El Grup d’Art Polièdric conjuntament amb el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders, han organitzat una exposició sorgida de la inspiració creativa generada a partir de la pedra seca; el títol “L’ànima de la pedra seca”. Es podrà visitar al Museu Deu fins el dia 1 de juny.

Art transversal

Vaig tenir la sort de conèixer el Grup d’Art Polièdric l’any 2011, i el 2016 vaig tenir la satisfacció de organitzar una activitat per a l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) dedicada a l’art transversal, és a dir art on la interacció amb altres arts és la inspiració i on aquesta inspiració no només no s’amaga sinó que es posa en evidència. (En aquell cas la temàtica era la inspiració de la literatura i la llengua en l’art i van participar també altres artistes penedesencs).  

Una de les creacions pictòriques de Joan Descals

Art inspirat en les construccions en pedra seca

En Joan Descals va explicar el dia de la inauguració com va crear uns quadres inspirats en construccions fetes en pedra seca i con la Nati Soler Alcaide va crear uns poemes arran aquests quadres i com ell va crear nous quadres després de conèixer els poemes i com la resta de membres del grup van anar fet les seves aportacions, en Linus Urpí amb fotografies, la Camil·la Pérez Salvà amb ceràmiques, la Carlota Baldrís composant, tot un circuit que posa un cop més en evidencia les idees que conté l’art transversal, perquè l’art genera i engendra noves formes d’expressió artístiques.  Fins i tot aquest cop es va presentar a la inauguració un cava de Jané Ventura, un tiratge limitat sense finalitat comercial, que duia per nom: Pedra Seca, anyada 2017, un cava fruit d’una petita vinya vella; un producte exclusiu per la inauguració de l’exposició, fet per l’amor a la terra que en Gerard Jané sempre ha mostrat, (només cal recordar, per exemple la participació d’aquesta bodega en el projecte per restaurar l’Orgue del Vendrell que data del segle XVIII amb el Gran Reserva de l’Orgue, quan es van fer 2039 ampolles, tantes com tubs tenia l’orgue, identificades amb el nom de tub corresponent; amb una etiqueta basada en la traça d’un organista; o els seus caves destinats a distribució comercial “Reserva de la Música”). 

Alumnes d'instrument i dansa de l'Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, flanquejats a l'esquerra per la professora de dansa Rebequa Jala i a la dreta per Carlota Baldrís. Foto: Linus Urpí

Música inaugural

Del dia de la inauguració hi ha moltes coses a destacar com ara, la frescor de l’experimentació amb la creació de sons harmònics a partir de les obres fetes en ceràmica per Camil·la Pérez Salvà per acompanyar la lectura dels poemes de Nati Alcaide que va llegir el Grup de Teatre Inestable del Vendrell; obres de ceràmica i poemes inspirats en la pedra seca; o la calidesa acollidora de la música de Carlota Baldrís, interpretada per joves alumnes d’instrument i dansa de la Escola Municipal de Música Pau Casals(EMMPAC), o la presencia de públic que omplia completament la sala durant la inauguració, fins el punt que fos impossible visitar l’àrea on el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders havia aixecat un petit mur de pedra seca o veure l'audiovisual que aquest mateix grup havia preparat i que forma part de l'exposició;  tot plegat es copsava en l’ambient una sana alegria i el desig de tastar el cava tan especial que Jané Ventura havia preparat per l’acte. 

Ceràmica de Camil·la Pérez Salvà

L’exposició es pot visitar fins al dia 1 de juny, però durant el mes de maig hi haurà tot un seguit d’activitats com ara:

Dissabte, 11 de maig a les 9 h. Ruta i concurs fotogràfic. Sortida des de La Torre del Sebastià de Sant Vicenç de Calders. Més informació al Museu Deu o a   pedraseca.santvicenc@gmail.com

Cal inscripció prèvia.

Divendres, 17 de maig a les 19 h. Taula Rodona

Amb Sergio Coll Pla. Lector Serra Hunter de la Universitat Rovira i Virgili. (URV)

Marta Ferré. Professora, autora del dossier didàctic de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria.

Jaume Miró Banach. Autor de llibres de les barraques de la Bisbal del Penedès.

Marc Robert Jané. Biòleg i agent rural.

Presentació: Joan Descals

Moderador: Josep Borrut

Dissabte, 1 de juny a les 20 h. Cloenda a la Torre del Sebastià a Sant Vicenç de Calders. (Assistència lliure però amb places limitades;  cal inscripció prèvia abans del 22 de maig). Acte final amb lliurament dels premis del concurs de fotografia, amb lectura de poemes i amb música. Opcionalment es pot optar per gaudir d’un tast de productes de proximitat: Preu 20 € 

Informació Complementària sobre l'art i la técnica de la pedra seca

L’art i la tècnica de la pedra seca

Es considera obra en pedra seca la que s’aixeca amb pedres, sense argamassa, morter o altre element similar que serveixi per unir-les; el sistema es basa en saber equilibrar les pedres, en saber posicionar les grans i falcar-les amb altres de petites i també en saber quina forma geomètrica exigeix la construcció (Al llarg d’aquesta ampliació i al peu trobareu documents i vídeos molt didàctics sobre la pedra seca).

En pedra seca es poden trobar des de senzilles estructures com poden ser el marges, fins arribar a construccions molt complexes; però sempre, en tots els casos cal conèixer i aplicar molt correctament la tècnica perquè es puguin mantenir en peu fins i tot durant segles.

La construcció amb la tècnica de la pedra seca és mil·lenària i comú a moltíssimes cultures arreu del món, però en el cas de la Mediterrània ha anat molt lligada a l’aprofitament màxim de la terra pel conreu, i en aspectes relacionats amb la ramaderia.

Des de novembre de l’any 2018 la tècnica de la pedra seca es troba reconeguda  com a part del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, promoguda per un grup de països, entre ells Espanya. (Enllaç PDF expedient candidatura que es pot trobar al Ministerio de Cultura. La versió disponible està només en anglès) (Enllaç UNESCO reconeixement i inscripció de la proposta, versió en castellà i enllaços a diversos documents relacionats amb l’expedient).  

A tall d’exemple, algunes referències sobre construccions en pedra seca, en els més diversos estils:

A Cornish, a Anglaterra, hi ha marges que fins i tot provenen de granges prehistòriques. Enllaç a PDF sobre aquest territori on s’inclou les peculiaritats del seu sistema de marges per limitar la propietat dels terrenys. Enllaç a un document publicat per la preservació de la tècnica de la pedra seca a Cornish, a partir de treballs de recerca oral fets des del 1990, perquè el coneixement d’aquest sistema de construcció havia estat sempre de boca o orella. En aquest territori hi ha empreses especialitzades en construcció amb el sistema  de pedra seca. També podem parlar de Machu Pichu (construcció amb sistema Ashlar, és a dir de pedra seca però amb blocs de pedra llaurats i de forma regular, als que també se'ls dona el mateix nom), al Japó el Castle Wall;  existeix el sistema Ano-Zumi, per construcció de murs també en pedra seca. Però n'hi ha molts d'altres. 

A Catalunya existeix un catàleg d’obres en pedra seca, denominat Wikipedra, de l’Observatori del Paisatge de la Generalitat de Catalunya, que s’ha fet en base a les aportacions de voluntaris, però que té el seu origen en el treball del grup Drac Verd de Sitges,  si bé afortunadament a dia d’avui hi ha moltes associacions treballant per la catalogació, preservació i difusió de l’art i la tècnica de la pedra seca.

Al web Immaterial Penedès trobareu uns treballs d’investigació sobre la tècnica de la pedra seca realitzats per Abraham Guillen (són treballs que es van iniciar abans de ser declarada patrimoni immaterial per la UNESCO). A més,  Abraham Guillen, juntament amb Montserrat Traver (per l’Institut d’Estudis Penedesencs); Emilio Valbuena i Patricia Varona (Diputació de Barcelona),  Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco i Marc o Firpo (DISTAV, Università degli Studi di Genova);  va participar al projecte Stonewalls 4 life al Parc del Garraf (Vaig tenir la sort de participar en aquest projecte, tot i que no des de l’àmbit de la investigació, sinó en temes de difusió; i també participar, dins aquest projecte, en una trobada internacional via xarxes amb representants de diverses entitat de diferents països europeus i vaig poder copsar que realment l’art de la pedra seca no només atreu a un grup de romàntics impenitents, sinó que es planteja com element per minimitzar els aspectes adversos del canvi climàtic o com element de cohesió e identitat territorial, entre altres opcions; a tall d’exemple enllaç amb Parco Nazionale Delle Cinque Terre).  

En una altra oportunitat, fa uns anys, vaig col·laborar en temes relacionats amb l’organització d’activitat i difusió de l’art de la pedra seca; aleshores vaig trobar una web que parlava de la història de la pedra seca a Anglaterra amb una visió molt integral de lo que suposava un marge de pedra seca, no només como a tècnica de construcció o com un llegat del passat.  (Enllaç amb el contingut actualitzat a data actual).

En resum: les construccions de pedra seca, especialment els marges, els murs i les carrerades (murs específics de camins ramaders que serveixen per evitar que el ramat pugui entrar a les finques adjacents, preservant així els cultius),  no són artefactes del passat, no són unes estructures agrícoles o ramaderes inertes, són part integral de l’ecosistema local, son importants per la vida silvestre, sovint es construïen deixant forats perquè la vida pogués prosperar en ells i són un reflex de la geologia local perquè habitualment es construïen amb el material disponible al terreny.  

Avui aquesta visió es troba molt generalitzada i de fet a la inauguració de l’exposició “L’Ànima de la pedra seca” va participar Ricardo Collado en nom del Grup Geven qui va destacar precisament aquesta funcionalitat en l’ecosistema. 

Documentals de l’Institut d’Estudis Penedesencs, sobre la pedra seca a l’àmbit territorial del Penedès Històric (veguería Penedès)  (cada vídeo té una durada aproximada de 10 minuts) 

La Pedra Seca a l’Alt Penedès

La Pedra Seca a l’Anoia

La Pedra Seca al Baix Penedès

La Pedra Seca al Garraf

Tipus de construccions en Pedra Seca

Construccions de Pedra Seca, com proteger-les?

La pedra seca a Catalunya: Adaptació a vídeo de l’exposició: Tota pedra fa paret, la pedra seca a Catalunya (El vídeo té una durada de 33 minuts) 

CASTELLANO

El Grup d’Art Polièdric con la colaboración del  Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç de Calders ha organizado una exposición que lleva por título: “El alma de la piedra seca”, en que las obras de arte que se exhiben y la música creada para la misma se ha inspirado en las construcciones en piedra sea. La exposició estará abierta hasta el día 1 de junio en el Museu Deu del Vendrell.

Arte transversal

Tuve la suerte de conocer al Grup d’Art Polièdric (Grupo de Arte Poliédrico) el año 2011 y el 2016 tuve la satisfacción de organizar una actividad para el Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) dedicada al arte transversal, es decir arte que se inspira en otras expresiones artísticas y que además hace evidente esa inspiración; en aquel caso la inspiración era la literatura y la lengua; pude contar con su participación, además de la de otros artistas del Penedès. 

Arte inspirado en las construcciones realizadas en piedra seca

Joan Descals explicó el día de la inauguración que había pintado unos cuadros inspirándose en construcciones realizadas en piedra seca y que había pasado esos cuadros a Nati Soler Alcaide la cual creo unos poemas, y como posteriormente después de leerlos él pintó otros cuadros inspirados por los poemas. El resto de miembros del grupo se incorporó al proyecto realizando sus aportaciones a partir de la especialidad de cada uno de ellos: Linus Urpí fotografías, Camil·la Pérez Salvà obras en cerámica y Carlota Baldrís composiciones musicales, entre todos crearon una muestra de arte transversal. En  este caso incluso se añade a esta interacción creativa el cava que ofreció Jané Ventura en la inauguración; un cava realizado a partir de la uva de una viña antigua, una producción limitada, exclusiva para ese evento y sin fin comercial; con el nombre de: Pedra Seca, añada 2017; un producto hecho por amor al territorio, como siempre ha demostrado Gerard Jané (solo hay que recordar, por ejemplo, la participación que tuvo esta bodega en el proyecto de restauración del Órgano del Vendrell, que data del siglo XVIII, con el Gran Reserva de l’Orgue, del que se embotellaron 2039 botellas, una por tubo del órgano, cada botella en la etiqueta posterior identificada con el nombre de uno de esos tubos y con una etiqueta basada en la traza de un organista; o incluso como en sus cavas destinados a distribución comercial, se relacionan con la cultura y el arte, como el “Reserva de la Música”).

Música inaugural

Hay mucho a destacar del día de la inauguración: la frescura de la experimentación con las creaciones de sonidos armónicos a partir de las obras hechas en cerámica por Camil·la Pérez Salvà con las que se acompañaron las lecturas de poemas de Nati Alcaide; lectura realizada por el Grup de Teatre Inestable del Vendrel. La calidez acogedora de la música de Carlota Baldrís, interpretada por los jóvenes alumnos de instrumento y danza de la Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC). La presencia de tanto público que hacía imposible poder visitar el área en que se encontraba el pequeño muro de piedra seca levantado por el Grup de Pedra Seca de Sant Vicenç o ver el audiovisual que ellos mismos habían realizado y que forma parte de la exposición. Todo ello en un ambiente optimista y bullicioso y con el deseo de probar el cava de la exposición.

La exposición se podrá visitar hasta el próximo día 1 de junio, pero durante el mes de mayo se realizarán las siguientes actividades:

Sábado, 11 de mayo a les 9 h. Ruta y concurso fotográfico. Salida desde la Torre del Sebastià de Sant Vicenç de Calders. Más información en Museu Deu o en pedraseca.santvicenc@gmail.com. Es necesario inscribirse previamente para poder participar.

Viernes, 17 de mayo a las 19 h. Mesa redonda

Con Sergio Coll Pla. (Lector Serra Hunter de la Universitat Rovira i Virgili)

Marta Ferré. (Profesora, autora del dosier didáctico de la Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria)

Jaume Miró Banach. (Autor del libro de las barracas (de piedra seca) de la Bisbal del Penedès

Marc Robert Jané. Biólogo y agente rural.

Presentación: Joan Descals

Moderador: Josep Borrut

Sábado, 1 de junio a las 20 h Clausura a la Torre del Sebastià en Sant Vicenç de Calders. Asistencia libre, pero son plazas limitadas, es necesaria la inscripción previa, antes del 22 de mayo. Acto final con la entrega de los premios al concurso de fotografía, con lectura de poemas y música. Opcionalmente se puede optar por disfrutar de la cata de productos de proximidad al precio de 20 €.

Ampliación de información:

La Piedra Seca

Se considera construcción en piedra seca la que se levanta con piedras, sin argamasa, mortero u otro elemento que sirva para unirlas. El sistema se basa en saber equilibrar las piedras, ajustando piedras de diferentes tamaños, reforzando y afianzando las grandes con otras más pequeñas.

La construcción con la técnica de la piedra seca es milenaria y común en muchísimas culturas en los más diversos países del mundo, pero en el caso del Mediterráneo ha estado muy relacionada con la agricultura y en las zonas más montañosas también con la ganadería.  

Se pueden encontrar desde sencillas construcciones, como por ejemplo los márgenes o muros, hasta construcciones muy complejas. En realidad, tanto en un caso como otro requieren de una técnica adecuada para que se mantengan en pie tanto tiempo como se desea, incluso durante siglos.

Desde noviembre de 2018 la técnica de la piedra seca forma parte del Patrimonio Inmaterial de la Humanidad, la candidatura estuvo promovida por un grupo de países, entre ellos España (Enlace PDF expediente candidatura. Ministerio de Cultura. Versión disponible en inglés). (Enlace web UNESCO, reconocimiento e inscripción de la propuesta, versión en castellano, y enlaces a diversos documentos de dicho expediente).

Algunos ejemplos de referencias de construcciones de piedra seca:

En Cornish, en Inglaterra, hay márgenes que provienen de granjas prehistóricas. Enlace a PDF sobre este territorio que incluye las peculiaridades de su sistema de márgenes para limitar la propiedad de los terrenos. Enlace a un documento publicado para la preservación de la técnica de la piedra seca en Cornish, a partir de trabajos de investigación realizados mediante talleres de memoria oral realizados desde el año 1990, porque el conocimiento de este sistema de construcción había sido siempre por vía oral. En este territorio hay empresas especializadas en construcción de muros en piedra seca.

Por poner ejemplos más lejanos: El Machu Pichu (construcción con sistema Ashlar, definición inglesa para construcción de piedra seca realizada con bloques tallados de forma regular, que también reciben el nombre de ashlar); Japón, el Castle Wall, en  sistema Ano-Zumi, que denomina la construcción de muros de piedra seca.  Hay muchos más ejemplos.

En Catalunya existe un catálogo de obras en piedra secadenominado Wikipedra, del Observatori del Paisatge de la Generalitat de Catalunya, realizado con la ayuda de aportaciones de voluntarios, pero que tuvo su origen en la tarea que inició el Grup Drac Verd de Sitges (Dragón Verde), afortunadamente hoy existen muchos grupos y voluntarios que trabajan por la catalogación, preservación y difusión del arte y la técnica de la piedra seca.

En el web Immaterial Penedès hay unos trabajos de investigación sobre la técnica de la piedra seca realizados por Abraham Guillen, que se iniciaron antes de que se declarase patrimonio inmaterial de la humanidad; además Abraham Guillén junto con Montserrat Traver (ambos por el Institut d’Estudis Penedesencs); Emilio Valbuena y Patricia Varona (Diputación de Barcelona), Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco y Marco Firpo (DISTAV, Università degli Studi di Genova), participó en el proyecto Stonewalls 4 life en el Parc del Garraf. (Tuve la oportunidad de conocer este proyecto de cerca porque participé en temas de difusión y en un encuentro internacional vía internet con representantes de asociaciones de diversos países europeos y pude comprobar que el arte de la piedra seca no es un tema en que solo participan románticos empedernidos, porque en muchos países se proyecta como elemento para limitar los efectos del cambio climático, o como elemento que da cohesión e identidad a un territorio, entre otras alternativas. Un ejemplo: Parco Nazionalledelle Cinque Terre)

En otra ocasión, hace unos años, colaboré en temas relacionados con la organización de actividades y la difusión del arte de la piedra seca y una de las web que encontré más interesantes hablaba de la historia de la piedra seca en Inglaterra con una visión muy integral de lo que suponía un margen de piedra seca, no solo como técnica de construcción o como un legado del pasado (Enlace a ese contenido actualizado).

En resumen: las construcciones de piedra seca, especialmente los márgenes, los muros y las carrerades (son muros específicos de caminos de trashumancia para evitar que el ganado entre en los campos adyacentes), no son artefactos del pasado, ni estructuras agrícolas y ganaderas inertes, sino que forman parte integral del ecosistema local, son importantes para la vida silvestre, de hecho con frecuencia se dejaban huecos para que la vida pudiera prosperar en ellos, y son un reflejo de la geología local, porque habitualmente están hechos con material disponible en el terreno donde se levantaban. Hoy esta visión está muy extendida y de hecho en la inauguración de la exposición “L’Ànima de la pedra seca” Ricardo Collado, en nombre del Grup Geven (grupo especializado en temas de ecología) destaco precisamente la función de preservación del ecosistema de las construcciones en piedra seca. 

ENGLISH

New exhibition of the Grup d'Art Polièdric.

On this occasion, the dry stone constructions have been the motive of inspiration.

The exhibition “The Soul of Dry Stone” can be visited until June 1, at the Museu Deu del Vendrell.

Transversal Art.

I know Grup d'Art Polièdric since 2012. In 2016 I was lucky to have them, along with other artists, in an activity I organized for the Institut d'Estudis Penedesencs (IEP), dedicated to Transversal Art. That is, art that is inspired by other arts, and that makes that inspiration evident. On that occasion, the inspiration was literature and language.

Art inspired by dry stone constructions.

The origin of the exhibition were some paintings by Joan Descals inspired by the Dry Stone; then he passed those paintings to Nati Soler Alcaide, who wrote poems about them; again Joan Descals created new paintings from those poems; and then Linus Urpí (photography); Camil-la Pérez Salvà (ceramics and watercolours) and CarlotaBaldrís (musical composer) joined the project. On this occasion, there is even creative interaction with the Jané Ventura winery, because Gerard Jané, always active with cultural issues related to El Vendrell and the Baix Penedès, has made a cava from grapes from an old vineyard, an exclusive cava for the opening of the exhibition, and has called it: “Pedra Seca”, (Dry Stone) a cava that has no commercial destination. (Previously he had already made a cava to contribute to the restoration of the Vendrell Organ, which is from the 18th century, in that case, there were 2039 bottles, one for each pipe of the organ, each one identified on the back with the name of one of the pipes; on the front a label with the name “Gran Reserva de l'Orgue” and a design that was a trace of an organist. Another of its products is the “Reserva de la Música” cava). 

Music for the inauguration

There is much to highlight from the inauguration:

The freshness of the harmonic sound creations obtained from the ceramic pieces work of Camil-la Pérez Salvà; sounds that accompanied the reading of poems by Nati Alcaide. The reading was performed by members of the Grup de Teatre Inestable del Vendrell.

The warm and welcoming music that Carlota Baldrís composed for the inauguration. It was performed by young students of instrument and dance of the Escola Municipal de Música Pau Casals (EMMPAC).

The presence of a large public made it difficult to walk through the exhibition and impossible to reach the area where the Gup de Pedra Seca of Sant Vicenç de Calders had built a small dry-stone wall or the video made by them that is part of the exhibition.

The exhibition can be visited until June 1st, but there are activities scheduled on May:

Saturday, May 11 at 9h. Route and photo contest. Departure from the Torre del Sebastià in Sant Vicenç de Calders. More information at Museu Deu or pedraseca.santvicenc@gmail.com. It is necessary to register in advance to participate.

Friday, May 17 at 19 h. Round table

With Sergio Coll Pla (Serra Hunter Reader at the Universitat Rovira i Virgili (URV)).

Marta Ferré (Professor, author of the didactic dossier of the Ruta de la Capona del Pla de Santa Maria).

Jaume Miró Banach (Author of the book on the dry-stone huts of La Bisbal del Penedès).

Marc Robert Jané. Biologist and rural agent.

Presentation: Joan Descals

Moderator: Josep Borrut

Saturday, June 1 at 8 p.m. Closing at the Torre del Sebastià in Sant Vicenç de Calders. Free attendance, but places are limited, prior registration is required before May 22. The final act with the awarding of the prizes to the photography contest, with poetry reading and music. Optionally you can choose to enjoy the tasting of local products at the price of 20 €.

More information about Dry Stone

Dry stone constructions are those that are erected with stones that are not joined with mortar, or another similar element, but only use stones, of various sizes, to fit a solid construction.

There are constructions of simple structures, margins, or walls, but also very complex structures built with the dry-stone technique. In all cases, it is essential to know the proper technique so that these constructions can resist as long as required, even centuries.

Since November 2018, the dry-stone technique has been part of the Intangible Heritage of Humanity. The candidacy was submitted by several countries, including Spain (Link PDF candidacy file. Ministry of Culture. English version). (UNESCO web link, dossier, and various related documents).

 Some examples from different cultures

In Cornish, England. There are even margins that come from prehistoric farms.

(Link PDF information about that territory and the peculiarities of its margins to limit land ownership).

(Link to a document on the preservation of the dry-stone technique, based on research initiated in 1990 using the technique of oral memory workshops, since all the knowledge had been transmitted until then only orally).

Machu Pichu. Construction with Ashlar system (Dry stone construction with regularly shaped and carved stone blocks).

Japan. Castle Wall.  Ano-Zumi (dry stone) system for wall construction.

Among others.

In Catalonia, there is a catalogue of dry-stone works, called Wikipedra, from the Observatori del Paisatge de la Generalitat de Catalunya. It is made with the help of volunteers who provide the information. The idea of ​​cataloging dry stone constructions was initiated by the Drac Verd (Green Dragon) of Sitges. Today many groups and individuals carry out this work of cataloguing, preserving, and disseminating the art and technique of dry stone.

On the Web Immaterial Penedès there is research work on the dry-stone technique, by Abraham Guillén. This research was carried out before the dry stone technique was declared a universal heritage of humanity. This same researcher also participated together with Montserrat Traver (both from the Institut d'Estudis Penedesencs), Emilio Valbuena and Patricia Varona (Diputación de Barcelona), Andrea Mandarino, Andrea Vigo, Andrea Cevasco, and Marco Firpo (DISTAV, Univesità degli Studi di Genova), in the Stonewalls 4 life project, in the Parc del Garraf. I learned about this project closely, because I participated in an international meeting via the internet with representatives of associations from various European countries and I was able to verify that the art of dry stone is not only a topic for romantics. Many countries value their contribution to limiting climate change or as an element of cohesion and identity of a territory. An example: Parco Nazionalle delle Cinque Terre.

On another occasion, a few years ago, I collaborated with issues of organizing activities and disseminating the art and technique of dry stone. One of the most interesting websites I found, because the web talked about the history of dry stone in England from a comprehensive perspective, not only as a technique or as a legacy of the past (link).

In summary: Dry stone constructions, especially the margins, walls, and carrerades (specific walls for transhumance paths, to prevent livestock from entering adjacent fields), are not artifacts of the past, nor inert agricultural or livestock structures, they are an integral and important part of the local ecosystem, and for wildlife; holes were often left so that life could thrive in them, and they are a reflection of the local geology because they are usually made with the material that is available on the land where they stand.

On the opening day of the exhibition "L'Ànima de la Pedra Seca", Ricardo Collado from Grup Geven (specialized in ecology issues). highlighted the importance of dry stone constructions in the preservation of the ecosystem

At the bottom of the text in Catalan, there are links to short educational videos. They are in Catalan.