A qui li agrada l’opera no li descobriré jo ara qui és Lluís Sintes perquè de ben segur que coneix prou bé la qualitat d’aquest baríton del qual han escrit crítiques notables  especialistes com ara Jordi Maluquer o Roger Alier, però si que li puc transmetre l’èxit que va tenir aquest passat divendres dia 6 en el seu concert, que formava part dels actes de 50è Aniversari de la Mort de Pau Casals i de la creació oficial de l’Associació Musical Pau Casals  del Vendrell.  

En Lluís Sintés és un cantant que quan puja a l’escenari aconsegueix que el públic el percebi  com proper, com humil en l’actitud però gran en el compromís per cantar amb excel·lència. D’aquí que s’estableixi una corrent de simpatia, de comunicació molt intensa, que fa que les seves interpretacions es visqui amb molta emoció.

El seu recorregut professional és remarcable, amb la interpretació de personatges destacats com ara Papageno (La Flauta Màgica de Wolfgang Amadeus Mozart) o Ping (Turandot, Giacomo Puccini) personatge aquest darrer que ha interpretat per gran part del món i del qual us deixo aquest vídeo amb la interpretació que va fer quan es va reobrir el Liceu el 1999, després de l’incendi de 1994. Altres òperes del seu repertori són Fedora (Umberto Giornado); La Fille del Regiment (Gaetano Donizetti); La Sonnambula (Vinzenzo Bellini);  Carmen (George Bizet);  Simone Boccanegra (Giuseppe Verdi);  Romeo i Julieta (Charles Gounod); Lakme (Léo Delibes) o Tosca (Giacomo Puccini); però també es cantant de sarsuela, oratoris, opereta...

Llargues ovacions ben merescudes

De la qualitat musical de Sintes i del pianista que li va acompanyar, Héctor Valls, va quedar com a testimoni els llargs aplaudiments, que van ser presents de manera continua al llarg del concert, que de fet va durar més del previst,  no només perquè ens van regalar dos bisos, sinó precisament per la llargada de les ovacions.

De l’ampli repertori que té, Lluís Sintes, va escollir pel programa del concert,  Les cançons de carrer d’Enric Morera i de Josep Maria de Sagarra; Dimecres de Cendra de Joan Vila Miró i Joan Maragall.  Cançó de Traginers de Frederic Longàs  i Josep Maria de Sagarra. (Que va tenir que repetir a petició del públic al final del concert). Quant a òpera, va interpretar “La mia casa per modelo...” de l’òpera "Rita" de Gaetano Donizetti; “Ah! Per sempre io te perdei...” de l’òpera "I Puritani" de Vincenzo Bellini i “Io morrò, ma lieto in core...” de l’òpera  "Don Carlo" de Giuseppe Verdi. La selecció va incloure peces del teatre líric català: Caminant pel mon va el vell pastor... de la sarsuela Cançó d’Amor i de Guerra  de Rafel Martínez Valls; Per tú de Tres Histories de Maó de Deseado Mercadal.

Altres dos peces van formar part del repertori del concert, seleccionades en honor del Vendrell i els compositors nascuts a la vila:  Aquesta és la casa, aquest és el lloc... del Timbaler del Bruc d’Agustí Cohí Grau; i l’estrena de la seva adaptació de Queixa amorosa de Benvingut Socias i Joan Ramon i Soler, una obra que va conèixer gràcies a la Nativitat Castejón, directora de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès on es troba la partitura. 

L’altre bis que ens va oferir va ser Per tu ploro una sardana per a piano de Pep Ventura sobre lletra de Joan Maragall, que va ser corejada pel públic a petició del propi Lluís Sintes.

 La Junta Directiva de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell amb Lluís Sintes en acabar el concert. 

A la sortida el hall de l’Auditori del Tívoli (EMMPAC)  n’estava ple perquè li esperava literalment tot el públic assistent, per saludar-li i agrair-li de manera personal el magnífic vespre musical que gràcies a ell i al pianista Hèctor Valls, també excel·lent en tot moment, havíem viscut. 

Rerefons: Els autors vendrellencs del repertori del concert:

Benvingut Socias i Mercadé (El Vendrell, 1877 -1952) va ser músic i compositor des que era molt jove ; com a pianista va actuar a Nova York  i va donar classes al Conservatory of Music de Corning i a l’Institute of Musical Art de Nova York: Va actuar també a Anglaterra, a Alemanya però va retornar al Vendrell i posterior, el 1919 va obtenir la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del  Liceu de Barcelona càrrec que va exercir fins el 1935.  Es dona el fet que  Benvingut Socias i va tenir com a primer professor al pare de Pau Casals, Carles Casals. 

Trobareu tota la informació sobre la seva vida i obra al llibre “Benvingut Socias Mercadé (1877- 1952) un músic vendrellenc per descobrir. Estudi del seu llegat a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès de Nativitat Castejón, publicat l'any 2019.

Agustí Cohí i Grau (El Vendrell 1921 – Barcelona 2012)va ser músic, compositor i pedagog. Va començar a estudiar música als quatre anys amb la seva mare Josefina Grau i posteriorment amb Pau Gomis, ja a Barcelona, on la família es va traslladar el 1927, passa a estudiar amb Santiago Bugués a l’Acadèmia Capsir. Va ser solista del cor de nois de l’Orfeó Català (quan tenia deu anys) i tres anys més tard ja a l’Escola Municipal de Música de Barcelona estudiarà amb Joaquim Salvat, amb Eduard Toldrà, amb Joaquim Zamacois i Jaume Pahissa. Al 1936 la família torna al Vendrell i el farà d’organista a l’església parroquial durant l’estiu i posteriorment (el 1939) fou per vuit mesos mestre de capella, un període durant el qual composarà al voltat de cinquanta obres religioses i dues misses; però al llarg de la seva vida també va composar sarsueles com El Timbaler del Bruc o l’òpera Nausica (1965), altres tres misses, obres simfòniques per violoncel i cobla, motets, goigs, una vuitantena de sardanes a més de instrumentar prou de vuit-centes danses populars a més de crear-ne de noves, com ara Arrels vendrellenques (1986).  El 1949 va fundar l’Associació Musical Estela per difondre la música. Del  1950 al 1960, a Madrid, desenvolupa un projecte per tot l’Estat dirigint corals d’alumnes d’institut.  Va ser cofundador i president de l’Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya. El 2004 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi. Mai va perdre el seu lligam amb el Vendrell i el 2005 en què va rebre un homenatge de la vila,  va oferir a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell una beca anual de mil euros que continua avui dia perquè la seva vídua Mercè Prats Peirò ha mantingut.

D'altre costat, l'any 2013 Joan Cohí Costa (fill del músic) i Mercè Prats Peirò (vidua) van fer donació a la Biblioteca de Catalunya de partitures i documents del compositor i pedagog musical  

Castellano

Lluís Sintes  es un barítono de reconocida valía del que han escrito magníficas críticas notables especialistas como Jordi Maluquer o Roger Alier, y que el pasado viernes día 6 ofreció un concierto, con un éxito extraordinario, dentro de las actividades del 50 Aniversario de la muerte de Pablo Casals y de la creación oficial de la Associació Musical Pau Casals del Vendrell.

Sintes es un cantante que consigue que el público lo perciba como cercano, humilde en la actitud y comprometido con la excelencia en la interpretación (canto y representación) y con ello consigue que se establezca una corriente de simpatía, de comunicación muy intensa, por el consigue que la respuesta del público sea muy emotiva.

Su recorrido como profesional es remarcable, con personajes destacados como Papageno (La Flauta Mágica de Wolfgang Amadeus Mozart) o Ping (Turandot, Giacomo Puccini) que en este último caso ha interpretado en gran parte del mundo y del que dejo un vídeo con la interpretación que realizó cuando se reabrió el Liceu de Barcelona el 1999, después del incendio de 1994. Otras óperas de su repertorio son Fedora (Umberto Giordano); La Fille de Regiment (Gaetano Donizetti; La Sonnambula (Vinzenzo Bellini); Carmen (George Bizet); Simone Boccanegra (Giuseppe Verdi; Romeo y Julieta (Charles Gounod; Lakme (Léo Delibes) o Tosca (Giacomo Puccini; pero también canta zarzuela, oratorios, opereta…

Largas y merecidas ovaciones

El concierto de Lluís Sintes, acompañado por el pianista Héctor Valls”, cosecho largas ovaciones, tan continuadas que hicieron que el concierto durara más de lo previsto y no solo por los dos bises que nos regalaron.

Del amplio repertorio que tiene Sintes, eligió Les cançons de carrer  (Las canciones de calle) música de Enric Morera, poema de Josep Maria de Sagarra; Dimecres de Cendra (Miércoles de Ceniza) música de Joan Vila Miró, poema Joan Maragall. Canço de Traginers (Canción de Arrieros) música de Frederic Longàs, poema de Josep Maria de Sagarra, que tuvo que repetir al final del programa por petición del público. Así mismo interpretó “La mia casa per modelo...” de la ópera "Rita" de Gaetano Donizetti; “Ah! Per sempre io te perdei...” de la ópera "I Puritani" de Vincenzo Bellini y  “Io morrò, ma lieto in core...” de la ópera "Don Carlo" de Giuseppe Verdi. La selección incluyó piezas del teatro lírico catalán: Caminant pel mon va el vell pastor... (Caminando por el mundo va el viejo pastor…) de la zarzuela Cançó d’Amor i de Guerra (Canción  de Amor y de Guerra) de Rafel Martínez Valls; Per tú  (Por ti) de Tres Histories de Maó (Tres Historias de Mahón) de Deseado Mercadal.

También formaban parte del concierto dos obras seleccionadas en honor del Vendrell y obra de compositores nacidos en la villa: Aquesta és la casa,  aquest és el lloc. (Esta es la casa, este es el sitio…)  de la zarzuela El Timbaler del Bruc ( El Tamborilero del Bruc) de Agustí Cohí Grau; y el estreno de la versión que el propio Sintes había realizado de la obra Queixa amorosa (Queja amorosa) con música de Benvingut Socias y letra de Joan Ramon i Soler. Esta obra forma parte del fondo del Arxiu Comarcal del Baix Penedès (Archivo Comarcal del Baix Penedès) del que es directora Nativitat Castejón.

El otro bis del concierto fue Per tu ploro (Por ti lloro), una sardana para piano con música de Pep Ventura y letra de Joan Maragall, que fue coreada por el público a petición de Sintes.

A la salida del Auditori del Tívoli (EMMPAC) el hall estaba lleno porque, literalmente, todo el público asistente, estaba esperando a Lluís Sintes para saludarle y agradecerle personalmente la magnífica velada musical que gracias a él y al pianista Hèctor Valls (excelente también en todo momento) habíamos disfrutado.

Contexto: Los autores nacidos en el Vendrell que formaban parte del repertorio del concierto.

Benvingut Socias i Mercadé. (El Vendrell, 1877 – 1952) fue músico y compositor desde muy joven. Como pianista actuó en Nueva York, donde además impartió clases en el Conservatory of Music de Corning y al Institue of Musical Art.  Actuó también en Inglaterra y Alemania.  De vuelta al Vendrell y ya en 1919 obtuvo la cátedra de perfeccionamiento de piano en el Conservatorio del Liceu de Barcelona, carco que ejerció hasta 1935. (Se da el caso que Benvingut Socias tuvo como primer profesor de música al padre de Pablo Casals, Carlos Casals.

El año 2019 se publicó el libro “Benvingut Socias i Mercadé (1877-1952) un músic vendrellenc per descobrir” (Benvigut Socias i Mercadé (1877 – 1952) un músico del Vendrell por descubrir) obra de Nativitat Castejón surgida del análisis y estudio del legado que de este músico existe en el Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

En 2004 recibió la Creu de Sant Jordi otorgada por la Generalitat de Catalunya.

Agustí Cohí nunca perdió sus vínculos con El Vendrell, y en el año 2005, en que recibió un homenaje de la villa, ofreció a la Escuela Municipal de Música Pau Casals una beca anual de mil euros, que hoy continua gracias a que su viuda Mercè Prats Peirò decidió continuar este legado.

Por otro lado en el año 2013, la viuda y Joan Cohí Costa, hijo del compositor, hicieron donación a la Biblioteca de Catalunya de partituras y documentación pertenecientes al músico y pedagogo musical. 

English

Lluís Sintes is a baritone of recognized worth, of whom notable specialists such as Jordi Maluquer and Roger Alier have written magnificent reviews, and who last Friday the 6th offered a concert, with extraordinary success, as part of the activities for the 50th Anniversary of the death of Pablo Casals and the official creation of the Associació Musical Pau Casals del Vendrell ( Pablo Casals Musical Association of Vendrell).

Sintes is a singer who manages to be perceived by the audience as close to them, humble in attitude,  and committed to excellence in performance (singing and representation), and with this, he manages to establish a current of sympathy, of very intense communication, which makes the public's response very emotional.

His career as a professional is remarkable, with outstanding roles such as Papageno (The Magic Flute by Wolfgang Amadeus Mozart) or Ping (Turandot, Giacomo Puccini), in the latter case he has performed all over the world and of which he left a video with the performance which he performed when the Liceu in Barcelona was reopened in 1999, after the fire of 1994. Other operas in his repertoire are Fedora (Umberto Giordano); La Fille de Regiment (Gaetano Donizetti; La Sonnambula (Vinzenzo Bellini); Carmen (George Bizet); Simone Boccanegra (Giuseppe Verdi; Romeo and Juliet (Charles Gounod; Lakme (Léo Delibes)) or Tosca (Giacomo Puccini; but he also sings zarzuela, oratorio, operetta...

The concert by Lluís Sintes, accompanied by the pianist Héctor Valls, received long ovations, so continuous that they made the concert last longer than expected, and not only because of the two encores they gave us.

From Sintes’ extensive repertoire, he chose Les cançons de carrer (Street songs), music by Enric Morera, poem by Josep Maria de Sagarra; Dimecres de Cendra (Ash Wednesday) music by Joan Vila Miró, poem Joan Maragall. Canço de Traginers (Muleteers' Song) music by Frederic Longàs, a poem by Josep Maria de Sagarra, which had to be repeated at the end of the program at the request of the audience. He also performed “La mia casa per model…” from the opera "Rita" by Gaetano Donizetti; “Ah! Per semper io te perdei..." from the opera "I Puritani" by Vincenzo Bellini and "Io morrò, ma lieto in core..." from the opera "Don Carlo" by Giuseppe Verdi. The selection included pieces from the Catalan lyrical theatre: Caminant pel mon va el vell pastor... (Walking through the world goes the old shepherd...) from the zarzuela Cançó d'Amor i de Guerra (Song of Love and War) by Rafel Martínez Valls; Per tú (For you) from Tres Histories de Maó (Three Stories of Mahón) by Deseado Mercadal.

The concert also included two works selected in honour of El Vendrell and the work of composers born in the town: Aquesta és la casa, aquest és el lloc. (This is the house, this is the place...) from the zarzuela El Timbaler del Bruc (The Drummer of the Bruc) by Agustí Cohí Grau; and the premiere of of Sintes’ own version of the work Queixa amor (Love Complaint) with music by Benvingut Socias and lyrics by Joan Ramon i Soler. This work is part of the collection of the Arxiu Comarcal del Baix Penedès (Regional Archive of the Baix Penedès) of which Nativitat Castejón is the director.

The other encore of the concert was Per tu ploro (I cry for you), a sardana for piano with music by Pep Ventura and lyrics by Joan Maragall, which was chanted by the audience at Sintes’ request.

On leaving the Tivoli Auditorium (EMMPAC), the hall was full because, literally, the entire audience was waiting for Lluís Sintes to greet him and thank him personally for the magnificent musical evening that, thanks to him and the pianist Hèctor Valls (also excellent at all times) we had enjoyed.

Context: The authors born in Vendrell that formed part of the repertoire of the concert.

 Benvingut Socias i Mercadé. (El Vendrell, 1877 – 1952) was a musician and composer from an early age. As a pianist, he performed in New York, where he also taught classes at the Corning Conservatory of Music and the Institute of Musical Art. He also performed in England and Germany. He returned to El Vendrell and in 1919 he obtained the chair of piano improvement at the Conservatori del Liceu a Barcelona (Liceu Conservatory of Barcelona), a post he held until 1935. (It so happens that Benvingut Socias had Pablo Casals' father, Carlos Casals, as his first music teacher).

 In 2019, the book “Benvingut Socias i Mercadé (1877-1952) un músic vendrellenc per descobrir” (Benvigut Socias i Mercadé (1877 – 1952) a Vendrell musician to be discovered) was published, a work by Nativitat Castejón arising from the analysis and study of legacy of this musician that exists in the Regional Archive of Baix Penedès.

 Agustí Cohí i Grau (El Vendrell 1921 – Barcelona 2012). He was a musician, composer, and pedagogue. He began his musical studies at the age of four, with his mother Josefina Grau and later with Pau Gomis. The family moved to Barcelona in 1927 where he studied with Santiago Bugués at the Capsir Academy. At the age of ten he was a soloist in the Orfeó Català children's choir and three years later he studied at the Barcelona Municipal School of Music with Joaquim Salvat, Eduard Toldrà, Joaquim Zamacoois and Jaume Pahisa. In 1936 the family returned to Vendrell where he was the organist of the parish church during the summer; where in 1939, for eight months, he was chapel master. During this period he composed fifty religious works and two masses; but throughout his life he would compose zarzuelas such as El Timbaler del Bruc, the opera Nausica (1965), three other masses, symphonic works for cello and “cobla” (a musician's ensemble that plays sardanas); motets, gozos, about eighty sardanas as well as orchestrating around eight hundred popular dances in addition to creating new ones, such as Arrels vendrellenques ([with] Root in el Vendrell) (1986).

In 1949 he founded the Associació Musical Estela for the dissemination of music, and between 1950 and 1960 he developed a project throughout Spain conducting choirs of high school students. He was co-founder and president of the Associació Musical de Mestres Directors de Catalunya (Musical Association of Master Directors of Catalonia).

 In 2004 he received the Creu de Sant Jordi awarded by the Generalitat of Catalonia.

 Agustí Cohí never lost his connection with El Vendrell, and in 2005, on receiving a tribute from the town, he offered the Pau Casals Municipal Music School an annual scholarship of one thousand euros, which continues today thanks to his widow Mercè Prats Peirò decided to continue this legacy.

Furthermore, in 2013, the widow and Joan Cohí Costa, son of the composer, donated scores and documentation belonging to the musician and musical educator to the Library of Catalonia.