Crònica de l'acte dedicat a recordar la Història de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell / Crónica del acto dedicado a recordar la Historia de la Associació Musical Pau Casals del Vendrell / Chronicle of the Act dedicated to remembering the History of the Pau Casals del Vendrell Musical Association

d’octubre 16, 2023

  Sant Jaume dels Domenys, 15 d'octubre de 2023
María Dolores García Martínez (esguarddedona)
Versión en Castellano
English Version



Jaume Figueras, Neus Oliveras, Joan Miró i Jaume Nin


Aquest passat dimecres l’Associació Musical Pau Casals va organitzar un acte dedicat a recordar la historia de la entitat que enguany compleix cinquanta anys de la seva constitució oficial. 

Un cop realitzada la presentació de l’acte a càrrec del president Joan Miró es va procedir a la lectura d’un text poc conegut de Josep Esteve i Oliva (Casalta). El text el van llegir de manera alternada Neus Oliveras i Jaume Figueras.

Era el relat en primera persona de qui havia conegut al Mestre l’any 34, sent en Josep Esteve un infant de dotze any i de quan l’any 1961, va parla amb l’alcalde d’aquell moment, Sr. Bofill per fer la proposta del viatge col·lectiu a veure a Casals i  li va dir que no ho aconseguiria. Més tard aquest mateix alcalde va convocar un grup d’empresaris i comerciants a una reunió perquè volia trobar un motiu perquè els turistes que passaven per la vila en direcció a d'altres poblacions, visitessin El Vendrell. Josep Esteve va proposar que es posessin uns cartells a cada entrada que digués: “Benvinguts, sou a la vila nadiua de Pau Casals”, escrit en diversos idiomes. La resposta de l’alcalde va ser que aquell era un nom innominable i que si ho tornava a sentir sortiríem no per les escales de l’ajuntament i que allò anava per tothom.

Més tard el 1964 Josep Esteve ho va tornar a provar d'organitzar el viatge aquest cop davant el nou alcalde Casimir Coll, qui no va posar impediment, però que el permís calia demanar-lo davant la Guardia Civil, que d’entrada els van denegar el passaport col·lectiu que havien demanat; i com més tard el van cridar per dir que el passaport era bo però que havien unes limitacions que calia complir. Malgrat tots els entrebancs i fins i tot amenaces amagades sota vel que va haver de patir directament en Josep Esteve, com ara que seria responsable si es cantava al viatge la Internacional o es feien Jocs Florals... així fins a deu clàusules... les va accepta tot confiant en les persones que anirien al viatge. El projecte va sortir endavant, però a ell li van fer "desafecto al régimen" per ser amic de Pau Casals.  

Entre les experiències que en Josep Esteve va viure en aquell període de temps s’inclou el haver hagut de rebre una representació de la Falange que li va demanar que preparés una carta de reconciliació entre l’Ajuntament i Pau Casals. Esteve es va negar a escriure-la, al·legant que amb el Mestre mai havia parlat de política i no ho faria ara. 

El següent viatge seria dos anys més tard organitzat per la Lira Vendrellenca; on un casteller va patir un atac d’apendicitis, va ser operat a França, però com el cost de l’operació era cara. En saber Casals la situació li va dir a Esteve que ell es feia càrrec, tot i que ningú li ho havia demanat..

La trucada d’Andreu Claret i el concert de Maurice Gendron.

El 1968 des de l’ajuntament l’alcalde Casimir Coll van avisar a Josep Esteve perquè havien rebut una trucada de Barcelona d’un tal Andreu Claret, que obria la possibilitat que el reconegut violoncel·lista Maurice Gendron fes un concert en honor de Pau Casals al Vendrell. L’alcalde, Sr. Coll, li va advertir que seria un concert important i de complexa l’organització i que caldrien més persones. Esteve va dir que ja s’ocuparia ell. Esteve es va posar en contacte amb Josep Altet que també va pensar que això no es podia perdre. Salvador Mañè també hi era a la reunió i van posar mans a l’obra. Van aconseguir el telèfon de Gendron i es van posar en contacte per saber que li calia per fer el concert. 

De la “Comissió organitzadora dels concerts d’aniversari” a la constitució oficial de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell (AMPC).

Econòmicament es va poder fer gràcies a l’ajuda de persones que van realitzar tasques de manera voluntària i altruista i també per aportacions de les entitats del Vendrell. Esteve explica al text que es va donar el cas que actuava un jove violinista: Gonçal Comellas qui no tenia un vestit apropiat pel concert, però el Sr. Coll ho va solucionar: li va deixar un del seu gendre. 

El concert es va haver de repetir de l’èxit que va tenir, perquè es va quedar molt públic fora el primer dia. (En aquest enllaç trobareu un post sobre aquest concert i els principals protagonistes del mateix). Aquest va ser el naixement dels Festivals Pau Casals del Vendrell.

Neix oficialment l'AMPC. 

Tal com a continuació va explicar Joan Miró, actual president de l'entitat, finalment, l’11 d’abril de 1973 es va constituir oficialment l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell; qui tot seguit va donar lectura a la primera pàgina de l'acte de constitució (que per l’època està escrit en castellà). Una còpia d’aquesta primera plana va ser distribuïda als assistents en el document de record de l’acte (la teniu reproduïda a continuació) on consta la llista dels membres fundadors de la mateixa.

Primera plana de l'Acta fundacional 

Els membres fundadors de l'AMPC

  • Josep Altet i Font.
  • Salvador Mañé Turdiu
  • Josep Esteve Oliva
  • Lluis Martorell Mallofré
  • Albert Pamies Porta
  • Frederic Pellicer Castillo
  • Jaume Nin Casanovas
  • Jordi Coll Soldevila
  • Jaume Marcé Diu
  • Pere Bove Miret
  • Joaquim Bo Domingo
  • Jordi Carbonell Gestí
  • Joan Toldrà Nin
  • Anna Salvó Marles
  • Maria Salvo Marles
  • Benjamí Jané Ventura
  • Salvador Sanabre Bruix
  • Jose Ivern Pros
Afegint que al llistat d’associats s’afegirien altres que no constaven en aquella primera plana del document.

Joan Miró va voler també deixar constància de les persones que han presidit l'AMPC des de la seva fundació  fins l'actualitat: 

  • Josep Altet i Font (1973-1983)
  • Albert Solé i Galí (1983-1997)
  • Joan Descals i Esquius (1997-2001)
  • Josep Poca i Gaya (2001-2005)
  • Eva Serramià i Rofes (2005-2015)
  • Jordi Guitart i Olivé (2015-2020)
  • Joan Miró i Soler (2020-avui)

El testimoni de Jaume Nin Casanovas, membre fundador de l'AMPC 

Jaume Nin Casanovas, va intervenir a continuació. Ell com a darrer supervivent de la primera junta directiva ens va donar un testimoni molt emotiu i breu en el què va expressar tant el seu afecte i admiració pel Mestre, com tot el seu agraïment per haver format part de l'entitat i haver pogut aportar la seva col·laboració i com arran d'aquests fets,  després ha col·laborat sempre que ha pogut amb moltes altres entitats de la vila.  

Albert Solé 

El balanç dels darrers cinquanta any i les propostes de futur d'Albert Solé i Galí. 

Albert Solé, va ser el següent en intervenir a l'acte. Ell va ser el segon president de l’associació, també va ser el primer director de l’Escola Municipal de Música Pau Casal (EMMPAC) i actualment és membre del patronat de la Fundació Pau Casals.

Va iniciar la seva intervenció dient que: “Gràcies a la voluntat i a la iniciativa de tots els personatges que s’han anat presentant, es va aconseguir a la dècada dels 80 tot el patrimoni que avui té el Vendrell, al voltant de la figura del Mestre”, per fer tot seguir una reflexió sobre el futur. perquè en tenia un gust agredolç perquè tota la activitat de l’Auditori Pau Casals encara no ha aconseguit arrelar del tot entre la gent del Vendrell; tanmateix va reconèixer que l’EMMPAC en la seva funció ha estat i continua estant importantíssima,   perquè a més de contribuir al creixement cognitiu de tots els alumnes; i a més a més, han estat molts els alumnes han continuat els seus estudis de música en estaments superiors. Cal continuar treballant més i més per enfortir la integració de la població a la vida cultural musical de la vila.

Va continuar la seva intervenció afirmant que el Vendrell té un potencial cultural que poques ciutats de Catalunya tenen, tant pels seus museus, com per las seves sales de concert i de teatre. Però ens ho hem de creure. Tanmateix va posar l'accent en el fet que hi ha un mal endèmic quant a la visió que des de la Generalitat es continua tenint en relació a la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, perquè el Festival Internacional Pau Casals no té el mateix tractament que festivals de la Catalunya Vella i el mateix passa quant al tractament de la televisió pública de Catalunya en relació a la quantitat de informació que comunica les activitats del festival en comparació amb d’altres de la Catalunya Vella.

En canvi va destacar que tant l’Ajuntament del Vendrell com la Fundació Pau Casals fan un esforç considerable perquè es puguin oferir uns preus populars quan s’estan oferint intèrprets de primera línia, com ara aquest any amb Pinchas Zuckerman o Miclos Peényi, entre d’altres.

 

Situar el Festival Internacional Pau Casals del Vendrell dins dels millors del món.

També va afirmar que cal apostar per disposar d’un auditori on poder oferir interpretacions d’orquestra perquè els escenaris tant de l’auditori Pau Casals, com el de l’EMMPAC com el teatre Àngel Guimerà no poden acollir una orquestra que no sigui de cambra. Caldria poder disposar d’un auditori amb capacitat per a una orquestra d’un centenar de músics. Tot i ser molt conscient de la complexitat del projecte va encoratjar a prendre com a referència les persones abans citades per ser capaços d'emprendre aquest nou repte.  

Així mateix va fer una reflexió que, tot i que s’està fent molt bé amb programacions com ara  Temporada (que aplega activitats de l’Auditori Pau Casals, de la Lira Vendrellenca i del Teatre Àngel Guimerà), caldria pot ser acudir a un concurs entre gestors culturals, com s’ha fet en altres ciutats, per tal de obtenir encara millors resultats en el conjunt de la programació cultural de la vila, una millor coordinació en relació a l’oferta, de manera que per un costat que es pogués treure el màxim profit del patrimoni i incrementar el sentiment de satisfacció i pertinença dels vendrellencs i vendrellenques en relació a l’oferta cultural de la vila.

D’altre costat Albert Solé va destacar que es necessari poder intensificar la informació de la programació i amb projecció més enllà de la vila, per la qual cosa caldria incrementar els recursos de RTV El Vendrell perquè siguin eines de més gran abast.

L’exemple dels que van fundar l’Associació Musical Pau Casals.

Finalment va voler destacar que feia cinquanta anys un grup de persones van tenir un somni,  i encara que tenien la seva feina, negocis i mals de cap particulars però amb il·lusió i un gran esforç, com el que requeria reivindicar el nom de Pau Casals que a la vegada era una reivindicació del nom del Vendrell, el van fer una realitat. Va posar l'accent en què aquestes persones continuen sent avui un exemple per tots nosaltres. Davant el seu exemple, les persones, les entitats i les administracions d’avui, també podríem col·laborar en fer realitat que El Vendrell sigui un de les millors ciutats culturals d’avui dia.  

L’acte va concloure amb la projecció d’un documental de RTV El Vendrell de l’any 2005 sobre el 25è aniversari de la construcció de l’Auditori Pau Casals que pel seu interès i qualitat mereix poder ser reproduït altres vegades en futurs actes. En ell es posa de relleu la visió i capacitat de gestió i unir voluntats i recursos de Josep Altet o el meditat disseny de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol per l’edifici de l’auditori, que ell mateix descriu al documental. (Jordi Bonet va ser de 1985 fins a l’any 2012 el director coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Entre les obres que va publica destacarem “L’arquitectura al servei de la música” (1986) a més d’un seguit de llibres dedicats a Gaudí i a la seva obra. Quant a reconeixement, va guanyar el primer premi del concurs de restauració de la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1952) o ser nomenat Comanador de l’orde de Sant Gregori Magne pel Vaticà (1981) entre molt d’altres).

Com a punt final de tota la jornada cal destacar un fet essencial al qual es va fer esment un bon nombre de vegades al llarg de les intervencions: la política ha quedat sempre fora de tots els actes i projectes. Ja fos els viatge a visitar el Mestre, els concerts d’aniversari, el Festival (que durant deu anys va desenvolupar l'AMPC fins que la seva complexitat va fer necessari que es professionalitzés i va passar a ser organitzat per l'Ajuntament i la Fundació Pau Casals) o la vida i activitats de l’AMPC.

Nota: 

Trobareu amplia informació sobre la història de l’associació tant en aquest enllaç del full web de l’entitat com a l’exposició que es pot visitar al Saló del Portal del Pardo fins el dia 4 de novembre (vídeo de RTV El Vendrell de la inauguració), com de l’acte que es motiu d’aquesta post (vídeo de RTV El Vendrell de l’acte dedicat a recordar la història de l’entitat)  


Castellano

El pasado miércoles l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell organizó un acto dedicado a recordar la historia de la entidad, que este año cumple cincuenta años de su constitución oficial.

La presentación del acto la realizó Joan Miró, actual presidente, para inmediatamente proceder a la lectura de un texto poco conocido de Josep Esteve i Oliva (Casalta). El texto lo leyeron de manera alterna Neus Oliveras y Jaume Figueras.

El  relato de Josep Esteve arranca en 1934, cuando con doce años, conoció al Maestro, y describe como fue creciendo su relación con Pablo Casals ¡, y como en el 1961 decide hablar con el entonces alcalde del Vendrell para proponer un viaje colectivo para visitar al Maestro. La respuesta fue que no lo iba a conseguir. Tiempo más tarde, el mismo alcalde convocó a empresarios y comerciantes de la villa para plantear que se podía hacer para que los turistas que pasaban por la villa en dirección a otras poblaciones, se quedaran y visitaran el Vendrell. Esteve propuso poner, en cada una de las entradas de la villa, un cartel, en varios idiomas,  que dijera “Bienvenidos, estáis en la villa nativa de Pablo Casals”. La respuesta del alcalde fue tajante: que no se podía nombrar a Casals, i que si alguien volvía a hacerlo saldría del edificio del ayuntamiento, pero no por las escaleras y que aquello era un aviso para todos.

En 1964 Esteve vuelve a intentar organizar el viaje, esta vez ante el nuevo alcalde Casimir Coll, quien no le puso ninguna pega, pero le indicó que debía pedir el permiso a la Guardia Civil.  De entrada le dijeron que el pasaporte estaba denegado, pero unos días más tarde le convocaron para decirle que podrían ir si se comprometía el personalmente a que no sucedieran una serie de cosas, como que en el viaje se cantará la Internacional o que organizasen “Juegos Florales” … hasta un total de diez condiciones, que Esteve aceptó, porque, según el mismo declara en el texto, tenía confianza en las personas que formarían parte del viaje. El viaje se realizó y a Esteve le declararon desafecto al régimen por “ser amigo de Pablo Casals”.

Entre las experiencias que le tocaron vivir a Josep Esteve en ese período de tiempo está el recibir una visita de una representación de la Falange para que redactara una carta de reconciliación entre el Ayuntamiento y Pablo Casals. Esteve se negó porque nunca había hablado con Casals de política y no lo iba ha hacer bajo ninguna circunstancia.

En 1966 la Lira Vendrellenca organizó un segundo viaje, esta vez a Molig, con motivo del 90 aniversario del Maestro. Con la participación de los Dansaires del Penedès, Cor Orfeó Parroquial y Nens del Vendrell (entidad castellera). En el viaje, un casteller sufrió un ataque de apendicitis y fue operado en Francia, pero el costo de la operación era caro. Al saberlo Casals le dijo a Esteve que él se haría cargo de la situación, aunque nadie se lo había propuesto.

La llamada de Andreu Clalret y el concierto de Maurice Gendron.

En 1968 el alcalde Casimir Coll llamó a Josep Esteve porque había recibido una llamada de un tal Andreu Claret de Barcelona que le había explicado que el violonchelista Maurice Gendron podría hacer un concierto en El Vendrell en honor de Pablo Casals. Coll le advirtió a Esteve que sería un concierto importante y que se necesitaría ayuda de más personas para poder prepararlo. Esteve le dijo que se hacía cargo. Inmediatamente se puso en contacto con Josep Altet, ambos estuvieron de acuerdo en que aquel concierto se tenía que hacer. En la reunión también estuvo Salvador Mañé y se los tres se pusieron a trabajar para hacerlo realidad. Consiguieron el teléfono de Gendron y le preguntaron que necesitaría para el concierto.

De la “Comisión organizadora de los conciertos de aniversario” a la constitución oficial de l’Associació de Música Pau Casals del Vendrell (AMPC)-

Económicamente pudo hacerse realidad porque contaron con la ayuda de muchas personas que realizaron tareas específicas de forma voluntaria y altruista pero también porque las entidades de la villa realizaron aportaciones económicas.  Esteve explica en el texto que entre los músicos que participaron se encontraba un joven violinista que no tenía el traje apropiado para poder participar en el concierto, el Sr. Coll lo soluciono: le prestó uno de su yerno.

El éxito del concierto fue tal que hubo que repetirlo porque mucha gente se había quedado en la calle sin poder entrar a la iglesia. (Enlace con una post sobre este concierto y los principales protagonistas del mismo). Este concierto fue el origen del Festival Internacional Pau Casals del Vendrell.

Nace oficialmente l’AMPC

Tal como explico Joan Miró, actual presidente de la entidad, finalmente, el 11 de abril de 1973 se constituyó oficialmente l’Associació Pau Casals del Vendrell, leyendo a continuación la primera página del acta ( que por la época estaba escrita en castellano). Una copia de esta primera página fue distribuida a los asistentes en el documento recuerdo del acto. En ella consta la lista de los miembros fundadores.   

  • Josep Altet i Font.
  • Salvador Mañé Turdiu
  • Josep Esteve Oliva
  • Lluis Martorell Mallofré
  • Albert Pamies Porta
  • Frederic Pellicer Castillo
  • Jaume Nin Casanovas
  • Jordi Coll Soldevila
  • Jaume Marcé Diu
  • Pere Bove Miret
  • Joaquim Bo Domingo
  • Jordi Carbonell Gestí
  • Joan Toldrà Nin
  • Anna Salvó Marles
  • Maria Salvo Marles
  • Benjamí Jané Ventura
  • Salvador Sanabre Bruix
  • Jose Ivern Pros

El documento indica que se añadirían otras personas que no constaban en ese documento.

Joan Miró también quiso dejar constancia de las personas que han presidido l’AMPC desde su fundación hasta la actualidad:

·        Josep Altet i Font (1973-1983)

·        Albert Solé i Galí (1983-1997)

·        Joan Descals i Esquius (1997-2001)

·        Josep Poca i Gaya (2001-2005)

·        Eva Serramià i Rofes (2005-2015)

·        Jordi Guitart i Olivé (2015-2020)

·        Joan Miró i Soler (2020-avui)


El testimonio de Jaume Nin Casanovas, miembro fundador de l’AMPC

Jaume Nin Casanovas hizo una intervención emotiva y breve. És el único que a día de hoy puede dar ya testimonio vivo de aquella primera Junta Directiva y lo hizo expresando su afecto y admiración por el Maestro, así como su agradecimiento por haber formado parte de la entidad y haber podido aportar su colaboración y como a raíz de ello, ha seguido a lo largo de su vida colaborando con otras entidades de la villa.

  

El balance de los últimos cincuenta años y las propuestas de futuro de Albert Solé i Galí

Albert Solé fue el siguiente en intervenir en el acto. Él fue el segundo presidente de la asociación, también fue el primer director de la Escola Municipal de Música Pau Casal (EMMPAC) y actualmente es miembro del patronato de la Fundació Pau Casals.

Inició su intervención diciendo: “Gracias a la voluntad y a la iniciativa de todos los personajes que se han ido presentando, se consiguió en la década de los 80 todo el patrimonio que hoy tiene el Vendrell ligado a la figura del Maestro”, para hacer a continuación la siguiente reflexión sobre el futuro, porque tenía un sabor agridulce, ya que toda la actividad que desarrolla el Auditori Pau Casals aún no ha conseguido enraizar en todas las personas del Vendrell; en cambio reconoció que la EMMPC ha tenido y continua teniendo una función importantísima en su contribución  al crecimiento cognitivo de todos los alumnos y además han sido muchos los alumnos que han continuado sus estudios de música en estamentos superiores. Pero es un trabajo que hay que continuar desarrollando para fortalecer la integración de la población en la vida cultural musical de la villa.

Continuó su intervención afirmando que el Vendrell tiene un potencial cultural como pocas ciudades de Catalunya; por sus museos, sus salas de concierto y teatro. Pero que nos falta creer en ello. Destacó también que hay un mal endémico en la visión que desde la Generalitat se tiene en relación a la Catalunya Vella y la Catalunya Nova, porque el Festival Internacional Pau Casals no recibe el mismo trato que otros festivales que se desarrollan en la Catalunya Vella y que lo mismo ocurre en el trato que la televisión pública de Catalunya en relación a la cantidad de información que ofrece de las actividades del mismo festival en comparación con otros de la Catalunya Vella.

En cambio destacó que tanto el Ayuntamiento como la Fundació Pau Casals hacen un considerable esfuerzo para que se puedan ofrecer los precios populares en los conciertos, máxime cuando se está ofreciendo interpretes de primera línea, como este año con Pinchas Zuckerman o Miclos Peényi, entre otros.

 

Situar el Festival Internacional Pau Casals del Vendrell entre los mejores del mundo.  

Afirmó también que es necesario un nuevo auditorio con capacidad para ofrecer interpretaciones de orquestas porque los escenarios actuales no pueden acoger una orquesta con un centenar de músicos. Aún siendo consciente de la complejidad del proyecto animó a tomar como referencia las personas citadas a lo largo de todo el acto y emprender el camino de ese nuevo reto.  

También hizo una reflexión, porque aunque se tiene una buena programación como Temporada (que recoge actividades del Auditori Pau Casals, La Lira Vendrellenca y el Teatro Àngel Guimerà), probablemente sería conveniente acudir a un concurso entre gestores culturales (como se ha hecho en otras ciudades) para obtener aún mejores resultados en el conjunto de la programación de la villa; una mejor coordinación en relación a la oferta, de manera que se pudiera obtener el mayor provecho de la patrimonio a la vez que incrementar el sentimiento de satisfacción y pertenencia de la población en relación con la oferta cultural de la villa.

Así mismo destacó que es necesario intensificar la información de la programación y proyectarla más allá del Vendrell, considerando que sería conveniente par a lograrlo que se incrementasen los recursos de la RTV El Vendrell.


El ejemplo de los que fundaron la Associació Musical Pau Casals del Vendrell.

Finalmente quiso destacar que hacía cincuenta años un grupo de personas tuvieron un sueño y que aunque cada uno de ellos tenía su trabajo, su negocio y sus males cabeza personales, pusieron ilusión y esfuerzo para reivindicar el nombre de Pablo Casals y el Vendrell, y que convirtieron en realidad ese sueño. Destacó que esas personas siguen siendo hoy un ejemplo para todos nosotros; que personas entidades y administraciones deberían colaborar en hacer realidad ahora que el Vendrell sea una de las mejores ciudades culturales de la actualidad.

El acto concluyó con la proyección de un documental de RTV El Vendrell del año 2005, dedicado a los 25 años de la construcción del Auditori Pau Casals, que por su interés y calidad merecería ser reproducido en otras ocasiones en futuros actos. En él se podo de relieve la visión y capacidad de gestión y de unir voluntades y recursos que tuvo Josep Altet, o el meditado diseño del arquitecto Jordi Bonet i Armengol para el edificio, que él mismo describe en el documental. (Jordi Bonet fue de 1985 hasta 2012 el director coordinador de las obras de la Sagrada Familia de Barcelona. Entre las obras que ha publicado hay que destacar “La arquitectura al servicio de la música” (1986) además de un gran número de títulos dedicados a Gaudí y su obra. Entre otros reconocimientos Bonet ganó el primer premio del concurso de restauración de la Capilla de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya (1952), además de ser nombrado Comendador de la orden de San Gregorio Magno por el Vaticano (1981) entre otros).

Como punto final de toda la jornada hay que destacar un hecho esencial que fue citado un buen número de veces a lo largo de las intervenciones: la política siempre ha quedado fuera de todos los proyectos y actividades. Ya fueran los viajes para visitar al Maestro, ya fueran los conciertos de aniversario, ya fuera el Festival (que durante diez años desarrollo la AMPC hasta que la envergadura del mismo aconsejó que se profesionalizase la gestión y pasó a ser organizado por el ayuntamiento y la Fundació Pau Casals) o la vida y actividades la AMPC.




English

(Summary of the post)

Last Wednesday, the Associació Musical Pau Casals offered an event dedicated to his history, because it’s the fiftieth anniversary of its official constitution.

Joan Miró, the current president, presented the event.

First, a little-known text by Josep Esteve I Oliva (Casalta) was read.

This is the abstract of this text: In 1934, at the age of twelve, Josep Esteve met Pablo Casals. He describes how his relationship with the Master grew. In 1961 he wanted to organise a trip to visit Casals. He went to talk to the mayor who told him he could not do it. Sometime later, the same mayor called together businessmen and traders from Vendrell to ask what could be done to attract tourists who were going to other cities. Esteve said that posters could be put up at the entrances to the village. The signs should say in different languages “Welcome, you are in the birthplace of Pau Casals”. The mayor said that the name could not be uttered and that if anyone did so again, they would leave the town hall building, but not by the staircase. That it was a warning to everyone.

In 1964 Esteve tried again to organise the trip. The new mayor, Casimir Coll, did not put up any problems but told him that he would need a collective passport and that he had to apply for it at the Guardia Civil. First, he was told that the passport had been refused. He was told that he could be given it but with conditions. Esteve would be responsible if someone sang the international or if “flower games” were organized. In total, there were ten conditions that he accepted.   The trip took place and Esteve was declared disaffected by the regime because he was “a friend of Pablo Casals”. Sometime later, he received a visit from a representative of the Falange. They wanted him to write a letter of reconciliation between the City Council and Pablo Casals. Esteve refused: he had never discussed politics with Casals and had no intention of doing so.

In 1966, the Lira Vendrellenca (a local entity) organized a new trip. Esteve took part, as well as other entities such as Dansaires del Penedès, Cor Orfeó Parroquial, and Nen del Vendrell (Human Towers). A human-tower-man suffered appendicitis and Casals, without anyone asking him, took care of the expenses.

A call from Andreu Claret and the Maurice Gendron concert.

In 1968, Mayor Casimir Coll received a call from Barcelona. It was Andreu Claret who explained to him that the cellist Maurice Gendron could give a concert at the Vendrell in honor of Pablo Casals. Coll called Esteve to inform him and ask if he dared to organize the concert even though it was complicated, and he would need other people to help him. Esteve spoke with Josep Altet who also believed that the concert had to be organized. Salvador Mañé was also with them. The concert could be held because many people collaborated with free work and because the city entities made financial contributions. The concert was very successful, and many people were unable to enter the church where it was held. Therefore, it had to be repeated two days later.

Official constitution of the AMPC

Joan Miró, current president, read the first page of the articles of incorporation of April 11, 1973, with the list of the founding members. He also reported the list of presidents from the founding until now. (The lists of names in the Catalan or Spanish version).

The testimony of Jaume Nin Casanovas, founding member

Nin spoke with emotion of his affection and admiration for the Master. Nor is he the only one who today can give a living testimony of that Board of Directors.

Albert Solé i Galí, who was the second president of the association, took stock of the last fifty years and proposed new projects for the future

Solé was also the first director of the Pau Casals Municipal Music School and, in addition to being a member of the AMPC, he is a member of the board of the Pau Casals Foundation.

He began by remembering that: Thanks to the will and initiative of all the characters who have been presented, in the 80s all the heritage that Vendrell has today linked to the figure of the Maestro was achieved.

He added that Vendrell has a cultural potential like few cities in Catalonia, but that we need to believe it. The Generalitat of Catalonia and public television need to better value the Pau Casals International Festival as it deserves due to its importance. That the city council and the Pau Casals Foundation make a great effort to offer popular prices at concerts, in which great performers participate, such as, this year, Pinchas Zuckerman or Miclos Peényi, among others.

We must continue working to have an auditorium with capacity for an orchestra of one hundred musicians.

It would be interesting to further improve programming and better coordinate the different offers and further enhance the entire heritage.

We must also increase the dissemination of programming and promote RVT EL Vendrell as a means to make it possible.

He highlighted that 50 years ago a group of people had a dream and were able to make it come true despite all the inconveniences and obstacles. That those people continue to be an example for all of us.


The event ended with the screening of RTV El Vendrell documentary from 2005. The documentary was dedicated to the 25 years since the construction of the Pau Casals Auditorium. It highlights the work of Josep Altet and the design that the architect Jordi Bonet made for the building. (Bonet was from 1985 to 2012 coordinating director of the works of the Sagrada Familia in Barcelona)

An essential fact that was cited a good number of times throughout the interventions: politics has always been left out of all projects and activities.


 

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars