Aquestes properes setmanes es continuaran desenvolupant els actes dedicats a celebrar el Mes Pau Casals 2022, amb el programa següent:

Dimecres 28 de setembre

20.00 h

Auditori Tívoli

Presentació del projecte: "Els teus clàssics. Recuperació i difusió del patrimoni cultural català"

Daniel Blanch. President Associació Joan Manén

Dimecres 5 d'octubre

20.00 h

Auditori Tívoli

Conferència: “El Museu Pau Casals. Recursos didàctics per a l’ensenyament”.

Núria Ballester. Directora del Museu Pau Casals

Tot seguit, lliurament de l’ajut als estudis de música de l’Associació Musical Pau Casals

Interpretació de peces al violoncel per part d’alumne/a guardonat de l’EMMPAC

Dimecres 19 d’octubre

20.00 h

Auditori Tívoli

Projecció del documental: “Pau Casals i les Nacions Unides”

Jordi Pardo. Director General de la Fundació Pau Casals

Dissabte 22 d’octubre

49è aniversari de la mort de Pau Casals

Cementiri

11.00 h

Ofrena floral a la tomba de Pau Casals

Amb la participació de les Entitats de la Vila i amb la col·laboració de l’Ajuntament del Vendrell

 

Acte institucional

Carrer del Nord

18.45 h

Dedicació per part de l’Ajuntament del Vendrell del carrer del Nord a la població de Prada de Conflent, amb l’assistència del seu batlle Sr. Yves Delcor

Concert d’homenatge a Pau Casals

Auditori Tívoli

20.00 h

Coral Sant Jordi

Commemoració del 75è aniversari d’aquesta agrupació

Diumenge 23 d’octubre

Museu Pau Casals

13.00 h

Concert d’homenatge a la figura del Mestre

Organitzat per la Fundació Pau Casals

Trio da Vinci (Maria Florea, violin – Marion Platero, cello – Àlex Ramírez, piano)  

 

Dissabte 22 i diumenge 23

Jornada de portes obertes

Casa Nadiua

 Servei de Biblioteques Públiques de Catalunya: 

Edició del tradicional punt de llibre del “Mes Pau Casals”

 Programa:

20.00 h

Auditori Tívoli

Presentation of the project: "Els teus clàssics. Recuperació i difusió del patrimoni cultural català" 

Daniel Blanch. President of the  Associació Joan Manén

20.00 h

Auditori Tívoli

Lecture: “El Museu Pau Casals. Recursos didàctics per a l’ensenyament”.

Núria Ballester. Director of the Pau Casals Museum. Didactics resources for teaching

Next, The Associació Muscial Pau Casals will deliver aid to music studies. 

Next, the student awarded by the EMMPAÇ will play music on a cello

20.00 h

Auditori Tívoli

Documentary screening "Pau Casals and the United Nations"

Jorge Pardo. General Director of the Fundació Pau Casals

49th Aniversary Pau Casal's death

Graveyard

Floral offering at the tomb of Pau Casals.

With the participation of the Entities of the Vila and with the collaboration of Ajuntament del Vendrell (Vendrell Town Hall)

Institutional act

Carrer del Nord

18.45 h

The Ajuntament del Vendrell will dedicate Nord Street to Prada de Conflent city, with the assistance of its mayor, Mr. Yves Delcor. 

Tribute Concert to Pau Casals

Auditori Tívoli

20.00 h

Coral Sant Jordi. On the 75th anniversary of its foundation.

Museu Pau Casals

13.00 h

Tribute Concert to the figure of Pau Casals

Organizated by Fundació Pau Casals

Trio da Vinci (Maria Florea, violin - Marion Platero, violoncello - Àlex Ramírez, piano)

Saturday 22th and Sunday 23th 

Open Day Casa Nadiua (Birth Hause Pau Casals) 

La casa Elies Valero de Vilafranca del Penedès, coneguda com Cal Berger-Balaguer és un edifici modernista –iniciat el 1910, obra dels arquitectes Santiago Güell i Grau i Marcel·lià Coquillat i Llofriu– que el 1978  va ser adquirit per l’antiga Caixa d’Estalvis del Penedès per convertir-lo en un espai dedicat a la cultura al servei de la ciutat. Avui és la Fundació Especial Pinnae la propietària i l’edifici és una de les mostres més evidents de la bona adequació d’un patrimoni immoble a una utilitat ben diferent a la que li va veure néixer (casa particular) esdevenint un equipament al servei de les empreses, institucions i associacions culturals, amb un auditori, sales de reunió i sala d’exposicions,  a la vegada que han sigut preservats aspectes tan valuosos com la seva estructura arquitectònica, els vitralls de Joan Vila i Grau, els esgrafiats que mostren un skyline  dominat pel campanar de Santa Maria, mobles, llums, o la magnífica escala principal.

El llibre és  interessant i amè a parts iguales, com solen ser les obres de Joan Solé Bordes, el seu autor, qui és també garantia de la qualitat de la investigació que li ha permès posar al nostre abast un retrat de la Vilafranca –aquella senyora Vila de la que ens parlava Mossèn Trens en les seves obres, tal com ha citat Joan Solé durant la seva intervenció – des de finals del segle XIX.  

La presentació ha comptat amb la participació de Raimon Soler Becerro, doctor en Història per la UB, qui ha contextualitzat des de la vessant social, econòmica i política, la Vilafranca que va ser el punt de referència al món vitivinícola de finals del XIX, que va atreure comerciants i empresaris vinguts de Barcelona, Reus o Suïssa per dedicar-se al món de la vinya i el vi i en la qual es van construir la casa Elies Valero, coneguda també en els seu moment com la de la Remei del Forn.

L’obertura de l’acte ha estat a càrrec de Joan Melero i Esteve, Director de la Fundació Especial Pinnae.

La venda del llibre, a un preu simbòlic, té com a finalitat recaptar fons per la Fundació l’Espiga institución que té com a finalitat la promoció de l’assistència, ensenyament i formació genèrica i específica, i, en general, qualsevol activitat que tendeixi a la inclusió social de les persones amb discapacitat.

Castellano

La casa Elies Valero de Vilafranca del Penedès, conocida como Cal Berger-Balaguer es un edificio modernista – iniciado el 1910 por los arquitectos Santiago Güell i Grau y Marcel·lià Coquillat i Llofriu – que en 1978 fue adquirida por la antigua Caixa d’Estalvis Penedès, para convertirla en un espació dedicado a la cultura al servicio de la ciudad. Hoy la Fundació Especial Pinnae es la propietaria y el edificio es una de las muestras más evidentes de la buena adecuación de un patrimonio inmueble a una utilidad bien diferente a la que le vio nacer (casa particular) convertido en un equipamiento al servicio de empresas, instituciones i asociaciones culturales, con un auditorio, salas de reunión y sala de exposiciones, a la vez que se han preservado aspectos tan valiosos como su estructura arquitectónica, las vidrieras de Joan Vila i Grau, los esgrafiados que muestran un skyline dominado por el campanario de Santa María, muebles, lámparas o la magnífica escalera principal.

El libro es interesante y ameno a partes iguales, como suelen ser las obras escritas por Joan Solé Bordes, su autor, quien es garantía de la calidad de la investigación que le ha permitido poner a nuestro alcance un retrato de la Vilafranca – aquella señora Vila de la que hablaba Mosén Trens en sus obras, tal como ha citado Joan Solé durante su intervención – desde finales del siglo XIX.

La presentación ha contado con la participación de Raimon Soler Becerro, doctor en Història por la UB, quien ha contextualizado las vertientes social, económica y política de la Vilafranca que era punto de referencia en el mundo vitivinícola de finales del XIX y que atrajo a ella comerciantes y empresarios llegados de Barcelona, Reus o Suiza, para dedicarse al negocio de la viña y el vino. En ese entorno surge la casa Elies Valero, también conocida como la casa de la Remei del Forn.

La obertura del acto ha estado a cargo de Joan Melero i Esteve, Director de la Fundació Especial Pinnae.

La venta del libro, a un precio simbólico, tiene como finalidad recaudar fondos para la Fundació l’Espiga, institución que tiene como finalidad la promoción de la asistencia, la enseñanza y la formación genérica y específica, y en general, cualquier actividad que tienda a la inclusión social de las personas con discapacidad.

English

The Elies Valero house in Vilafranca del Penedès, known as Cal Berger-Balaguer, is a modernist building – begun in 1910 by the architects Santiago Güell i Grau and Marcel lià Coquillat i Llofriu – which in 1978 was acquired by the former Caixa d'Estalvis Penedès, to turn it into a space dedicated to the culture at the service of the city. Today the Fundació Especial Pinnae is the owner and the building is one of the most obvious examples of the good adaptation of a real estate heritage to a very different utility from the one that saw it born (a private house) converted into a facility at the service of companies, cultural institutions, and associations, with an auditorium, meeting rooms and an exhibition hall, while preserving such valuable aspects as its architectural structure, the stained glass windows by Joan Vila i Grau, the sgraffito showing a skyline dominated by the bell tower of Santa María, furniture, lamps or the magnificent main staircase.

The book is interesting and entertaining in equal parts, as works written by Joan Solé Bordes, its author, who is a guarantee of the quality of the research that has allowed him to put within our reach a portrait of Vilafranca – that lady Vila which Mosén Trens spoke of in his works, as Joan Solé mentioned during his speech – since the end of the 19th century.

The presentation had the participation of Raimon Soler Becerro, Ph.D. in History from the UB, who has contextualized the social, economic, and political aspects of Vilafranca, which was a point of reference in the wine world at the end of the 19th century and which attracted it merchants and businessmen who came from Barcelona, ​​Reus or Switzerland to dedicate themselves to the vineyard and wine business. The Elies Valero house, also known as the Remei del Forn house, emerges in this environment.

The opening of the act has been in charge of Joan Melero i Esteve, Director of the Fundació Especial Pinnae.

The sale of the book, at a symbolic price, is intended to raise funds for the Fundació l'Espiga, an institution whose purpose is to promote assistance, teaching and generic and specific training, and in general, any activity that tends to the social inclusion of people with disabilities.

Aquesta nit ha tingut lloc el concert inaugural del “Mes Pau Casals”, que enguany s’ha pogut celebrar sense restriccions per la Covid, a càrrec del Trio Aqua, amb la audició del Trio no 2 en Mi b M, op100 de Franz Schubert i dels tangos “Libertango”, “Oblivion” i “La muerte del ángel” de Ástor Piazzolla, i amb el punt final del Cant del ocells en adaptació per als tres instruments.

El Trio Aqua està compost per Carlota Franch (violí), Hèctor Báscones (cello) i Laia De La Torre (piano).  El grup va néixer l’any 2018 al Conservatori Superior de Música de Barcelona i ha participat en cicles de música de cambra Liceu Express i al Festival Virtuoso & Belcanto a Lucca (Itàlia) entre d’altres.

Joan Miró, president de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell ha obert l'acte i donat la benvinguda als assistents, convidant-los a assistir a l'amplia programació d'activitats previstes, que ben mirat no deixen de ser un veritable pròleg a les celebracions dels dos cinquantenaris que el 2023 es celebraran: el de la fundació de l'Associació i el del traspàs del Mestre.

Dia Internacional de la Pau

Ates que el 21 de setembre és el dia internacional de la pau i la intensa preocupació que el mestre Casals va tenir sempre per difondre la cultura de la pau, l’acte ha tingut com a pròleg la intervenció de Mireia Juanola, en representació d’Òmnium Cultural, fent una glosa  centrada en destacar els valors del Mestre i posar de relleu el turment que suposa l’absència de la pau, ja sigui per la guerra o pels abusos, i com cal cercar-la a partir de la música, de mirades tendres i de gestos, per crear una pau que cal mostrar-la i la vegada cal que exigim, per garantir un avui i un demà digne per a tothom.

Els actes del Mes Pau Casals estan organitzats per l’Associació Musical Pau Casals en conveni amb l’Ajuntament del Vendrell, amb el suport i col·laboració de Fundació Pau Casals, Radio Televisió El Vendrell, Casa Nadiua Pau Casals, Associació Joan Manén, Òmnium Cultural, l’Escola Municipal de Música Pau Casals i la Biblioteca Pública Terra Baixa.

Brussel·les, 26 de maig de 2021

La Comissió pren avui noves mesures per donar suport als sectors cultural i creatiu, dins i fora d’Europa, després de l’adopció del programa de treball per al primer any d’execució del programa Europa Creativa 2021–2027.

Aquest 2021, Europa Creativa assignarà un pressupost sense precedents del voltant de 300 milions d’euros perquè els professionals i els artistes de tots els sectors culturals col·laborin, travessant disciplines i fronteres, amb l’objectiu de trobar noves oportunitats i arribar a un públic més ampli. Les mesures que es prenen avui assenten les bases de les primeres convocatòries de propostes en el marc del nou programa. Les convocatòries estaran obertes a totes les organitzacions actives en àmbits culturals i creatius rellevants. El pressupost total del programa, que és de 2 400 milions d’euros per a un període de set anys, ha augmentat un 63 % en comparació amb el pressupost anterior. Europa Creativa també busca augmentar la competitivitat dels sectors culturals, alhora que dona suport als seu afany de ser més verds, digitals i inclusius. S’ha parat especial atenció a reforçar la resiliència i la recuperació dels sectors cultural i creatiu de cara a la pandèmia de covid-19.

«Més de vuit milions de persones d'arreu de la UE treballen en activitats culturals. La cultura no té fronteres ni nacionalitat concreta. L'art representa una finestra oberta al món i ens ajuda a establir lligams entre tots nosaltres. Ara que els museus, els cenemes, els béns de patrimoni cultural i els teatres tornen a obrir, m’agradaria refermar el suport de la Comissió als sectors cultural i creatiu. Europa Creativa compta amb un pressupost més generós per reforçar la recuperació d’aquests sectors i, alhora, promoure l’enorme diversitat i creativitat que ens ofereixen», ha declarat avui la comissària europea d’Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut, Mariya Gabriel.

«L’expressió artística i creativa és troba al nucli de les indústries culturals i creatives, i també de la identitat europea. El programa Europa Creativa, ara revifat, donarà empenta a casos europeus de ressò internacional i donarà suport als creadors, productors, distribuïdors i exhibidors europeus, que han patit greument els efectes de la pandèmia. «MEDIA» afavorirà un ecosistema audiovisual dinàmic i culturalment divers; ho farà donant suport a la col·laboració a través de les cadenes de valor i les fronteres lingüístiques, i també mitjançant nous models empresarials innovadors. Per primera vegada, i en un moment en què el pluralisme dels mitjans de comunicació pateix una amenaça creixent, Europa Creativa promourà un sector dels mitjans de comunicació sa i sostenible a tota la Unió Europea», ha declarat avui també el comissari del Mercat Interior, Thierry Breton.

El programa Europa Creativa estableix enguany una sèrie d’objectius comuns per als sectors cultural i creatiu. Posa encara més de relleu la creació transnacional, la circulació i la promoció mundials d’obres europees, la innovació en tots els sectors, i la facilitat d’accés al finançament per mitjà d’uns nivells de cofinançament de la UE més elevats. Totes les accions i projectes finançats han de respectar la igualtat de gènere i els compromisos mediambientals de la UE pel que fa al disseny i la implementació de les seves activitats.

Com a part d’Europa Creativa, el subprograma «MEDIA» contribueix al desenvolupament i la distribució de pel·lícules i obres audiovisuals d’interès internacional, tant dins com fora de Europa. També contribueix a tenir cura del talent i gestiona accions específiques per millorar l’alfabetització mediàtica, el pluralisme i la llibertat. El programa continuarà promovent la diversitat cultural i lingüística europea.

Les accions d’Europa Creativa inclouen:

• un sistema de suport per a la traducció d’obres literàries i el desenvolupament d'associacions editorials;
• els premis de literatura, música, arquitectura i patrimoni cultural de la UE, i també les iniciatives de les Capitals europees de la cultura i del Segell de patrimoni europeu;
• l’enfortiment de l'accessibilitat i la visibilitat de les obres audiovisuals europees a través de plataformes i fronteres;
• un laboratori d’innovació creativa per donar empenta als plantejaments innovadors de cara a la creació, distribució i promoció de continguts en diferents sectors;
• el foment de l'alfabetització mediàtica, el pluralisme i la llibertat com a valors europeus.

Rerefons

Els sectors cultural i creatiu sempre han estat una vessant enriquidora de la vida europea; no només contribueixen a la cohesió social i la diversitat, sinó també a l’economia: aquests sectors representen el 4,2 % del PIB total de la UE i el 3,7 % de la seva mà d’obra.

El 2014, el suport de la UE als sectors cultural i creatiu es va consolidar amb un programa de finançament independent: el programa Europa Creativa. D’ençà d’aleshores, el programa ha estat constituït per tres branques: la branca de «CULTURA», que abasta tots els àmbits dels sectors cultural i creatiu, excepte els sectors audiovisual i informatiu; la branca de «MITJANS DE COMUNICACIÓ», que dona suport als sectors audiovisual i cinematogràfic, i la branca «INTERSECTORIAL», que ofereix oportunitats de col·laboració intersectorial.

Al voltant de quaranta-un països van participar en el programa Europa Creativa 2014–2020, que va atorgar més de 13 000 subvencions, cadascuna de les quals va beneficiar diverses organitzacions. També va cofinançar 647 projectes de cooperació cultural de 3 760 organitzacions d'arreu d’Europa, la formació de més de 16 000 professionals, la producció o distribució de més de 5 000 pel·lícules, el manteniment de 1 144 cinemes i la traducció de 3 500 llibres a tota Europa.

Més informació

Fitxa informativa sobre Europa Creativa 2021–2027

Programa de treball anual d’Europa Creativa 2021

Lloc web de la Comissió Europea sobre Europa Creativa

BERNAT MARTORELL

Sant Celoni segle XIV – Barcelona 1452

Fou pintor i miniaturista.

Va tenir un taller al carrer de Regomir.

Cal situar-lo entre Lluís Borrassà i Jaume Huguet.

Va treballar per gremis, corporacions i institucions religioses, però no pel rei.

A més de pintar també va fer decoració de teixits i models de vitralls.

Com miniaturista va deixar el “Llibre de les hores procedent del Convent de Santa Clara, i que ara es troba a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, amb il·lustracions en temple sobre vitel·la.

Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

El retaule de Sant Jordi

L’any 1922 al Bulletin of the Arts Institute of Chicago li dedicaven la portada i un article titulat «Saint George Combating The Dragon» ho feien perquè dins la seva col·lecció es trobava una peça provinent d’un retaule que recollia aquesta escena. Informaven que es tractava d’una taula que havia format part de la col·lecció Vidal Ferrer i Solar. Indicaven que es tractava d’una peça molt coneguda i considerada com a una peça mestra de la pintura catalana del segle XV i que Marcel Dieulafoy atribuïa l’autoria a Bernat Martorell.

Marcel-Auguste Dieulafoy, va ser un arqueòleg i enginyer francès que havia excavat ni més ni menys els palaus de Darius I i Artaxerxes II a Susa (Iran) i havia publicat entre 1884 i 1889 textos sobre l’art de l’antiga Pèrsia. Ell, amb la seva dona, (qui mereix un capítol sencer dedicat a la seva obra i personalitat; per exemple va descobrir les ruïnes de la mesquita de Hasan al Marroc) Jeanne Magre Dieulafoy representaven una parella amb una imatge acadèmica i aventurera pròpia de les novel·les i del cinema d’aventures arqueològiques que tant èxit ha tingut les darreres dècades.

Jean i Marcel Dieulafoy Domini Públic. Via Wikicommons

L’article, continuava explicant que Bernat Martorell havia tornat a Barcelona durant els anys 1415-1458, desprès d’haver passat una temporada estudiant a Florència.

Citava també com el 1905 quatre panels que descrivien el martiri de Sant Jordi havien estat comprats pel Louvre i afirmaven que, sent dubte, eren els panels laterals d’un tríptic, per concloure que la taula que pertanyia a The Arts Institute of Chicago, era la peça central.

Una mosca com a protagonista

Basava aquesta opinió en el fet que Émile Bertaux (historidor d'art nascut a França, 1869 - 1917) havia trobat en les expressions facials aspectes similars així com en la tècnica de les pintures.

Émile Bertaux Retrat de Ramon Casas MNAC Domini Públic. Via Wikicommons

Però sobre tot Bertaux basava la seva opinió en un element sorprenent: una mosca pintada a la part posterior de l’ase a l’escena del martiri i a un omòplat al terra del quadre que recull l’escena de Sant Jordi i el Drac. Per a Bertaux era la mateix mosca, pintada de manera minuciosa pel mateix autor.

La mosca a l'ase  Detall taula Martiri de Sant Jordi (arrossegament) Museu del Louvre Domini Public. Via Wikicommons

La mosca a l'escàpula Detall taula Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

L’anàlisi que fa l’article del tríptic és detallada i indica les referències amb les miniatures del llibre de les Tres Riches Heures del Duc de Berry o com la composició del Sant Jordi, la princesa i el Drac recorda la estructura del Llibre de les hores del Marechal de Boucicaut (Andre Collection, Paris) (ho podeu comprovar en aquest enllaç atès que la imatge no és d'ús lliure); o com la corona de lliris de la princesa ens porta a una miniatura dels Van Eycks de 1419 pintada per a Guillem d’Holanda i com la mateixa apareixerà de nou al políptic de Van Eyck de 1432. A partir d’aquestes referències l’article planteja un possible coneixement entre Bernat Martorell i Van Eyck, i ho reafirma pel fet que a Itàlia la tècnica emprada per Martorell no era coneguda quan ell va fer la seva estada, i que sens dubte la va haver d’aprendre d’un mestre flamenc o francès. També traça una línia de referència amb un alt relleu de Donatello a l’església de Sant Miquel de Florència, dedicat al mateix tema.

Aquesta peça central que representa Sant Jordi i el Drac continua avui a l'“Art Institute of Chicago", la qual  va ser donada per Richard E. Danielson i Chauncey McCormick.

Es creu que el retaule va ser encarregat pels Diputats de la Generalitat entre les anys 1434 i 1437 (segle XV) i que el volien per a la Capella de Sant Jordi. Cap als anys 1432 -1343 s’hauria construït la Capella de Sant Jordi on aniria destinat.

Pel que fa a les taules laterals, les del martiri, se sap del cert que, com a mínim les quatre fustes del martiri, van passar a la col·lecció Rocabruna cap a l’any 1767. Al 1877 es trobaven a la col·lecció Dupont; al 1900 pertanyien a la col·lecció Belin, finalment cap el 1905 les quatre fustes del martiri van passar a ser propietat del Museu del Louvre, on són en l’actualitat.

Es considera que Bernat Martorell va ser el mestre més influent i més recercat a Catalunya. Se’l considera un veritable mestre de la posada en escena i del sentit de la narració, cada personatge té un paper a l’hora de fer de fil conductor del drama amb els seus gests o amb les seves mirades, acompanyat tot plegat per una ornamentació amb certa fantasia.

La confirmació definitiva de l’autoria de Bernat Martorell va venir per una altre via. El retaule de San Pere de Púbol totalment documentada gràcies a uncontracte descobert per Agustí Duran i Sanpere el 1937 va servier perquè el Retaule de Sant Jordi que avui ens ocupa fos reconegut com obra de Bernat Martorell, i a la vegada concloure que Martorell era el pintor al que s’havia identificat com «el Mestre de Sant Jordi».

El Martiri de Sant Jordi

Són 4 taules que recullen la llegenda descrita a partir del segle IX, per nombrosos textos llatins. Uns relats que van ser recuperats a la fi de la Edat Mitja dins la “legénde dorée”.

El Judici.

Bernat Martorell ha situat les escenes dins un entorn cortesà, amb un jutge, el proconsul Dacien assegut sobre un tro immens i gòtic amb un petit gos dormitant als seus peus; des del seu poder Dacien senyala a Sant Jordi amb el dit de la ma dreta, Sant Jordi el mira a la cara, mentre Dacien mira cap a l’altre costat, de fet els ulls de tots els presents al quadre eviten mirar a Sant Jordi, qui de genolls espera el torn de presentar la seva defensa.

Judici Museu del Louvre Domini Públic. Via Wikicommons

La Flagel·lació.

La multitud forma una línia rodona a l’horitzó, trencat per les llances, amb tots els soldats a un costat de l’escena. El moviment dels flagel·ladors, crea un moviment continu de la seqüència dels gestos dels qui descarregues els seus fuets sobre el cos del sant.

Flagelació Museu del Louvre Domini Públic. Via Wikicommons

L’arrossegament per terra.

El cel es més fosc en aquesta taula, i el sentit de la direcció està marcat per la inclinació de les llances, que van en sentit contrari al del cavall que arrossega el cos del sant.

Arrossegament pel terra Museu del Louvre Domini Públic. Via Wikicommons

La decapitació.

El cel a esclatat en fosc i amb aparicions, els testimonis estan aterrats, davant els successos, el cos del sant resta a terra, amb la cara girada cap a munt.

Decapitació Museu del Louvre Domini Públic. Via Wikicommons

Sant Jordi i el Drac

Es cerca mostrar diferents punts de visió per facilitar que puguin veure moltes escenes al fons i la vegada es treballen els detalls com si fos un miniatura: des dels barrets en punxa, els rics teixits, els àrees d’arbres, els detalls el vestit de Sant Jordi i la princesa o la ja citada mosca.

Detall Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

Apareix també un element simbòlic al costat de la princesa: és un xai, en aquest cas adult i amb banyes. Se sol interpretar la presència del xai com a representació de la puresa i la innocència.

Detall Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

Menció a banda mereix el drac.

Com podeu imaginar al segle XV no existia una imatge definida de què o com era un drac, així que cada autor anava creant un a partir de diferents elements. En el cas de Bernat Martorell podem provar d’anar trobant els diferents animals amb els quals va construir un ésser irreal i a la vegada aterridor. El cap pot ser la barreja d’una rata amb una boca plena d’ullals, i amb un nas acabat en una mena de ganxo que pot recordar un ham. Les ales són sens dubte d’un ratpenat, tenen un punt de transparència i un punt de colors a cada tram de l’ala que vagament recorda les d’un paó. El cos té la pell d’un rèptil, però a la vegada, i en especial a la part de la cua podrien ser les ventoses de la pota d’un pop. Les potes semblen d’un ànec, o altre palmípeda, però amb garres. La postura de les potes del darrera podrien ser d’una granota. Es tracta d’una bestia imponent, amb una mida tan gran com el cavall.

Detall Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

Hi ha un element en aquest quadre que fa que ho vegi com molt modern, i això és una opinió purament personal, es tracta del moviment de la capa, que sempre em fa pensar en com Gustave Moreau la va pintar el segle XIX. Ho dic pel fet que es consideri la peça de Moreau com un antecedent fins i tot dels còmics.

Detall Sant Jordi i el Drac Art Institute of Chicago Domini Públic. Via Wikicommons

Sant Jordi i el Drac Gustave Moreau (1825 - 1898) National Gallery Domini Públic. Via Wikicommons

Dolors Garcia Martínez

Referències:

Butlletí del Chicago Art Institute (1907- 1951) Abril 1922, Vol 16. Num. 2 (març -abril 1922) p. 18 – 21 (Es pot consultar a www.jstor.org/stable/4116709)

L’altra història de Sant Jordi. Exposició MNAC (29 de març al 15 de juliol de 2012)

Jose Ángel Montañés. 2012. «Bernat Martorell, diseñador total». El País. 27 de maig.

 Tot just s'acaba de difondre el vídeo promocional d'aquest llibre, escrit per Núria Canyelles Vilar, i editat per l'Institut d'Estudis Penedesencs, que en breus dies serà presentat al Vendrell.

El vídeo, molt curt però molt il·lustratiu segur que us despertarà el desig de conèixer totes les històries i fets que relata el llibre, amb un llenguatge assequible per a tothom, recolzat en una investigació acadèmica de primer ordre.