Reels d'Instagram Enllaç/Enlace/Link1   Enllaç/Enlace/Link2   

El nom del concert

Connexions, no era un nom agafat a l’atzar, al programa ja ho deia, es cercava posar de relleu la “sinergia entre poetes, compositors i generacions musicals, i també, la relació entre artistes i públic”.

Quan Johannes Brahms (1833 – 1897) publica la seva sonata en fa menor Op. 120, el 1895, Pau Casals (1876 - 1973) té dinou anys; són coetanis. L’obra "Full d’àlbum de Casals" és de dos anys més tard (1897), any que mor Brahms. Brahms va ser amic de Robert Schumann (1810 – 1856), una primera interconnexió entre els autors de les obres del programa queda ben palesa.

Quant a la relació artistes i públic, Bilder Duo, Meritxell Noguer (piano) i Núria Garcia Pastor (viola) van fer-la realitat totalment. Vagi per endavant que escollir un repertori com aquest no és tirar pel camí fàcil. Ni de bon tros!, i tanmateix van aconseguir que el públic de l’Auditori de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell aplaudís amb ganes les seves interpretacions.

Els autors i les peces del programa del concert.

“Full d’àlbum per a violoncel i piano” és una obra de 1897, Pau Casals tenia 21 anys quan la va escriure, aleshores ja era professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona i professor de violoncel al Conservatori del Liceu. Va ser l’any que va iniciar les seves gires amb el quartet Crickboom, que prenia el nom de Mathieu Crickboom, i amb ell el formaven, a partir d’aquell 1897, Josep Rocabruna, Rafael Gálvez Bellido i Pau Casals; de vegades el grup formava quintet amb Enric Granados.

Märchenbilder Op. 113. (Imatges de contes de fades) de Robert Schumann el conformen quatre peces que va composar per piano i viola, l’any 1851. Irmgard Knechtges-Obrecht, musicòloga i presidenta de la Societat Robert Schumann de Düsseldorf, explica al “Portal Schumann” que Schumann quan les va escriure va donar al conjunt el nomd'"Histories de viola", perquè considerava que aquest instrument tenia propietats narratives, però quan es va imprimir la partitura li van canviar el nom; tanmateix es volia continuar equiparant la idea de la capacitat narrativa de la viola amb la de la veu humana; per això van escollir incloure a la primera plana un dibuix d'una persona envoltada d’infants, una persona que els narra un conte. (Irmgard Knechteges-Obrecht, és a més a més autora d’una biografia de Clara Schumann, esposa de Robert Schumann,  nascuda Clara Wieck, ella va ser una infant prodigi, pianista, compositora i professora de piano, a més d'una gran concertista del segle XIX)

Portada de la primera edició de Märchenbilder Op. 113

Sonata en fa menor Op. 120 1 de Johannnes Brahms. En el web de la LAPhil (Orquestra Filharmònica de Los Ángeles) John Henken (director de publicacions de la citada orquestra) explica que Brahms era un enamorat del “so ric i càlid de la viola”, i que quan va acabar de composar la Sonata per a clarinet, va enviar al seu editor també la versió per a viola; ambdues es van publicar a la vegada el 1895.

Una activitat dels dimecres musicals de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell

A l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell (AMPC), felicitar-la, per la seva llarga trajectòria oferint activitats culturals lligades a la música i a Pau Casals; i molt especialment per la seva  tasca constant oferint concerts com aquest, amb gent jove que viuen amb passió la música clàssica i saben transmetre-la al públic assistent.  

CASTELLANO

El nombre del concierto

El programa explicaba perfectamente la razón del nombre escogido “Conexiones”, que respondía al deseo de poner de relieve “la sinergia entre poetas, compositores y generaciones musicales; también la relación entre artistas y público”.

Cuando Johannes Brahms (1833 – 1897) publica su Sonata en fa menor Op. 120, el 1895 , Pablo Casals (1876 – 1973) tiene diecinueve años, son coetáneos. La obra “Full d’àlbum” (Hoja de álbum) la escribe Casals en 1897, año en que fallece Brahms. Brahms fue amigo de Robert Schumann (1810 – 1856), una primera interconexión entre los autores de las obras del programa quedaba fácilmente establecida.

Por lo que se refiere a la relación entre público y artistas, Bilder Duo, Meritxell Noguer (piano) y Núria Garcia Pastor (viola), la hicieron realidad, a pesar de un repertorio que no era popular ni fácil, consiguieron que el público del Auditorio de la Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell aplaudirá a rabiar.

Los autores y las piezas del programa del concierto

“Hoja de álbum para violonchelo y piano” de Pablo Casals (1897). La compuso con 21 años; ya era profesor de la Escuela Municipal de Música de Barcelona y profesor de violonchelo en el Conservatorio del Liceu. Fue el año que inició sus giras con el cuarteto Crickboom, (que tomaba el nombre de Mathieu Crickboom (violinista y pedagogo); el cuarteto estaba formado además por José Rocabruna Valdivieso (violinista), y Rafael Gálvez Bellido (violinista, pianista y compositor); a veces formaban un quinteto con Enrique Granados.

Märchenbilder Op. 113. Imágenes de cuentos de hadas de Robert Schumann. Son piezas compuestas el año 1851, para piano y viola. Irmgard Knechtges-Obrecht, musicóloga y presidenta de la Sociedad Robert Schumann de Düsseldorf, explica en el la web “Portal Schumann”, que el compositor había escrito estas obras dándoles el nombre de “Historias de viola”, porque considera que era un instrumento con propiedades narrativas que la equiparaban con la voz humana. Sin embargo, cuando se imprimieron las partituras se puso el nombre por la que se conoce actualmente. En esa primera edición aparecía una persona rodeada de niños y niñas, una imagen que reafirmaba la idea del concepto narrativo ligado a los cuentos, a la voz humana y aunque no fuera evidente lo relacionaba con la idea que Schumann tenía del sonido de la viola y sus características.

Sonata en fa menor Op.  120 1 de Johannes Brahms. En la web de la Orquesta Filarmónica de Los Angeles (LAPhil) John Henken (director de publicaciones de la citada orqueta) explica que Brahms era un enamorado del “sonido rico y cálido de la viola” de manera que cuando acabó de componer la Sonata para clarinete envió al editor también la edición para viola; de manera que se publicaron ambas a la vez en 1895.

Una actividad de los “Miércoles musicales" de la Associació Musical Pau Casals del Vendrell

Hay que felicitar a esta entidad, más bien verdadera institución, por  su larga trayectoria ofreciendo actividades culturales ligadas a la música y a Pablo Casals, y muy especialmente por el trabajo constante que realiza ofreciendo conciertos, como en este caso,  con jóvenes intérpretes que viven con pasión la música clásica y la saben transmitir.

ENGLISH

The title of the concert.

Connections. The program explained the meaning of the name: to highlight "the synergy between poets, composers, and musical generations; also the relationship between artists and the public."

A first connection was quite evident. Johannes Brahms (1833 - 1897) published his Sonata in F minor Op 120 1, in 1895. Pablo Casals (1876 - 1973) was 19 years old, they are contemporaries. The work "Full d'àlbum" was written by Casals in 1897, the year Brahms died. Brahms was a friend of Robert Schumann (1810 - 1856).

The public-artist relationship was made evident by Meritxell Noguer (piano) and Núria Garcia Pastor (viola) "Bilder Duo". They totally succeeded. The chosen repertoire was not easy, nor well known, and yet they managed to get the audience at the Auditorium of the Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell to applaud intensely.

The authors and pieces of the program

Album sheet (Full d'àlbum) for cello and piano by Pablo Casals (1897). Casals composed this piece when he was 21 years old. At that time he was already a professor at the Municipal School of Music of Barcelona and a cello professor at the Liceu Conservatory. He was also part of the Crickboom quartet; formed by Mathieu Crickboom (violinist and pedagogue), Josep Rocabruna Valdivieso (violinist), Rafael Gálvez Bellido (violinist, pianist, and composer) and Pablo Casals (cellist, composer, and conductor). Sometimes they became a quintet because the famous pianist and composer Enrique Granados joined.

Märchenbilder Op. 113 Fairy Tale Images by Robert Schumann. Composed in 1851, for piano and viola. Irmgard Knechtges-Obrecht, musicologist and president of the Robert Schumann Society of Düsseldorf, explains on the website "Schumann Portal" that the composer called these compositions "Viola Stories" because he believed that the instrument had narrative properties such as the human voice. When the score was first printed they gave it the name by which it is now known. But in the image that completes the front page, there is a person surrounded by children listening to a story; Schumann's idea about the quality of the viola to tell stories is maintained.

Sonata in F minor Op. 120 1 by Johannes Brahms. On the LAPhil website John Henken (the orchestra's publications director) explains that Brahms loved the rich, warm sound of the viola, so when finishing the Clarinet Sonata, he also sent the viola edition. Both were published at the same time in 1895.

The "Musical Wednesdays" of the Pau Casals del Vendrell Musical Association.

It is necessary to congratulate this entity, a true institution, for its long history of offering us cultural activities related to music and Pablo Casals. Especially for his constant work in offering concerts with young performers who live classical music with passion.