Europa vol oferir resultats concrets i tangibles als seus ciutadans

de febrer 14, 2018

Amb vista a la reunió informal dels dirigents de la UE que se celebrarà el 23 de febrer del 2018, la Comissió Europea presenta avui una sèrie de mesures pràctiques que podrien fer més eficient la tasca de la Unió Europea i millorar el vincle entre els dirigents de les institucions de la UE i els ciutadans europeus.

«Amb el full de ruta de Bratislava, la declaració de Roma i ara l'agenda dels dirigents, Europa es vol centrar en l'impuls d'una Unió que ofereixi resultats concrets i tangibles als seus ciutadans sobre els temes que els afecten. Hem de tirar pel dret. Sempre he dit que la forma ha d'estar al servei de la funció: ara no és el moment d'encetar grans debats sobre la reforma de les institucions o la modificació dels Tractats. Tot i així, hi ha una sèrie de mesures que sí podem prendre per dur a terme les prioritats clau amb més eficàcia. D'alternatives, n'hi ha moltes, però l'objectiu sempre ha de ser el mateix: que Europa pugui respectar les seves promeses», ha declarat avui el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Caps de llista: l'experiència del 2014

El procés electoral del 2014 va enfortir la col·laboració entre les tres institucions de la UE i va millorar l'eficiència de la seva tasca ajudant-les a dur a terme un programa de treball comú per als cinc anys del mandat. Això és el que ha permès a la Comissió Juncker fer una tasca més política i centrar-se en aquells àmbits en què la Unió ofereix més bons resultats tot deixant la resta als estats membres.

En el seu discurs sobre l'estat de la Unió del 2017 el president Juncker va afirmar que calia repetir l'experiència del 2014 amb els caps de llista. La Comissió Europea presenta avui la manera com es podria millorar el procés d'acord amb els Tractats actuals, tot respectant alhora l'equilibri entre les diverses institucions europees i entre els estats membres mateixos. Aquí s'inclou una crida als partits polítics perquè elegeixin amb prou antelació els seus cap de llista, és a dir, abans no acabi el 2018, per poder encetar la campanya com més aviat millor. Tot plegat faria possible que els votants coneguessin amb prou antelació els candidats i els seus programes polítics.

La Comissió recomana també fer més visible el vincle entre els partits polítics nacionals i els partits polítics europeus. Els partits polítics nacionals haurien de millorar la transparència del vincle amb els partits europeus als quals estiguin afiliats fent servir, per exemple, els mateixos logos a les seves campanyes electorals. També haurien d'adoptar una posició clara sobre qüestions europees importants, expressar la seva intenció de participar en els grups polítics del Parlament Europeu i deixar clar quin és el seu candidat favorit a la presidència de la Comissió Europea.

Composició del Parlament Europeu i de la Comissió Europea

Sobre la base d'una proposta del Parlament Europeu els dirigents del Consell Europeu han de decidir ara quina serà la composició del Parlament Europeu en la legislatura del 2019-2024 i què n'hem de fer dels escons que el Regne Unit deixarà vacants. Una de les opcions consisteix a reservar alguns d'aquests escons a una circumscripció transnacional. Per bé que en una seva recent resolució del 7 de febrer el Parlament Europeu va votar en contra de la creació d'una circumscripció transnacional, no va tancar la porta a cap futur debat sobre aquesta qüestió. Hi ha una sèrie d'estats membres que han manifestat recentment el seu suport a aquesta idea, però també d'altres que hi han expressat el seu desacord. Una circumscripció transnacional podria enfortir la dimensió europea de les eleccions tot donant als candidats la possibilitat d'arribar a més ciutadans europeus. D'altra banda, els diputats acostumen a representar els votants que els han elegit a nivell local o nacional i hi tenen una comunicació estreta tant per retre'ls-hi comptes, com per poder donar veu a les seves preocupacions. La Comissió és favorable a la idea de les llistes transnacionals, però això demanarà l'acord unànime del Consell i canvis en la legislació electoral dels vint-i-set estats membres durant el proper any perquè es pugui aplicar en les eleccions del 2019.

Actualment, el col·legi de comissaris és compost per 28 membres, un per cada estat membre, d'acord amb la Decisió del Consell Europeu del 22 de maig del 2013. Abans no es nomeni la propera Comissió Europea, els dirigents hauran de decidir si mantenen el principi d'un membre per cadascun dels estats membres o bé si en redueixen el nombre. En teoria, un executiu més petit seria més eficaç i més fàcil de gestionar i permetria un repartiment més equilibrat de les carteres. Tanmateix, una Comissió més petita també significaria que hi hauria estats membres no hi serien representats a nivell polític i que, per tant, perdrien l'avantatge de disposar d'un canal de comunicació política directa amb els seus ciutadans i amb les seves administracions públiques nacionals.

Doble funció de president de la Comissió i del Consell

En el seu discurs sobre l'estat de la Unió del 2017 el president Juncker va proposar la idea de crear un president amb una doble funció. Una sola persona que exercís alhora el càrrec de president del Consell Europeu i president de la Comissió Europea faria més eficient l'estructura de la Unió. Això seria possible d'acord amb els Tractats actuals. Un doble nomenament no demanaria pas de fusionar totes dues institucions. El president de la Comissió Europea ja és membre del Consell Europeu i cap dels dos presidents actuals voten en el Consell Europeu. Actualment, la seva funció és assessorar, participar en els debats tot aportant-hi les contribucions dels seus serveis, ajudar a bastir ponts i establir un terreny de diàleg comú.

Diàleg amb els ciutadans

La Comissió Europea organitza regularment diàlegs amb els ciutadans on participen membres de la Comissió, del Parlament Europeu, dels governs nacionals i de les administracions locals i regionals i representants de la societat civil. Des del 2012 ja se n'han celebrat gairebé 500, d'aquests debats interactius, a 160 llocs diferents i d'aquí a les eleccions europees del mes de maig del 2019 la Comissió n'incrementarà la freqüència amb l'objectiu de doblar-ne la xifra. A més, la Comissió acull molt positivament les iniciatives d'alguns estats membres d'organitzar els seus propis diàlegs amb els seus ciutadans sobre el futur de Europa i està disposada a donar-hi tot el seu suport vinculant-los, per exemple, amb la consulta en línia sobre el futur d'Europa, que podria restar oberta fins al 9 de maig del 2019. La Comissió comunicarà als estats membres les lliçons que n'hagi extret.

Rerefons

L'actual proposta d'idees s'emmarca en la línia de l'informe de la Comissió Europea de 8 de maig del 2015 sobre les eleccions al Parlament Europeu del 2014, en el qual es compromet a trobar la manera d'ampliar la dimensió europea i la legitimitat democràtica del procés decisori de la UE i a estudiar i mirar de resoldre el persistent i escàs grau de participació política que es registra en alguns estats membres.