D'esquerra a dreta: M. Pau Trayner Vilanova, autora del pròleg, germana escolàpia, encarregada de la presentació del llibre. Magda Nogués, autora del llibre. Kenneth Martínez alcalde del Vendrell i M. Carme Mas, presidenta de l'Associació Patronat de Santa Anna

Del resum del acte us recomano el que ha publicat la Directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, Nati Castejón al facebook de l'Arxiu, perquè no cal repetir allò que no pot estar millor explicat. El que si vull fer és una reflexió sobre la importància del llibre i l’exposició que han sorgit de la investigació engegada per Magda Nogués i que va permès que un gran nombre de persones es posessin a buscar quin records materials tenien per acompanyar els relats de vida i experiències viscudes especialment per les dones al Vendrell durant els darrers 102 anys.

Ens trobem davant un veritable testimoni d’història local que, amb el fil conductor del patronat i de les puntes, serveix per deixar constància de la societat, de les maneres de fer i de pensar, de les fites, de les esperances, també de les decepcions, de un enorme nombre de persones. El llibre i l’exposició són a la vegada testimoni del patrimoni material i immaterial que s’ha salvaguardat gràcies a fer realitat el projecte.

De vegades hi ha qui considera que la història local es poca cosa, però en realitat és un gran estri per qui vulgui entendre un període des d’un àmbit més general, perquè les coses petites que recull la història local ajuden a entendre la realitat que va moure moviments més generalitzats.

En el cas del Patronat es va voler donar formació a les noies obreres, que poguessin aprendre de lletres i números i aquí va començar una història que va passar, quan l’educació de les noies ja era un fet normalitzat, a adaptar-se a d’altres necessitats existents per altres col·lectius de la ciutat.

Així doncs, a més de donar un testimoni i un reconeixement a la tasca desenvolupada durant un segle des del 1921, que posteriorment, de de 1986,  i gràcies a una donació de Maria Gomis va poder esdevenir llar d’avis, que manté viva la secció de puntes al coixí (que des de la pandèmia van passar a realitzar-se al centre cívic en lloc de a l’aula que hi ha a la residència) el llibre és una realitat sorgida de la realitat vital actual del Vendrell i de la història viscuda pels que hi són protagonistes de les seves planes.

Entre les peces exposades hi ha una magnífica pintura, de gran qualitat, que no està signada i que es desitjaria poder contrastar qui va ser l'autor de la matetixa. Com es pot aprecia sembla feta amb les técniques per crear decorats per a teatre; presenta un gran domini de les lleis de la perspectiva i de les tècniques per crear sensació de relleu i profunditat.

Només una reflexió més, no deixeu de visitar l’exposició al Saló del Portal del Pardo, que romandrà oberta fins el 29 de juliol. (Carrer Major, 20 - El Vendrell).  

Nati Castejón, directora de l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès d'on procedeixen bona part dels documents que han servit per fer el llibre; Magda Nogués, autora i M. Carme Mas, presidenta de l'Associació Patronat de Santa Anna.

Les fotos que acompanyen aquesta post han estat cedides per l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès – Nati Castejón, incansable en la seva dedicació a la preservació del patrimoni documental (escrits, fotos, enregistraments, etc) de l'arxiu i sempre treballant per aconseguir incrementar aquest patrimoni que així resta a disposició de qui vol investigar sobre la historia de la comarca.    

CASTELLANO

El pasado día 11 se presentó en el libro conmemorativo del Centenario del “Patronato Santa Anna del Vendrell”, una institución fundada el 1921 que a lo largo de su existencia se ha centrado especialmente en la educación de las niñas, al principio de las niñas obreras, posteriormente, fue escuela, más tarde, a partir de 1986, gracias al donativo de María Gomis, será un centro para la tercera edad, que aún funciona, como también funciona el aula de encaje de bolillos (puntas al coixí) que continua siendo una actividad continuada desde hace más de 40 años y que hoy día se realiza en el centro cívico.

El  libro es fruto del impulso de su autora, Magda Nogués, pero ha movilizado un gran número de personas que han aportado documentos y testimonios sobre las personas y las actividades que desde el patronato se han ido realizando. Es también y sobre todo un verdadero testimonio de historia local, de esa historia que hay personas que creen que es poca cosa, pero que en realidad es un instrumento inestimable cuando se quiere entender los procesos sociales en movimientos generales.  Así mismo y hasta el 29 de julio se puede visitar la exposición que en el Saló Portal del Pardo, nos acerca a esa misma institución y a las personas que pasaron por ella.

Las fotos que acompañan este texto han sido cedidas por el Arxiu Comarcal del Baix Penedès, cosa que agradezco sumamente a su Directora, Nati Castejón, incasable en su trabajo por la preservación de la documentación (entiéndase publicaciones, imágenes, vídeos, grabaciones, etc.) que conforma el archivo, así como en la gestión por incrementar el contenido, ya que de esta forma queda a disposición de los investigadores que desean conocer la historia de la comarca. 

Pinchas Zukerman, Sara Ferrández, Amanda Forsyth, Yamen Saadi, Shai Wosner

De nou Pinchas Zukerman (violí) a l’escenari aquest cop amb l’acompanyament de Shai Wosner, piano; Yamen Saadi, violí, Sara Ferrández, viola i Amanda Forsyth, violoncel; i de nou el concert va ser un goig per l’oïda, però també per l’expressivitat dels músics i la complicitat que es podia captar entre ells. Es notava que gaudien i es lliuraven totalment a la música mentre tocaven i això el públic ho percep.  

El concert es va obrir amb els Tres madrigals pera violí i viola de Bohuslav Martinů (Policka, actual República Txeca,  1890 – Liestal, Suïssa, 1959)  a càrrec de Yamen Saadi (Nazareth, 1997; qui des del passat octubre es concertí de l’Òpera de Viena y de la Orquestra Filarmònica de Viena; i  ja ho havia sigut abans de la Orquesta West-Eastern Divan, fundada per Daniel Barenboim i Edward Said,  i formada per músics dels països del Pròxim Orient (Egipte, Iran, Israel, Jordània, Liban, Palestina, Siria y Espanya), una orquestra a la que Saadi es va incorporar quan tenia només onze anys; ha estat també concertino de l’Orquestra Filarmònica d’Israel. (Al juliol de 2021 se li va cedir - per part de Stephan Jansen y la Stretton Society -   el violi Stradivarius “Lord Amherst of Hackney” de l’any 1734, que havia tocat anteriorment Fritz Kreisler entre 1936 i 1945. Saadei és un dels grans joves talents que avui dia tenim la sort de poder sentir tocar i que en aquest cas ho ha fet a l’auditori de Sant Salvador, acompanyat de Sara Ferrández, jove violista que es va formar a la Escuela Superior de Música Reina Sofía, va guanyar la beca de Juventudes Musicales per estudia a la humboldt Wardwell Stipendium, també va estudiar amb Tabea Zimmermann a la Hochschule für Music Hanns Eisler i a la Kronberg Academy amb Nobuko Imai; forma part de la Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias;  l’any 2020 va inaugurar temporada amb la OBC (Orquestra Simfònica de  Barcelona y Nacional de Catalunya). Toca una viola de David Tecchler (1666 – 1748) i el seu arc es de Nicolàs Maire (1800 – 1878), cedits per Stephan Jansen (un reconegut expert en arcs).  El nom de la peça es creu que prové de la passió que sentia l’autor pels madrigals anglesos que havia descobert cap el 1920, d’on hauria agafat la barreja de polifonia i acords però també es trobarien reminiscències de la música del folklore de Bohèmia i de Moràvia segons John Henken, aquesta composició mostra “indicis de contrapunt bàquic amb paisatges fluids, però on els trins, els trèmols i els arpegis sempre reafirmen, de vegades sorollosament, una música d’una bellesa que sovint es fosca però sempre sonora” afegeix que el final de l’obra és “una exhuberant bareja de hoedown i invent de Bach”.

A continuació Pinchas Zukeman i Shai Wosner van tocar la Sonata per a violí i piano núm. 5 en Fa major Op. 24 “Primavera” de Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 – Viena 1827).  Pinchas Zukerman va néixer a Tel Aviv l’any 1948, es violinista, però també un reconegut violista i director d’orquestra.  Per poder fer una aproximació a la persona que és i a la seva manera de veure la música i la vida us deixo aquest enllaç a una entrevista que li va fer La Vanguardia el març de 2021, amb tot destacar tres de les idees que expressa: ”La música en si mateixa té tots els elements per mantenir-nos en un bon lloc, també a la societat”;  “Bach és la millor música per a un mateix”;  i arran d’una conversa amb Celibidache, aquest li va dir, i ell comparteix la idea:  “... la mediocritat es un verí, allunyat d’ella!”.  És un amant de la pedagogia, i de l’ús de les TIC per l’ensenyament a distància, i sempre treballa en favor del desenvolupament de les futures generacions de músics.   És director emèrit al National Arts Centre al Canada. El seu violí:  un Guarneri de l’any 1742  obra de Giuseppe Guarnerius del Gesù (1698 – 1744), aquest violí havia pertangut anteriorment a Samuel Dushkin i a la seva mort Zukerman el va comprar als seus hereus.   Shai Wosner, nascut a Israel el 1976, va estudiar piano amb Opher Brayer i amb Emmanuel Krasovsky; així mateix va estudia a la  Julliard School. Ha rebut nombrosos premis incloent un Grammy per la sèrie de recitals “The Schubert Effect” i anteriorment la Beca de Carrera Avery Fisher (2005). El seu debut va tenir lloc al Museu Metropolità d’Art (MET) de Nova York el 2004.  

La segona part del concert es va centrar en el Quintet per a piano en Fa menor Op 34 de Johannes Brahms (Hamburg, 1833- 1897), ja amb tots els musics a l’escenari, Zukerman, Wosner, Saadi,  Ferrández i Amanda Forsyth nascuda el 1966 a Sudàfrica, però va viatjar al Canada quan era una nena molt petita. Va ser en aquest país on va començar a tocar el violoncel a l’edat de tres anys. Va tenir com a mentor a William Pleeth a Londres i posteriorment va estudiar a la Julliard School amb Harvey Shapiro. És filla del compositor Malcom Forsyth. Toca un violoncel de 1699 de Carlo Giuseppe Testore.

 CASTELLANO

Por segundo día Pinchas Zukerman (violín) en el escenario, esta vez con el acompañamiento de Shai Wosner, piano; Yamen Saadi, violín; Sara Ferrández, viola y Amanda Forsyth, violonchelo y de nuevo el concierto fue un gozo para el oído, pero también lo fue por la expresividad de los músicos y la complicidad que se podía captar entre ellos. Se notaba que disfrutaban interpretando y que se entregaban totalmente a la música y eso el público lo percibió.

El concierto se abrió con los Tres madrigales para violín y viola de Bohuslav Martinů (Policka, actual República Checa, 1890 – Liestal, Suiza, 1959) a cargo de Yamen Saadi (Nazareth, 1997; quien desde el pasado octubre es concertino de la orquesta de la Ópera de Viena y de la Orquesta Filarmónica de Viena, con anterioridad lo había sido de la Orquesta West-Eastern Divan, fundada por Daniel Barenboim y Edward Said y formada por músicos de los países de Oriente Próximo (Egipto, Irán, Israel, Jordania, Liban, Palestina, Siria) y España, una orquesta a la que Saadi se incorporó cuando tenía sólo once años; ha sido también concertino de la Orquesta Filarmónica de Israel. En cuanto a su violín, le fue cedido por Stephan Jansen y la Stretton Society  en julio de 2021, se trata del violín Stradivarius “Lord Amherst of Hackney” del año 1734, que había tocado anteriormente Fritz Kreisler entre 1936 y 1945. Saadi es uno de los grandes jóvenes talentos que hoy en día tenemos la suerte de poder oír tocar y que en este caso lo ha hecho en el auditorio de San Salvador, acompañado de Sara Ferrández, joven violista que se formó en la Escuela Superior de Música Reina Sofía, quien además ganó la beca de Juventudes Musicales para estudiar en la Humboldt Wardwell Stipendium, también estudió con Tabea Zimmermann en la Hochschule für Music Hanns Eisler y en la Kronberg Academy con Nobuko Imai; forma parte de la Orquesta Sinfónica del Principado de Asturias; así mismo, en 2020, inauguró temporada con la OBC (Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña). Toca una viola de David Tecchler (1666-1748) y su arco es de Nicolàs Maire (1800 – 1878), cedidos por Stephan Jansen (reconocido experto en arcos). El nombre de la pieza se cree que proviene de la pasión que sentía el autor por los madrigales ingleses que había descubierto hacia 1920, de donde habría cogido la mezcla de polifonía y acordes pero también se encontrarían reminiscencias de la música del folclore de Bohemia y de Moravia según John Henken, esta composición muestra "indicios de contrapunto báquico con paisajes fluidos, pero donde los trinos, los álamos y los arpegios siempre reafirman, a veces ruidosamente, una música de una belleza que a menudo se oscura pero siempre sonora" añade que el final de la obra es "una exhuberante mezcla de hoedown e invento de Bach".

A continuación ,Pinchas Zukeman y Shai Wosner tocaron la Sonata para violín y piano núm. 5 en Fa mayor Op. 24 “Primavera” de Luwig van Beethoven. Pinchas Zukerman nació en Tel Aviv en 1948, es violinista, pero también un reconocido violista y director de orquesta. Para poder hacer una aproximación a la persona que es ya su manera de ver la música y la vida os dejo este enlace a una entrevista que le hizo La Vanguardia en marzo de 2021, destacando tres de las ideas que expresa: ” La música en sí misma tiene todos los elementos para mantenernos en un buen sitio, también en la sociedad”; "Bach es la mejor música para uno mismo"; ya raíz de una conversación con Celibidache, éste le dijo, y él comparte la idea: “... ¡la mediocridad es un veneno, alejado de ella!”. Es un amante de la pedagogía, y del uso de las TIC por la enseñanza a distancia, y siempre trabaja a favor del desarrollo de las futuras generaciones de músicos. Es director emérito en el National Arts Centre en Canada.  El violín de Zukerman és un Guarneri del año 1742,  obra de Giuseppe Guarnerius del Gesù (1698 – 1744), Zukerrman lo compro a los herederos de Samuel Dushkin, a quien había pertenecido hasta su fallecimiento.  Shai Wosner, nacido en Israel en 1976, estudió piano con Opher Brayer y con Emmanuel Krasovsky; asimismo estudió en la Julliard School. Ha recibido numerosos premios incluyendo un Grammy por la serie de recitales “The Schubert Effect” y anteriormente la Beca de Carrera Avery Fisher (2005). Su debut tuvo lugar en el Museo Metropolitano de Arte (MET) de Nueva York en 2004.

La segunda parte del concierto ya con todos los músicos en el escenario, Zukerman, Wosner, Daadi, Ferrández y Amanda Forsyth, se centró en el Quinteto para piano en Fa menor Op 34 de Johannes Brahms. Amanda Forsyth nacida en 1966 en Sudáfrica, pero viajó a Canada cuando era una niña muy pequeña. Fue en ese país donde empezó a tocar el violonchelo a la edad de tres años. Tuvo como mentor a William Pleeth en Londres y posteriormente estudió en la Julliard School con Harvey Shapiro. Es hija del compositor Malcom Forsyth. Toca un violonchelo de 1699 de Carlo Giuseppe Testore (ca 1655 – 1738).

ENGLISH

On the second day of the festival, we had again lucky to have  Pinchas Zukerman (violin) on stage, this time accompanied by Shai Wosner, piano; Yamen Saadi, violin; Sara Ferrández, viola, and Amanda Forsyth, cello and again the concert was a joy for the ears, but also for the eyes, because we can see the expressiveness of the musicians, their complicity, and how all of them enjoyed playing together with high complicity.  We could feel how they gave themselves totally to the music and certainly, the public perceived it.  

The concert opened with the Three Madrigals for violin and viola by Bohuslav Martinů (Policka, present-day Czech Republic, 1890 – Liestal, Switzerland, 1959) by Yamen Saadi (Nazareth, 1997. This young violinist is the concertmaster of the Vienna Opera Orchestra and the Viena Philharmonic Orchestra, but before she was also the concertmaster at the West-Easter Divan Orchestra (founded by Daniel Barenboim and Edward Said. In this orchestra play musicians from Middle Eastern countries (Egypt, Iran, Israel, Jordan, Lebanon, Palestine, Syria) and Spain. Saadi joined this orchestra when he was eleven years old. He has also been the concertmaster at the Israel Philharmonic Orchestra. Since July 2021 he plays a Stradivarius violin, specifically the "Lord Amherst of Hackney", made in 1734, this violin was ceded by Stephan Jansen and the Stretton Society; before this violin had previously played by Fritz Kreisler between 1936 and 1945. Saadi is one of the great young talents that we are lucky enough to be able to hear playing today and in this opportunity, we could see him in the Pau Casals’ Auditorium in Sant Salvador, accompanied by Sara Ferrández, a young violist who trained at the Reina Sofía Superior School of Music, who also won the Juventudes Musicales scholarship to study at the Humboldt Wardwell Stipendium, she also studied with Tabea Zimmermann at the Hochschule für Music Hanns Eisler and at the Kronberg Academy with Nobuko Imai. She is part of the Principality of Asturias Symphony Orchestra; likewise, in 2020, Sara Ferrábdez opened the season with the OBC (Barcelona Symphony Orchestra and National of Catalonia). She plays viola by David Tecchler (1666-1748) and his bow is by Nicolàs Maire (1800 – 1878), provided by Stephan Jansen (renowned bow expert). The name of the piece probably is the result of the love for English madrigals that the author felt. He discovered this kind of madrigal around 1920. In the opinion of Jon Henken, we can feel in this piece a mixture of polyphony and chords and also a reminiscence of Bohemian and Moravian folk music, he also said that the composition shows  "signs of Bacchic counterpoint with flowing landscapes, but where the trills, the poplars, and the arpeggios always reaffirm, sometimes loudly, a music of a beauty that is often dark but always sonorous" he adds that the finale of the work is "an exuberant mixture of hoedown and Bach invention".

Next, Pinchas Zukeman and Shai Wosner played Sonata for violin and piano no. 5 in F major Op. 24 “Spring” by Ludwig van Beethoven. Pinchas Zukerman was born in Tel Aviv in 1948, he is a violinist, but also a renowned violist and conductor. In order to make an approximation of the person he is and his way of seeing music and life, I leave you this link to an interview that La Vanguardia did with him in March 2021, highlighting three of the ideas he expresses: "The music itself It has all the elements to keep us in a good place, also in society”; "Bach is the best music for oneself"; and following a conversation with Celibidache, he told him, and he shares the idea: "... mediocrity is a poison, stay away from it!". He is a lover of pedagogy, and the use of ICT for distance learning, and always works for the development of future generations of musicians. He is director emeritus at the National Arts Center in Canada. Zukerman's violin is a Guarneri from the year 1742, the work of Giuseppe Guarnerius del Gesù (1698 – 1744), Zukerrman bought it from the heirs of Samuel Dushkin, to whom it had belonged until his death. Shai Wosner, born in Israel in 1976, studied piano with Opher Brayer and with Emmanuel Krasovsky; he also studied at the Julliard School. He has received numerous awards including a Grammy for “The Schubert Effect” recital series and previously the Avery Fisher Career Scholarship (2005). His debut took place at the Metropolitan Museum of Art (MET) in New York in 2004.

The second part of the concert with all the musicians on stage, Zukerman, Wosner, Saadi, Ferrández, and Amanda Forsyth, focused on the Piano Quintet in F minor Op 34 by Johannes Brahms. Amanda Forsyth was born in 1966 in South Africa, but she traveled to Canada when she was a very young child. It was in that country that she started playing the cello at the age of three. She was mentored by William Pleeth in London and later studied at the Julliard School with Harvey Shapiro. She is the daughter of composer Malcom Forsyth. She plays a 1699 cello by Carlo Giuseppe Testore (ca 1655 – 1738).

Ahir es va iniciar la 42a Edició del Festival Pau Casals al Vendrell, amb un concert que recull en si mateix les essències que van descriure Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals con Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell.  Entendre la música com eina de Pau, com un llegat artístic i humà, que transcendeix fronteres i temps.

Kenneth Martínez, alcalde del Vendrell i Jordi Pardo, Director de la Fundació Pau Casals

Amanda Forsyth, Shai Wosner i Pinchas Zukerman

La connexió emocional amb el públic va ser total, l'afabilitat dels intèrprets i la seva extraordinària qualitat van ser un doble motiu de satisfacció pels assitents,  a més de poder gaudir de la seva extraordinària qualitat com a musics.

El programa del concert, amb tres autors també molt estimats pel mestre, va ser dels que omplen les oïdes de bona música i el cor d’emocions. R. Shumann : Fantasiestücke Op 88. C. Saint-Saens: Trio per a piano núm. 1 en Fa major Op. 18. L. v. Beethoven: Trio per a piano en Re major Op. 70 núm. 1 “Fantasma”.

El concert va ser enregistrat i serà transmet en diferit més endavant.

El festival va néixer de l’impuls de la societat civil, en concret de l’Associació Musical Pau Casals,  avui, de la mà de l’Ajuntament del Vendrell, de l’Auditori Pau Casals, amb la col·laboració de la Fundació Pau Casals i  dels Amics de l’Orgue del Vendrell, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona, Consell Comarcal del Baix Penedès Institut Català de les Empreses Culturals, i dels mitjans de comunicació: CatMúsica, Canal 33, TV3, RTVEl  Vendrell, Onda Cero, i empreses com Optimus, GMAuditor, Fundació Privada Mútua Catalana, Policlínica del Vendrell, Autocars del Penedès i Jané Ventura (vins i caves des del 1914) que ahir mateix va oferir als assistents una copa de cava en acabar el concert.

En aquest enllaç us podeu descarregar el programa del festival

Castellano

Ayer tuvo lugar el concierto inaugural de la 42ª edición del Festival Pau Casals del Vendrell. El acto fue presentado por Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals i por Kenneth Martínez,  alcalde del Vendrell, ambos pusieron de relieve el valor de la música tal como la entendia el maestro, en sus facetas artísticas pero sobretodo humanísticas; y en el hecho que ese legado transciende fronteras y tiempo. 

Este año se celebra también el 50º del fallecimiento de Pau Casals, y se ha querido contar con la participación de intérpretes que hayan tenido relación con el maestro. Asi se ha iniciado el Festival con Pinchas Zukerman, que conoció al maestro cuanto este estraordinario violinista tenia 11 años y que, tal como explicó al acabar el concierto tuvo el placer de poder escuchar al maestro explicar aspectos relacionados con la música.  Le acompañavan Shai Wosner (piano) y Amanda Forsyth (violonchelo), los tres conforman el Trio Zukerman, aclamado y reconocido internacionalmente, por su gran calidad, a lo que hay que añadir su afabilidad; su conexión con el público asistente fue extraordinaria. 

Pinchas Zukerman en honor al maestro pidio a Amanda Forsyth que interpretara un movimiento de Bach, en solitario, de una de sus suites. El afecto,  el reconocimiento y la admiración hacia la figura de Pablo Casals (él lo conoció siempre como Pablo) no podían quedr mejor reflejados.

El programa del concierto además de llenar el auditorio con buena música lleno el corazón del público con intensas emociones:  R. Shumann : Fantasiestücke Op 88. C. Saint-Saens: Trío para piano núm. 1 en Fa mayor Op. 18. L. v. Beethoven: Trío para piano en Re mayor Op. 70 núm. 1 “Fantasma”.El concierto fue grabado y será transmitido en diferido más adelante.

El festival nació del impulso de la sociedad civil, en concreto de la Asociación Musical Pau Casals, hoy, de la mano del Ayuntamiento de El Vendrell, del Auditori Pau Casals, con la colaboración de la Fundación Pau Casals y de los Amigos del Órgano de El Vendrell, con el apoyo de la Generalidad de Cataluña, Diputación de Tarragona, Consejo Comarcal del Baix Penedès Instituto Catalán de las Empresas Culturales, y de los medios de comunicación: CatMúsica, Canal 33, TV3, RTVEl Vendrell, Onda Cero, y empresas como Optimus, GMAuditor, Fundación Privada Mútua Catalana, Policlínica de El Vendrell, Autocares del Penedès y Jané Ventura (vinos y cavas desde 1914) que ayer mismo ofreció a los asistentes una copa de cava al acabar el concierto.

English

Yesterday at the Auditorio Pau Casals del Vendrell was the opening concert of the 42^nd Edition of the Festival Pau Casals at El Vendrell.

The act was presented by Jordi Pardo, director of the Fundació Pau Casals, and by Kenneth Martínez, mayor of Vendrell, both highlighted the value of music as the maestro understood it, in its artistic values but above all humanistic facets; a legacy that transcends borders and time.

This year is also the 50th anniversary of the death of Pau Casals, and they wanted to have the participation of interpreters who had a relationship with the maestro. This is how the Festival began with Pinchas Zukerman, who met the maestro when this extraordinary violinist was 11 years old and who, as he explained at the end of the concert, had the pleasure of listening to the maestro explain aspects related to music. He was accompanied by Shai Wosner (piano) and Amanda Forsyth (cello), the three make up the Zukerman Trio, internationally acclaimed and recognized for its great quality, to which must be added their affability; his connection with the audience was extraordinary.

To remember the maestro, and to honour his figure, Pinchas Zukerman asked Amanda Forsyth to interpret a Bach movement, solo, from one of his suites. The affection, recognition, and admiration for the figure of Pablo Casals (he always knew him as Pablo) could not be better reflected.

The concert program, in addition to filling the auditorium with good music, filled the audience's hearts with intense emotions: R. Shumann: Fantasiestücke Op 88. C. Saint-Saens: Piano Trio no. 1 in F major Op. 18. L. v. Beethoven: Piano Trio in D Major Op. 70 no. 1 "Ghost". The concert was recorded and will be broadcast later.

The festival was born from the impulse of civil society, specifically the Pau Casals Musical Association, today, hand in hand with the El Vendrell City Council, the Pau Casals Auditorium, with the collaboration of the Pau Casals Foundation and the Friends of the Organ of El Vendrell, with the support of the Generalitat of Catalonia, the Tarragona Provincial Council, the Baix Penedès Regional Council, the Catalan Institute of Cultural Companies, and the media: CatMúsica, Canal 33, TV3, RTVEl Vendrell, Onda Cero, and companies such as Optimus, GMAuditor, Fundación Privada Mútua Catalana, Policlínica de El Vendrell, Autocares del Penedès and Jané Ventura (wines and cavas since 1914) who yesterday offered those attending a glass of cava at the end of the concert.