RescEU: nou sistema europeo per fer front a les catàstrofes naturals

de novembre 23, 2017

RescEU: un nou sistema europeu per a lluitar contra les catàstrofes naturals

Brussel·les, 23 de novembre de 2017

Avui presenta la Comissió Europea un pla molt ambiciós per millorar la capacitat d’Europa per a respondre a les catàstrofes naturals.

La proposta és un aspecte essencial de l’agenda del president Juncker per fer una Europa que protegeixi els seus ciutadans. La iniciativa arriba arran de les catàstrofes naturals més complexes i freqüents que han afectat greument aquests últims anys molts països europeus. Un element clau de la proposta és la creació de rescEU, una reserva europea de capacitats de protecció civil com ara avions d’extinció d’incendis forestals, bombes d’aigua especials, equipaments de prop i rescat urbà, hospitals de campanya i equipaments mèdics d’emergència. Tot això completarà els actius nacionals i serà gestionat per la Comissió Europea amb l’objectiu de donar suport als països afectats per catàstrofes com ara inundacions, incendis forestals, terratrèmols o epidèmies. Només durant el 2017 s’han mort a Europa més de 200 persones per causa de catàstrofes naturals i més de un milió d’hectàrees de bosc han estat anorreades.

«Europa no pot mantenir-se al marge quan els nostres estats membres pateixen catàstrofes naturals i necessiten ajuda. Cap país europeu és immune a cap catàstrofe natural, un fet que malauradament ja ha esdevingut la «nova normalitat». Quan es produeix una catàstrofe, m’agradaria que la Unió Europea oferís alguna cosa més que el seu condol. Europa és un continent de solidaritat i hem d’estar més ben preparats que no ho estàvem abans i ser més ràpids a l’hora d’ajudar els estats membres situats en primera línia», ha declarat el president Jean-Claude Juncker.

«Les tragèdies de l’estiu passat i dels últims anys han palesat que en el seu format actual de caràcter voluntari el nostre sistema de resposta en cas de catàstrofe ha arribat al seu límit. Els reptes a què hem de fer front han canviat i, per tant, nosaltres també hem de canviar. És una qüestió de solidaritat i de responsabilitat compartida a tots els nivells. Això és el que els ciutadans europeus esperen de nosaltres i, per tant, demano als governs europeus i al Parlament Europeu que aprovin aquesta proposta», ha declarat també avui el comissari d’Ajuda Humanitària i Gestió de Crisis, Christos Stylianides.

La proposta de la Comissió se centra en dues línies d’intervenció complementàries destinades a i) millorar la resposta col·lectiva a nivell europeu i ii) millorar les capacitats de prevenció i preparació.

1. Millora de les capacitats de resposta europees: rescEU

- Es crearà una reserva d’equipaments de resposta de protecció civil la missió dels quals serà ajudar els estats membres a fer front a les catàstrofes quan les capacitats nacionals es vegin desbordades. RescEU inclourà actius com ara avions de lluita antiincendis i bombes d’aigua, que complementaran les capacitats nacionals. Tots els costos i capacitats de rescEU seran finançats totalment per la UE i la Comissió tindrà el control operatiu d’aquests actius i decidirà sobre el seu desplegament.

- Alhora, la Comissió ajudarà els estats membres a millorar les seves capacitats nacionals finançant els costos d’adaptació, reparació, transport i funcionament dels recursos de què disposen. Aquests actius passarien a formar part de un conjunt compartit de recursos d’emergència en el marc del Grup Europeu de Protecció Civil, que podrà ser desplegat quan es produeixi una catàstrofe.

2. Millora de la prevenció de catàstrofes i de la preparació per fer-hi front

- Amb la proposta que avui presentem demanarem als estats membres que comparteixin les seves estratègies nacionals de prevenció i preparació per detectar i abordar de manera col·lectiva les possibles mancances.

- La proposta millora la cooperació i la coherència de les polítiques existents a la UE en matèria de prevenció i preparació. Això inclou, per exemple, l’estratègia de la UE sobre l’adaptació al canvi climàtic, els fons estructurals i d’inversió europeus, el fons de solidaritat, la legislació ambiental (per exemple, plans de gestió de les inundacions i solucions basades en l’ecosistema), la recerca i la innovació, les polítiques destinades a fer front a les amenaces transfrontereres greus per a la salut i moltes altres.

Finalment, la proposta millorarà i simplificarà els procediments administratius per reduir el temps necessari per engegar els rescats i mobilitzar l’ajuda de salvament.

Rerefons

Actualment el Mecanisme de protecció civil de la UE es basa en un sistema voluntari a través del qual la UE coordina les contribucions voluntàries dels estats participants a un país que hagi demanat ajuda. Les ofertes d’assistència són coordinades pel Centre Europeu de Coordinació de la Resposta a Emergències, amb seu en Brussel·les. Aquests últims anys les condicions climàtiques extremes i altres fenòmens han dut al límit la capacitat dels estats membres per ajudar-se mútuament, especialment quan n’hi ha uns quants que han de fer front alhora a la mateixa mena de de catàstrofe. En els casos en què hi ha poca o cap disponibilitat d’actius, la UE no disposa de capacitat de reserva per poder ajudar els estats membres que es troben desbordats.

El 2017 es van produir moltes catàstrofes. En total, el 2017 van perdre la vida a Europa arran de catàstrofes naturals més de 200 persones. Però les catàstrofes naturals també tenen greus conseqüències econòmiques. Des de 1980, a més del cost humà, els estats membres de la UE han perdut més de 360 000 milions d’euros per culpa de fenòmens climàtics extrems. Només a Portugal els danys econòmics directes causats pels incendis forestals que es van produir entre els mesos de juny i setembre es calculen en prop de 600 milions d’euros, la qual cosa representa el 0,34 % de la renda nacional bruta de Portugal.

D’ençà que es va posar en marxa el 2001, el mecanisme de protecció civil de la UE ha fet el seguiment de més de 400 catàstrofes i ha rebut més de 250 peticions d’ajuda. aquest mecanisme pot ser activat en resposta a catàstrofes d’origen humà i natural, però també dóna suport a la preparació i la prevenció.

En el mecanisme hi participen tots els estats membres de la UE i altres països tercers: Islàndia, Noruega, Sèrbia, l’antiga República Iugoslava de Macedònia, Montenegro i Turquia. RescEU es podria ampliar a aquests països participants com a senyal de solidaritat europea.