Per a Rudi [Rudolf Serkin]
(FIMPC 2025 – IX)

Dissabte, 19 de juliol de 2025
9è Concert
Auditori Pau Casals
El Vendrell

---

Enlace versión en castellano

Link English version

Crònica del concert

El format escollit pel concert va ser estructurar-lo en un quartet, un trio i un quintet de manera que es plantejava com a un concert de diversos grups de cambra. Cada grup estava encapçalat per un consagrat intèrpret: Jonathan Brown, viola; Alexander Lonquich, piano i Erica Wise violoncel, acompanyats per solistes del Festival Pau Casals.

Quant al resultat va ser: sublim, excels i grandiós

Quartet Casals

Jonathan Brown, viola
Vera Martínez Mehner, violí
Abel Tomàs, violí
Arnau Tomàs, violoncel

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Divertimento en Fa major KV 138
Allegro

Franz Schubert (1797 - 1828)
Quartet en Mi bemoll major, Núm. 10 D 87
Allegro

Compartit a YouTube el 22 de gener del 2013
per Fundación Juan March

---

Primera agrupació, format quartet de corda:

Jonathan Brown (1974), viola
Va iniciar els seus estudis als quatre anys. Va estudiar amb Heidi Castleman, Martha Strongin Katz i Victoria Chiang. Es va diplomar a la Juilliard Shool de Nova York amb Karen Tuttle. Posteriorment va continuar els seus estudis a la Universitat Mozarteum a Salzburg amb Thomas Riebl i Veronika Hagen. Va formar part del Quartet Casals de 2002 fins a 2024. Professor de viola i música de cambra a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), també ha sigut professor assistent de viola a l’Escola Reina Sofía i des de juliol de 2024 és professor al Conservatori de Música de la Escola Colburn de Los Angeles (el concert que trobareu a l'enllaç comença al minut 22 del vídeo).

Jakob Kammerlander (2000), violí
Llicenciatura a la Universitat de Música de Lübeck amb el professor Heime Müller; Màster a la Universitat de Música, Teatre i Mitjans de Comunicació de Hannover, amb la professora Elisabeth Kufferath. Classes magistrals amb Heime Müller i Ingolf Turbau. Premis: ”Jugend musiziert” (2019). El 2021 va ser admès a la Fundació Nacional Alemanya i el 2024 Becari en Musetica (en el quartet).

Sebastian Gwilt,violí (també toca el piano).
Va estudiar a la Hochschule für Musik und Tanz Köln, Colonia.

Miquel Garcia (1997), violoncel
Va estudiar al Conservatori Kononklijk de La Haia i al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París, amb Michel Strauss (1951) i Raphaël Pidoux (1967) i a la Hochschule für Musik Basel amb Rafael Rosenfeld (1973); amb Anton Kernjiak (música de cambra) i amb Petr Skalka (pràctica amb base històrica). L’interès per la interpretació amb perspectiva històrica el va portar a formar part de la Orquestra de Cambra de Basilea; ha tocat sota la batuta de Giovanni Antonini (1965) i Heinz Holliger (1939). Forma part del Duo Matilde Salvador i Segarra[*] , amb Élise Hiron (piano i viola) sorgit sota la direcció del professor Rafael Rosenfeld (1973).
El seu violoncel és un Jean-Baptiste Vuillaume, cedit per un mecenes anònim.

Programa;
Joseph Haydn (1732 - 1809).
Quartet en Re major. Op.76. Núm. 5

[*]Matilde Salvador Segarra (1918 – 2007) va ser compositora i pintora. Va ser la primera dona a estrenar una òpera al Gran Teatre del Liceu, Vinetea”, va ser el 17 de gener de 1974. L’any 1943 havia estrenat una òpera bufa “La filla del rei Barbut” al Teatre Principal de Castelló, que es fa escenificar amb marionetes.També va composar "La marxa de la ciutat".

Erica Wise


Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Sonata Núm. 2 en Re menor, BWV1008
I - Prelude

Compartit a YouTube el 7 de setembre de 2023
per Erica Wise Tema

---

Segona agrupació, format trio.

Erica Wise, violoncel
Wise va fer un viatge d’anada i de tornana a la música, perquè amb vint-i-sis anys, quan ja duia un gran bagatge musical, va optar per fer un Doctorat en Medicina a la Universitat Sant Louis de Washington, passats quatre anys va tornar a la música perquè és on residia la seva passió. Va estudiar música a l’Institut Peabody de la Universitat Johns Hopkins i un màster al Conservatori de Nova Anglaterra. Wise va obtenir la beca Harriet Hale Woolley de la Fondation des Etats-Unis (París) i va guanyar el Concurs Nakamichi de violoncel.

És una enamorada de la música de cambra i a la vegada de la música contemporània, de fet és membre fundador de FUNKTION, conjunt de cambra per música contemporània

Ha actuat sota la batuta de Michael Tilson Thomas i Seiji Ozawa, entre d’altres. És assessora artística de “Da Camera” i és co-directora artística de Musethica España. Ha sigut professora a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. És una col·laboradora habitual del Festival Pau Casals del Vendrell.

Pau Fernández Benlloch (1998), piano
És professor de piano a l’Escola de Música Zakhar Bron de Zürich des de 2022 on dona clases en alemany, anglès i espanyol. Va estudiar a València i Madrid amb Ignacio Millán (1980), Rafael Salinas, Nino Kereselidze (1959) i Denis Lossev (1974). Va continuar els estudis a l’Acadèmia Sibelius de Helsinski (Finlàndia) on es va graduar amb honors. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Música i Dansa de Colonia amb Claudio Martínez Mehner (1970) i Nina Tichman (1949). També va completar la seva formació a la Universitat de Basilea i a la Schola Cantorum Basiliensis de nou amb Claudio Martínez Menher, amb Anton Kernjak i Edoardo Torbianelli.

Leonard Fu (1997), violí

Excel·lent comprensió del so i la estructura
Harald Eggebrecht
(Crític musical alemany)

Diploma d’Artista’23 (Juilliard). Als cinc anys va començar a estudiar piano i als set violí. Va iniciar els seus estudis a Alemanya amb Lara Lev i Tanja Becker-Bender (1978). Es va llicenciar i va obtenir un màster al Conservatori de Nova Anglaterra amb Donald Weilerstein (1940) i posteriorment va estudiar a la Juilliard de nou amb Weilerstein i amb Catherine Cho. Més endavant va cursar formació, amb el suport de la Fundació Gingko, a l’Acadèmia Kronberg, amb Antje Weithass (1966). Va ser professor assistent de Weilerstein al Conservatori Nacional de Nova Anglatera i de Cho a Juilliard. A més d’intèrpret amb ja una consagrada carrera com a músic de cambra, és compositor amb diversos guardons. L’any 2013 va obtenir el primer premi al Jugend Musiziert a Erlangen (Alemanya; categories violí i trio amb piano). L’any 2014 va obtenir també el Gran Premi, a més de dos premis especials, al concurs TONALi14 (Hamburg).
El seu instrument és un “Lorenzo Storioni, Cremona, 1781”, cedit per la Deutsche Stiftung Musikleben.

Programa
Fèlix Mendelssohn (1809 - 1847).
Trio per a piano, violí i violoncel núm. 2 Op. 66

Alexander Lonquich


Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Concert per a piano núm. 4,, en Sol major Op. 58
Allegro moderato
Andante con moto
Rondò: Vivace

Compartit a YouTube el 23 de novembre de 2021
per Intermezzo
Concert enregistrat a Florència, durant el confinament COVID

---

Tercera agrupació: format quintet

Alexander Lonquich (1960), piano

Despertant una onada d’entusiasme, Lonquich difon l’alegria de fer música i anima a la màxima concentració
Die Welt, 2016

És solista, músic de cambra i director. Ha participat en nombrosos i reconeguts festivals com el de Salzburg, el de Schleswig-Holstein, el Kissinger Sommer, el de Lucerna, el d’Edimburg, entre molts d’altres. Ha actuat i dirigit la Camerata de Salzburg, l’Orchestra dels Champs-Elyssées, la Frankfurt Sinfonieorchester, l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, entre moltes altres. Com a solista ha actuat amb la Filharmònica de Viena, la Filharmònica de Luxemburg, la Filharmònica del Teatre de La Scala de Milán, de nou entre moltes altres. Quant a la seva faceta de músic de cambra col·labora sovint amb músics com ara Nicolas Altstaedt (1982), Christian Tetzlaff (1966) , o Carolin Widman (1976) –amb qui va enregistrar un CD dedicat a obres de Schubert– entre molts altres. Els seus enregistraments han obtingut nombrosos premis com ara el Diapasó d’Or o el Premi Edison. Ha enregistrat música de Mozart, Schumann, Gabriel Fauré, Maurice Ravel, però també de Gideon Lewensohn (1954).

Çieğdem Tunçelli (1999), violí
Va començar els seus estudis als cinc anys amb Tina Strinning (1960) al Conservatori de Lausana, ciutat on va néixer. El 2012 va ingressar a la secció preuniversitària amb François Sochard (1979). Va iniciar la seva llicenciatura el 2015 a l’Haute École de Musique de Lausanne on es va graduar amb honors. Posteriorment va ingressar a la Hochschule für Musik “Hans Eisler”. Ha seguit màster classes amb Shmuel Ashkenazy (1941), Vadim Gluzman (1973), el Quartet Ysaÿe (1984) o el Quartet Aviv (1997).Cal destacar les seves actuacions al Verbier Festival i el fet de ser membre de la Verbier Festival Chamber Orchestra dirigida per Gábor Takács-Nagy (1956). Ha guanyat diversos premis, com ara el Swiss Youth Music Competition. També es troba implicada en obres socials relacionades amb la música a través de Musethica, entitat que pretén fer arribar la música a persones i comunitats desafavorides.

Andreas Siles-Mellinger (1998), violí
Es va iniciar a la música als vuit anys, fent els seus primers estudis a l’Institut Laredo. Als 13 anys va marxar a Àustria per continuar els seus estudis a Viena i a Salzburg. El postgrau els desenvolupa a la Universitat Mozarteum. Entre les seves experiències està haver tocat amb la Orquesta del Encuentro creada per Gustavo Dudamel. Pocs mesos abans de participar al Festival Pau Casals, el 26 de maig de 2025, Andreas Siles-Mellinger va tocar en una presentació, amb motiu de l’Exposició Universal d’Osaka (Japó), un violí que pertanyia a Wolfgang Amadeus Mozart; ho va fer com a concertino de l’Orquestra Mozarteum, el concert es va celebrar al Pavelló d’Àustria. L’instrument és un “Pietro Antonio dalla Costa”, Treviso, 1764. La peça que va interpretar va ser la Serenata en Do, K 648 , “Ganz kleine Nachtmusik” que va ser descoberta el passat 2024.

Kwan Hon Gordon Lau (1999), viola
Es va graduar a la Hochschule für Musik Hanss Eisler de Berlín. Cursa el seu Màster en viola a la Hoschschule für Musik und Darstellende Kunst amb Tabea Zimmermann (1966), amb qui ja havia cursat la carrera. Ha cursat classes magistrals amb Nobuko Imai (1943), Mils Mönkemeyer (1978), Lars Anders Tomter (1959) entre d’altres. També ha cursat estudis amb Johanna Staemmler (1987). Ha estat convidat a festivals com els de l’Acadèmia Seiji Ozawa (1935 – 2024) a Suïssa, al de Zermatt o al Festival Menuhin a Gstaad, entre d’altres. Ha estat becari de “Villa Música” de Renània-Palatinat el 2019-2020. Va obtenir el premi "Star of Vila Musica" 2023. També a format part del Cor Infantil de Hong Kong. L’any 2020 va participar amb el seu germà al programa “Hope@Home” de ARTE tv, amb gran èxit.

Mar Gimferrer (2002), violoncel
Va començar a tocar el violoncel als set anys al IEA Oriol Martorell (Barcelona) on es va graduar amb el Premi d’Honor. Entre 2019 i 2022 va estudiar amb Beatriz Blanco (1987) a Vorarlberger Ladeskonservatorium (Conservatori Estatal de Voralberg, Àustria). També ha estudiat amb Thomas Grossenbacher a Zürich. Ha rebut classes magistrals de Guillaume Sutre (1969), i Troels Svane (1967), entre d’altres. Va obtenir el tercer premi al Concurs Internacional Popper a Hungria i el primer premi al Solistenwettbewerb d’Àustria, al Pjetër Gaci al Galimusiz i al Concurs de Talens Musicals del BBVA. Es becaria de la Rahn Kulturfonds. Ha tocat junt a músics com ara Julia Fischer (1983), Mils Mönkemeyer (1978), Maria Włoszczowska (1991), Nora Chastain (1961) o Jonathan Brown (1974).

Programa
Antonin Dvořák (1841 – 1904).
Quintet per a piano i cordes en La major. Op. 81.

El títol del concert

Per a Rudi [Rudolf Serkin]

Serkin va ser un músic complert que va destacar en música solista, en música de cambra i en concerts.
Jacob Stockinger (aka: The Ear)

Jacob Stockinger, és doctor en literatura francesa moderna i historia cultural per la Universitat de Lawrence i la Universitat de Wisconsin-Madison. Durant prop de trenta anys va ser reporter, escriptor d'art i editor als diaris The Capital Times i Wisconsin State Journal. Professor de periodisme a la Universitat Wisconsin-Madison; publica des de l’any 2009 un blog sobre música amb el títol “The Well-Tempered Ear” (L'oida ben temperada).

Serkin i Casals

Concert Nacions Unides 1971

Pau Casals (1876 - 1973), director
Rudolf Serkin (1903 - 1991), piano
Mieczyslaw Horszowski (1892 - 1993), piano
Eugène Istomin /1925 - 2003), piano

Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Triple Concert BWV 1064

Compartit a YouTube el 27 de març de 2016
per hellene

---

El 1951 Pau Casals va comptar amb Rudolf Serkin al Festival Casasls.
Es poden trobar a la venda els enregistraments fets en directe al Festival de Perpignan de 1951, i en concret al volum II es pot sentir al piano Serkin, a Isaac Stern al violí, a Erica Morini, també al violí, a John Wummer a la flauta i al propi Casals al violoncel, qui a més dirigia l’orquestra del Festival de Perpignan. També es pot sentir a Serkin i Casals a l’enregistrament de les obres completes de Beethoven per a piano y violoncel (1951-1953).

Així mateix, al web de Festival de Marlboro es diu que Casals va participar el 1960, gràcies en gran mesura a la relació amb Alexander “Sasha” Scheneider, i que Casals va passar dues setmanes al festival. També indica que, per a Serkin, Casals tenia quelcom únic, musicalment parlant (a més de la seva qualitat humana), que podia aportar als joves i excepcionals intèrprets que participaven al festival. Altre cosa que inclou és el fet que l’arribada de Casals ho va canviar tot, i ho diu perquè el Festival de Marlboro havia tingut al llarg de la seva història un impacte més aviat local i l’arribada de Casals el va catapultar fent que visitants d’arreu volguessin assistir-hi. Casals tenia 84 anys. Va participar dotze estius i va declarar que el Festival de Marlboro era el temple de la música.

Rudolf Serkin (1903 - 1991)
Orquestra del Festival de Marlboro
Alexander Schneider (1908 - 1993)

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Concert per a piano núm. 12 K 414
I - Allegro
II - Andante
III Allegretto
Enregistrament de 1956

Compartit a YouTube el 9 de maig de 2013
per incontrariu motu

---

El Festival de Marlboro va ser fundat l’any 1951 per Rudolf Serkin (1903 – 1991), Adolf Busch (1891 - 1952), Hermann Busch (1897 - 1975), Marcel Moyse (1889 - 1984), Blanche Moyse, nacuda Honegger (1909 - 2011) i Louis Moyse (1912 - 2007). Serkin va ser el director artístic del festival fins 1991, any en que va morir.

El Festival de Marlboro responia a la visió que tenia Serkin i al convenciment que un estatge de dos mesos per tocar música de cambra podria aportar als joves participants formació musical i formació per la vida. Al web del festival es recull aquest text sobre aquesta opció que plantejava Serkin:

La música de cambra proporciona tots els elements necessaris per l’èxit de les relacions personals i musicals: cal aprendre la partitura, no només la teva part, cal aprendre a escoltar i transigir; cal unir moltes veus a una sola.

La influència del Festival de Marlboro a la música de cambra dels Estats Units es pot palesar consultant els arxius, però també en veure grups de cambra que han sorgit del festival, com ara el Quartet de Corda Guarneri (1964 - 2009), compost per Arnold Steinhardt (1937), violí; John Dalley (1935), violí; Michael Tree (1934 – 2018), viola; David Soyer (1923 – 2010), violoncel a qui va substituir l’any 2001 el seu alumne Peter Wiley (1955); (tanmateix Soyer va participar en un concert d’acomiadament del grup el 2009; va tornar per interpretar un quintet de Schubert al Museu Metropolità d’Art de New York); o per la quantitat de participants del Festival de Marlboro que han format part dels més destacats grups de cambra del seglo XX - XXI, com ara el Trio Beaux Arts: Menahem Pressler (1923 – 2023), piano; Daniel Guilet (1899 – 1990), violí i Bernard Greenhouse (1916 – 2011), violoncel; els quals van estar actius entre 1955 i 2008; o el Kalichstein-Laredo-Robinson (Josep Kalichstein (1946-2022), piano; Jaime Laredo (1941), violí i Sharon Robinson (1949), violoncel).

Rudolf Serkin (1903 - 1991), piano

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827)
Sonata per a piano núm. 1 en Fa menor, Op 2
I - Allegro
II - Adagio
III - Menuetto. Allegretto
IV - prestissimo

Compartit a YouTube el 26 de juliol de 2022
per Lucy McDonald

---

Rudolf Serkin

De Serkin tothom destacava la seva severitat, sobrietat i sentit de la responsabilitat. Dins la seva concepció de la música, l’intèrpret ha de posar-se al servei del compositor, en servir honestament allò que volia el compositor.

En la seva maduresa (anys seixanta) va optar per limitar el seu repertori al que es sol definir com cànon germànic o austro-germànic, perquè era el que millor s’adaptava a la seva manera de ser, però en la seva joventut va tenir un repertori més ampli, de fet els seus enregistraments van de Johann Sebastian Bach (1685 – 1750), a Max Reger (1873 – 1916) o Serge Prokofiev (1891 – 1953).

Es parla de cànon en relació a un repertori que es considera legitimat per raons crítiques e ideològiques dins un context cultural determinat, molt especialment en el de la cultura occidental. William Weber ens parla de tres tipus de cànon: l’erudit (procedeix dels antic tractats de música, encara té pes quant a temes com l’harmonia i el contrapunt) , el pedagògic (per l’ensenyament de la música, podem dir que arrenca del segle XVI, reforça normes tradicionals de la formació musical tot i que es produeix també una renovació del repertori per fer aquest ensenyament), i el de repertori (lligat al valor que se li dona a la música tant com avalor crític com a valor ideològic). Es vulgui o no cada cànon reflexa la forma de veure les coses per part de qui ho estableix. Enllaç per saber més sobre els cànons

The Kennedy Center ens diu a l'apartat dedicat a Serkin, que va néixer a la ciutat d’Eger a Bohemia (avui Cheb a la República Txeca). Els seus pares eren jueus russos que havien fugit dels pogroms (de les matances), es deien Mordko i Augusta, Serkin tenia altres sis germans.

Rudolf Serkin va ser un nen prodigi que tocava el piano als quatre anys i ja llegia partitures. Va ser Alfred Gruenfeld (1852 – 1924) qui, tot just en haver-lo sentit tocar, va recomenar als pares de Serkin que el portessin a estudiar amb Richard Robert (1861-1924) a Viena. Va tenir com a professor de composició a Joseph Marx (1882 - 1964) i Arnold Schönberg (1874 - 1951).

Al dotze anys va fer el seu debut amb orquestra, com artista convidat de la Simfònica de Viena. Al disset anys va iniciar la seva carrera com a solista i amb orquestres de cambra.

Va actuar als Estats Units per primer cop el 1935 al Festival Coolidge de Washington D. C. juntament amb el violinista Adolf Busch (1891 – 1952), qui amb el pas del temps va acabar per esdevenir el seu sogre. L’any següent va començar la seva carrera com a solista amb la Filharmònica de Nova York sota la direcció d’Arturo Toscanini (1867 - 1957), amb gran èxit. El 1937 va oferir el seu primer recital al Carnegie Hall de Nova York.

L’any 1939 aconsegueix la ciutadania americana. Es va establir a Filadèlfia i va esdevenir cap del departament de piano de l’Institut de Música Curtis, el 1968 passarà a ser director d’aquest institut. Va mantenir una llarga relació amb la Filharmònica de Nova York ( la més antiga gran orquestra simfònica als Estats Units) fins el punt que aquesta li va nomenar membre honorari de la Societat Simfònica de Nova York. (En origen es deia Societat Filharmònica de Nova York i va ser fundada el 1842, es va fusionar amb la Simfònica de Nova York el 1928).

És va casar amb Irene Busch, i van tenir set fills, d'ells Peter Serkin (1947 - 2020) esdevindria també un reconegut pianista. Rudolf Serkin va morir l'any 1991.

Rudolf Serkin (1903 - 1991), piano
Peter Serkin (1947 - 2020), piano
Orquestra del Festival de Marlboro
Alexander Schneider (1908 - 1993)
Enregistrament 1963

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791)
Concert núm. 10 K 365 per a dos pianos
I - Allegro
II - Andante
III - Rondo: Allegro

Compartit a YouTube el 7 de setembre de 2014
per musicisgoodforyou

---

Premis

Li van atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat el 1963, durant el mandat (1963 – 1969) de Lyndon B. Johnson (1908 – 1973). Així mateix, Serkin va rebre el 1981 un dels reconeixements del Kennedy Center Honors.

Serkin va guanyar un Grammy l’any 1984 per la Millor Interpretació de Música de Cambra per la Sonata per a Violoncel i Piano en Mi menor Op. 38 i per la Sonata en Fa, Op. 99 de Johannes Brahms. Aquell mateix any havia estat nominat també pel premi al Millor Intèrpret Solista de Música Clàssica pel àlbum del Concert per a piano Núm. 3 en Do menor Op. 37 de Ludwig van Beethoven. En total va ser nominat 11 vegades als premis Grammy.

El cinema i la música de Serkin

Tres pel·lícules van utilitzar interpretacions de Serkin a les seves bandes sonores. Així mateix apareix a un Especial que li van dedicar a la TV amb motiu del seu 75è aniversari.

Discografia

En total constan realitzats 176 àlbums a més d'haver-se fet 255 compilacions d'interpretacions realitzades per Rudolf Serkin. El primer àlbum el va enregistrar el 1932 amb Adolf Busch; contenia la Sonata en Sol major, Op. 78 de Brahms.

María Dolores García Martínez
esguarddedona