Vuit Investigadors de centres de recerca i universitats catalanes reben 14 milions d'euros de la UE

de novembre 28, 2017



·         El Consell Europeu de Recerca destina 630 milions d'euros de la UE a 329 investigadors d'excel·lència

·         El professor Gaël Le Mens de la Universitat Pompeu Fabra rebrà una de les subvencions per la seva recerca sobre com els nous patrons de consum de la informació afecten les actituds individuals i col·lectives
Altres cinc investigadors de centres situats a la resta de l'Estat espanyol es troben també entre els destinataris d'ajudes


El Consell Europeu de Recerca anuncia avui la concessió de 329 subvencions de consolidació als millors investigadors d’Europa. Amb aquest finançament, d’un valor total de 630 milions d’euros, els seus projectes podran tenir un gran impacte en la ciència i més enllà. Les subvencions formen part d’Horitzó 2020, el programa de recerca i innovació de la UE.

La UE destinarà aproximadament catorze milions d'euros a vuit investigadors que estan duent a terme els seus estudis en universitats o centres de recerca de Catalunya. La Pompeu Fabra, la Universitat de Barcelona i el Centre nacional de supercomputació acullen dos investigadors cada un menter que n'hi ha un que treballa a la Universitat Autònoma de Barcelona i un altre al Centre de Regulació Genòmica. En el conjunt  d'Espanya s'han seleccionat 13 investigadors que rebran un total de 23 milions d'euros.

«El programa Horitzó 2020 destinarà 630 milions d'euros a 329 investigadors amb l'objectiu de donar un impuls a l'excel·lència científica i a la competitivitat. Aquest tipus de subvencions contribueixen a fer de la UE un lloc més atractiu per a la recerca i la innovació. Estic content de veure que la proporció de subvencions que s'atorguen a dones està creixent en les convocatòries del Consell Europeu de Recerca. Encara queda molt camí per recórrer però sempre he tingut l'ambició d'aconseguir la igualtat de gèneree en el camp de la recerca i la innovació », ha declarat en aquesta ocasió el comissari de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.

« M’agradaria felicitar en nom del consell científic els guanyadors de la subvenció de l’ERC i, a més, també voldria expressar la meva gratitud als més de 3 000 investigadors i científics que han avaluat els projectes que s’hi han presentat. Gràcies a aquesta subvenció, els científics que es trobin a mitjan carrera podran aprofundir els seus estudis i desenvolupar per iniciativa pròpia les seves idees més agosarades. A més, deixant-los tota la llibertat del món per dur a terme les seves recerques, l’ERC permet avenços decisius. Tot plegat impulsa la capacitat d’Europa de respondre a tot un seguit de reptes i millorarà la vida dels ciutadans europeus si es duen a terme les polítiques adequades», ha declarat avui el president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon.

« M’agradaria felicitar en nom del consell científic els guanyadors de la subvenció de l’ERC i, a més, també voldria expressar la meva gratitud als més de 3 000 investigadors i científics que han avaluat els projectes que s’hi han presentat. Gràcies a aquesta subvenció, els científics que es trobin a mitjan carrera podran aprofundir els seus estudis i desenvolupar per iniciativa pròpia les seves idees més agosarades. A més, deixant-los tota la llibertat del món per dur a terme les seves recerques, l’ERC permet avenços decisius. Tot plegat impulsa la capacitat d’Europa de respondre a tot un seguit de reptes i millorarà la vida dels ciutadans europeus si es duen a terme les polítiques adequades», ha declarat avui el president de l’ERC, el professor Jean-Pierre Bourguignon.


Com ens ho podem fer perquè els bacteris resistents als antibiòtics hi tornin a ser sensibles? Que els passa als gens dels animals domesticats quan s’escapen i tornen a la vida salvatge? És la vostra casa realment una inversió segura? Hi pot haver alguna manera més eficient d’estudiar l’element més abundant a la Terra, l’oxigen? Aquests són només alguns exemples dels reptes científics a què han de donar resposta els investigadors capdavanters que han rebut una subvenció del Consell europeu de recerca. Els projectes de recerca proposats pels nous beneficiaris abasten un ampli ventall de temes en ciències físiques i enginyeria, ciències de la vida i ciències socials i humanitats. (vegeu-ne més exemples)
Els beneficiaris duran a terme els seus projectes a universitats, centres de recerca i altres institucions d’acollida de la UE o de països associats.[1] En aquesta convocatòria han rebut finançament investigadors de 39 nacionalitats, com ara alemanys (subvencions de 55), italians, francesos i britànics (33) (32) (31). Els investigadors treballaran principalment en 22 països de tot Europa, el Regne unit (60), Alemanya (56), França (38) o els Països Baixos (25).
El Consell Europeu de Recerca ha avaluat aquesta vegada 2 538 propostes de recerca, el 13 % de les quals ha estat triat per ser finançat. El 32 % de les subvencions han estat atorgades a dones. Les subvencions permetran crear uns 2 000 llocs de treball per a estudiants de doctorat, postdoctorat i resta de personal que treballa en els equips de recerca beneficiaris. (veugeu-ne més estadístiques).

Un dels projectes seleccionats a Catalunya
L’actual polarització de les opinions dels grups socials és la que ha produït l’ascens del nacionalisme o de les ideologies populistes a què s’enfronten les nostres societats. Gràcies a la subvenció de consolidació que ha rebut del Consell Europeu de Recerca el professor Gaël Le Mens, de la Universitat Pompeu Fabra, estudiarà els mecanismes que generen aquesta polarització.
El projecte del professor Le Mens combinarà coneixements de psicologia, sociologia i economia per entendre com la manera de triar la informació conforma creences i actituds. Aquest projecte ve molt a tall perquè actualment els mitjans de comunicació social estan transformant molt ràpidament la manera com accedeix la gent a la informació. Els mitjans socials faciliten que la gent estigui més exposada a fonts de notícies que coincideixin amb les seves opinions i, d’altra banda, permeten eludir molt fàcilment qualsevol informació que les qüestioni o hi vagi en contra. El professor Le Mens intentarà explicar la manera com els patrons de consum de la informació que permeten els nous mitjans de comunicació social afecten les actituds individuals i col·lectives. Els resultats d’aquesta recerca ajudaran a comprendre fenòmens que van des de l’impacte de les notícies falses a la persistència d’estereotips negatius sobre els grups socials diferents del nostre.


La llista d'investigadors de centres situats a Catalunya
Ismael Díez - Universitat de Barcelona (Barcelona)
Libertad González - Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Gael Le Mens - Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
Victoria Reyes-García - Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra - Barcelona)
Anna Alberni - Universitat de Barcelona (Barcelona)

La llista d'investigadors de centrets situats a la resta de l'Estat

Natalia Fabra - Universidad Carlos III (Madrid)
Miguel Otaduy - Universidad Rey Juan Carlos I (madrid)

N

You Might Also Like

0 comments

Popular Posts

Entrades populars

Entrades populars