Foto: Francesc Guitart

POESIA CATALANA, AHIR I AVUI
A càrrec de Carles Duarte i Maica Duaigües.
Amb la col∙laboració de Sílvia Oliver.

Us conviden a una selecció de poesia catalana de tots els temps: Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Maragall, Pere Quart, Joan Margarit, Màrius Sampere...

Dilluns 14 de maig a les 18,30 hores.

Biblioteca Sant Antoni‐ Joan Oliver
c/ Comte Borrell, 44‐46
Tel. 933 297 216
http://www.bcn.cat/bibjoanoliver








Una aproximació als autors les obres dels quals són les protagonistes de l’acte:

Jordi de Sant Jordi 
Poeta i músic
Regne de València
Acaballes segle XIV
Poemes d’amor amb el referent de l’ideal cavalleresc
Escriu en una barreja d’occità i català.
Es conserven 18 poemes


FRAGMENT D’ESTRAMPS

Jus lo front port vostra bella semblança
De què mon cors nit e jorn fa gran festa
Que remirant la molt bella figura
De vostra faç m’és romassa l’empremta
Que ja per mort no se’n partrà la forma;
Ans quan serai del tot fores d’est segle
Cells qui lo cors portaran al sepulcre
Sobre ma faç fueran lo vostre signe.




Ausiàs March
Poeta
Regne de València
1397 – 1459 (S XIV – S XV)
Es creu que va néixer a Gandia (València)  fill i nebot de poetes.
La seva dona Isabel Martorell era la germana de Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc.
Es conserven 128 poemes
El seu llenguatge s’allunya del propi de la literatura provençal i de les formes trobadoresques, per tornar-se aspre i vigorós.
A la seva obra es copsa la contradicció d’un home de conviccions religioses que a la vegada sent una gran debilitat carnal.

La gran dolor que llengua no pot dir
del qui.s veu mort e no sap on irà
(no sab sson Déu si per a si el volrà
o si.n infern lo volrà sebollir) [...]
O cruel mal qui tols la joventut
e fas podrir les carns dins en lo vas!
l'esperit, ple de paor, volant va
a l'incert loch, tement l'eternal dan;

Joan Maragall
Barcelona
1860 – 1911 (S XIX – S XX)
Poeta, assagista i traductor.
Romàntic i participant del moviment modernista.
Manté la teoria de la “paraula viva”, que té un sentit estètic i humà.

FRAGMENT DE L'ODA INFINITA
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai;
dia i nit me l'ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l'espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d'amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l'ha represa
amb compàs molt més segur.



Joan Oliver
Sabadell 1899 – Barcelona 1986
Conegut com a Pere Quart
Poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista.
Premi d’Honor de les Lletres Catalanes any 1970

Fragment:
 VACA SUÏSSA
Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Joan Margarit 
Sanaüja, 1938
Arquitecte i Poeta
Un parell dels seus premis
Premio Nacional de Poesía 2008 del Ministerio de Cultura per Casa de Misericòrdia..
Premi Nacional de Literatura 2008 de la Generalitat de Catalunya per Casa de Misericòrdia.

Dona de primavera
Darrere les paraules només et tinc a tu.
Trist el qui mai no ha perdut
per amor una casa.
Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
Jo em crec el que passa en la nit
estrellada d'un vers.

Marius Sampere 
Barcelona, 1928
Poeta
Un parell dels seus premis
•  Premi Nacional de Cultura de literatura (2003): Les imminències.
•  X Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2010).

MUNTANYES
No hi ha, enlloc del món,
serralada dels déus, o mai
ningú no n'ha tornat per dir-ho. Solament
aquests cims de l'orgasme, solament
aquest consol per a les seves criatures