Foto: Nevinho

Aquest fons servirà per finançar els programes dels Estats membres destinats a subministrar aliments a les persones més necessitades, així com roba i béns essencials a les persones sense llar i als menors que pateixin privacions materials. 

Els Estats membres es farien càrrec del 15% del cost dels programes nacionals i el 85% restant provindria del fons europeu.

La Comissió Europea presentarà aquesta proposta al Parlament Europeu i al Consell de Ministres per a a la seva adopció.

La Comissió calcula un pressupost per a aquest fons de 2.500 milions d’euros per al període 2014-2020, com a part de la proposta de marc financer plurianual de juny de 2011).

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, ha declarat que “a Europa necessitem nous mecanismes de solidaritat i recursos adients per ajudar les persones pobres i necessitades que, en molts casos, estan vivint una situació d’autèntica emergència social. Aquest és l’objectiu del fons d’ajut europeu per als més necessitats que proposem avui”.

El comissari europeu d’Ocupació, Afers Socials i Inclusó, László Andor, ha declarat que “el nou fons oferirà un ajut tangible per integrar les persones més vulnerables d’Europa a la societat. Serà una demostració concreta de la solidaritat de la UE amb els més febles, els que s’han vist més afectats per la crisi econòmica i social. Espero que els Estats membres i el Parlament Europeu aprovin ràpidament la proposta i el pressupost annex i que l’ajut arribi el més aviat possible als qui el necessiten”.

Amb el fons proposat, els Estats membres demanarien, durant el període 2014-2020, el finançament de programes operatius destinats a subministrar, a través d’organitzacions associades, aliments per a les persones més necessitades; a més de roba i d’altres béns essencials (com ara sabates, sabó o xampú) a les persones sense llar i als menors que pateixin privacions materials.

La proposta donaria a les autoritats nacionals una gran flexibilitat per planificar i subministrar l’assistència d’acord amb els programes nacionals. Els criteris concrets per assignar l’ajut els establirien els Estats membres o, fins i tot, les organitzacions associades, que són les que millor poden adequar l’ajut a les necessitats locals.

Les organitzacions associades, moltes d’elles no governamentals, s’ocuparien de lliurar els aliments o els béns a les persones que més ho necessitin. Per complir els objectius de cohesió social del fons, les organitzacions associades, a més de prestar ajut material a aquestes persones, haurien de dur a terme activitats bàsiques destinades a la seva integració social. El fons també podrà finançar aquestes mesures.

Les autoritats nacionals podrien fer servir el fons comprant els aliments o béns i posant-los a disposició de les organitzacions associades, o bé transferint el pressupost perquè els adquireixin les mateixes organitzacions. La proposta també preveu la possibilitat de recórrer a aliments emmagatzemats com a existències d'intervenció quan n’hi hagi.

Antecedents

• Segons l’Estratègia Europa 2020, la UE s’ha compromès a reduir com a mínim en 20 milions el nombre de persones en situació o risc de pobresa.
• Dels 116 milions de persones en risc de pobresa o exclusió social que hi ha a la UE, uns 40 milions pateixen privacions materials greus.
• Una de les principals característiques de la privació material és la impossibilitat d’accedir a aliments de qualitat apropiada en quantitat suficient. L’any 2010, el percentatge de la població de la UE que no es podia permetre un plat de carn o peix (o els equivalents vegetarians) cada dos dies —el que l’Organització Mundial de la Salut defineix com a necessitat bàsica— era del 8,7%, és a dir, més de 43 milions de persones. Les primeres xifres disponibles per a 2011 indiquen una situació encara pitjor.
• Una forma especialment greu de privació material és el fet de no tenir llar, una situació la dimensió de la qual és difícil de quantificar. Es calcula que el 2009-2010 hi havia al voltant de 4,1 milions de persones sense llar a Europa. Aquest nombre ha augmentat darrerament a causa de les conseqüències socials de la crisi econòmica i financera i de l’increment de l’atur. I això és especialment preocupant pel fet que entre aquestes persones cada vegada hi ha més joves, immigrants i famílies amb nens.
• A la UE hi ha 25,4 milions d’infants en risc de pobresa o exclusió social. En general, aquest risc és més alt per als nens que per a la resta de la població (27% i 23% respectivament), i això els exposa a una privació material que va més enllà de la malnutrició. Per exemple, 5,7 milions de nens no es poden permetre roba nova i 4,7 milions no tenen dos parells de sabates del seu número (incloent-hi un parell que serveixi per a totes les circumstàncies meteorològiques). Els nens que pateixen privacions materials tenen més probabilitats de treure males notes a l’escola, tenir una salut dolenta i no aprofitar tot el seu potencial com a adults.
• El principal instrument de suport a l’ocupabilitat, lluita contra la pobresa i foment de la inclusió social de la Unió Europea és i seguirà essent el Fons Social Europeu (FSE). Aquest instrument estructural inverteix directament en les capacitats de les persones i el seu objectiu és millorar el seu valor en el mercat laboral. Però alguns dels ciutadans més vulnerables, que sofreixen formes de pobresa extremes, estan massa lluny del mercat laboral per poder acollir-se a les mesures d’inclusió social de l’FSE.
• Des de 1987, el programa de distribució d'aliments per als més necessitats de la UE és una font important de provisions per a les organitzacions que treballen en contacte directe amb les persones menys afortunades proveint-les d’aliments. Actualment, distribueix unes 500.000 tones d’aliments l’any. Es va crear per fer un bon ús dels excedents agrícoles d’aleshores. L’esgotament previst de les existències d’intervenció i l’alta imprevisibilitat durant el període 2011-2020 com a conseqüència de les successives reformes de la política agrícola comuna han portat a decidir suprimir aquest programa a finals de 2013. El fons d’ajut europeu per als més necessitats que ara es proposa substituiria i milloraria aquest programa.