Vista de la sala en un moment de l'actuació de la Coral Rierol Foto:Vicenç López

El passat dimecres va tenir lloc a la sala d’actes de l’Agrícola i Secció de Crèdit de Sant Jaume dels Domenys l’acte organitzat per La Llinyola, associació de dones de SJD per celebrar aquestes dues diades.

Com ja es tradicional van comptar amb la participació de la Coral Rierol, qui va obrir l’acte amb una sèrie d’interpretacions on els més petits van mostrar l’evolució de la seva preparació en el món del cant. Van estar dirigits per Rosa Rafeques i Ester Batlle.

Marcel·lina Grau i Juan Carlos Borrego Foto: Dolors Garcia

A continuació Juan Carlos Borrego Pérez va presentar el seu llibre “Excursions a peu pels castells del Penedès”. L'acte el va presentar per part de La Llinyola per  Marcel·lina Grau.

Un llibre que és una guia perquè conté 18 rutes, un catàleg que descriu 47 peces entre els castells, les masies fortificades, les torres de guaita i torres de defensa, de entre el segle X i XIII, i una rica aportació  per apropar-se a com era la vida quan el Penedès era de fet la frontera del comtat per mitjà dels narradors de contarelles que van de castell en castell explicant llegendes, que l’autor utilitza com element integrador de l’obra.
L’autor Juan Carlos Borrego va néixer a Vilanova i la Geltrú l’any 1967, és l’autor també del llibre El Penedès Llegendari i co-autor amb Pilar Carbó  de la Guia de camp dels arbres i arbusts del Garraf, i de Cafè amb Sal, obra literària amb la que va obtenir el XXI premi Ciutat de Mollerusa. Així mateix col•labora amb revistes de viatges i muntanya com “Natura i Aventura”, “Vèrtex” o “Collado Sur”.
 

Stefano Maria Cingolani, es un historiador expert en temes medievals. Nascut a Roma l’any 1956 es doctor en filologia romànica per la Universitat La Sapienza de Roma. Especialista en historiografia i literatura catalana dels segles X al XIV, ha publicat un gran nombre d’obres que abasten des de l’edició crítica de “Lo Somni” de Bernat Metge; fins a la seva obra més recent Pere el Gran, Vida, actes i paraules, que en aquest moments es troba en procés d’una nova edició per l’èxit de vendes que ha tingut.
També és autor de “Joan Rois de Corella. La importància de dir-se honest”, amb la que va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig; “Le storie dei longobardi dall’origine a Paolo Diacono”, “Bernant Desclot i les dues redaccions de la crònica”, “La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques”; Historiografia, propaganda i comunicació” i “Jaume I. Història i Mite”.

Conferència a càrrec de Stefano Maria Gingolani i de Marina Miquel i Vives. L’acte va tenir lloc al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca, va ser presentat per Raimon Gusi, regidor de Cultura,  amb l’assistència de l’alcalde del municipi Pere Regull i diversos regidors;  i va estar organitzat amb la col•laboració de l’IEP.


Stefano Maria Cingolani va centrar la seva conferència en l’anàlisi de la documentació i la crònica de Bernat Desclos entorn els darrers dies de la vida del rei Pere el Gran, i la seva mort a Vilafranca del Penedès. En les constants contradiccions que en ells si troben, lligades probablement a la situació política que es vivia.

Pere havia estat un rei que s’havia enfrontat al poder del regne de Nàpols, de Ferança i del Papat per tal de fer realitat els seus projectes. La seva mort, afectava tants aspectes que fins i tot es va crear un codicil per afegir al seu testament, un document totalment fals, que conté una mena de reconeixement dels seus errors i que deixava les coses com si mai hagués conquerit Sicília, un document que de fet no es va creure ningú, ni en aquell temps.

Cingolani va explica que la figura d’un rei d’aquells temps , tenint present els mitjans de comunicació de l’època, es dibuixava sobretot per la creació d’una imatge necessàriament interessada, ja que la possibilitat de saber d’ell era puntual, per una de les visites que pogués fer a una ciutat. En el cas de Pere el Gran, a qui va definir com a un “personatge molt complex, decidit, autoritari, amb una gran capacitat de planificar i dur a terme els seus objectius polítics, rei d’un país petit, que va desafiar i va guanyar als reines de Nàpols i França”, els cronistes el van descriure com un cavaller perquè les seves característiques esdevinguessin plenes virtuts.

Seguint les explicacions ofertes per Cingolani, porta a voler llegir el llibre on amb més extensió es pot conèixer millor aquest personatge històric, controvertit, poc acceptat en al seva època, que va ser Pere el Gran.


Marina Miquel i Vives és la cap d’àrea de la secció Monuments del Museu d’Història de Catalunya. La seva intervenció va versa sobre el procés de l’obertura de la tomba de Pere el Gran

El proper dia 7 de maig es durà a terme la Festa de la Lliga Contra el Càncer al Baix Penedès, enguany a Banyeres del Penedès, ja que cada any l’acollida la fa un municipi diferent de la nostra comarca. És una festa oberta a tothom i que pretén de fet oferir suport i ànims a tots el que d’una manera o un altre pateixen de prop la malaltia o lluiten cada dia contra ella.

Són molts els factors encara desconeguts entorn a les moltes varietats que es presenten, però algunes coses ja es coneixen i alguns estils de vida semblen més recomanables que altres per prova d’allunyar el risc de patir aquesta malatia.


Existeix de fet un Codi Europeu contra el Càncer amb unes poques però clares ides:
No fumar
Limitar el consum d’alcohol
Menjar fruites, verdures i cereals.
Evitar l’obesitat, fent un exercici regular i moderat i una alimentació baixa en calories.
Fer exercici moderat i regular, caminar és un gran exercici a l’abast de tothom i amb  mitja hora al dia ja ofereix efectes beneficiosos
Tenir cura a l’hora de prendre el sol, no fer exposicions perllongades, evitar les cremades, ser especialment curosos amb els infants.
Evitar les substàncies cancerígenes. La seriositat dels responsables de les indústries per evitar el seu ús, el control des de l’Administració Pública, que hi hagi una bona informació respecte a quines són per evitar el consum; tot es necessari per evitar que es facin servir i es consumeixin sense saber-ho.
Compte amb l’hepatitis B. De fet el codi europeu arriba a recomanar la vacunació preventiva.
Detecció precoç del càncer, tant de coll d’úter (dones a partir dels 25 anys) o de mama (dones a partir dels 50 anys)  i en els homes és molt important la detecció del càncer colorectal a partir del 50 anys.


Senyals d’alerta que cap tenir presents i cal consultar amb el vostre metge:
Si us noteu un bony
Una ferida que no es tanca (fins i tot a la boca)
Una piga que canvia de forma, mida o color
Perdre sang de manera anormal.
To o ronquera permanent
Alteracions intestinals o urinàries
Pèrdua anormal de pes.

Altre cop el temps irregular i l’amenaça de pluja van fer que hi hagués canvis el programa previst d’aquesta festa, en la qual la Coral Rierol té sempre un paper destacat.
Enguany han hagut de dur a terme les seves interpretacions dins la capella de l’ermita, cosa que limita el nombre de persones que han pogut seguir-la.
L’ermita dels Arquets està documentada des del 1636 (segle XVII) tot i que ha sofert moltes reformes al llarg dels anys. Té una sola nau amb coberta de fusta amb dos arcs de mig punt reforçats amb contraforts. Al segle XIX van refer la façana on podem trobar una inscripció de data 1821. Va ser cremada l’any 36 i reconstruïda als anys cinquanta.
Dilluns 25 d'abril de 2011

Malgrat la inseguretat atmosfèrica, aquest passat diumenge, es va poder dur a terme la festa, tot i que l’esmorzar popular es va tenir que fer dins una nau i que el recorregut, degut a l’amenaça de pluja va ser molt ràpid. Així mateix es va veure afectat el nombre de participants, però com sempre els que van acudir van poder fruir de la bona acollida, la bona organització, l’entusiasme, i el poder compartir d’una afecció comuna.

D’altre costat diumenge dia 1 de maig tindrà lloc a Valls la XIV Trobada de la Federació dels Tres Tombs de Sant Antoni en el qual està previs que participin més de cent carruatges i fins a cinc-cents cavalls. Una oportunitat per gaudir de nou de l’espectacle dels Tres Tombs.
Diumenge, 24 d'Abril 2011

Dins els actes de foment de la lectura es va iniciar el passat 9 d’abril una nova edició de Lletres al Camp, una acció que l'any 2005 es va dur terme per primera vegada.  Sempre es vol fer coincidir aquesta acció dins la quinzena de celebració de la Diada de Sant Jordi.

Gràcies a la col•laboració entre la Fundació del FCBarcelona i la Institució de les Lletres Catalanes, s’han repartit al Camp Nou uns punts de llibre on per un cantó es podia trobar el missatge de la jornada “Lletres al Camp, Llegir ens fa lliures”, la fotografia d’un conegut autor o autora, un dels seus darrers títols publicats, una breu biografia i una breu referència al llibre en qüestió, per l’altre costat un camp de gespa verda sobre el qual es pot llegir una frase de l’autor o autora al que es dedica el punt de llibre junt a una esquema d’una jugada de futbol.

La llista d’autors que han participat han sigut (per ordre alfabétic):

• Joan Daniel Bezsonoff, premi Lletra d’Or per la novel•la Una educació francesa (Editorial L’Avenç).
• Màrius Carol, premi de narrativa Maria Àngels Anglada per la novel•la L’home dels pijames de seda (Editorial Columna).
• Joan Cavallé, premi de la Crítica per l’obra de teatre Peus descalços sota la lluna d’agost (Arola Editors).
• Antoni Clapés, premi de poesia Cavall Verd i Premi Cadaqués Quima Jaume per La llum i el no-res (Editorial Meteora).
• Jaume Creus, premi Crítica Serra d’Or de traducció per Poesia completa d’Anna Akhmàtova (Edicions de 1984).
• Carles Miralles, premi de la Crítica Catalana pel llibre de poemes L’ombra dels dies roja (Edicions 62).
• Vicenç Pagès Jordà, premi de novel•la Joan Crexells per Els jugadors de whist (Editorial Empúries).
• Dolors Pellicer, premi de narrativa infantil de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de filologia de València per La selva en vers (Edicions Bromera).
• Miquel de Palol, Premi Nacional de Literatura i Premi Crítica Serra d'Or de novel•la por El testament d’Alcestis (Editorial Empúries).

• Jaume C. Pons Alorda, premi El temps de les cireres pel llibre de poemes Cilici (Editorial Moll).
• Cèlia Sanchez-Mústich, premi Crítica Serra d’Or de poesia per A la taula del mig (Editorial Moll).

Edita: Ajuntament de Santa Oliva
Amb el suport de: Diputació de Tarragona i Consell Comarcal Baix Penedès.

Joan Latorre i Solé culmina amb aquest volum (tercer de la col•lecció) una llarga investigació entorn a l’existència d’aquest Priorat, on de manera amena i a la vegada amb rigor ofereix per primer cop la possibilitat que el gran públic pugui accedir a les dades històriques que fins ara romanien disperses en multitud de documentació repartida pels arxius de la Catedral de Barcelona, de la Corona d’Aragó, el Diocesà de Barcelona, el Parroquial de Santa Oliva, i els arxius i col•leccions fotogràfiques  d’AMC5, de Josep Maria Mas i Franch, de Ramon Soriano i Rubió, del Municipal de Santa Oliva, del parroquial de Sant Pere de Lavern i dels fons de l’arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, el Comarcal de l’Alt Penedès, el Comarcal del Baix Penedès, el de la Fundació “Àngels Garriga de Mata” de Saifores, l’Històric de la Ciutat de Barcelona-Casa de l’Ardiaca, l’Històric de Tarragona, la Col•lecció de l’Albornar (família Ayxelà de Barcelona i l’Arboç), i la Col•lecció Josep Maria Solé Caselles del Vendrell.

Només veient la llista de llocs visitats per l’autor al llarg de la seva recerca es pot entendre el gran nombre d’hores que ha invertit en ella així com la voluntat i la tenacitat que cal per poder reseguir petits retalls d’informació que anaven sorgint entremig d’altres moltes dades dins els documents que va consultar.

Edita: Ajuntament de Santa Oliva

Silvia Egea escriu una sèrie de relats curts i de poesies on la carregats d’emotivitat i d’una visió plena de llum interior, la recerca i el testimoni d’aquelles veritats sabudes, senzilles i desitjades, que permeten superar els esculls negatius que es pugin trobar al llarg de la vida. Darrera cada punt batega una creença arrelada en l’amor en el sentit més universal del termini.

Cristina Carreras, Joan Latorre i Pau Arroyo

“Les parets parlen” ens ha dit Joan Latorre i Solé al parlar d’aquest tercer volum d’una obra de recuperació de l’historia d’aquest conjunt arquitectònic que li ha portat en el seu conjunt catorze anys, des de la publicació del seu primer volum.
Pau Arroyo i Casal, qui prologa el llibre ha descrit l’autor com a persona amb “tossuderia” que ha dedicat llargues hores d’estudi a aquesta obra, on la vegada s’evidencia la seva capacitat de treball, on es tracta amb profunditat els temes i la vegada s’utilitza un llenguatge pla i precís.

Per la seva part Joan Latorre precisat l’abast del contingut d’aquesta obra que per fi permet apropar a tothom que ho vulgui llegir, el que fins ara era només un munt de dades escampades en el gran nombre d’arxius que l’autor ha consultat per poder trobar les dades, constrastar-les i arribar a poder fer la narració i algunes hipòtesis.  De la dificultat que ha tingut trobar les dades n’és exemple que ell mateix així reconegut que ha estat com cercar moltes agulles en mols pallers.

Silvia Egea, signant exemplars del seu llibre

La publicació del llibre ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Santa Oliva i la col•laboració de la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Baix Penedès.

Pinceladas del alma és una obra editada com a part de les tasques d’integració al municipi d’aquelles persones que van arribant per viure en ell. L’obra, ha esta definida per Cristina Carreras, com a instimista i net de recursos estilístics rebuscats.

L’autora Silvia Egea, llegint la declaració que conté el llibre a la contraportada reconeix que conté purs sentiments, que escriu amb passió i il•lusió i que en ell el lector la pot trobar a ella, o pot ser el lector es trobarà a si mateix.

L’acte ha estat conduït per Cristina Carreras, alcaldessa de Santa Oliva.

A tots assistents els han estat lliurats un exemplar de cada llibre com record de la Diada de Sant Jordi d'enguany.

En prueba del cariño que le profesa su hijo, les dedica su foto en prueba del cariño que les profesa. Yun Jeon Hong

Fins el 7 de maig restarà oberta aquestes exposicions a l’Espai d’Art “Les Quintanes” de Llorenç del Penedès.

L’exposició d’obres dels artistes Yun Jeon Hong, Liliya Lifanova i Vivek Chockalingam, tots tres artistes residents del Centre de Recerca i Creació Casamarles, el quan en col•laboració de l’espai “Les Quintanes”, permet conèixer unes visions personals i compromeses.

La coreana Yun Jeon Hong, (va néixer a Seoul l’any 1980) fa una apel•lació a la memòria a través dels objectes quotidians que utilitza per crear composicions amb materials diversos a la recerca de crear un laberint on realitat i ficció s’entortolliguen.

Untitled. Liliya Lifanova

Per la seva part l’americana Liliya Lifanova, (nascuda a Kyrgyztan l’any 1983) va organitzar un taller amb els nens de 5è del CEIP Les Cometes,  sota el títol  “The flying Carpet Project”, on entre tots han dut a terme la creació d’una catifa voladora a partir de la producció del feltre. Al projecte es van afegir un grup de dones del poble de Llorenç les quals es van encarregar de convertir el peces decorades pels nens en la catifa màgica. El conjunt es completa amb un documental  filmat durant el procés de producció del projecte, filmació que a la tardor es podrà veure a la Galeria Salamatina de Nova York.  Altre projecte de la mateixa artista també exhibit a la mostra és “Untitled (Newspaper from the Robert family January-March 2011 – Llorenç del Penedès) realitzat amb més de 5000 petites pece realitzades amb diaris de la família Robert acumulats entre gener i març, l’obra sembla un camí acolorit que s’estén davant els ulls i que esdevé un paisatge creat amb paciència i dedicació.

Detall del treball que en col·laboració van fer els alumnes de 5è del CEIP Les Cometes, i un grup de dones  del poble, dirigits per Liliya Lifanova,

Vivek Chockalingam és un artista i dissenyador indi, nascut a Bangalore l’any 1986,  presenta “Ojala”, expressió que ell lliga a les paraules “Insa, Allah” expressió del països àrabs  i que es pot traduir com a “si Deu ho permet”. Expressa l’obra per tant aquell punt “d’incertesa que s’ha d’acceptar per trobar la veritat i la felicitat”

Teresa Baltasar (detall)

Més d’un centenar de punts de llibres creats per dotze artistes amb visions i tècniques molt diferents, tots ells atractius i que es poden adquirir a preus mòdics i interessants.

La llista d’artistes que han participat aplegar des de:
Imma Pueyo – Aquarel•la
Natàlia Laínez – Tècnica Mixta
Marta Ballvé – Collage
Maria Teresa Baltasar – Oli
Ruiz Oliva – Aquarel•la
August Rosell – Oli
Aureli Andrés – Oli
Pep Quer – Tècnica Mixta
Fèlix Plantalech – Tècnica Mixta
Teresa Pera – Tinta
Ricard Velamazán – Tècnica Mixta
Ricard Curto - Fotografia

Ricard Curto (detall) Fotografia

Imma Pueyo - Aquarel·la

August Rosell - Oli

Diu la llegenda que Sant Jordi va ferir el drac i va  fer que la princesa el lligués del coll amb el seu cinturó, i així van portar el drac fins el poble, com si fos un gos faldiller, però pocs pintors han fet servir la imatge de la princesa com un element destacat de la història que expliquen en els seus quadres, sovint relegada a un racó com una peça de complement, però alguns pintor, encara que no gaires, van pintar altres quadres diferents sobre Sant Jordi on la princesa agafava un altre paper menys secundari i fins i tot en alguns casos era l’únic element central del quadre.

Un del autors que reflecteix millor el passatge de la princesa portant al drac lligat del coll amb una cinta la trobem a l’obra de Paolo Ucello, pintor italià del segle XIV, qui pinta una princesa, no massa agraciada, i un drac sense braços punxat al nas per Sant Jordi.  La peça va ser pintada l’any 1470, i es troba ala National Gallery de Londres.

Detall Princesa

Pisanello

Altre autor italià Pisanello (segle XV) és va plantejar una situació diferent a les que narra la llegenda i va pintar el comiat de la princesa i Sant Jordi, un cop rescatada i portada de tornada a la ciutat.  Pisanello, va pintar aquest fresc a la Capella dels Peregrins de Santa Anastàsia a Verona. Tot i el deteriorament de l’obra es pot observar força bé aquesta singular representació.

Després d’això el paper de la princesa declina i en molts casos desapareix de les representacions deixant només a Sant Jordi i el Drac, però amb els prerafaelistes la princesa esdevindrà una protagonista per si mateixa.


Edward Burne – Jones, pintor anglès del segle XIX va oferir tota una col•lecció de quadres on l’historia comença amb la princesa (de Sabra) qui llegeix al jardí aliena al seu futur, o que passeja acompanyada d’un seguici camí de l’indret on serà lliurada al drac, o fins i tot lligada a un pal esperant l’arribada de la bèstia, mentre el seguici s’ayunlla, finalment un Sant Jordi a peu, i no a cavall, matà el drac, que sembla un rèptil proper al cocodril, de mentre la princesa recupera el seu lloc tradicional, és a dir de personatge secundari al fons del quadre, hi ha també dos versions amb el mateix plantejament.






Aquest mateix autor va fer una altre variació del tema, ja que fa una representació que recorda en gran mesura el concepte de Medusa reflectida a l’escut de Perseo, només que Burne –Jones el que reflecteix és la princesa entortolligada pel drac en forma de serp.  Una visió gens comuna, perquè la princesa es troba nua.





Finalment Dante Gabriel Rossetti, també anglès (segle XIX) farà un pas més enllà i pintarà les noces de Sant Jordi i la Princesa, un quadre ple d’acolorit on el drac ja és mort i on la princesa deixa un floc de cabells lligat a l’armadura de Sant Jordi i es veu el moment on ella està a punt de tallar aquest floc, de mentre es troba abraçada de manera protectora per l’espòs

Animals i plantes
Editorial Meteora

Presentat per Jordi Fernando, editor de Meteora, qui va definir l’obra com el conjunt d’éssers vius que formen part del món que envolta a Marta Pessarrodona, el que té davant els ulls traslladat al paper. Afegint que és un llibre que parla del seus amic i referents, parla dels sentiments més a flor de pell. Poesia molt intimista, amb un títol que no enganya gens.

L’exili violèta: Escriptores i artistes catalanes exiliades el 1939
Encàrrec de l’Associació Dones per la Llibertat i Democràcia
Rescatar les dones de la invisibilitat a la que les dones s’han vist sotmeses en la història oficial, en aquest cas en relació a les dones intel•lectuals catalanes que es varen exiliar l’any 1939.

Joaquima Alemany Presidenta de l’Associació Dones per la Llibertat i Democràcia durant la presentació d’aquest llibre va destacar que amb ell s’ha dut a terme una tasca a  l’estil europeu on són els intel•lectuals qui efectuen els estudis de recuperació dels fets històrics, des de la pròpia societat civil perquè la preservació de la memòria històrica l’han de fer els estudiosos, no els governants.

França 1939
Autora Marta Pessarrodona
Sèrie H de Ara Llibres

Acostar la història al públic en general va ser una de les raons per les quals va sorgir el projecte de la revista Sapiens i la Serie H de llibres (amb títol ja publicats com ara La maternitat d’Elna d’Assumpta Montella, Amb ulls de nena d’Encarnació Martorell i Gil, La Generalitat a l’exili de Jaume Sobrequés i Mercè Morales, entre d’altres.
S’afegeix doncs aquest títol que segons la pròpia editorial respon amb exactitud al desig divulgador i rigorós que va motivar la Sèrie H.

 Amb la sala d’exposicions omplerta de gom a gom, els representants dels grups de teatre de la Cumprativa i el Centre; o del Centre i la Cumprativa,  han dut a terme la lectura dramatitzada d’algunes de les peces més destacades de l’obra de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Joan Oliver “Pere Quart”, Josep Pla, Josep M. de Segarra i Joan Maragall.

Amb el lligam de poder fer servir com a fil de connexió el fet que aquestes mateixes obres han estat musicades per alguns del grans de la cançó com Lluïs Llach o Serrat, els actors i actrius han presentar aquest tast de l’obra de cada autor o autora, així com una breu biografia per apropar millor al públic a la sensibilitat i experiència personal de cada un d’ells.

Dins l’acte, que estava organitzat per l’Ajuntament de Llorenç del Penedès amb el suport de la Diputació de Tarragona,  s’ha procedit a mostrar les novetats de llibres incorporats a la biblioteca.

Així mateix s’ha lliurat al públic assistent un punt de llibre en el qual es contenia un dels fragments o una poesia de les lectures efectuades pels grups d’actors.

Sota el nom de “Memòria Col•lectiva” la Diputació de Tarragona ha realitzat aquesta exposició itinerant que amb motiu de la Diada de Sant Jordi s’exposa en aquest moments a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès.

La mostra dedicada a Català Pic recull fotografies realitzades entre el 1222 i 1931, realitzades en els seus recorreguts per les comarques tarragonines de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Tarragonès, deixant testimoni del patrimoni arquitectònic i artístic, especialment el de caràcter religiós.

Pere Català Pic era fill de Valls on va néixer l’any 1889, es va iniciar al món de la fotografia a Barcelona, de la ma de Rafael Areñas. El 1915 torna al seu Valls natal, va obrir un estudi fotogràfic però finalment l’any 1931 retorna a Barcelona per dedicar-se a la fotografia industrial i publicitària. És per tant un dels representants de l’avantguardisme en l’art i la fotografia. Els seus dos fills Francesc i Pere Català Roca van seguir els seus passos, el primer com a reconegut fotògraf, el segon com un veritable personatge polièdric de la cultura catalana, historiador i estudiós de les tradicions catalanes amb una funció divulgadora.  

Quan vegem un ésser amb un llibre obert a la mà, es trobi on es trobi, estiguem segurs que aquell plec de fulls escrits l’immunitzen d’avorriments i soledats. No temem pel seu oci, ja que la companyia escollida l’omplirà el temps, tindrà la pensa feliçment ocupada i fruirà de viatges per països de meravella que, com per art de màgia, recorrerà sense necessitat de moure’s del lloc on és”

Amb aquest pensament comença el llibre espines i flors, un  llibre  que posseeix una riquesa immensa i profunda expressada amb paraules quotidianes, que el fan comprensible per a tothom.  Tant si parla del món de l’art, com si descriu sentiments, com si descriu moments viscuts.


Resulta difícil escollir unes poques per fer un petit tast d’aquest pensaments de Josep Cañas, però ni que sigui una petita mostra pot ajudar a apropar-se al llibre.
:
“L’admirat i amic Manolo Hugué deia que cada vegada que s’havia proposat fer una Venus, li sortia una granota. Però ell i altres almenys ho hem provat, no com molts que, temerosos que els surti la granota, ja no intenten assajar una Venus...!”

“La veritat, el mateix que al Sol, no ens atrevim a mirar-la cara a cara”

“En el trajecte de la vida hi trobarem una rica varietat de passatgers i diferents maneres de fer la travessia. Hi ha qui realitza el viatge sense pagar bitllet. Alguns els fan pagar als altres, i en trobareu que viatgen en primera classe gràcies que els de tercera abonen el passatge sense ni saber-ho.  Ben mirat, resulta molt divertit el món en que vivim.”

“Encara que em mori de set, he de passar de llarg l’estany d’aigües tèrboles, fins a trobar sota la roca unes gotes d’aigua clara com una rialla d’infant”.

El llibre, a més dels pensaments està ple de reproduccions de les seves obres i de nombroses fotografies que mostren a Josep Cañas al llarg de la seva dilatada vida, així com una conologia de les mateixes.

En resum un llibre que pel seu contingut fa pensar i que per això va ser descrit per Joan Jané com a “un llibre de capçalera”.

El llibre ha estat editat amb el suport de l'Institut d'Estudis Penedesencs, la Diputació de Tarragona, la Fundació Josep Cañas, l'associació Amics de Josep Cañas i l'Ajuntament de Banyeres del Penedès.

d'esquerra a dreta, Pilar Tarrada, Joan Jané, Núria Figueras i Lluïs Inglada

El llibre Espines i Flors, va ser presentat divendres al Centre Cívic Ernest Lluch de Banyeres, en un acte presidit per Núria Figueras, alcaldessa de Banyeres, Joan Jané de l’entitat  “Amics de Josep Cañas”, Pilar Tarrada, secretaria de l’Institut d’Estudis Penedesencs i LLuis Inglada tinent d’alcalde de Banyeres

Pilar Tarrada va desglossar a la seva intervenció les característiques de Josep Cañas artista,  la seva innata qualitat com a tal i la seva voluntària llunyania d’un academicisme que pogués limitar la seva capacitat d’expressió.  Com a nova proposta i sempre des de la vessant del valor històric que tenen els documents escrit va  evidència la gran eina que són aquest pensament per conèixer la persona de l’artista i va plantejar que es pogués arribar a fer un estudi de la nombrosa correspondència escrita que va mantenir amb altres reconeguts personatges i artistes al llarg de la seva vida.

Vista del públic assistent

Joan Jané  gran impulsor des d’Amics de Josep Cañas de la pervivència a la memòria col•lectiva de la vida i obra de Cañas, va dibuixar amb paraules el perfil d’un home que va mantenir la coherència entre el pensament i els fets.

A continuació es va donar lectura per voluntaris assistents a l’acte d’una vintena de textos que abastaven temes molt diversos, des de l’horror de la guerra com a pacifista convençut que era, la seva percepció de les ciutats i llocs visitats, o perles que deixaven veure el seu sentit de l’humor.

La taula estava presidida per una reproducció d’una de les seves obres escultòriques i una branca de romaní. En Joan Jané va explicar que ell agafava un boci de romaní, l’olorava i se’l solia posar a la boca o damunt l’orella, quan arribava al taller el posava en un got d’aigua per continuar fruint d’ell al llarg de la setmana, fins que el cap de setmana següent tornés a sortir i agafés una altre branca de romaní.