Dijous, 8 de febrer de 2018
a les 19.00 h (set de la tarda)
 Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. Europa, 6)
Vilafranca del Penedès

Primera Conferència
"Intervenció arqueològica a Cal Badia. Primera excavació del call jueu de Vilafranca"
a càrrec de Xavier Esteve, arqueòleg de Triade

A primers del 2017 va sorgir la notícia de la troballa d'unes restes arqueològiques trobades al patí de darrere de la ferreteria de Cal Badi, el fil que va posar en marxa aquesta cerca va ser la documentació que havien trobat Josep Bosch (Historiador especialitzat en l'època medieval - Soci de l'Institut d'Estudis Pendesencs) i Josep M. Masachs director de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, també soci de l'IEP. Aquella trobada i el call de  és la protagonista de les dues conferència.

Xavier Esteve és llicenciat en Història per la UB;  DEA  en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB) i Màster en Sistemes d'Informació Geogràfica (Fundació Politècnica de Catalunya UPC).  Malgrat la seva joventut, Xavier Esteve té un currículum espectacular amb nombroses  publicacions i una llarga llista de projectes on ha desenvolupat la direcció d'investigacions, i així mateix és coordinador de la secció d'arqueologia de Tríade Serveis Culturals. A tall d'exemple ha publicat  "La muralla medieval de Vilafranca del Penedès: carrer del General Prim, 12 - 14" i de "El paisatge penedesenc i la seva antropització durant la Prehistòria recent» amb el que va obtenir el premi "Llavor de Lletres de Creació i Recerca del 2005, o  "El primer cas de trepanació prehistòrica al Penedès" escrit conjuntament amb N. Armentano, D. Nociarovà i P. Martín.  Xavier Esteve és membre de la Junta Directiva de l'Institut d'Estudis Penedesencs.


Segona conferència:
"El call a Vilafranca"  
a càrrec de Josep Maria Masachs, llicenciant en Historia (Història Medieval) per la UB,  Director de l'Arxiu Comarcal de l'Alta Penedès qui va ser una de les persones que va trobar la documentació que va posar en marxa la recerca a Cal Badia. 

Font de Neptú. 1826 (Barcelona) Foto Canaan. Drets CC

Dimecres, 7 de febrer de 2018
a les 19.00 h (set de la tarda)
Sala parroquial Mn. Joan Vinyeta
Vilafranca del Penedès
A càrrec de Jordi Sacasas Segura, arxiver i conservador del museu i tresor de l'església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona


Adrià Ferran i Vallès va néixer a Vilafranca del Penedès l'any 1774. Amb només vint anys era ja un escultor amb taller propi. Va fer imatges religioses pel Convent de Santa Caterina de Barcelona. Posteriorment es va traslladar a Palma de Mallorca el 1809. Va obrir obrador per fer mobiliari i estàtues, i va aconseguir un gran prestigi.  Les darreres dades que es disposen el situa de nou a Barcelona l'any 1842. Tot indica que va tornar a la Ciutat Comtal cap a l'any 1822, i que va exposar obres a la Llotja així com va realitzar l'estàtua de Neptú que corona la font que avui es troba enfront de la Basílica de la Mercè.  Una de les seves obres més conegudes és "l'Àngel Tort", un baiard de la processó del Corpus de l'Església de Santa Maria del Pi, realitzat l'any 1822.  També destaca l'imatge de Sant Bruno avui a la Catedral de Palma. D'aquesta darrera obre existeix testimoni escrit de George Sand (Aurora Dupen) companya sentimental de Frederic Chopin que va poder veure-la a la Cartoixa, on es trobava en aquells moments.  En aquest text  George Sand destaca el dibuix i color de la fusta pintada, les mans i l'expressió del cap. A la Cartoixa es conserva encara l'obra coneguda com "moble dels oficis" amb un relleu de la vida de Sant Francesc.  També cal destacar una escultura de la verge dormida  de la parròquia de Sant Jaume, que pertany a una tipologia que a les illes es denomina "Llit de la Mare de Déu", que va servir de referència i model per a moltes obres posteriors.
Si voleu conèixer una mica més sobre Adrià Ferran i Vallès  i la seva obra us recomano obrir aquest enllaç. 


Adrià Ferran i Vallès va tenir dos fills artistes, August Ferran  Andrés (pintor i escultor) i Adrià Ferran Andrés (miniaturista i tallista) qui a la vegada va ser pare d'August Ferran Fornies (poeta).

Dimart, 6 de febrer de 2018
A les 19.00 h (set de la tarda)
Sala parroquial Mn. Joan Vinyeta
Vilafranca del Penedès
A càrrec de Joan Solé Bordes, historiador i filòleg, membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs.


Pere Alegret va ser un impressor i un intel·lectual que va viure a Vilafranca a finals del segle XIX i prinicipis del segle XX.

El conferenciant: 
Joan Solé Bordes, va ser un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Penedesencs. La seva trajectòria com a historiador va merèixer el Premi Recercat 2015, atorgat per l'Institut Ramon Muntaner  (IRMU - Fundació Privada dels Centres d'Estudis de Parla Catalana)
Joan Solé Bordes és llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Hispànica, i és un reconegut investigador que ha publicat diversos estudis històrics centrats en els aspectes culturals i socials del Penedès de finals del segle XIX i principi del segle XX, en aquest sentit podem destacar "Petita història de Vilafranca del Penedès",  (Editorial Mediterrània - 2013), un llibre pensat per apropar la història als infants, i que va ser il•lustrat per Pilarín Bayés. També a publicat: "Aquella Festa Major Vilafranquina" conjuntament  amb Joan Bosch i Plana (Vilatana - 1999); "El llibre de les catànies i les coques de Vilafranca. Postres i llepolies del Penedès" conjuntament amb Joan Cercó i Rimbau (Cossetània - 2009);  "La Família Vidal-Verdaguer. De proveïdors de l'exèrcit a hisendats: Riqueses i misèries d'una família burgesa al Penedès del Tombant dels segles XVIII i XIX, conjuntament amb Ramon Arnabat i Mata (Andana -  2008); "El Baixador del ferrocarril de Lavern Subirats. 50 Anys d'història: 25/03/1958 - 25/03/2008" conjuntament amb Joan Montserrat Montsant (Institut d'Estudis Penedesencs - IEP); "25 Sortides a peu pel Penedès" (Institut d'Estudis Penedesencs - IEP- 2003);  "El ferrocarril al Penedès, més d'un segle de patrimoni", conjuntament amb Joan Montserrat Montsant (Institut d'Estudis Penedesencs- IEP ); "Del ball de moros i cristians al Penedès" conjuntament amb Xavier Bayer González i Joan Bosch Planas (Vilatana - 1998); "Un mar d'històries: Sant Quintí de Mediona" (Mediterrània - 2014); "Albert Virella i Bloda" (El cep i la Nansa - 1999).

Nota de Premsa