Consulta el Mapa de Competitivitat regional 2016 Unió Europea per saber quin lloc ocupa cada regió.
Europa de febrer 27, 2017
La Comissió publica avui la tercera edició de l’Índex de competitivitat regional de les 263 regions europees, un estudi que permet treure conclusions útils perquè les regions puguin millorar els seus resultats econòmics.
La competitivitat regional és la capacitat d’una regió d’oferir un entorn atractiu i sostenible per a les empreses.
Consulteu aquí el web interactiu per saber quin lloc ocupa cada regió ja que us oferirá fer una anàlisi més detallada i comparar, per exemple, el PIB per càpita de cada regió. Gràcies a aquest web ara és molt més fàcil accedir a les dades sobre innovació, governança, salut, infraestructures digitals, transport o capital humà. Aquesta eina digital ha estat dissenyada per ajudar les regions a identificar els seus punts forts, les seves mancances i les seves prioritats d’inversió a l’hora de confegir les seves estratègies de desenvolupament.
«Aquest índex és un instrument molt útil per planificar les respectives polítiques regionals. Permet millorar el suport de la Comissió a les reformes estructurals i fomentar la capacitat d’innovació de les regions europees. Com que cada regió és única, el nostre suport s’adapta a les característiques de cada regió perquè puguin aprofitar els seus punts forts i els seus actius, especialment mitjançant les nostres estratègies regionals en matèria d’especialització intel·ligent», ha declarat avui la comissària de Política Regional, Corina Creţu.
En general, els resultats del 2016 reflecteixen la mateixa tendència que els del 2013. Un cop més, podem observar un model policèntric que es caracteritza per unes capitals i unes zones metropolitanes molt dinàmiques que actuen com a principals motors de competitivitat; se’n poden veure els efectes indirectes a la major part de l’Europa nord-occidental; per contra, a les regions europees de l’est i del sud aquest fenomen és molt menys evident; sovint, dins d’un mateix estat membre hi ha una gran diversitat regional pel que fa al nivell de desenvolupament; en aquests casos, les capitals són molt més dinàmiques que la resta del país.
Si comparem l’Índex del 2016 amb els dos anteriors del 2010 i del 2013, podem observar que han millorat la seva puntuació Malta i algunes regions de França, Alemanya, Suècia, Portugal i el Regne Unit; per contra, l’han empitjorat Xipre i algunes regions de Grècia, Irlanda i, més recentment, dels Països Baixos. A les regions orientals de la UE la competitivitat es manté en gran mesura estable.
Rerefons
L’Índex de competitivitat regional es publica cada tres anys des del 2010 i permet a les regions avaluar la seva evolució al llarg del temps i comparar-la amb la de la resta de regions europees. Aquesta és laprimera eina que descriu la competitivitat de les regions des d’una perspectiva europea i es basa en l’Índex de competitivitat global del Fòrum econòmic mundial.
L’Índex de competitivitat regional es basa en les regions estadístiques de segon nivell anomenades NUTS 2 (unitats territorials estadístiques). S’han agrupat les regions estadístiques NUTS 2 que formen part d’una mateixa zona urbana per reflectir-hi les competències disponibles en el mercat de treball local.
L’Índex de competitivitat regional es compon d’onze pilars que descriuen els diversos aspectes de la competitivitat i els punts forts i febles de cada regió.
Aquests pilars es classifiquen en tres grups: un de bàsic, un sobre l’eficiència i un sobre la innovació; el grup bàsic inclou cinc pilars: 1) administracions públiques 2) estabilitat macroeconòmica, 3) infraestructures, 4) salut i 5) educació bàsica. Aquests són els aspectes bàsics de qualsevol economia.
A mesura que es desenvolupa i millora la competitivitat d’una regió, hi entren en joc factors com ara la mà d’obra qualificada o el mercat laboral, que corresponen al grup sobre l’eficiència, que consta de tres pilars:6) educació superior, formació i aprenentatge permanent, 7) eficiència del mercat laboral i 8) volum del mercat. Finalment, en la fase més avançada de desenvolupament d’una economia regional entren en joc factors com ara la innovació, que consta de tres pilars: 9) preparació tecnològica, 10) sofisticació empresarial i 11) innovació.
