Yolanda Vallvé, regidora de Cultura, fent el discurs inaugural

Com primer acte de la Festa Major d’enguany a Santa Oliva s’ha inaugurat dins l’extraordinari marc del Monestir de Santa Oliva aquesta exposició que aplega obres de Roser Oter (Escultura); Pilar Cosialls (Taller de Manualitats), Jordi Santacana (Fotografia); Iraida Llucià i Jordi Llucià (Pintura); així com l’obra de Josep Cañas que conforma la mostra “Espines i Flors” i part del patrimoni històric que L’Associació per a la Difusió Històrica de Santa Oliva ADHSO ha rescatat, restaurat i mantingut el darrers 15 anys.

La regidora de Cultura, Yolanda Vallvé, ha donat la benvinguda al nombrós públic assistent, junt amb Joan Jané qui ha recordat les preocupades paraules de Josep Cañas envers a la importància de la cultura i la necessitat que la joventut en tingui accés a ella i a l’educació, escrites fa moltes dècades i actuals avui tant com quan les va escriure.  Per la seva part Silvia Bagüés ha destacat la gran tasca duta a terme per ADHSO i la capacitat de la societat civil de tirar endavant en els moments difícils, animant a tothom a participar-hi de la tasca de recuperació o preservació de la riquesa històrica del municipi, així com a formar part de l’associació.

L’obra i l’artista:

Roser Oter amb una de les seves obres.

Roser Oter es una molt reconeguda ceramista que presenta en aquesta exposició la seva darrera producció sota el nom d’Emocions, pòsit de vivències, (veure presentació al Vendrell), on els sentiments han esdevingut peces i on les vivències s’han transformat en obra material.

Pilar Cosialls davant una selecció de treballs de la mostra fet al taller de manualitat que dirigeix.

Pilar Cosialls, qui dirigeix un taller de manualitats aporta una mostra molt variada de peces realitzades en molt diverses tècniques.  Peces on la part artística i la part artesana es donen la ma, en un trobada que enriqueix tant a qui realitza les obres com a qui les pot gaudir.

Jordi Santacana, i una de les seves fotografies exposades

Jordi Santacana Figuerola, fotògraf, qui en els darrers sis mesos ha donat un tomb a la seva línia de creació centrant-se en el cos humà, jugant amb la llum i les ombres, el clarobscur i el treball en estudi. És soci de “Enfoque Calafell”, i per raons tècniques fins dimarts (dia 23) no podrà veure exposada tota l’obra que ha seleccionat per aquesta ocasió. Tot i així el que es pot veure des d’avui mostra la gran qualitat del fotògraf i l’encert en la selecció de les temàtiques de les seves fotografies.

Iraida Llucià.

Iraida Llucià, a més d’il•lustradora amb una gran experiència, és una pintora que fa ús de l’acrílic per crear una obra propera, optimista, oberta al vol de la imaginació i on es barreja el que és amb el que es pot somniar. Una de les obres més conegudes d’aquesta artista la va realitzar conjuntament amb el seu pare, Jordi Llucià i es pot veure en passejar pel Vendrell, ja que són els artificis (trampantojos en castellano) que decora la plaça dels germans Vidal, i que recrea el Vendrell del temps del modernisme, amb una qualitat que enamora a qui dedica una estona a fruir d’una obrar que fa creure que allà existeix en tres dimensions el que en realitat és una pintura.

Jordi Llucià

Jordi Llucià, veterà de l’art i gran pintor de fets que formen part de l’acerb cultural tradicional català, aporta a l’exposició la possibilitat d’apropar-se a un altre temps, pintat amb detall, amb curós respecte, ajudant a comprendre aspectes que formen part de la història quotidiana i propera. Els seus quadres estan pintats amb la tècnica de l’aquarel•la.  Com ja s’ha dit és co-autor de l’artifici de la plaça dels Germans Vidal al Vendrell (al costat de l’Ajuntament).

D'esquerra a dreta, Sílvia Bagüés, Jordi Llucià, Magda de Artega i la regidora de cultura Yolanda Vallvé.

ADHSO
La mostra de ADHSO és la conseqüència de la feina realitzada per aquesta associació que des de fa quinze anys ve rescatant patrimoni cultural del municipi de Santa Oliva, un patrimoni que tenen inventariat i catalogat. En aquesta ocasió posen a l’abast dels visitants des de documents antics, a vestits tradicionals, peces de ceràmica, imatges, auques o diorames de gran interès.
La seva junta actual està composta per Sílvia Bagüés, Magda de Arteaga, Lola Díaz i Jordi LLucià.

Joan Jané  (a l'esquerra) i Roberto Díaz al costat d'un bust de Josep Cañas, on l'artista va recollir  la gran bellesa de la seva dona, la Ramona

Josep Cañas
Amics de Josep Cañas, a través de Joan Jané, i com a part de l’exposició “Espines i Flors” ha ofert les visites guiades que cada tarda, s’efectuarà per poder difondre millor l’obre d’aquest gran artista nascut a Banyeres i mort a Santa Oliva, (ja que el centre mèdic on es trobava atès quan li va sobrevenir la mort es troba en aquest municipi).  Quant a l’obra exposada inclou part dels seus pensaments, peces escultòriques, dibuixos i pintura.

Per finalitzar l’acte s’ha servit un pica – pica i han actuat els Diablons del Vendrell, amb la Vibria i els Diables de Santa Oliva

D'esquerra a dreta: Glòria Vilaplana, Lourdes Meroño, de Radio Banyeres, Maica Duaigës, Miguel Delgado, alcalde de Castellet; Francisca Molina, regidora de Cultura; Anna M. Díaz i Karme Espart.

Com a complement de l’exposició de pintura d’Anna M. Díaz Sánchez, l’autora junt amb Maica Duaigües, Karme Espart i Glòria Vilaplana han ofert un recital poètic amb una gran càrrega emocional i ple de vivències.

L’acte ha estat presentat per Lourdes Meroño de Radio Banyeres, i presidit per Miguel Delgado, alcalde de Catellet, qui ha destacat les activitats culturals del municipi com ara el Mercat Medieval, el grup de teatre o la lectura de poemes que es dur a terme al Parc del Foix, l’acte a comptat també amb l’assistència de Francisca Molina, regidora de cultura.

Dins el marc de la sala on s’exhibeix l’obra pictòrica més recent d’Anna M. Díaz Sánchez, un lloc ple d’història i amb un entorn natural que convida a la reflexió i a fruir del temps amb quietud i serenor, ha tingut lloc aquest recital poètic, de gran qualitat, que ha aplegat a un bon nombre de públic.

Autores i rapsodes.
Les quatre lectores de poemes – tres de les quals són també autores – han efectuat cinc rondes de lectura.

La primera en intervenir ha estat Maica Duaigües persona molt coneguda dins l’ambient poètic, especialment a Calafell, perquè entre d’altres coses, a més de poeta, va ser la fundadora del grup de poesia “Poemes al nas de la lluna”, l’any 2001, una associació consolidada i amb una dècada d’història real, tot i que l’oficial s’iniciés cap a l’any 2005.
El primer poema que ha escollit llegir ha estat “Perfumades Flors Boscanes”  de Joan Nin Romeu, un poeta autodidacte nascut a Calafell l’any 1922 , qui va morir l’any 1998;  fill de pagesos i pagès ell mateix, que va publicar en diverses revistes locals i qui és autor dels llibres “De tot: recull de poesies i prosa” (1982), i “Fins aquí” (1999). Duaigües ha passat a llegir després de la seva pròpia obra els títols “Abrazo tu recuerdo”; “Dolç amor prohibit”, “La Rosa” i “L’Anunciació” (un poema dedicat a la mort anunciada pel fet de tenir vida, d’aquí el seu títol) ; llegint també el conegut poema de Ruben Dario, “La Princesa Está Triste”, així mateix en col•laboració amb Glòria Vilaplana ha llegit “De Azul Se Arrancó el Toro”, de l’obra dedicada a  Picasso per Rafael Alberti.
Maica Duaigües com a rapsode viu la seva interpretació, amb una gran modulació de la veu, tant en el to com amb la intensitat, fent que l’obra resulti viva i vibrant.

Karme Espart, és una poetessa vital – per molt que ella digui que no escriu poesia – té la capacitat de copsar els sentiments, els estats d’ànim i transformar-los en obra escrita. Calafell (on regenta una botiga, evidentment de llibres) i la seva gent són per ella una gran font d’inspiració.  Ha editat dos llibres, “Sentiments Centrifugats” i “Lletres per un cor que bull”, i està preparant un nou llibre del que ha avançant alguns dels poemes que inclourà.
Ha seleccionat per llegir les obres “Sabates”, (la trobaran reproduïda al final de l’article); “Toca Planxar”, sobre el deteriorament de les relacions i com esdevé pesant i feixuc, allò que un temps abans es vivia amb altre intensitat, perquè no s’havien mort els sentiments que darrera dels actes quotidians s’amaguen; “Petitona”, un poema inspirat en una nena amb problemes per parlar, però que parlava de fet amb la mirada; “Fills Perduts”; Marxes amb Pas Lleuger” (que parla de les solituds definides) i un darrer poema dedicat a la música i a la facilitat que aquesta té per entrar en el nostre interior despertant sentiments i aixecant emocions, no sempre volgudes.
Vital i extravertida, intensa en la seva obra i en la seva lectura, Karme Espart no deixa a ningú indiferent.

Glòria Vilaplana és de fet llicenciada en Dret i una amant de l’art i molt especialment de la poesia, a més d’una excel•lent rapsode. Ha escollit obres molt representatives de diversos autors reconeguts i de gran qualitat. Ha començat precisament per una obra de Carles Barral (Barcelona 1928 – 1989), pel seu lligam amb Calafell (a qui l’alcalde de Castellet ja havia citat,  pel fet que va tenir la fortuna de conèixer tant aquest autor com a la seva família). L’obra escollida ha estat  “Hombre en la Mar”. El segon autor escollit ha estat Mario Benedetti (Urugay 1920 – 2009) amb les obres “Que les Queda a los Jóvenes” i “Licencia”; el ja citat poema de Rafael Alberti que ha llegit a dues veus amb Maica Duaigües, i d’Antonio Machado (Sevilla 1975 – Collioure –França 1939), el conegut “Retrato” una de les peces que en el seu dia va cantar Joan Manuel Serrat.
Amb veu clara i pronunciació diàfana ha desgranat amb sentiment i exactitud aquests coneguts poemes.

Finalment Anna M. Díaz, qui fa més de deu anys escriu poesia i qui com a pintora va realitzar la seva formació en Belles Arts a l’antiga Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, avui integrada com a facultat a la Universitat de Barcelona, ha llegit de la seva obra les peces “Lluna”, “Aida”; “Febrer”(que podria ser qualsevol altre mes, perquè tothom en té algun mes que voldria que no existís pels mals records i pèrdues d’éssers estimats que arrossega), “Màgia” (o un viatge viscut endinsant-se dins un llibre de comptes per trobar la llàntia màgica portadora de dons per la bondat d’un geni), ”Perduda”, i per acabar ha recitat una metàfora inspirada per l’entorn natural de Castellet.

Reproduïm un poema de cadascuna de les autores per oferir un millor apropament a la seva obra.

“Sabates” de Karme Espart
No hi ha pressa, tot requereix el seu temps.
I el temps fa molt temps que no té pressa.
No correu tant, sabates, no hi ha pressa,
els peus i les cames us impulsen velocitat,
i el cap us frena demanant paciència perquè
el camí no és planer i la pujada molt dura.
Les sabates no són noves i s’espatllen de seguir
i seguir les petjades que tant somien.
El seny va descalç i li fan mal els obstacles
i aconsella a les sabates: “no correu tant
i trepitgeu més segures que per això sou dues”.
No s’ha de perdre el temps, cal caminar
darrere de petjades reals o somiades.
Però no cal anar tan de pressa
Perquè no hi ha tanta pressa
i tot requereix el seu temps.
I el temps fa molt temps que no té pressa.


“Dolç Amor Prohibit” de Maica Duaigües 
He vist el seu amor
en una cantonada
tan primerenc i tendre,
adolescent encara.
Més era prohibit,
i era mal vist,
per la gent que passava.

He vist en ses mirades
llampecs d’emoció
i tremolor a les mans
de passió encetada.
Més era prohibit,
i era mal vist,
per la gent que passava.

He vist el seu amor
en una cantonada
els ulls a dins els ulls
i les mans agafades
tot l’amor els lluïa
sota el sol de migdia
Més era prohibit
i era mal vist,
per la fent que passava.



“Lluna” de Anna M. Díaz Sánchez
És com si me la pintessin:
obrir la finestra i trobar-la!
Llum encesa aquesta nit.
Quart creixent en el meu cor.

És la màgia de la nit.
Algú ha dibuixat la Lluna.
La claror, quan era fosc,
aire blanc en la negror.

Lluna plena d’esperança
avui m’escaparé jo.
Aprofitaré l’estada
Per mesclar-me amb el teu cos.

Teresa Baltasar, és una artista activa que constantment experimenta amb la seva creativitat per oferir als visitants de les seves exposicions la possibilitat de copsar la natura vista a través dels seus sentits i expressada a través del seu art.

A l’actual exposició de dibuix, Llorenç del Penedès i les plantes, flors i fruïts que de forma espontània ofereix la natura – esbarzers o els cards –  o els petits animals que quasi ens passen desapercebuts, com els cargols, esdevenen els motius principals, amb una qualitat de llum i ombra que els dona vida.



Aquestes obres, que es troben a la venda a preus molt raonables i a l’abast de tothom, poden ser una bona iniciació per tenir a la llar un veritable original, una veritable petita-gran obra d’art.

Malgrat que l’exposició es va pensar per la festa major, es pot visitar encara, només cal que truqueu a Les Quintanes al telèfon 977 67 71 08 per a més garantia. Podreu també visitar l’exposició permanent amb olis de gran qualitat.

Un total de 30 veïns i veïnes de totes les edats del Priorat de Banyeres varen visitar el divendres passat dia 12 d'agost  l’exposició « Espines i Flors » a la sala de plens de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès. Aquesta exposició es va inaugurar amb motiu de la Festa Major d'enguany i és un recorregut pel pensament i l'obra de l'insigne fill de la vila Josep Cañas.


A continuació van fer una visita guiada pel Sr. Joan Jané i el Sr. Roberto Díaz al Museu Josep Cañas que va finalitzar amb un petit refrigeri al pati del museu.
Com a representants i organitzadors van estar l’alcaldessa de Banyeres Núria Figueras i els alcaldes de Barri del Priorat de Banyeres, Belén Cossio i Salvador Solé.

Josep Cañas va deixar un llegat important que resta al municipi de Banyeres del Penedès, del que era fill. La seva obra inclou escultures, pintures i dibuixos.
La seva capacitat per copsar la qualitat i la diversitat humana, així com la seva passió per representar amb vitalitat i exactitud els animals, sempre observant-los en viu, són aspectes que identifiquen aquest gran artista.
A la imatge del costat, detall d'una de les escultures que té com a protagonista a la Ramona, la seva dona i musa,

D'esquerra a dreta, Jaume Rafols, regidor de cultura; Masha  Waisel, Nuala Herron, Ana Andra i Pau Catà Marles

La interrelació amb Llorenç del Penedès dels artistes Ana Andra, Masha Waisel i Nuala Herron.

A partir del seus diferents orígens, cultures i tècniques i amb l’estímul creatiu que aporta la seva estada a la Casamarles, que dirigeix Pau Catà Marles, ahir es va presentar públicament l’obra desenvolupada per aquestes tres artistes durant la seva estada, unes obres que tenen com element comú la seva relació amb el municipi de Llorenç del Penedès, la seva gent i la seva identitat.

Masha Waisel asseguda davant la seva obra, que inclou una projecció sense fi de petites figures humanes sobre una pedra.

Així Masha Waisel, artista israeliana, qui va cerca com a punts de referència dos elements com son el banc de fusta on seure o la pedra ha creat un espai íntim, on la tradició i la innovació, el moviment sense fi, el contemporani i l’ancestral si troben per oferir l’experiència personal a cada persona que es seu en el banc de fusta i es submergeix en la seva proposta. Tècnicament Masha Waisel ha combinat l’escultura, el video-art i la fotografia. Masha Waisel, a més d’artista multidisciplinar és també escriptora ( “My Four Cornered Room” “Letters to Martha” i “Patches”, entre d’altres); també ha desenvolupat el programa de PC Art2C, el qual  és una enciclopèdia virtual multimèdia. així mateix dissenya joies i es professora d’història de l’art.

Nuala Herron

Per la seva part Nuala Herron, nascuda a Irlanda del Nord, parteix de la fesomia humana, a través d’un passeig pel municipi, visitant les botigues i dibuixant als botiguers i botigueres, o al venedors de les parades del mercat setmanal, ha captar l’instant, el moment, a la vegada que la vitalitat del municipi. Aquesta mateixa cerca de la qüotidianitat la va portar a la realització d’un taller organitzat amb nens i nenes de 10 i 11 anys del Casal d’Estiu, entorn al rostre humà, el resultat del qual també s’exhibeix a l’exposició.




Rostres coneguts del municipi de Llorenç del Penedès  a l'obra de Nuala Herron qui va oferir dibuixar als assistents que ho volguessin com a part de la mostra que s'estava inaugurant.

El dibuixos i pintures tenien com a suport les restes d'unes finestres i porticons recollits per l'artista d'entre les peces rebutjades per algun veí i que l'artista va integrar com a part de la seva obra.

Ana Andra

Quant a Ana Andra, artista argentina, nascuda a Buenos Aires, proposa al visitant de l’exposició fer un recorregut redimensionat de l’arquitectura de Llorenç del Penedès, combinant fotografies de diferents edificis o espais mitjançant la tècnica de l’assemblage. Construeix així un nou municipi a partir de la deconstrucció de la visió qüotidiana en un joc que de fet es basa a la identitat mitjançant una nova projecció dels espais coneguts i provocant una reflexió i una mirada renovada sobre allò que es considera sabut i conegut.  Aquesta experiència forma part d’un projecte que aquesta artista ha dut a terme a Sao Paulo, Berlín i Madrid.

Una construcció d'Ana Andraç en base a diverses mostres arquitectoniques i espais de Llorenç el Penedès.

L’acte va ser presentat per  Jaume Rafols, regidor de Cultura, ja que aquesta exposició és la primera col•laboració entre  el Centre de Recerca i Creació Casamarles (CeRCca) i l’Ajuntament de Llorenç del Penedès i forma part dels actes de la Festa Major 2011; i per Pau Catà Marles en nom Casamarles, on les artistes estan realitzant una estada, com a part dels projectes d’aquesta organització sense ànim de lucre situada a Llorenç del Penedès, va fer la introducció de les artistes i les seves obres.




L’exposició es podrà visitar els dies 9 al 12 (inclosos) en horari de 1 a 3 del migdia i de 7 a 9 de la tarda.

Demà diumenge dia 7, a ¾  d’1 del migdia està previst dur a terme la descoberta d’aquesta placa commemorativa durant la celebració de la Diada Castellera de la Festa Major.

A partir de l'1 tindrà lloc la Diada Castellera on participen les colles dels “Nens del Vendrell”, “Jove Xiquest de Tarragona” i “Xiquets de Tarragona”.

Enguany, el programa de la Festa Major de Llorenç del Penedès, inclou la publicació del treball de recerca que va realitzar Elsa Mampel Vallvé, i qeu va obtenir el segon premi de “Llavors de Lletres 2011” de “La Fura”, seguint així amb aspectes culturals lligats a la història del municipi (l’any anterior van publicar un recull de fotografies antigues). El treball es centra en l’església parroquial.

El programa d'actes de la Festa Major el trobareu a la columna de la dreta.