Paolo Ucello. (c 1397 - 1475) 



Abans que  a ningú  que no conegui aquests quadres se li pinti un somriure a la boca veient els dracs que va pintar Ucello, vull deixar clar que es tracta d'un gran artista del "Quattrocento", qui a més de pintor també va ser mestre de mosaics i un dibuixant meticulós, analític, interessat en la reconstrucció de l'espai tridimensional i en l'aplicació de la perspectiva a la pintura, fins el punt que  els seus estudis sobre la perspectiva van ser un referent per autors com a Leonardo da Vinci o Albert Durero. També va realitzar una cerca continuada de la puresa de les formes i de l'expressió. A més a més la seva obra té un punt de fantasia que la fa propera als nostres temps. D'altre costat  el seu interès per la utilització de la geometria ha fet que, alguns estudiosos, el considerin un antecedent del cubisme.    Dit tot lo qual podem somriure amb complicitat i admiració cap a la seva obra.

1435 - Tempera sobre fusta - 52 x 90 cm. Musseu Jacquemart-André París

Enllaç per veure el quadre en mida més gran. 

La primera de les pintures que tenen com a tema l'escena de Sant Jordi, el Drac i la Princesa pintada per Paolo Ucello és de la mateixa època que la de Bernat Martorell, (1435) però la visió dels autors divergeix en alguns aspectes.

En aquest quadre el drac és una mena de llangardaix amb unes cames de darrere  que semblen humanes però que acaben en potes de lleó; d'altre costat les ales  semblen un afegit mecànic més que una obra de la natura .

El rostre sembla emmarcat per pèl - com una melena de lleó molt curteta-  amb unes orelles de felí i una llengua de serp, però amb tres puntes. A la boca unes dents quadrades amb dos ullals superiors i inferiors. El nas té una protuberància ganxuda, un aspecte que comparteix amb el quadre de Bernat Martorell.

El cos sembla dividit en dos just  a la part posterior. La part superior  acaba en una llarga cua  que recorda el cos d'una serp (la cua de fet té forma de tirabuixó) i la part inferior  mostra glutis, cuixa, cama i unes potes de felí. A més  no té braços, cosa que crea la sensació que l'equilibri del drac no és gens bo; camina sobre les dues cames/potes del darrere (com si fos un humà) i a la vegada té un cos que s'inclina cap a endavant, així que fa tota la fila que en qualsevol moment, per intentar córrer, acabarà ensopegant i rodant per terra.

Comparteix amb el drac de Bernat Martorell els adornaments en forma de rodona, una per cada secció de l'ala, tot i que sense la coloració. El drac de Ucello és de color predominantment verd i groguenc.  

Per accentuar la idea d'ésser ferotge i perillós el drac és més alta que el cavall de Sant Jordi. 

Ucello, tal com comentava al principi,  experimentava amb la perspectiva i sentia també molt interès per la llum,  però aquest quadre encara no mostra tot el domini tècnic que va aconseguir en peces com "La Batalla de Sant Romà" o la "Història de la profanació de la sagrada forma" però resulta molt interessant perquè utilitza una visió aèria del paisatge per poder construir la perspectiva.

---

1470 - Oli sobre tela - 55,6 x 74,2 cm. National Gallery Londres

Enllaç per poder veure en gran tamany la imatge:

La segona obra mostra el drac en un equilibri quasi impossible degut sobretot a la posició de les potes. Així que sembla mentida que pugui mantenir-se de peu. 

Ucello opta de nou pel verd per pintar el drac, però aquest cop les ales apareixen ornades amb cercles de colors que són blancs i blaus en la part del dors  i vermells i blaus en la part del revés o interior. Repeteix també el concepte de la boca, el nas ganxut i la cua llarga  que recorda una serp.  Les orelles, però, són diferents i  tenen una posició que recorda les banyes d'un bou.

La mirada del drac és trist, i donat que la princesa el porta lligat pel coll -l'escena és la barreja de dos moments diferents de la llegenda, segons la qual el cavaller fereix el drac i la princesa el portarà fins els poble lligat amb el seu cinto-  sembla que el cavaller estigui atacant un animal domesticat que està passejant la princesa.

El quadre és tot un joc de perspectives i d'elements geomètrics.

Subjugant resulta veure com Ucello ha construït la unió entre les copes dels arbres i uns núvols negres circulars com les copes i un immens núvol blanc, també circular,  amb el cor central d'un to fosc; aquest núvol blanc és l'inici d'una diagonal que es dibuixa amb la llança del cavaller que a la vegada entra per un dels forats del nas del drac.

Els núvols semblen seguir el cavaller i donen una altre perspectiva de profunditat diferent a la que crea la posició del cavall.  Per molts estudiosos els núvols són una representació del suport diví a la vegada que un element tècnic que posa èmfasi a l'atac de Sant Jordi, un atac que es produeix en posició perpendicular al cap del drac. (Cosa que es fa molt visible gràcies a la diagonal creada amb el nas, la llança i el centre del núvol blanc).

En contrast amb els núvols rodons i totalment fantasiosos,  l'herba que creix a  terra ho fa en figures rectangulars o quadrangulars, la qual cosa, com bé sap qui tingui una mica de jardí o un hort, no es gens real, llevat intervenció de l'ésser humà. Però com ja he comentat abans, a Ucello li agradava experimentar amb la geometria.

Segur que també us crida l'atenció el fet que el cos de la princesa es mostra en una posició de semi gir cap a l'espectador, mentre que el cap l'ha pintat totalment de perfil.  Si us fixeu en el primer quadre la princesa està perfectament de perfil, en canvi ara, el pintor ha jugat a mostrar-nos el cos en una posició que li permet crear més profunditat. (La realitat mai va ser un límit per a Ucello).

Tot i que no hi hagi dracs en aquests quadres que segueixen, crec que és interessant poder gaudir del joc de perspectives que és troben presents en ell i per la properia que molts autors del segle XX van sentir amb les obres d'aquest autor. 

1435/1455 - Batalla de Sant Romà - 320 x 182 cm. G. Ufizzi Florència

Ucello va ser un autor que  el pas dels anys no va fer oblidar i que a més, a principis del segle XX,  va tenir un fort reconeixement; especialment entre els surrealistes, els quals es van sentir molt atrets per la seva obra.

Si observem una de les seves obres clau, la "Batalla de Sant Romà", els colors i  les formes podríem creure que és una obra del segle XX.  En canvi es tracta d'una de les pintures més importants del Renaixement. Aquests dos quadres formen part d'un tríptic i cada part es troba en un museu diferent. Cada peça representa un moment diferent de la batalla.

La Batalla de Sant Romà 1455 aprox. 317 x 182 cm. Museu del Louvre (Paris)

Paolo Ucello va nèixer el 1397 a Pratovecchio, actual Itàlia i va morir a Florència el 1475.  El seu nom era  Paolo de Dono. Ucello esdevé el seu nom pel seu amor pels ocells. 
Seguint els personatges, l'esquema i el tipus d'obra realitzada per Ucello, l'il•lustrador George Worsley Adamson va publicar l'any 1961  un disseny còmic de com hagués pogut ser el mateix quadre cinc minuts després del que va pintar Ucello; en ell Sant Jordi aixeca l'herba -com si fos una catifa- i la princesa escombra el cos mort del drac a sota.

George Worsley Adamson  Publicat el 6 de novembre de 1961 Calendari Punch 1962

Andy Wharhol 1980 - 1984

Presentat el passat divendres, és un apropament als inicis del conreu de la vinya i l'elaboració del vi al Penedès, escrit per Georgina Castells i Sergi Segura, pensat pels infants i pels qui vulguin una primera introducció en el coneixement de com i quan va començar la viticultura en temps dels Ibers.


L'acció es situa a  "La Font de la Canya", un jaciment arqueològic que ha posat en evidència la viticultura preromana al Penedès


A l'acte van participar també Mireia Sabaté de la Cooperativa ArqueoVitis i Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la Junta de l'IEP.

El llibre ha estat editat per l'IEP amb el patrocini principal de la Fundació Privada Mútua Catalana, també de l'Ajuntament de Banyeres del Penedès, d'en Cèsar Herráiz i Pujol, de l'Ajuntament d'Avinyonet del Penedès, de la Finca " La Gramanosa" 


La idea d'editar el llibre va partir de les cooperatives Actua i ArqueoVitis.

RTV Vilafranca va cobrir la notícia, de la qual han fet aquest resum:

Divendres 28 d'abril 2017
Cubelles
Sala d'Actes de la Parròquia de Santa Maria
7 de la tarda
Entrada lliure.

A càrrec de Ramon Arnabat i Mata (Professor d'Història de la URV, membre de l'IEP).

Ramon Arnabat va ser, com expert en història, un dels ponents que va defensar al Parlament de Catalunya la creació de la Vegueria Penedès el passat 10 d'octubre,


L'acte forma part de la 42ena Setmana Cultural de Cubelles.
Organitzat per l'IEP  i el Grup d'Estudis Cubellencs "Amics del Castell".

És un projecte pensat per facilitar el coneixement de l'antic recorregut que unia les vinyes del Penedès amb les platges del Garrraf.

Una via comercial que ja feien servi els roman per fer arribar els vins del Penedès arreu dels seus territoris.

Aquesta "Carretera del Vi" és l'única "Wine Road"  o "Wine Route"  a tot l'Estat espanyol.



A càrrec de:

Josep Pelegrín  (Millor Sumiller España 2016)
Xavier Esteve (Arqueoleg i historiador

Diumenge 30 d'abril 2017
Sant Benet del Bages
Fundació Alicia a Manresa - Fira Alicia't
11.15 del matí.


Enllaços complementaris de Wine Roads o Wine Routes d'arreu del món:
Wine Road 
Wine Route SouthAfrica
Alsace Wine Route
La Route des Vins Brome-Missiquoi
Wine Road Frederickburg
Wine Country Ontario
Napa Walley Winery Road Map
Wine Road of Plesivica (Croacia)
Südtiroler WeinstraBe
Hermanus Wine Route R320 (Sud-Àfrica)
Willamette Valley (Oregon - EUA)

Reus,
Divendres 28 d'abril
Dissabte  29 d'abril
Diumenge 30 d'abril
Plaça d'Evarist Fàbregas i Centre de Lectura de Reus

Entrada Lliure
Programa

Avui quan parlem de dracs tenim una imatge prou definida que s'ha anat construint al llarg dels segles, però quan va néixer la llegenda de Sant Jordi aquesta idea clara i definida no existia, així que els pintors que volien representar escenes amb el Drac havien d'imaginar quina mena d'ésser temible podia ser i quin aspecte físic podia tenir.

Pot ser us podria agradar fer un petit passeig per algunes gran obres i veure com van interpretar cada autor la fesomia d'un ésser del tot desconegut i del qual no tenien cap referència. Segur que trobareu sorprenents algunes de les versions del que havia de ser un drac. És un passeig que exigeix fer-ho en etapes perquè realment el tema s'ho mereix.

Bernat Martorell  (mort el 1452 a Barcelona) 

1430/1435  - Tempera sobre fusta - 155,6 x 98,1 cm. Art Institute of Chicago

Cal dir que aquest drac  té una part de la cara (del musell a l'ull)  que, si som capaços de veure aquesta part  de manera aïllada de la resta del cap, sembla el d'una rata; contribueixen a intensificar aquesta percepció els pèls de la sotabarba.

El conjunt és magnífic, perquè realment sembla un ésser irreal, amb una boca plena d'ullals.

Les ales semblen  inspirades en les d'un ratpenat, però tenen una textura més propera a la d'un rèptil i tenen un adornament,  a cada tram d'ala,  en forma de cercle de colors que recorda el de les plomes dels paons.

La cua s'endevina aspra i és plena de rodones, de fet podria recordar la pota d'un pop i les seves ventoses.

Quant a les cuixes,   poden recordar les d'una granota però amb unes potes que semblen d'ocell.

Té potas davant, palmípedes com les d'una oca, però forçá més terribles amb unes urpes que proven d'enganxar el peu del cavaller.

El mussell  té una excrecència en forma de ganxo, que a mi em recorda la forma d'un ham.

L'amplada del drac amb les ales esteses és tan gran com el cavall  i com el drac està recollit sobre si mateix -com a punt de saltar- s'intueix que és d'una mida igual o més gran que el cavall.

El conjunt inclou  restes dels humans i dels animals que el drac ha mort i s'ha menjat, però la representació d'aquestes restes ès en una proporció moderada.                                                            +      
El disseny podria perfectament ser ben modern,  malgrat el temps que ha passat.   Fin i tot si ens fixem en el moviment de la capa de Sant Jordi sembla haver inspirat la del Sant Jordi de Gustave Moreau, un autor del segle XIX considerat clau per entendre el desenvolupament posterior del món del còmic, ja que en el moviment de la roba hi ha un aspecte irreal, com si un vent l'enlairés des de sota, Certament Bernat Martorell va pintar una obra que segur que ha hagut d'inspirar a molts altres autors al llarg dels segles.                
                       
Per veure molt ampliada la imatge cliqueu aquest enllaç

---

UNIVERSITATS CATALANES	NOMBRE D’ESTUDIANTS
Universitat De Barcelona	1.165
Universitat Politècnica De Catalunya	947
Universitat Autònoma De Barcelona	893
Universitat Pompeu Fabra	467
Universitat Ramon Llull Fundació Privada	356
Universitat Rovira I Virgili	278
Universitat De Girona	215
Universitat De Lleida	135
Universitat Internacional De Catalunya Fundació Privada	110
Fundació Privada Universitat Abat Oliba Ceu	69
Fundació Per A La Universitat Oberta De Catalunya	7
TOTAL	4.642

UNIVERSITATS CATALANES	NOMBRE D’ESTUDIANTS
Universitat Politècnica De Catalunya	1.111
Universitat De Barcelona	932
Universitat Autònoma De Barcelona	763
Universitat Pompeu Fabra	627
Universitat Ramon Llull Fundació	343
Universitat Rovira I Virgili	298
Universitat De Girona	242
Universitat De Lleida	120
Universitat Internacional De Catalunya Fundació Privada	55
Fundació Privada Universitat Abat Oliba Ceu	19
Fundació Per A La Universitat Oberta De Catalunya	13
Escola Superior De Conservació I Restauració De Béns Culturals De Catalunya	5
TOTAL	4.528

 El passat dilluns es va celebrar a l'Ermita de la Mare de Déu dels Arquets l'aplec de la Festa de Dilluns de Pasqua.
La festa va començar amb la missa i la posterior processó, amb el cant dels goigs; seguit del concert a càrrec de les corals de "La Llinyola" i "La Gornal", dirigides per Laia Batlle.  Posteriorment es va celebrar el dinar popular i ja a la tarda el ball amb el conjunt Cotton Club.

Com ja es tradicional l'IEP tindrà presència  tant a Vilanova i la Geltrú, a la Rambla Principal, com a Vilafranca del Penedès, a la Rambla de Sant Francesc el proper diumenge 23 d'abril

Dissabte 22 d'abril de 6 a 8 de la tarda
Diumenge 23 d'abril d'11 a 1 del migdia
Local Cultural (carrer Major, 5) Bonastre

Presentació de les comunicacions i de les ponències, seguit de debat i torn obert de preguntes.

Per finalitzar hi haurà un tast de productes locals.

L'activitat forma part d'Etnologia en Xarxa del programa de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Dissabte 22 d'abril
a les 6 de la tarda
al Patronat Familiar dels Casots a Subirats.

A càrrec de l'historiador Josep Bosch.
La conferència forma part del cicle de xerrades dedicades  a la celebració dels 1.100 anys del Castell de Subirats.

Obra de Georgina Castells i Sergi Segura, l'acte comptarà am els autors i amb las presència de Mireia Sabaté d'Arqueovitis, SCCL i de Xavier Esteve, arqueòleg i membre de la junta de l'IEP.

Divendres 21 d'abril
A les 7 de la tarda
a la Seu de l'IEP (carrer dels Banys, 11 ) Vilafranca del Penedès.
Sala Muriel Casals.

En no disposar de la imatge del llibre he seleccionat aquesta antiga postal  circulada el 25 de desembre de 1916. La seva temàtica, en plena I Guerra Mondial representa una escena a la llar i al front. Una escena d'amor i de soldats. La tarjeta forma part del del projecte Archinetwork i va ser pujada a la xarxa per la Fondazione Luigi Micheletti de Brescia (Italia). La image és de domini públic.

Com a part de les celebracions de la Diada de Sant Jordi tindrà lloc las presentació del Llibre "D'amors i de soldats" escrit per Josep Pros Marlès, el proper dia 27 d'abril de 2017 a les 20 hores a la sala d'actes de Cellers Domenys.

L'acte l'organitza l'Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys en col•laboració amb l'Associació de Dones "La Llinyola".

El Sr. Josep Pros Marlès ha publicat amb anterioritat els llibres "La meva vida al meu poble" (Sant Jaume dels Domenys, primera meitat del segle XX) i "L'olivera" els anys 2012 i 2013 respectivament.

DATA LÍMIT: 15 DE MAIG DE 2017

La Comissió Europea ha llançat aquest concurs que ofereix als participants l'oportunitat de guanyar un interrail per a dues persones.

Per participar cal penjar una foto amb l'etiqueta #Friends4Europe
Cal mencionar @ComissióEuropea
I cal seguir per les xarxes socials


 Més informació per participar a través de Facebook:


https://www.facebook.com/comissioeuropeabcn/app/350174571764134/

Trobareu les pestanye sobre com participar, com veure les fotografies i com votar.