English Version

Organitzat per Camins Km 0 (Activitats de Jujol), Emili Gispert (tenor) i David Jiménez (piano)

L’acte es va obrir amb una breu descripció de l’espai que acollia el concert: el santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri (Alt Camp). Es tracta d'una petita joia arquitectònica, obra de Josep Maria Jujol i Gibert, iniciada el 1925 i que va tenir no poques vicissituds, fins el punt que es van trigar 73 anys en poder concloure’l.  Va néixer a impuls de Daniel Vives, jesuïta i fill del poble, qui va voler apropar Montserrat al seu poble perquè era costum que acabada la collita es visités el monestir de Montserrat per donar les gràcies, un camí llarg i complicat en aquells temps.  Jujol va projectar un edifici  modernista, carregat de simbolismes, original en la forma de la planta, adaptat a les possibilitats de l’espai i dels recursos disponibles per construir-lo. Per poder convertir el projecte en una  realitat en va participar molt activament el poble de Montferri. 

Pel que fa al concert, les peces escollides, tal com va explicar Emili Gispert, és poden definir com a lied català. La paraula lied significa cançó, i és un terme alemany que es refereix a  peces cantades en llengua  vernacla, cantada a una veu, amb acompanyament musical (en general piano), el text de les quals són poemes. Com estil es intimista i l’espai escollit per fer el concert era més que adient, fins i tot privilegiat, amb una sonoritat natural extraordinària.

El programa estava dividit en tres part, la primera eren cançons (que al ser cantades es van considerar com a peces independents unes de les altres), compostes per Eduard Toldrà Soler (1895 – 1962) sobre poemes de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993). En canvi el segon i tercer bloc es van tractar com a cicles de lied sota el nom de “La rosa als llavis”, poemes de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) i música de Eduard Toldrà (amb una musicalitat més noucentista, tal com molt bé va explicar Gispert) i sota el nom de “Cançons de Carrer”, poemes de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (1894-1961) i música de Enric Morera i Viura (1865-1942) , que per les seves característiques, com també va explicar Gispert, nos retornaven al modernisme a més de trobar-se en aquella fina línia que les situa dins la música clàssica però que també es poden considerar música popular.

Fora de programa ens van oferir “Rosó”, música de Josep Ribas i Gabriel (1882 – 1934) i lletra de Miquel Poal i Aregall (1894 – 1935) i l’Emigrant, música d’Amadeu Vives i Roig (1871-1932) i lletra de Jacint Verdaguer i Santaló (1845 – 1902).

El concert va atreure molt públic que habitualment no assisteix a actes en directe i va omplir tot l’aforament, i va ser molt aplaudit perquè tant Emili Gispert (tenor nascut a Tarragona que coneix molt bé el gènere lied però també l’oratori,  l’òpera o la música antiga) com David Jiménez Canturri (piano, amb una formació clàssica però també amb una àmplia experiència en altres estils musicals) van connectar perfectament amb el públic.

Actes con aquest són d'agrair i cal ser conscient de l'esforç que comportar fer-los realitat. 

Castellano

Organizado por Camins Km0 (Actividades Jujol), Emili Gispert (tenor) i David Jiménez (piano)

 

El acto se inició con una breve descripción del espació que acogía el concierto: el Santuario de la Virgen de Montserrat de Montferri (comarca del Alt Camp). Se trata de una pequeña joya arquitectónica, obra de Josep Maria Jujol i Gibert, iniciada en 1925, pero que no pudo concluirse hasta 73 años más tarde. Nació a impulso de Daniel Vives, jesuita e hijo del pueblo, quien quiso acercar el monasterio de Montserrat a Montferri, porque en esos tiempos era costumbre visitarlo para dar las gracias una vez acabada la cosecha y era un camino largo y complicado. Jujol hizo un proyecto modernista, cargado de simbolismo, original en la planta, adaptado a las posibilidades del espacio y a los recursos disponibles para poder construirlo. El pueblo de Montferri se volcó para poder hacer realidad el edificio.

El concierto consistió en piezas que podían perfectamente definirse como lied catalán, tal como explico Emili Gispert. La palabra lied significa canción, pero este término de origen alemán se concreta en canciones en lengua vernácula, a una voz, con acompañamiento musical (en general piano), con texto procedente de poemas. Es un estilo que casa muy bien con el intimismo, y por tanto con el espació escogido para desarrollar el concierto, que además cuenta con una sonoridad natural extraordinaria.

El programa estaba dividido en tres partes. La primera eran canciones que fueron tratadas como piezas independientes, compuestas por Eduard Toldrà Soler (1895 – 1962) sobre poemas de Tomàs Garcés i Miravet (1901-1993). La segunda y la tercera fueron ciclos, con los títulos de “La Rosa de los Vientos “(La Rosa dels Vents) de nuevo musica de Eduard Toldrà (esta vez más cercana al “noucentisme” que al modernismo) y letra de Joan Salvat-Papasseit (1894 - 1924); el tercer y último llevó por título “Canciones de la calle” (Cançons de Carrer), con poemas de Josep Maria de Sagarra i Castellarnau (1894 – 1961) y música de Enric Morera i Viura (1865-1942), que por sus características (como de nuevo explicó Gispert) nos retornaban al modernismo, además de situarse en aquella fina línea en que tanto se las puede considerar música clásica como muy cercanas a la música popular.

Fuera de programa interpretaron “Rosó”, música de Josep Ribas i Gabriel (1882 – 1934) i letra de Miquel Poal i Aregall (1894 – 1935) i El Emigrante (L’Emigrant), música de Amadeu Vives i Roig (1871 – 1932) y letra de Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902).

El concierto atrajo a mucho publico que habitualmente no asiste a actos en directo y llenó totalmente el aforo. Fue muy aplaudido porque tanto Emili Gispert (tenor nacido en Tarragona) como David Jiménez Canturri (piano, con formación clásica pero también con una amplia experiencia en otros estilos musicales) conectaron perfectamente con el público.

Actividades como esta son muy de agradecer y se ha de tener también muy presente el esfuerzo que supone hacerlos realidad. 

 

 English

Organised by Camins Km0 (Jujol Activities), Emili Gispert (tenor) and David Jiménez (piano)

 

The event began with a brief description of the space that was hosting the concert: The Sanctuary of the Virgin of Montserrat in Montferri (Alt Camp region). It is a small architectural jewel, a project by the architect Josep Maria Jujol i Gibert, that began in 1925, but the project could not be completed until 73 years later.   

The idea of creating the sanctuary came from Daniel Vives, a Jesuit and son of the town. He wanted to bring the monastery of Montserrat closer to Montferri, because in those days was a tradition to visit it to give thanks for the harvests, and to go to Montserrat was a hard and long path. 

Jujol designed a building full of symbolism, with an original plant, adapted to the possibilities of the space and the resources available. To make it a reality the people of Montferri worked hard.  

The concert consisted of pieces that could be perfectly defined as Catalan lied, as Emili Gispert explained. The word lied means song, in one voice, with musical accompaniment (generally piano), this term is of German origin and has a specified meaning: the song is in vernacular language, with text from poems. It is a style of intimacy, very appropriate for the space chosen to develop the concert. A space with an extraordinary natural sonority.

The program was divided into three parts. The first one was songs treated as independent pieces. All of them were composed by Eduard Toldrà Soler (1895-1962) on poems of Tomàs Garcés i Miravet (1901 – 1993). The second and third were cycles, with the titles of “The Rose of the Winds” (La Rosa dels Vents) again music by Eduard Toldrà and poems by Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), in this cycle the music is closer to “noucentisme” than modernism. (Noucentisme was a cultural movement from the first times of the XX Century especially in Catalonia. They love classicism and Mediterranean topics and want to put the Catalan culture at a European level); the last cycle was “Street Songs” (Cançons de Carrer ), poems by Josep Maria de Sagarra i Castellarnau (1894-1961) and music by Enric Morera i Viura  (1865 – 1942), that returned us to modernism (as Gispert explained again). This last cycle had an additional value: to be situated on the fine line where they can be considered both classical music and close to popular music.

Once the program was over, they performed “Rosó”, music by Josep Ribas i Gabriel (1882 – 1934) and lyrics by Miquel Poal i Aregall (1894 -   1935) and The Emigrant (L’Emigrant), music by Amadeu Vives i Roig (1871 – 1932) and lyrics by Jacint Verdaguer i Santaló (1845 – 1902)

The concert attracted a large audience that usually does not attend live events and filled completely the venue.  It was highly applauded because both Emili Gispert (tenor born in Tarragona) and David Jiménez Canturri (piano, classically trained but also with extensive experience in other musical styles) connected perfectly with the audience.

Activities like this are very appreciated and the effort involved in making them a reality must also be kept in mind.