Informe de la UE sobre el funcionament de la Justícia als Estats Membre

d’abril 10, 2017

Els sistemes judicials guanyen efectivitat però encara s'han de fer millores

Avui la Comissió Europea publica el Quadre d'indicadors de la justícia de la UE de l'any 2017 que ofereix una anàlisi comparativa de l'eficiència, qualitat i independència dels sistemes judicials dels estats membres de la UE. L'objectiu d'aquest informe és ajudar les autoritats nacionals a millorar l'eficiència dels seus sistemes judicials. El Quadre d'indicadors del 2017 mostra nous aspectes del funcionament dels sistemes judicials, per exemple, en la facilitat que tenen els consumidors d'accedir a la justícia i els canals que fan servir per presentar reclamacions contra les empreses. Per primera vegada, també mostra la duració dels processos penals contra els delictes de blanqueig de capitals.

Vĕra Jourová, comissària de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere ha dit: "la cinquena edició del Quadre d'indicadors de justícia a la UE confirma que els sistemes judicials són essencials per generar confiança en un entorn favorable per a les empreses i per al mercat únic. La comissària europea ha afegit que: "animo tots els estats membres a vetllar perquè qualsevol reforma judicial que es dugui a terme respecti l'estat de dret i la independència judicial. És necessari que així sigui perquè els ciutadans i les empreses puguin gaudir plenament dels seus drets. Un sistema de justícia independent i que funcioni correctament és un dels pilars fonamentals de la democràcia".

Principals conclusions del 2017:

· Processos mercantils i civils més curts: aquesta millora es veu fins i tot en els estats membres on els sistemes judicials es troben amb dificultats. És més clara en el període de 5 anys que a curt termini.

· Anàlisis de l'aplicació de la protecció dels consumidors: els estats membres són responsables de l'aplicació del dret d ela UE en matèria de consum. El quadre d'indicadors mostra que la duració dels procediments administratius i el control judicial en aquest àmbit canvien molt segons els països. També mostra que les autoritats de protecció dels consumidors aconsegueixen resoldre directament molts problemes sense necessitat de dur els casos als tribunals.

· Anàlisi de la lluita contra el blanqueig de capitals: per primera vegada els estats membres han facilitat informació al respecte, tal com ho demana la 4a directiva contra el blanqueig de capitals. L'informe posa de manifest que hi ha moltes diferències entre els estats pel que fa a la duració dels processos de delictes de blanqueig de capitals que poden anar des d'un semestre fins a gairebé tres anys.

· Accés limitat a la justícia per als ciutadans més pobres: el quadre d'indicadors mostra que en alguns estats membres els ciutadans amb ingressos inferiors al llindar de pobresa no reben cap assistència jurídica gratuïta en alguns litigis.

· L'ús de les TIC segueix sent limitat en alguns països: si bé les TIC es fan servir de manera àmplia en la comunicació entre els òrgans jurisdiccionals i els advocats en la meitat dels estats membres de la EU, el seu ús per a la signatura electrònica és molt limitat en més de la meitat dels països. Segons les noves dades sobre la manera com els advocats fan servir les TIC per comunicar-se amb els òrgans jurisdiccionals subratllen la importància de la comunicació electrònica per al correcte funcionament dels sistemes judicials.

· Millora o estabilitat de la percepció de la independència judicial per la població en general: en més de dos tresos dels estats membres els ciutadans creuen que la independència judicial ha millorat o s'ha mantingut estable en comparació amb el 2016. La tendència és la mateixa pel que fa la percepció entre les empreses dels del 2010. Entre els motius sobre la percepció de manca d'independència dels òrgans jurisdiccionals i els jutges s'hi troben, sobretot, les pressions per part dels governs i dels polítics. El quadre d'indicadors del 2017 també presenta dades sobre les salvaguardes existents en els diferents estats membres per garantir la independència dels jutges. Això mostra la gran importància de l'estat de dret a al UE.

· Normes de qualitat: la majoria dels estats membres tenen normes que fixen terminis o calendaris per evitar que els processos judicials s'allarguin. Aquestes normes no existeixen en els estats membres amb sistemes judicials menys eficients.