L'obra Plena de tu de Roser Guasch, feta pública el 2003, pren ara, amb la nova edició de Vindrà la nit,  amb les il•lustracions de Joan Descals, una nova dimensió, que ella mateixa va explicar-nos a l'acte de presentació del llibre al Museu Deu del Vendrell. 

Joan Descals i Roser Guasch. Foto: Dolores García

Gaudir de la paraula de Jordi Llavina, amb la seva quasi màgica capacitat per a jugar amb els mots, que sap convertir una veritable conferència, plena d'un coneixement extens i profund de la llengua, i una passió per la poesia que el permet parlar amb la mateixa seguretat de Salvat Papasseit, de Kavafis, o dels Haiku (poemes tradicionals del Japó), en un conte a la vora del foc, de manera propera, càlida i plena d'experiències personals, és tota una experiència.

Les cites d’aquests autors ens ajudaven a entendre aquests poemes curts, destil•lats, que la Roser Guasch va escriure fa uns anys, i que, com Llavina va definir, són en si mateixos una imatge, un gest que ens decanta cap a un erotisme elegant, una poesia d'amor i d'emoció, que elimina tot el que és sobrer.

D'aquesta manera, si d'un costat podem parlar de  poemes que són quasi imatges, d'un altre costat podem dir que Joan Descals ha integrat les paraules dels poemes en els quadres que ha pintat per il•lustrar-los.

Certament, res no és sobrer en aquestes obres, poètica i pictòrica, que s'abracen. En les paraules que componen els versos i en els quadres trobem una plenitud d'amor, una immensitat que Llavina ens va fer cercar en el referent d'Ungaretti, aquell autor que  parlava del que era humà i del que era infinit en un poema concentrat on cada paraula és pura essència:  "Mattina. M'Illuminod'Immenso" (1919).
.

Joan Descals, en la seva intervenció, ens va portar a un altre gran poeta, Joan Vinyoli,  lligant-lo amb el concepte d'essencial del que havia parlat en Jordi Llavina i amb els precursors de l'obra de Roser Guasch:

Els mots, en veritat
no són sols per entendre'ns pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten.

Quant als quadres de Joan Descals, un cop més els principis de la interdisciplinarietat en la creació artística resten evidents: Els mots originen imatges, com segur que els seus quadres originaran nous motius de creació artística (Art Transversal).

Pel que fa a les paraules que la Roser Guasch ens va dedicar a la presentació, cal dir que ella escriu poesia fins i tot quan ens parla del procés pel qual va veure la llum aquest nou llibre. Ho fa des de la sensibilitat de qui troba en l'entorn natural una font inesgotable d'inspiració. Tan sols un exemple, en explicar-nos el seu passeig d’un matí de tardor, ens descriu el paisatge "d'arbres coberts de rovell".

Com bé va dir la Roser Guasch "la poesia no és la realitat, però no és tampoc una mentida, perquè quan la paraula no pot explicar-ho tot, resta el silenci, on tot retorna".  Afegir que el seu optimisme es transmet en cada poema, perquè a la fi, com ella mateixa va dir, "la llum sempre guanya la foscor".

El llibre, el conjunt de l'obra poètica i de l'obra pictòrica, resulta així, tal com ella ho va definir, un regal, un regal inesperat i únic.
.

Alfred Arola (Arola Editors); Joan Descals, Eva Serramia, Roser Guasch i Jordi Llavina Foto: Vicenç López

Per la seva part, l'editor de l'obra, Alfred Arola (Arola Editors,  ens va oferir un alè d'esperança pel fet que, tot i la dificultat que presenta la venda de llibres de poesia, les obres de la Roser Guasch tenen una enorme acollida, com ho prova el fet que alguns dels seus llibres hagin tingut una segona edició, quelcom poc comú quan es parla de llibres de poemes.


L'acte el va cloure l'Eva Serramià, regidora de cultura de l'Ajuntament del Vendrell.