the Penedès know very well. A light almost as a protagonist as the vineyards.

The set of paintings, and more than ever those ethereal and luminous paintings, take us to physical spaces, to place names, to the seasons of the year, to the grape variety, to the particularities of the leaves and their clusters, unequivocally from Penedès.  And although seeing these paintings could offer the feeling of universal beauty, as a sensitive pleasure, for those who know this land, those paintings are an emotive, personal, and almost spiritual experience.

Many years ago, in one of his exhibitions, I was standing in front of some singularly shaped paintings that seemed to me tall and narrow as loopholes, and in the cozy stillness of the exhibition hall of the Espai d'Art Les Quintanes, I had the sensation of being in front of some windows that showed me agricultural landscapes. Landscapes without any human figure but in which I could perceive their work, their efforts, and their desires. It is not easy to achieve this effect that makes the landscape more alive.

Her seascapes are less well known. It's a shame because this part of her work deserves to be more recognized.

All the work of Maria Tesesa Baltasar Marcè is timeless and seductive, so there is a relationship between the affection that the painter feels for what she paints and the feeling or emotion that arouses in those who contemplate the work.

The personality of Maria Teresa Baltasar Marcè.

She has a daring spirit, and this is too easy to see if we look at the shapes of her works because she loves to experiment with all kinds of formats, so she uses tiny or panoramic supports just as the facility.

Following her restless and nonconformist spirit she started the task of gallerist, always in search of self-improvement. She works to offer us a varied and stimulating succession of exhibitions in the Espai d'Art Les Quintanes (The Quintanes Art Space). This showroom has a curriculum of activities at the same level as a big city so, those of us who live in a small town are thankful to get this opportunity.

The Quintanes Art Space is in an old wine cellar in the "El Mas" farmhouse ". Right in the same space where the wine was made.  The changes to transform it into an exhibition and diverse cultural activities respected the origin, and the diverse rooms became a warm space showroom without losing its roots. At the same time the artistic works they integrate without stridency and without artificiality

Remembering some of the exhibitions I want to explain one of the, around "Dinar de Festa Major" (Dinner of the town's festival). The menu:  duck soup, cannelloni, roast meat, and fruit. The table was prepared with a small box and small canvas painted with motifs evoking a dinner from the fifties. To set the scene, a large painting of San Lorenzo (the saint that gives its name to the town's church) and a sculpture of a virgin, next to her a "morratxa" or "almorratxa", a large bottle with four spouts, for perfume for to thank the donations that were left on the next tray.  (This was something typical at the houses for the town's festival time in those times). On the walls of the adjoining rooms some gouaches with landscapes of  Llorenç del Penedès.  This was not only an art exhibition, it was also an anthropological testimony, a heritage of humanity.   And this type of memory can only live if someone keeps it in writing, a photograph with references, or in this case, as an exhibition.

Other interesting exhibitions were "Mixons: the ires of the Penedès"; or the works of the resident artists of the CeRRCa with an experimental and international; or the extremally meticulous work on mathematics and geometry "Calignometrias", because in their colours we can see all the range and shades from the stones of the "Cabo de Creus" (Cape Creus); or collective shows with recognized artists or not so much but always with high quality.

This art center is a reflection of the personality of Maria Teresa Baltasar Marcè, and in fact, it also works as a cultural center offering all kinds of musical and literary proposals, seminars, and meetings, such as the Transversal Art Day with the participation of Joan Descals , Carlota Baldrís, Camil·la Pérez Salvà, Roser Guasch, Josep Santesmases, Anna M. Almirall-Germain, Joan Jané, Joaquim Sicart, Pau Catà (in recording version) and Maria Teresa Baltasar Marcè; all of them highly recognized in their different specialties in the art world of Gran Penedès.

 

Another facet of the life of María Teresa Baltasar Marcè is being a teacher, which she combined with that of a painter and gallery owner.

Regarding her way of being, those of us who know her recognize her enormous heart and her extraordinary humanity.