Guariment del Coix de Lystra per Sant Pau Autor: Karel Dujardin 1663 Purchased by  the Rijksmuseum Amsterdam  with support from the Vereniging Rembrandt, the Prins Bernhard Fonds, and the Rijksmuseum-Stichting

Va ser arrel d'escriure ahir sobre una de les obres de teatre previstes pel 2013 al Noël Coward Theatre, on explicar la situació del personatge de Cripple Billy (El Coix Billy) de The Cripple of Inishmaan, que un cop més em costava fer-ne ús d’una definició, que malgrat que socialment la tenim molt assumida com descriptiva d’una situació en base a establir que considerem complet o disminuït, em resulta totalment inexacta perquè al llarg de la vida he conegut moltes persones suposadament disminuïdes que per la seva actitud, voluntat, tenacitat i ferma convicció eren persones que sovint sobrepassaven als que, d’entrada, duien millors cartes a la vida per poder fer allò que es diu una vida normal.

De fet tots en coneixem persones que són una prova diària que és més important el que hom decideix pensar que no pas el que els altres volen que ells pensin, vull dir que no accepten que els diguin que allò no està al seu abast, que allò els sobrepassa, que allò resta lluny de les seves possibilitats... i aconsegueixen demostrar dues coses: que en provar d’aconseguir les coses ja tenim el primer èxit i que aconseguir arribar a la fita és al final la conseqüència d’aquella decisió, d’aquella tenacitat sostinguda, i d’aquell aixecar-se cada cop que es cau a terra, sense abandonar.

Així que en realitat al final només es tracta d’una concepció mental que tenim del que és complet, del que és bell, del que és capaç. I afortunadament aquest conceptes canvien. És aquesta realitat que ens ha permès anar cercant una integració i un reconeixement social més ampli a persones que unes quantes dècades enrere estaven fora del món laboral o educatiu o social.

Els Coixos Autor: Bruegel el Vell 1568

Trencar velles barreres, aposentades en antigues creences,  per fer una societat més propera a la veritat que tothom té un valor que aportar, és el que anem aconseguint, de manera sovint massa lenta, però fer un cop d'ull  al passat i veure que hem aconseguit que s’abandonessin tradicions on els infants nascuts amb alguna peculiaritat física considerada negativa eren abandonats als graons del temples romans, o que es deixessin de llençar pendent avall com feien els espartans, o que fossin motiu de befa o escarni  condemnats a viure de la caritat com quadres o narracions literàries ens han deixat bona mostra;  que deixessin de ser ocultats com es feia en la nostra societat moderna i cristiana de fa molt poques dècades enrere;   per passar a veure que ara aquestes persones són  visibles i acceptats per una cada cop més ampla part de la societat, esperona a no abandonar aquesta cerca dels drets humans, i a no voler fer servir certes definicions per descriure'ls.

Dolores García Martínez