Museu Pau Casals: Concert commemoratiu 150 Aniversari Naixement Juli Garreta a càrrec de Romain Garioud i Daniel Blanch
Activitats Cultural al Vendrell d’agost 02, 2025
 |
| Romain Garioud (violoncel) i Daniel Blanch (piano) |
María Dolores García Martínez (esguarddedona)
El
passat 25 de maig i dins dels actes de l’Any Garreta vam poder assistir a un
concert de Romain Garioud (Violoncel) i Daniel Blanch (piano) a la Sala de
Música del Museu Pau Casals.
Com
és habitual la benvinguda va anar a càrrec de Núria Ballester, directora
del Museu, per deixar pas a Joaquim Rabaseda[1],
comissari de l’Any Juli Garreta, atès que l’acte forma part de les activitats
de celebració del 150è Aniversari del naixement d’aquest compositor.
(A l’enllaç trobareu una conferència
realitzada a la Casa de Cultura de Girona el 17 de març de 2025 sobre Juli
Garreta a càrrec de Joaquim Rabaseda)
[1] Joaquim
Rabaseda i Matas és
compositor. Llicenciat en Història de l’Art (Universitat de Girona) i en
Història i Ciència de la Música (Universidad de Granada) i doctor per la
Universitat Autònoma de Barcelona, la
seva tesi doctoral “Jaume Pahissa. Un cas
d’anàlisi musical”. És professor a l’Escola Superior de Música de
Catalunya (ESMUC) i va dirigir entre 2011 i 2021 el Departament de Musicologia;
en l’actualitat n’és el cap de Recerca, Qualitat i Innovació.
El
concert
Una
selecció de peces que convidaven a deixar-se portar cap a l’intimisme, que no
necessàriament cap a la melangia, sinó més aviat cap a la sensació de serenor ,
tot gràcies a una interpretació
sensible, impecable i en connexió amb el moment, amb l’instant que s’estava
vivint, com una meditació, per la qual cosa el concert va oferir pau mental i
aliment per l’esperit als assistents. I òbviament l’espai on es va fer el
concert va contribuir a totes aquestes sensacions de benestar, d’acolliment,
d’intimitat...
(Enllaç amb la publicació de la Fundació Pau
Casals amb les dades del concert)
El
programa del concert
Franz
Schubert (1797 – 1828) Sonata en la
menor “Arpeggione” D.821
A dia
d’avui aquesta obra s’interpreta amb violoncel i piano i de fet ha esdevingut
una peça central del repertori del violoncel, però va ser escrita per arpeggione
que va ser un instrument similar a un violoncel, però amb sis cordes, que va
crear Johann Georg Staufer el 1823, però que no va tenir arrelament, tot i que
encara avui hi ha intèrprets que l’utilitzen, si bé els resulta difícil
explicar que aporta de diferent en existir el violoncel, la viola de gamba, etc.
Tècnicament a l’arpeggione o guitarra d’amor es pot obtenir sons
con el puntejat que fa la guitarra.
L’adaptació de la peça al violoncel i la seva incorporació al repertori
d’aquest instrument té molt a veure amb la col·laboració entre Benjamin Britten (1913 - 1976) i Mstislav Rostropòvich(1927 - 2007) , com bé explica Fernando Morales a l’article El Arpeggione o “Guitarra d’Amor que va publicar el 16 de
setembre de 2019 a “La revista digital de l’Orfeó” que edita l’Orfeó Valencià.
 |
| Arpeggione, obra de Johan Georg Staufer (1831) The Met Domini Públic |
Juli
Garreta i Arboix(1875 – 1925) Sonata per a violoncel i piano en Fa major, a Pau Casals.
Aquesta
obra la va estrenar Pau Casals amb Blai Net (1886 – 1948) al piano el 3
de maig de 1923 al Palau de la Música en un concert organitzat per l’Associació
de Música “Da Camera” amb motiu del seu desè aniversari. La primera edició de l’obra es va realitzar
el mateix any amb el suport econòmic de l’empresari Joan Miquel. La idea d’escriure aquesta sonata ja la tenia
Garreta cap el 1909, segons considera Josep Grahit i Grau (1883 – 1960). (Font: Arxiu
Municipal de Sant Feliu de Guíxols)
 |
| Juli Garreta CC 4.0 |
Com a bis ens van oferir l’obra Rèverie (Schumanienne) de Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872 – 1949).
Els
intèrprets
La
connexió entre Blanch i Garioud va ser tan equilibrada com emotiva var ser la
seva interpretació.
Daniel Blanch
Pianista,
va estudiar amb Maria Canals (1914 - 2010) i Raquel Millàs a la Acadèmia de Música Ars Nova i
va perfeccionar els seus estudis amb Maria Tipo (1931 - 2025) a Florència, amb Brigitte
Engerer (1952 - 2012) a París a més de prendre classes magistrals amb Alicia de Larrocha (1923 - 2009), Josep Colom i Alberto Portugheis (1941).
(Biografia completa de Daniel Blanch a l’enllaç )
És
president i fundador de l’Associació Joan Manén (enllaç al web de l’entitat) que es
dedica a la investigació i difusió del patrimoni musical català.
Romain
Garioud
Violoncel·lista,
va guanyar el Concurs Rostropovich de París el 2001, i el Concurs Tchaikosky de
Moscú el 2002, entre d’altres. Ha ofert nombrosos concerts i també Màster
Classes per tota Europa. Te enregistraments de les seves actuacions realitzades
per Radio France i per la cadena Mezzo. El seu
violoncel és un Nicolai Gagliano de 1760. (Biografia completa en castellà a l’enllaç)
Discos
de Romain Garioud i Daniel Blanch que us aproparan a les obres d’autors
catalans interpretades al concert
Mar
Plana
L’any
2021 i amb el segell Ficta es va publicar la integral per a violoncel i piano
de Juli Garreta amb el nom de Mar Plana. El disc conté, a més de la peça que li
dona nom, amb la Sonata pera violoncel i piano en Fa major, que formava part
del concert del passat dia 25; Joguina, Mazurka i Romança. D’aquestes
composicions n’hi ha dos que estan dedicades a Pau Casals (Sonata i Joguina) i
dues a Bonaventura Dini (Mar Plana i Mazurka). Bonaventura Dini Fazzi (1876 – 1936), també era
violoncel·lista, va ser amic des de la infantessa de Pau Casals junt amb Benvingut Socias i Mercadé (1877 – 1952), tots
tres nascuts al Vendrell i tots tres alumnes del pare de Pau Casals, Carles Casals i Ribes (1852 – 1908).
Rêverie. Evocacions i somnis
Altre
disc de Daniel Blanch i Romain Garioud, que és un mosaic d’obres d’autors
catalans, que inclou “Rêverie” de Joan Lamote de Grignon, que es va
interpretar al concert del Vendrell, i del mateix autor, “Cançó de Maria”; a més de Plus Ultra i Lamento de Joaquim
Cassadó (1867-1926); “Chanson” de Joan Manen (1883 – 1971); “Orienta”l
i “Record” de Enric Morera (1865 – 1942); “Eglogé et Chanson grecque” de
Josep Maria Roma (1902 – 1981); “Ave Maria” d’Eduard Toldrà (1895 –
1962); “Bell son” d’Agustí Grau (1893 – 1964); “El pont” de
Frederic Mompou (1893 – 1987); “Una meravellosa rondalla” de Francesc
Pujol (1878 – 1945) i “Somni eròtic” de Joan Baptista Lambert
(1884-1945). El disc es va editar el 2024 per Columna Música. Les peces,
com indica el títol del disc, conviden a
evocar i somniar.
En la
producció dels dos discos ha col·laborat (entre d’altres institucions)
l’Associació Joan Manen entitat que desenvolupa la investigació, ordenació i realitza
la difusió de la música d’autors catalans de tots els temps i que posa a
disposició a través de la seva web les biografies de compositors però també de
intèrprets catalans a més de totes les activitats de l’entitat i l’agenda dels
concerts que programen sota el títol genèric de “Els teus clàssics”.
La
relació de Pau Casals amb Juli Garreta
Juli
Garreta va ser un compositor admirat per Pau Casals – i per Igor Stravinsky –
amb passió, i va ser Casals qui va difondre les composicions de Garreta a
Madrid, a París o a Londres, incloent les seves obres de Garreta als seus
concerts. Aquests fets es recullen en nombroses fonts, com ara l’article de Cesca
Castellví Llavina a La Vanguardia (7 de
setembre de 2024) dedicat a Juli Garreta, o al web de l’associació “Musics per
la cobla”, així com a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols, lloc de naixement
de Garreta, arxiu on es pot trobar amplia informació sobre la seva vida i obra.
Anna
Costal i Fornells (musicòloga i docent), va escriure al comentari del concert
que Antoni Ros Marbà va dirigir el passat 12 de novembre de 2024 al Palau de la
Música, que duia per títol “Sardanes de Pau Casals”, com Casals va conèixer a Garreta el 1912 a Sant Salvador i com Casals
va ser el primer en vetllar per mantenir viu el llegat musical de Garreta
després que aquest morís el 1925. Abunda en aquesta direcció el text d’Oriol
Pérez-Treviño publicat en el “Blog. Commemoriació de l’any Juli Garreta a l’Auditori”(18
d’octubre de 2024)
 |
| Monument dedicat a Juli Garreta a Girona Zarateman CC 1.0 Domini Públic |
Encara
més, a la revista Scherzando en el seu número CCLVI (256) de juny de 1932, publica un article del
musicòleg i compositor José Subirá Puig (1882 – 1980) dedicat a Juli Garreta, que reprodueix el que ja havia publicat a la
revista “Ritmo” a Madrid, diu literalment - en relació als que van participar
en els actes en homenatge arran la mort de Garreta i la inauguració del
monument que Girona li va dedica, promogut per Casals i Francesc Cambó – “especialmente
Pablo Casals, el amigo de Julio Garreta” . Com si cap altre tingués el
reconeixement d’aquest nivell d’amistat. També en parla de les paraules que
Casals va escriure a la mateixa revista amb motiu d’aquella celebració; unes
paraules que reprodueix l’article de Cesca Castellví abans citat:
La
relació de Pau Casals amb Lamote de Grignon
 |
| Joan Lamote de Grignon Il·lustració Catalana 191 (27-01-1907) Fotògraf desconegut |
La relació de Lamote de Grignon i Pau Casals la podem veure reflectida en un fragment d’una carta de Casals a Lamote l’any 1925 arran d’un concert de la Banda Municipal de Barcelona de la que Lamote n’era el director. (Us convido a llegir la biografia de Lamote que es troba enllaçada al inici d’aquest paràgraf i que conclou precisament amb el fragment de la missiva de Casals que conclou dient
“Barcelona li té d’agrair per sempre el que vostè li ha donat d’amor i dels seus dots de gran music...”
 |
| Palau Belles Arts Banda Municipal de Música de Barcelona Director: Lamote de Grignon 1927 Fotògraf: Jaume Ribera Llopis (1878 - 1948) |
Juli Garreta i el 150 aniversari del seu naixement
En
aquest enllaç trobareu tota la informació sobre
aquest any, així com la biografia de Juli Garreta, l’accés al catàleg d’obres,
les activitats programades, i d’altres interessants informacions.
A l’Arxiu municipal de Sant Feliu de
Guíxols
trobareu amplia informació sobre Juli Garreta, fill d’aquest municipi.
